Ahir 22 de març fou el dia Internacional de l'Aigua. L'Aigua és un bé escàs i el seu bon ús és bàsic. Hi ha països d'aigua com Vietnam i la seva magnífica Bahia de Ha Long. Els rius, els Monsons, la pluja, el paisatge humit i ple de conreus fan dels antics països de l'Indoxina, autèntics països d'aigua de la qual depenen. D'altres països l'aigua també és un bé molt preuat, com un manà enmig d'un oasi de precarietat i misèria.
Fa un any a casa nostre vivíem una sequera devastodora i patètiques polèmiques de transvassaments i plans hidràulics impossibles. L'aigua no hauria de ser moneda de canvi de res, hauria de ser un dret i un bé que cal preservar.
El 9 de març del 2001 es va clausurar definitivament el servei militar obligatori a partir del 31 de desembre del mateix any.Ara es cumpleixen 10 anys de la tramitació i posterior aprovació de la llei que suspenia el servei militar obligatori a l'Estat espanyol. El maig d'aquest any farà 10 anys.Un fita que va suposar molts esforços de lluita social, política i judicial. Aquest és un post d'homenatge a la lluita de tots els joves que varen formar part del Moviment d'Objectors de Consciència (M.O.C.) i de Mili KK. que pronunciaven aforismes com: "Els joves d'un món sense guerres són els joves que refusen fer el servei militar" o "L'obediència no és cap virtut sinó la pitjor de les temptacions". Gràcies a la feina i a la lluita dels joves dels 80, els joves dels 90 poguerem acollir-nos a la prestació Social Substitutòria. I d'altres optaren per la via de la Insubmissió. Evidentment els nostres avis no arribaren a entendre mai el perquè el nen no fa la mili... Què en queda de l'antimilitarisme d'aquella època? Sempre hi ha joves compromesos i per això molts joves sortíren al carrer l'any 2003 per dir "No a la Guerra!". Afortunadament això de la Mili va passar a millor vida i els joves d'ara tenen altres preocupacions importants com enfrontar-se a l'accés a la vivenda, l'atur, la precarietat laboral, el pla bolonya, i un món en constant evolució i crisi que fa que molts joves visquin sempre en un estat permanent de provisionalitat. +info a l'article de l'Avui: http://www.avui.cat/article/tec_ciencia//52007/marcats/la/mili.html Amb aquesta notícia també he recordat algunes cançons de fa 20 anys que en parlaven...
Un bon muntatge del TNC. Vaig anar-lo a veure fa pocs dies i realment tracta temes d'una vigència brutal: corrupció política, mentides i un auntèntic vodevil entre la filla i la dona de l'alcalde amb l'inspector. Gógol més vigent que mai! Els actors fantàstics! Vaig passar una bona estona. Molt recomenable! Fins el 12 d'abril.
Jaume Capdevila "Kap" juntament amb en Buenafuente va guanyar l'últim premi Gat Perich. Podria fer una tirallonga de comentaris de tot el que penso de determinats polítics i de l'últim viatget d'en Carod a l'Equador, però francament prefereixo estalviar-m'ho i deixar-vos amb aquesta vinyeta d'en Kap.
Sempre m'han fet gràcia els ninots de les falles. Mai he tingut l'ocasió de veure-ho en directe. Diuen que s'està perdent la crítica social i que les temàtiques eren molt naïf. Sempre he pensat que darrera l'expressivitat dels ninots hi ha molta feina i n'hi ha de molt creatius i originals. Tot plegat per acabar en cendres!
Si algú s'ha fixat amb la foto del principi del blog veurà que vaig adoptar una foto d'un ninot nàufrag ja que la vaig trobar molt original.
En Ximpa és l'últim espectacle que està rodant la Cia dels nostres amics Sinilos Teatre de Titelles. Porten tot el mes a la Sala Tantarantana de Barcelona i aquest proper capdesetamana serà l'última oportunitat que els més menuts poguin veure aquest espectacle en aquesta sala. Els hi desitgem molta sort en aquestes últimes funcions!!!
Hauríem d'estar contents perquè finalment s'està lluitant perquè el gran pulmó verd de Barcelona, la Serra de Collserola obtingui una major protecció com a Parc Natural com ja passa en altres zones de Catalunya. La mesura potser arriba una mica tard i després de vàries polèmiques i disputes entre interesos urbanístics i grups ecologistes. Sense anar més lluny a St.Cugat del Vallès, pendents encara de l'execució d'alguns d'aquests plans, alguns representants d'aquests grups han manifestat la seva satisfacció pel que pot ser una mesura per aturar l'especulació urbanística.
Per què el Montbaig no és Collserola?
*Actualment alguns d'aquests terrenys formen part del Parc Agrari Forestal del Baix Llobregat, però la protecció d'un Parc Forestal amb un Parc Natural és molt diferent!
El Baix Llobregat ha patit sempre una especulació urbanística brutal. Dóna la impressió que no quedi ni una hèctarea per urbanitzar. Tot i així encara queden molts pocs reductes verds, però en queden. Tinc la sort que puc veure des de casa meva un petit corredor de muntanyes. Les he vist tota la vida i quan torno algún cop de Barcelona, juntament amb el queda de les Pinedes de la Colònia Güell, em semblen mitja vida. Aquest corredor entre les comarques del Baix Llobregat límitrofe amb el Garraf, s'ha conegut com el Montbaig-Montpedròs. El Montbaig, coronat per l'ermita de St.Ramon, a St.Boi, i el Montpedròs coronat per l'ermita de St.Antoni a Sta.Coloma de Cervelló són espais que caldria protegir molt més. Moltes entitats de defensa medioambiental del Baix Llobregat, Garraf i Penedès reinvindiquen la protecció d'aquestes muntanyes i que siguin declarades Parc Natural. Per què unes sí i altres no?
La Colònia Güell també està afectada, entre altres plans urbanístics, per un pla de construcció de 1200 habitatges. La Colònia Güell està separada de St.Boi de Llobregat per una riera natural coneguda com a Riera Can Soler que ara es vol urbanitzar.Les esmenes ambientals al projecte no han servit de res i el projecte, tot i les reticències del veïns, ja s'ha aprovat. Hi ha crisi, no hi ha pasta, no hi ha diners per enlloc però es continuen aprovant plans urbanístics polèmics i sense el consens dels veïns ni dels pobles.L'opinió de les associacions dels veïns és menystinguda, foten enlaire un corredor biològic i algún que altre espavilat en treurà profit, immobiliari, és clar.
El proper dia 28 de març hi ha una nova campanya internacional per fer una apagada global. L'objectiu: prendre consciència de l'escalfament global i de la necessitat d'estalviar energia. Realment un espot molt simple però molt visual al mateix temps.
No és cap resultat esportiu. És el cinquè disc de Mazoni, banda liderada per el cantant de la Bisbal de l'Empordà, en Jaume Pla. És un disc que transmet l'angoixa i la mala llet dels nous temps que vivim. Certament d'eufòria més aviat poca. Lletres absolutament demolidores, ritmes amb apunts rockers i altres cançons a mig temps són la nova recepta d'aquesta banda. L'imatge del disc té una estètica a mig camí entre el manga i el pop més alternatiu. Musicalment m'agradava més el disc anterior "Si els dits fossin xilofons". Però no puc negar que el nou disc té lletres absolutament bones, només el títol del disc ja és tot una declaració d'intencions. Només un exemple: "Hi ha més ionquis en un camp de fútbol que en qualsevol discoteca/ vint segles d'història i estem igual: pa, circ i molta xerrameca"
Ahir 22 de març fou el dia Internacional de l'Aigua. L'Aigua és un bé escàs i el seu bon ús és bàsic. Hi ha països d'aigua com Vietnam i la seva magnífica Bahia de Ha Long. Els rius, els Monsons, la pluja, el paisatge humit i ple de conreus fan dels antics països de l'Indoxina, autèntics països d'aigua de la qual depenen. D'altres països l'aigua també és un bé molt preuat, com un manà enmig d'un oasi de precarietat i misèria.
Fa un any a casa nostre vivíem una sequera devastodora i patètiques polèmiques de transvassaments i plans hidràulics impossibles. L'aigua no hauria de ser moneda de canvi de res, hauria de ser un dret i un bé que cal preservar.
