dimecres, 22 d’abril del 2009

SIGNS

Aquest és un curtmetratge molt emotiu i ben fet. Un gest, una mirada, uns signes ho diuen tot....
Una autèntica perla trobada a través d'un bloc. I vaig pensar que un bon dia per penjar aquest tall tret del youtube seria durant les dates de St.Jordi, a Catalunya, dia dels enamorats, segons la tradició.
Realment emociona.

Algunes recomenacions per St.Jordi...


Davant la immensitat de llibres de la jornada literària per ontonomàsia, volia evitar fer recomenacions, ja que n'hi ha tants i alguns molt bons, però no he pogut evitar caure en la temptació de recomenar-ne algún:
1.Novel·la històrica:
Barcino
de Maria Carme Roca
Columna, 2009
*Una novel·la intrèpida per capbussar-nos en la Barcelona romana de la mà d'un il·lustre heroi corredor de quadrigues dels Jocs Olímpics.


2.Tigre Blanco
d'Avind Adiga
Editat per Miscelánea (3ªedició, 2009)
*Una novel·la irònica i políticament incorrecte de la mà d'un jove autor hindú, premi Man Booker prize 2008. Traducció de Santiago del Rey. Retrat i aventures d'una Índia poc idíl·lica a través dels ulls d'en Balram Halwai, un jove emprenador i sense escrúpols, irònic i sarcàstic amb la seva pròpia vida.

3.Olor de Colònia
de Sílvia Alcàntara
publicat per Edicions 1984, col·lecció Mirmanda (2ªedició, 2009)
*Novel·la de la debutant Alcàntara, absolutament recomenable i ben escrita.És un llibre que em toca de molt aprop ja que és la recreació d'un món, les colònies textils dels anys 50 i 60. L'autora és de Puig-Reig, concretament, de la Colònia Vidal, i va ser veïna de ma mare i dels meus avis materns. Tinc la sensació que estigui descrivint el món dels meus avis i de la infantesa i joventut de ma mare. Per això l'Olor de Colònia és una olor que sento molt aprop i que per això us recomano.

4.La família del meu pare
de Lolita Bosch
Empúries, Narrativa 331, 2008
*M'ha sorprès que no estigui com a llibre recomenat en els llistats de llibres recomenables pel St.Jordi 2009. No ho entenc! És un gran llibre.
En el seu dia en vaig parlar en aquest blog i en tornaria a parlar. A mig camí de la novel·la i el retrat autobiogràfic i familiar, Lolita Bosch ens apropa a la Barcelona d'un temps i d'uns personatges que ja són història. Poètic, esplèndid i commovedor.
5.Misteriosament feliç
de Joan Margarit
Proa, l'Òssa menor, 2008.
D'en Margarit en podria recomenar uns quants (Joana, Casa de Misericòrdia, Cartes per un jove poeta, etc, etc). És un dels últims, no l'únic!, gran poeta de casa nostra. (i cada dia és més estimat pels lectors; salvant molt les distàncies, com ho va ser en el seu dia Martí i Pol)
Poesia emotiva, directa, commovedora.

Trobareu les crítiques dels llibres de Joan Margarit i de la Lolita Bosch a l'apart d'Últimes lectures.

BONA LECTURA I BON ST.JORDI!!!!!!!


Els millors blocs que parlen de llibres...

Aprofitant l'empatx de St.Jordi i si no sabeu que carai regalar sempre podeu fer un repàs per algunes recomenacions literàries que ens proposen des d'alguns espais de la xarxa.
Per començar...
el canal lletres de Vilaweb, un clàssic imprescindible:
http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3571168
o el hiper bloc català de literatura:
http://www.blocsdelletres.com/
Amb tota la meva humilitat del món, aquest és un llistat de blocs que parlen de literatura, autors i llibres i ho fan molt bé...
(Alguns ja havien aparegut en un post anterior:
http://naufragiobrer.blogspot.com/2009/02/q-de-questions-de-llibres-i-llengua.html)
ELS MILLORS BLOCS QUE PARLEN DE LLIBRES
1.http://illadelslibres.blogspot.com
2. http://llibreter.blogspot.com
3. http://sobrellibres.bloc.cat
4. http://80grams.blogspot.com
5.http://biblosfera.blogspot.com
6.http://tintaxinesa.blogspot.com
7.http://lespolsadallibres.blogspot.com
8.http://aristocrataiobrer.blogspot.com
9.http://blocs.mesvilaweb.cat/bloc/44 (Oi?)
10.http://blogs.ccrtvi.com/elsenyorboix (El blog de l'Hora del Lector)
SEGURAMENT N'HI HA MÉS...SI CREIEU QUE EN FALTA ALGÚN ALTRE MÉS IMPRESCINDIBLE, AVISEU-ME, QUE L'ADJUNTO A LA LLISTA...

Roses contra l'oblit




No tothom rebrà una rosa el dia de St.Jordi. Per això des d'Amics de la gent gran s'ha engegat una campanya solidària el mateix dia de St.Jordi per distribuir roses a aquelles persones grans que viuen soles. Em sembla una magnífica iniciativa!!!
Tota la informació a: http://www.rosescontraloblit.com/

Roses de Kabul


Sortir al carrer i veure un mar de cultura i llibres és un luxe i un plaer...
No tots els pobles i els seus ciutadans, i sobretot ciutadanes, tenen el mateix accés i les mateixes oportunitats envers la cultura, la feina i l'educació.Ni tampoc els mateixos drets.
Les darreres cimeres mundials celebrades a Europa han posat de relleu la necessitat de fer un front comú per fer pressió davant les polítiques discriminatòries de determinats països vers la dona. Això ha incomodat estats islàmics com Afganistan o Pakistan.

+info a l'article de Revolta global: http://revoltaglobal.cat/article599.html
Vet aquí un poema que vaig escriure fa 10 anys i parla precisament de roses, però no les de Sant Jordi.

ROSES I ESPINES
Roses i espines.
Espines i roses.
Així és la teva vida,
una eterna espina,
una eterna lluita
per ser forta
i tirar endavant els fills,
la família, la feina…
I et converteixes en heroïna
quan ho has de fer en un país
subdesenvolupat.
Si ets una rosa de Kabul,
el teu mèrit és doble…
darrera aquella reixa, tu ets…
màrtir,
heroïna,
dona
i per damunt de tot,
humana.
Gabriel Boloix

Tot recordant els versos de Maria Àngels Anglada...


Tot just per una diada de St.Jordi de fa 10 anys ens va deixar Maria Àngels Anglada, una escriptora que va destacar entre altres registres pel seu talent en llibres com "El violí d'Auschwitz" i "Quadern d'Aram", carregades d'història plenes d'Humanitat i bebent de la memòria d'un passat no gaire llunyà del S.XX. La seva poesia és elegant i plena de referències a un món que ella admirava que eren els clàssics grecs i llatins.

Fa 10 anys l'AELC em va encarregar l'elaboració de la documentació pel fitxer d'autors del seu web, per això, si voleu saber més us el recomano:

MADRIGALS PER A UN INFANT ADORMIT (II)
T'he despertat: tenies
la cara plena
de sol, i tant
llum sobre la llum
closa dels teus ulls! Jo mirava
les palpitants parpelles
com l'ombra d'una vela
sobre el mar, o com l'ala
d'un ocell entre roses.
Maria Àngels Anglada (Vic 1930 - Figueres 1999)
També us recomano revisar un post anterior que vaig penjar amb un altre petit poema destacable:

Roses of Steel

Mai una flor havia donat tant de joc. Mai una flor havia significat tant. Cap altre flor pot competir aquests dies amb la reina indiscutible: la Rosa. N'hi ha de tots colors i mides. Però...mai m'hauria arribat a imaginar que un parc dels EE.UU. les tinguessin esculpides en metall. N'hi ha 35 al Rose Park at Shreveport de Louisiana. Curiós, oi?

Noves veus (X):Lídia Pujol: Begging The Waves

Això de dir que la veu de Lídia Pujol és una nova veu és del tot cert ja que ja fa una pila d'anys que intenta obrir-se camí, primer fent duet amb la Sílvia Comes i després amb un parell de discos amb solitari, l'últim, Les amants de Lilith amb una bona acollida de crítica i públic. Ara sembla que poc a poc obrirà un nou camí cap a la banda més pop-folc-new age i potser aquest gran clip i aquesta gran cançó poden ser el preludi d'un gran disc. Lídia Pujol, se'ns dubte una gran veu!
Begging de wawes inspirat amb uns versos de Maria Mercè Marçal.

L'adéu d'un mestre de la Ciència-ficció, JG Ballard



"El gran riesgo para la raza humana no es abrazar ideologías insanas o malvadas, sino no creer en nada."

"Estamos viviendo los días de la Perversión Elegante".( Entrevista a JGB)

"La creencia religiosa exige un vasto esfuerzo de compromiso imaginativo y emocional, lo que es bastante difícil si uno todavía esta atontado por las pastillas de la noche anterior."

"El suicida no vuelve nunca a la escena del crimen."
"It's a very intimate experience, reading a book. You're as close as you get to anyone - except in bed. No, closer"
James Graham Ballard (1930 - 2009)
El passat dia 19 d'abril va morir un dels últims grans mestres de la ciència-ficció, en J.G.Ballard, fins i tot la seva literatura havia provocat la creació d'un adjectiu: ballardià.
Les seves frases, els seus llibres, el seu món en definitiva sempre amagava una mirada provocadora, lúcida, amarga, cruel i molt devastadora de l'ànima humana i dels temps en els que vivim.
Fa pocs mesos tinguerem la sort de veure al CCCB una magnífica retrospectiva i un servidor en va fer un post per intentar copsar tot els detalls del seu univers.

Ironies del carrer...

Una de tantes mirades iròniques i genials d'en Fer.

Oficialitat.cat (o com demanar el català a la Unió)

Des d'aquí donem tot el suport a Miquel Català, l'impulsor de la plana web del parlament europeu en català. L'autor d'europarl.cat obre una nova campanya per reclamar l'oficialitat del català a la Unió Europea.
OFICIALITAT. CAT (JA!!!)
Et convidem a fer un tomb per les seves webs:
http://www.europarl.cat/
http://www.oficialitat.cat/

Potser ja seria hora que ens comencessim a creure la cançoneta de l'anunci i en fessim una versió europea"UE en català, encomana el català, un bon dia a europa en català..."

Les veus de l'exili al Palau Moja


"Literatures de l'exili. Retorn a Catalunya"
Palau Moja, Barcelona
Fins el 21 de juny

L'any 2005 al CCCB es va poder veure una mostra retrospectiva titulada "Literatures de l'exili". Julià Guillamón, crític literari i autor del premiat estudi "El dia revolt" n'és el comissari juntament amb en Francesc Abad.
La mostra que ahir dia 21 es va inagurar al Palau Moja pretèn ser una continuació d'aquella retrospectiva, incident més en el fet del retorn dels escriptors i els seus descendents a Catalunya. Durant el mes de maig hi ha programades diverses activitats com una mostra de cinena sobre l'exili a la Filmoteca de Catalunya.
Des d'aquí recomenem aquesta exposició per saber més coses d'algunes de les veus més nostrades del que s'ha anomenat literatura de l'exili.

La nit més freda (veus a l'exili), al TNC--Últims dies!!!

Últims dies per veure un emotiu espectacle on la poesia i el record d'aquells que emprengueren el camí de l'exili són l'eix bàsic per commemorar un fet històric del nostre país. Textos i poemes de Rodoreda, Riba i Joan Oliver són encara més vius en aquest espectacle. Llàstima que estigui a la cartellera tan pocs dies.

Tot recordant els 70 anys de la pèrdua de drets lingüístics i culturals...

Tal i com vaig comentar en algún moment aquest també serà un any on la memòria històrica tindrà un pes important. Els 70 anys de la fi de la guerra civil i inici del Franquisme han estats recordats aquests darrers dies en diferents actes. Aquest video és un fragment de l'acte organitzat per la Comissió de la Dignitat i amb el suport de l'AELC i l'Associació d'actors i directors teatrals de Catalunya per recordar 70 anys contra el català. Es va celebrar el dia 19 d'abril als Jardinets de Gràcia on encara hi ha un monòlit que recorda la Victòria Franquista. Diferents veus s'han aixecat demanant la supressió d'aquell monòlit i la restitució per l'anterior monument a Pi Maragall.
Fins i tot he llegit alguns blogs d'algunes persones indignades perquè l'Ajuntament de Barcelona havia donat suport a aquest acte. És sorprenent que a dia d'avui encara hi hagi gent que intenti minimitzar que la cultura i la llengua catalana foren aniquilades del panoraman públic. I que han hagut de passar molts anys perquè la cultura i la llengua catalana tornin a viure amb una certa normalitat.
Actes com els del dia 19 són un simptòme de normalitat, el que no ho és tant és que encara sobrevisquin signes escultòrics de l'antic règim.

Salvem Montserrat




El passat dia 14 d'abril es va publicar a La Vanguardia com anunci un fotomuntatge titulat "L'ajuntament de Collbató vol fer això a Montserrat".
Des de fa com a mínim un parell d'anys els veïns d'aquesta localitat del Baix
Llobregat s'han mobilitzat per evitar el projecte de l'equip de govern de convertir sòl rústec en sòl industrial. La plataforma no té cap color polític i aplega diverses sensibilitats entorn l'objectiu de preservar el paisatge i l'entorn davant l'especulació urbanística dels interesos del consistori. La plataforma vol evitar que es tiri endavant el projecte i defensar els interesos de conservar l'ecosistema del Parc Natural de Montserrat.
Et convido a fer un tomb per aquesta plataforma i si ho creus convenient a adherir-te:

Breu crònica del Saló del Turisme'09


Saló Internacional de Turisme de BCN'09
Hi ha qui deia que el sector turístic seria un dels més damnificats per la maleïda crisi. Veient l'afluència de gent del passat dissabte a un dels pavellons de Montjuïc, semblava que potser la gent s'ha aplicat la dita "del mal temps, bona cara!".
La crisi es notava subtilment en la temàtica dels stands, menys internacionals i més de nacionals, donant per fet que al pròxim estiu s'apostarà per un turisme més proper. Hi havia molt estands de turisme d'interior, nacional, de proximitat, rural, alternatiu...Però també hi havia alguns estands de propostes de grans viatges. El que més em va agradar va ser l'espai titulat "La porta del desert", on diferents empreses oferien serveis de circuits i rutes pel desert...Hi havia haimes, bon menjar, exposicions pictòriques i actuacions en directe de les típiques ballarines ensenyant la dansa del ventre. Aparentment les fires sempre són indicadors de la vitalitat d'un sector. Viatjar, viatjar no sé si la gent viatjarà massa aquest estiu...però si més no molts el passat cap de setmana vam fer el tafaner. I sobretot vam imaginar-nos, ni que fos un instant, quins països i racons ens agradaria trepitjar.

Potser també t'agradarà...

Related Posts with Thumbnails