dijous, 30 de juny del 2011

Pervivència dels blogs (Algunes opinions)





*1r de tot, moltes gràcies pels vostres comentaris!!


*2n: Tal i com vaig comentar, avui dia 30, vaig dir que penjaria algunes de les vostres opinions sobre el món blocaire.


*Opinions sorgides a partir de la proposta del següent post:http://naufragiobrer.blogspot.com/2011/06/pervivencia-dels-blogs-proposta-de-post.html


"Dins de la nostra polièdrica existència ens movem per diversos àmbits. L'accessibilitat virtual del món dels blogs ha fet que molts ens hi llançàrem amb motivacions diverses -com en totes les coses-. Hi ha qui ha trobat un medi on se sent còmode i continua i continuarà fins que el festeig deixe de ser-li plaenter -per la causa que siga- i l'abadone." Francesc Mompó


En Joan Calsapeu-Layret reflexionava del possibles motius de l'abandor d'un blog:


"la tendencia general és a l'esgotament, quan ja has dit el què penses que has de dir, potser decideixes tancar la barraca perquè:No et deixen comentaris perquè... Tens esperances de fer amics virtuals...Estàs atrapat a la xarxa i t'en vols sortir...etc..."


Una opinió del Príncep de les Milotxes:"L'escriptor /ora és un nàufrag; no importa el mitjà emprat. Estem innoculats per un "no sé què" inalterable a modes. Existeix una pulsió que ens fa tornar a començar, de nou. Les paraules envelleixen a les nostres mans. Planten flors en deserts i gratem la terra per la fe que arribaran a terme. Pel camí podem perdre diverses realitats, però no mai l'esperança, ni la creença en l'altre."


"Els blogs no deixen de ser éssers vius. Alguns moren aviat, d'altres tard, alguns estan morts però ningú no els ha enterrat." Òscar Julià


I finalment les teories d'en Lluís Bosch:


"Personalment crec que el tema del blogs està en caiguda lliure, tant pel què fa a moviment com per interès i qualitat. De fet, jo diria que tothom ha observat una minva de seguidors i sobretot de comentaris. Al marge que s'hagin creat capelletes (tradició catalana), l'aspecte actual és força trist.
També em plantejo per on cal anar, i per això he incorporat el clip de video com una part essencial del blog, prò no sé si és la sortida. En tot cas, cal provar noves fórmules i nous continguts sinó volem ser engolits pel facebook o el twitter. No hi tinc res en contra conceptualment, però a mi no em serveixen pel mateix.
Tot i això, crec que és bo això que fas: qüestionar el mitjà. Si els continguts baixen, se'ns menjaran els altres mitjans. Jo diria que justament per això els blogs generalistes han perdut la partida (en contra del què diuen) i la guanyen els específics, que transmeten alguna cosa específica.
Però això és una teori improvisada. No sé si te la podré resumir en 140 caràcters..."


De nou, gràcies pel vostre suport i comentaris, això vol dir que els blogs no estan tan morts com em pensava. Una salutació a tots/ totes!

dimarts, 28 de juny del 2011

3!



Justament avui aquest blog fa 3 anys!

Eiii, gràcies a tots/ totes els que en algún moment heu entrat, comentat i seguit aquest humil blog.

divendres, 24 de juny del 2011

Tot recordant Pere Quart...



El passat 19 de juny es van complir 25 anys de la mort de Joan Oliver, més conegut com Pere Quart.

Des de Nàufrag i Obrer he volgut recordar-lo amb aquest poema:



Cançó explícita
Tant el llibre com la rosa,

tant la lluna com el sol.

Les albades amb alosa

o les nits amb rossinyol.

Tant l'amada, que no gosa,

com l'amant, que tot ho vol.

Tant la casa com la llosa

per' tu sol...

Vindrà temps que et farà nosa

o et serà de poc consol

qualsevol, qualsevol cosa,

qualsevol.


Del llibre Saló de tardor, 1947.

Joan Oliver/ Pere Quart

(Sabadell 1899 - Barcelona 1986)



Que no s'aturi la flama...

Avui és un dia de calma. Espero que hagueu passat una bona revetlla.
Cap de setmana intens de Sant Joan, Corpus, L'oucomballa, La Patum, Festes Majors, Els cavalls a Menorca, les fogueres d'Alacant...i un llarg etc...
****
Aviat farà un any de la multitudinària manifestació del 10-J. No sé que n'ha quedat de tot plegat. L'any passat va ser un any de rècords com aquests magnífics lipdubs. Quantes vegades ha estat versionada la cançó de "la flama" d'Obrint Pas?
***
Són clips que no cansen, francament. Esperem que no s'aturi la flama...
Com m'agraden aquests lipdubs i aquesta cançó!
Lipdubs de Vic i Porrera. Què n'ha quedat de l'esperit del 10-J?
Em quedo amb aquesta bonica i utòpica frase: "No podran res davant un poble unit, alegre i combatiu!"
*****************************

dilluns, 20 de juny del 2011

Pervivència dels blogs? (proposta de post col·lectiu)



Aquest blog d'aquí 10 dies tancarà la paradeta (per un temps, o no, no ho sé) i per acomidar la temporada volia escriure un post comptant amb la vostra col·laboració...


Aquest és el post 765 i no sé si d'aquí 10 dies hauré escrit 10 posts i hauré arribat al post nº775. De fet confesso que molts cops això d'escriure posts ho he fet molts cops improvitzat i també confesso que d'altres cops ha estat tot plegat més planificat. El proper dia 28 aquest blog cumplirà 3 anys, 3 anys que en el món blocaire, comparat amb plusmarquistes que porten 5, 6 o 7 anys no és res. De fet en això del blog, en terminologia televisiva, no m'havia plantejat mai quan de temps estaria en antena, sinó més avit un anar fent. 3 anys carregat d'alts i baixos, bones intencions, posts més conseguits que d'altres i molts cops intentant parlar només d'unes temàtiques, inicialment havia de ser més cultural, però que les pròpies circumstàncies dels temps que vivim han fet que sigui inevitable parlar de temàtiques socials i polítiques.


Bé, no vull parlar més d'aquest humil blog que ja tindré temps en els últims posts abans de liquidar la paradeta...


Un dels penúltims posts que vull publicar és una reflexió sobre el món dels blogs amb les seves glòries i misèries.
Publicaré en aquest penúltim post les vostres opinions i reflexions sobre el món de la Catosfera: les seves misèries, glòries, endogàmies, decepcions, triomfs, egocentrismes, ànimes compartides, tot allò que us sembli adequat d'aquest món hem compartit durant 3 anys.


Com si fos un twitter amb 140 caràcter o màxim tres o quatre línies...que t'atreviries a dir del món dels blogs? Estan condemnats a l'extinció? Creieu en la seva pervivència? Són endogàmics? Han perdut la transgressió i l'atreviment i la frescor dels seus inicis? Creieu que la immediatesa i la rapidesa de les xarxes socials rotllo facebook i twitter han perjudicat els hàbits dels blogs i la gent quan veu un post una mica dens passa olímpicament de llegir-lo?


Animo als 42 seguidors d'aquest blog i a la resta de mortals navegants que seran ben rebudes les seves opinions i formaran part d'un penúltim post que té voluntat de ser com un post col·lectiu.
Evidentment qui vulgui copiar-se la idea i vulgui programar un post amb la seva reflexió el dia 30 juny sota el títol "Dia de la Pervivència dels blogs?", endavant!


El vostre breu comentari serà benvingut. Si teniu problemes al deixar un comentari me'l podeu enviar a: gabrielboto07@gmail.com

Aquí teniu un bon exemple:
http://naufragiobrer.blogspot.com/2010/06/pervivencia-dels-blocs.html
Trobareu interesants reflexions a:
http://mildimonis.blogspot.com/2011/01/mort-anunciada-dun-blog.html
Destaco d'aquest post d'en Lluís Bosch el següent fragment, que és un dels meus preferits:
"Hi ha blogs amb un profunda voluntat de morir i que no moren. Desitgen arribar al final, desitgen el crepuscle i l'abisme: volen ser cadàvers bonics i tràgics. Però no poden: una maledicció els manté."

Si no teniu una opinió clara sobre el increïble món dels blogs i teniu problemes existencials per saber quin tipus de blog sou...hi ha una sèrie de posts magnífics firmats per en Francesc Mompó que serveixen per intentar desxifrar la fauna que durant aquests anys ha poblat la Catosfera:
http://1en2.blogspot.com/2010/08/el-blogaire-pilota.html

Si després d'haver llegit els posts d'en Mompó seguiu en problemes existencials i no sabeu quin tipus de veí sou; cap problema, el sempre dinàmic Veí de Dalt ha anat eleborant durant uns quants anys un curiós catàleg de veïns:
http://malerudeveuret.blogspot.com/2011/02/de-veins-descala-20-ramon-de-las-heras.html

Si penseu aquests personatges no tenen res d'envejar a la determinades aventures de còmic i si creieu que en això dels blogs hi ha tanta ficció com realitat (oh, no, no volia repetir el tòpic!), sempre podeu llegir les aventures de Tintín al país dels blogs:
http://naufragiobrer.blogspot.com/2009/02/t-de-tintin-al-pais-dels-blogs-i.html
http://naufragiobrer.blogspot.com/2009/02/t-de-tintin-al-pais-del-blogs-ii.html
(Confesso que m'ho vaig passar molt bé escrivint aquest parell de posts que varen passar molt desapercebuts)
(Sempre em passa igual, volia fer un post breu indicant amb 4 ratlles aquesta proposta i m'acabo enrotllant massa. No n'aprendré mai!)

La fi de la primavera (II)

L'estació que avui abandonem ens ha deixat frases com aquestes...


"Podran arrancar mil flors,
però mai podran aturar la primavera."

#acampadabcn (a partir d'una frase popular?)

"La nostra capacitat per indignar-nos pot i ha de portar-nos a accions constructives, motivades pel rebuig de la passivitat i de la indiferència."

"Saber dir no. Denunciar. Protestar.Resistir. Indignar-nos. Desobeir, en ocasions, davant del que ens sembla no legítim i que retalla les llibertats i els drets fonamentals."

"Saber dir sí. Actuar. Militar. Prendre part en la 'insurrecció pacífica' que ens permeti donar respostes a un món que no ens convé.
En una paraula: comprometre's. Comprometre's significa obrir-se al món que ens envolta. Suposa dir, en contra del determinisme històric, que hi ha coses per inventar. És el contrari del derrotisme i de la resignació."

Stéphane Hessel, extret del seu segon llibre "Comprometeu-vos!"

diumenge, 19 de juny del 2011

La fi de la Primavera (I)



Voldria parlar-vos de la gent del carrer, de la gent que només li queda el crit i la paraula, de la gent que vol creure que un altre món és possible...De la gent que volem creure que un altre món és possible.


Com diu la cançó del cantautor valencià Pau Alabajos "Utòpics, idealistes, ingenus", voldria parlar-vos de tanta gent que sentim que alguna cosa ha de canviar...


Com si ens haguessim despertat d'un llarg hivern, la primavera ha fet obrir els ulls a molta gent, n'ha espantat d'altres, n'ha encuriosit a molts i també n'ha deixat indiferents a molts altres. Tot va esclatar com una manifestació més, com un crit d'alerta més davant una llarga llista de greuges que han provocat que el ciutadà d'aquest país, com el magnífic còmic d'Aleix Saló, s'hagi aixecat d'una llarga ressaca i ara visqui a Espanyistán. Més que un blau cel, el color blau fosc ha començat a impregnar els principals pobles, consells comarcals, Diputacions, Autonomies i demés administracions de totes les terres penínsulars i insulars i el nostre petit racó, els hereus del "això no toca" ha tornat gloriosos a molts Ajuntaments.


Són tants i tants elements socials, polítics, ecònomics, culturals que s'han juntat en tan poc temps, que caldria uns quants posts per anal·litzar-los un a un. Ja fa temps que l'Estat del Benestar tal i com el coneixen ha començat a canviar de vestit i molts joves de la meva generació que havien crescut amb ajudes, beques, estudis, vacances i tota la cobertura pròpia d'un Estat del Benestar que durant molts anys van haver de lluitar els seus pares, veuen com d'una forma dramàtica i tràgica han adaptar-se a unes noves circumstàncies, potser més pròximes a les dels seus avis, pels quals molts no van ser preparats.


Des d'aquest humil racó dels gairebé 3 anys de vida sempre m'he solidaritzat amb les causes més vulnerables i amb la precarització d'un món laboral que ha provocat que es tornin a evidenciar notables desigualtats a nivell social, que potser abans de la maleïda crisi, no s'evidenciava tant.


Com sempre paguen justos per pecadors i no calia ser un sociòleg per preveure que tard o d'hora si no es posaven mesures urgents, la societat narcotitzada despertaria i esclataria d'alguna manera. I ho ha fet d'una forma valenta a través d'uns moviments que han desconcertat a molts però que en les seves demandes clamen per un cert regeneracionisme polític i democràtic: una nova llei electoral, lluitar contra la corrupció, fi dels privilegis de la classe política, evitar la destrucció de l'Estat del Benestar i un llarg etcètera de coses tan elementals; que és normal que s'hagi despertat empatia envers aquest moviment del "15M" o una àmplia simpatia per molta gent desmotivada i cansada. Evidentment també cal dir que entre les propostes n'hi ha d'altres molt més utòpiques. I d'altres com el Dret de l'Autodeterminació del pobles (i en concret per Catalunya) que finalmentment després de moltes assamblees sembla que s'ha acceptat tímidament.


Evidentment també era de preveure que sent un moviment horitzontal i assambleari i molt heterogeni (aturats, treballadors, jubilats, funcionaris de la salut pública i molts, molts més perfils) intentar passar de la protesta a canalitzar-ho amb unes accions concretes més enllà de les places era un repte molt important i no sempre fàcil.



En tot plegat, crec que hi hagut tres punts d'inflexió:

1- 27M: la neteja dels mossos a la Plaça Catalunya

2- 15J: L'acció al Parlament per evitar l'aprovació de les retallades

3- 19J: Les multitudinàries manifestacions a moltes ciutats.


Del primer i del segon punt d'inflexió el meu absolut rebuig per l'ús de la violència. Lamentable. Trist. Vergonyós. Injustificable. I molt decebedor. En el cas del 15J és molt trist que una minoria reventi la feina de tot un mes. En un dels fullets gratuïts que per part d'acampadabcn es repartien posava: "serà una acció absolutament pacífica, no violenta, massiva i determinada." No sé a qui no li va quedar clar la part del text que posa: "no violenta." Què curiós que sempre que hi hagi una gran manifestació de gent sigui Celebració Barça o fins i tot amb el 29-S, tot hagi d'acabar amb batalles campals i furgons policials. Aquesta gent, francament, a mi no em representa. La violència sempre és l'últim recurs i molts cops es fruit de la impotència. Va ser un dia estrany i més estranya la imatge dels Molt Honorables arribant amb helicòpter al Parlament, imatge més pròpia d'una peli del Vietnam que d'una democràcia Occidental.


Afortunadament, més enllà de les opinions de molts mitjans, persones i personatges ben variats, la ciutadania és llesta i ha entès no s'han de perdre els valors positius que s'han generat durant aquesta primavera i per això ha sortit en massa avui al carrer. Davant determinades lleis Òmnibus amb una afectació directe en camps bàsics com la sanitat o l'educació, al ciutadà només li queda el dret a mostrar el seu rebuig.


He llegit aquests dies molts posts reflexionant sobre el tema, si puc, m'agradaria recopilar-los tots amb un sol post, perquè n'hi ha alguns de molts bons....


La primavera és un esclat que ha de madurar en l'estiu en forma de fruits.

L'esclat del moviment 15M hauria d'intentar reflexionar i buscar alternatives de com poder canalitzar totes i cadascuna de les propostes que s'han generat en moltes places i ciutats. Avui ja he llegit que no hi ha cap mena d'interés en convertir-se en partit polític. Penso que si tots els moviments generats al voltant del 15M no s'agrupen en una plataforma conjunta i si no es comença a pensar en propostes reals; penso que si el moviment no madura i evoluciona, tot plegat pot quedar com un intent fallit i utòpic per regenerar la nostra democràcia, fins a dia d'avui el millor sistema (millorable) que es coneix.


Calen propostes reals de recollida de firmes i d'iniciatives legislatives populars (ILC) per tirar endavant algunes propostes i més enllà de les acampades i les protestes puntuals, algunes plataformes ben cohesionades que les gestionin.


Si la cosa no tira per aquest camí...em temo que la cosa quedarà com un bonic somni de primavera. (espero equivocar-me i que de tot plegat en el futur en quedi alguna cosa!)

dimecres, 15 de juny del 2011

3 frases sobre canvis



*Mentre penso en l'estiu que s'apropa i en diferents canvis m'han vingut aquestes dues frases al cap...


¿Por que se ha de temer a los cambios? Toda la vida es un cambio.


H. G. Wells (1866 - 1946), escriptor


Si no está en tus manos cambiar una situación que te produce dolor, siempre podrás escoger la actitud con la que afrontes ese sufrimiento.


Cuando ya no somos capaces de cambiar una situación, nos encontramos ante el desafio de cambiarnos a nosotros mismos.


Victor Frankl (1905 - 1997), neuròleg austríac

dimarts, 14 de juny del 2011

Fa 20 anys de...

Fa just avui 20 anys que quatre grups que venien de comarques (Sau, Sangtraït, Sopa de Cabra i Els Pets) van compartir una mateixa nit en un concert que va batre records: 22.000 persones al Palau Sant Jordi de Barcelona. Un servidor hi era en les primeres files. Queda tan lluny aquell concert que a dia d'avui només en tinc records difuminats d'una nit on vaig sentir per primer cop en directe els que van ser durant molts anys alguns dels grups de la banda sonora de tot una generació en la qual m'incloc.
Se n'ha parlat tant i a vegades no sempre bé, que tristament quan se n'hauria de parlar a dia d'avui del que va representar l'esclat de rock fet i cantat en català i com a fenòmen de masses per joves, avui veureu com la notícia passarà desapercebuda.
La música en català ha tingut alts i baixos i tot tipus de noms i fenomes i actualment hi ha una nova onada de grups (alguns molt bons) que flirtegen més amb el pop i el folc. La nova invasio de folkies ha provocat que molts grups hagin fins i tot renegat d'allò que en el seu dia és va mal anomenar "Rock català" i que amb el temps ha demostrat que va ser molt més un fenomen perquè va deixar com a llegat grans grups i grans cançons: Sopa de Cabra (L'Empordà) o Sau (Boig per tu) ja formen part del cançoner popular.
Han passat 20 anys d'allò i amb 20 anys molts d'aquells grups ja han desaperegut i la música afortunadament s'ha omplert de molts més matisos i actualment és molt més eclèctica, heterogènia i diversa.
Us deixo amb una gran cançó: "Somnis entre boires" dels desaperaguts Sangtraït. (La gravació és justament d'aquell concert!)

dilluns, 13 de juny del 2011

Navegant pel món - Dept

Aquesta és una cançó que enganxa amb una bona lletra del grup manresà Dept. (Llàstima que la resta del disc "control" no estigui a la mateixa alçada que aquesta cançó.)
Una bona cançó amb un toc molt vital.

diumenge, 12 de juny del 2011

El món en un cafè...de 4t1ª (o una bona cançó per un diumenge)

4t 1ª forma part de la nova fornada de grups que practiquen el pop-folc-cançó. El seu primer disc està ple de bones cançons com..."el món en un cafè". Una bona cançó per despertar-se el diumenge sense presses.

Com una oració (La Iaia versiona Madonna)

Joveníssims i guanyadors del concurs Sona 9. Quedeu-vos amb aquest nom:La Iaia. En sentíreu a parlar. Qui deia que no es podien fer versions decents de la Madonna en català?

dissabte, 11 de juny del 2011

Propostes de cap de setmana ...

Una de les sorprenents imatges de la mostra "l'efecte del cine..." al Caixaforum BCN.




Confesso que no sóc gaire de festivals ni musicals (Sònar), ni cinematogràfics (Casa Àsica Film week) ni Artístics (Off festival)...que aquest cap de setmana i el que ve comparteixen cartellera a la ciutat.



*Si no plou i al cap de setmana llarg no sapigueu que fer algunes propostes que un servidor ha gaudit aquests dies darrerament...(Ho reconec, són propostes molt barcelonines)




1.MNAC: "Realisme (s). L'emprenta de Coubert". Per aquells que encara no heu descobert aquesta gran exposició encara hi sou a temps fins el 10 de juliol. Una magnífica retrospectiva per veure quadres dels mestres de la pintura catalana com Ramon Martí i Alsina varen conrear aquest estil.


2.Caixaforum:


"L'efecte del cine. Il·lusió, realitat i imatge en moviment. Somni." Una curiosa mostra d'instal·lacions i molt més que videart. Son tretze peces (amb un film d'Andy Warhol) que no et deixen indiferent. Una reflexió sobre l'efecte hipnòtic de la imatge. Una exposició molt onírica i captivadora. Fins el 4 de setembre.



"Teotihuacan. Ciutat dels Déus". Un viatge per la cultura mil·lenària de Mèxic a través de les restes arqueològiques de la ciutat de Teotihuacan, declarada Patrimoni de la Humanitat. Tot i que no m'apassiona l'art pre-colombí reconec que les exposicions del Caixaforum dedicades a grans civilitzacions sempre em desperten l'interès. Val la pena donar-se un tomb per l'exposició.Fins el 19 de juny.



3. Sala d'exposicions Obra Social Catalunya Caixa de "La Pedrera": "L'art de menjar". Pels qui no l'hagueu vista encara teniu temps fins el 26 de juny per submergir-vos per una retrospectiva artística amb temes gastronòmics de natures mortes realistes passant per les avantguardes fins la visió gastronòmica (gairebé artística) del cuiner Ferran Adrià. És una exposició curiosa que demostra que el menjar ha sigut omnipresent com a "leit-motive" artístics des de fa molt de temps.



4.Palau Robert: "Sándor Márai. Un pelegrí del S.XX". Per aquells qui no conegueu la vida i miracles d'un dels escriptors europeus més cosmopolites, conegut per obres com "L'última trobada". Fins el 28 d'agost.



5.Museu del Rock. Al nou Centre Comercial Arenes de Barcelona.Un espai nou i curiós fruit de la col·lecció privada del locutor Jordi Tardà. Com no podia ser menys al darrera del projecte hi hagut el conegut locutor radiofònic, conegut per la seva reconegudes dèries musicals com els Rollings. Per tant no us ha d'estranyar que hi hagi una sala sencera dedicada als Beatles i als Rollings Stones. És un recorregut a través de discos i tot tipus de material pels grans noms de la música Rock. Evidentment és un espai petit i falten noms, però els imprescindibles hi són. El millor: amb l'entrada es pot disfrutar d'un concert que dura una hora. Dos dies de la setmana hi actuen els "Rock Story Band". Fan una petita sessió d'una hora. Una classe magistral on toquen gran temes del Rock. El cantant explica entre cançó i cançó anècdotes i històries dels grans intèrprets. Francament recomenable. http://www.museudelrock.com/



*******************


Grec 2011


Com cada any per aquestes dates ja es pot consultar el programa Grec de la nova temporada. Teniu pensat anar a algún espectacle?


Mireu, mireu la programació...(molta dansa!)http://grec.bcn.cat/es


****************


Per aquells que vulgueu seguir l'agenda cultural hi ha una revista gratuïta que es distribueix en diferents centres i té una pàgina web:


L'adéu de la Dharma?

La Companyia Elèctrica Dharma va anunciar el mes passat una aturada definitiva. És l'adéu definitiu d'un grup històric que en els darrers temps no ha trobat l'escalf necessari del públic?
Des d'aquí tota la meva admiració i aquest post fet a corre cuita i d'homenatge per un gran grup que ha fet gran la música de casa nostra i la sabut exportar a molts festivals de l'estranger.

divendres, 10 de juny del 2011

Cinema de pre-estiu...Entre Pirates i Woody Allens

Ja fa dies que s'ha estrenat la nova entrega dels "Pirates del Càrib 4". Cal dir que perd originalitat en la trama. Li falta emoció i un guió més ben travat. Falta química entre el capità Sparrow (Johny Deep) i la novia d'Sparrow(Penélope Cruz). També hi ha una incursió catalana amb el paper del jove actor Oscar Jaenada. La peli entreté i té bons moments però cal dir que la fórmula ja comença a donar símptomes de repetició i esgotament. Tot i així...Bona peli de crispetes per un dissabte a la tarda.


La nova d'en Woody Allen és de les millors dels tres últims films que ha fet: plena de tòpics, bons actors però amb un bon guió ben travat amb situacions delirants que ens tornen als anys 20 amb Dalí, Picasso, Hemingway i molts altres pintors i escriptors...
Midnight in Paris francament em va agradar. Transmet encant. I això amb un cineasta que ja porta més de 30 pelis és tot un mèrit. Recomenable.

30 anys sense en Bob Marley

Hi ha efemèrides que passen desapercebudes. El mes passat va fer 30 anys de la mort d'un nom que va influenciar moltes generacions que feien Rock i Pop i el seu nom ja s'associa a un estil musical i a un país: Jamaica.
Per recordar-lo...vet aquí una de les seves bones cançons.

dijous, 9 de juny del 2011

Silenci informatiu sobre Islàndia



Premsa, ràdio i televisió ens omplen constantment de notícies. A vegades ens informen i a vegades ens desinformen. Curiosament ens podem preguntar sobre quin criteri segueix la voràgine informativa...

I també ens podem preguntar el perquè hi ha certes informacions que no ens acaben d'arribar:

(a continuació faig copio un text que em va enviar fa dies un company)



Silencio informativo sobre Islandia. Por qué?

En Islandia, el pueblo ha hecho dimitir a un gobierno al completo, se nacionalizaron los principales bancos, se decidió no pagar la deuda que estos han creado con Gran Bretaña y Holanda a causa de su mala política financiera y se acaba de crear una asamblea popular para reescribir su constitución. Y todo ello de forma pacífica. Toda una revolución contra el poder que nos ha conducido hasta la crisis actual. He aquí, por qué no se han dado a conocer hechos durante dos años : ¿Qué pasaría si el resto de ciudadanos europeos tomaran ejemplo? Esta es, brevemente, la historia de los hechos:


2008. Se nacionaliza el principal banco del país. La moneda se desploma, la bolsa suspende su actividad. El país está en bancarrota.


2009. Las protestas ciudadanas frente al parlamento logran que se convoquen elecciones anticipadas y provocan la dimisión del Primer Ministro, y de todo su gobierno en bloque. Continúa la pésima situación económica del país. Mediante una ley se propone la devolución de la deuda a GB y Holanda mediante el pago de 3.500 millones de euros, suma que pagarán todos las familias islandesas mensualmente durante los próximos 15 años al 5,5% de interés.


2010. La gente se vuelve a echar a la calle y solicita someter la ley a referéndum. En enero de 2010 el Presidente, se niega a ratificarla y anuncia que habrá consulta popular. En marzo se celebra el referéndum y el NO al pago de la deuda arrasa con un 93% de los votos.

**************************************

A todo esto, el gobierno ha iniciado una investigación para dirimir jurídicamente las responsabilidades de la crisis. Comienzan las detenciones de varios banqueros y altos ejecutivos. La Interpol dicta una orden, y todos los banqueros implicados, abandonan el país. En este contexto de crisis, se elige una asamblea para redactar una nueva constitución que recoja las lecciones aprendidas de la crisis y que sustituya a la actual, una copia de la constitución danesa. Para ello, se recurre directamente al pueblo soberano. Se eligen 25 ciudadanos sin filiación política de los 522 que se han presentado a las candidaturas, para lo cual sólo era necesario ser mayor de edad y tener el apoyo de 30 personas.
********************************

La asamblea constitucional comenzará su trabajo en febrero de 2011 y presentará un proyecto de carta magna a partir de las recomendaciones consensuadas en distintas asambleas que se celebrarán por todo el país. Deberá ser aprobada por el actual Parlamento y por el que se constituya tras las próximas elecciones legislativas. Esta es la breve historia de la Revolución Islandesa: dimisión de todo un gobierno en bloque, nacionalización de la banca, referéndum para que el pueblo decida sobre las decisiones económicas trascendentales, encarcelación de responsables de la crisis y reescritura de la constitución por los ciudadanos.

***************

¿Se nos ha hablado de esto en los medios de comunicación europeos? ¿Se ha comentado en las tertulias políticas radiofónicas? ¿Se han visto imágenes de los hechos por la TV? Claro que no. El pueblo islandés ha sabido dar una lección a toda Europa, plantándole cara al sistema y dando una lección de democracia al resto del mundo.

Inside job (documental)

Fa dies que me'l recomanen. Un documental que explora sobre els responsables que han generat la crisi econòmica. M'han dit que cal anar mentalitzat ja que quan surts del cine surts més emprenyat del que has entrat. Però diu unes quantes veritats. Espero que no el treguin de les cartelleres.

dimecres, 8 de juny del 2011

Spain's secret conflict

La llengua, la identitat, els eterns conflictes polítics entre Espanya i Catalunya...sí, sí...ja ho sé que tots plegats n'estem una mica farts del tema però també és molt interesant veure com ho expliquen en un reportatge d'un televisió estrangera. Un bon reportatge que fa dies que corre per la xarxa.

Un regal de la història (o l'optimisme de Brams)

El disc "Oferta de diàleg", disc de retorn de Brams està plegat de cançons amb un cert to d'optimisme. Escolteu, escolteu...(Està molt bé sé optimista en el camp de la lluita nacional sobretot ara, que aviat farà un any del 10-Juliol i a nivell polític el nacionalisme està molt fragmentat)

dimarts, 7 de juny del 2011

Visc a Espanyistán!

Molt bo!
L'últim llibre de l'humorista gràfic Aleix Saló.Aquest video n'és una mostra.

dilluns, 6 de juny del 2011

Les frases del dilluns...




“La vida la tienes resuelta con 3 cosas: Con algo que hacer, Con algo que esperar y Con alguien a quien amar.” Confucio


Sempre m'han impactat les frases d'aquest mestre xinès de l'antiguitat perquè, sovint de tan contundents, cal llegir-se-les dos cops.

diumenge, 5 de juny del 2011

La terra i els seus dies...

Avui ha sigut el dia Mundial del Medi Ambient. D'altres dies destacables són els dies mundials de les aus, dels oceans, de l'aigua...
Quants dies mundials calen per adonar-nos que cal un canvi de consciències?
Sovint s'emeten documentals que ens alerten (alguns amb toc sensacionalista) de cap on va el món. L'home és l'únic animal que ensopega dos cops amb la mateixa terra. Sabrem reaccionar? Els països i els governs s'impliquen prou?
Vet aquí un fragment d'un d'aquests bons documentals(amb bons consells):

El segon video és molt didàctic i ho explica molt bé:

Gat x Llebre

Què curiós que el mes de juny, que tradicionalment és quan es comença a segar el blat, una altre sega ha començat de nou: la de les retallades. Molt aviat s'aprovarà la nova llei de pressupostos 2011 i amb ella tota una sèrie de mesures que tenen una afectació directe en l'àmbit social, educatiu, sanitari, medioambiental...Aquest no és un bloc polític, tot i que davant l'actualitat de les darreres setmanes fa que sigui difícil no parlar-ne.
No parlaré de si són necessàries o no aquestes retallades però a vegades costa entendre com es gestiona una administració d'un país quan sents determinades notícies, en aquest cas, gràcies al blog de l'Òscar J., llegiu llegiu val la pena...
http://7m76.blogspot.com/2011/06/una-foto-de-7000-euros.html
Curiosament mentre arribem al temps de la sega, les últimes setmanes el Sr.Mas ha decidit requalificar alguns alts càrrecs i puja'ls-hi el sou. La notícia la podeu llegir a continuació:
http://o.radiocatalunya.ca/noticia/mas-apuja-el-sou-alt-carrecs-de-confianca
Diuen que aviat ens donaran gat per llebre i que com sempre la crisi l'ha pagat, la pagarà i la seguirà pagant la ciutadania més modesta.
A vegades no cal ser gaire entès en política i en economia per veure que alguna cosa no quadra. Si les arques de la Generalitat estan tan malament, cosa evident i preocupant, també ho hauria d'estar pels seus gestors i alts càrrecs polítics i no només pagar la factura dels plats trencats els funcionaris que se'ls hi retalla un 5% del sou. Alguna cosa no em quadra...
Fins i tot un gat davant un triler veuria que li estan prenent el pèl...

Potser també t'agradarà...

Related Posts with Thumbnails