dimecres, 15 d’agost del 2012

La darrera platja i una frase de Sèneca...


En una platja qualsevol la remor de les ones ja no ens portarà a Ítaca, ja no sento la remor dels Déus, ni dels mites ni dels herois, perquè en els nostres temps ja no hi ha ni Déus, ni mites ni herois. I els que aconsegueixen algun èxit ho fan amb molt d'esforç. Només hi ha persones assedegades d'esperança. I potser tots cerquem el mateix, un punt d'harmonia.

Com deia Sèneca:
   "La armonía total de este mundo está formada por una natural aglomeración de discordancias."

Per un moment vull oblidar-me d'aquest món incert i discordant i tornar a creure en les petites coses.
I per un moment només vull desitjar-te que acabis de tenir un:
                                             BON ESTIU I BONA SORT!!
                                                        Nàufrag i Obrer

dimecres, 1 d’agost del 2012

Jardí prop la platja...

                                                   imatge extreta de: wallcoo.net
La xarxa pot ser un estrany jardí on hi plantem llavors. Algunes neixen, d'altres moren, d'altres ressusciten i d'altres simplement s'obliden. Algunes plantes són compartides. Algunes donen bons fruits, d'altres no.I d'altres sempre en quedarà un record. (com la vida mateixa)

                 (Després de 10 mesos de presència intermitent amb més de 6 blogs, concretament 8, i 4 anys de presència a la xarxa; tal i com vaig fer just fa un any, em prenc un temps de descans sense data fixada de retorn. El jardí amb les meves plantes restarà obert per si algú el vol visitar...)

                                                           Bones vacances!!!
                                                 BON ESTIU I BONA SORT!

7 frases d'Aldous Huxley

1.Los únicos procedimientos de que puede valerse un pueblo para protegerse a sí mismo, contra la tiranía de gobernantes que cuenten con fuerzas modernas de policía, son los procedimientos no violentos, como la no cooperación en masa y la desobediencia civil.


2.La difusión de la cultura, del ocio y el bienestar económico han creado una inusitada demanda de arte popular. Como quiera que el número de buenos artistas es siempre muy limitado, tal demanda ha tenido que ser forzosamente satisfecha, en sustitución de aquellos, por los malos artistas.


3.Como siempre, el principal resultado de la violencia es la necesidad de emplear mayor violencia.

4.Si la sociedad continúa desarrollándose por los mismos cauces que sigue actualmente, la especialización, de manera ineludible, irá en aumento. Los hombres serán considerados, más cada vez, no como individuos, sino como la personificación de determinadas funciones sociales.

5.Merced al auge del maquinismo, la producción sobrepasa al consumo. La primera condición de nuestra producción industrial es organizar el despilfarro por parte de los consumidores. Cuanto antes deseche el consumidor el objeto que haya adquirido y vaya en busca de otro, será mucho mejor para el que los produce. Al propio tiempo, como es natural, el productor tiene que esforzarse en no producir sino artículos que sean lo más perecederos posible.

6.Todos deseamos un estado social mejor. Pero la sociedad no podrá mejorarse mientras no se efectúen dos grandes tareas. Si no se establece la paz sobre bases firmes, y si no se modifican profundamente las obsesiones dominantes con respecto al dinero y al poder, no hay ninguna esperanza de que pueda realizarse transformación deseable alguna.

7.La mayoría de los hombres y mujeres llevan vidas tan penosas en el peor de los casos y tan monótonas, pobres y limitadas en el mejor, que el afán de escapar, el ansia de trascender de sí mismo aunque solo sea por breves momentos es y ha sido siempre uno de los principales apetitos del alma.

ALDOUS HUXLEY
( escriptor britànic 1894 - 1963) L'Autor d'"Un món feliç"

dimarts, 31 de juliol del 2012

4!

AQUEST BLOC JA TÉ MÉS DE 4 ANYS!
(Concretament 4 anys, 1 mes i 3 dies!)
No ha sigut cap condemna tot el contrari...un plaer compartir aquest espai amb aquelles persones que puntalment han entrat en aquest espai. Després de Tres temporades intenses, d'uns mesos de retirada, i una breu ressurrecció efímera, que han sigut aquestes darreres setmanes...se m'havia passat celebrar tal fet.
En el post anterior he volgut parlar de com ha sigut la meva vida electrònica diversificada en diferents espais en el darrer any 2011 -2012.
Tinc una estima especial a aquest bloc perquè és el primer, és el meu bloc fundacional.
Abans de tancar una nova temporada blogaire en la resta de blogs i pensar més endavant que faré he volgut tornar a l'orígen, a Nàufrag i Obrer i escriure els darrers posts carregats de diferents sentiments.
Així benvolgut i benvolguda et convido a aquesta beguda refrescant perquè celebris amb mi aquests 4 anys de presència a la Xarxa.
Un refresc que te'l pots prendre combinat amb una bona lectura, un bon autor, una bona cita, una bona cançó, un bon viatge, una bona pel·lícula, una bona exposició, una bona obra de teatre, un bon paisatge...
En definitiva
tot allò que he intentat compartir que és simplement...
Cultura, literatura, art, viatges i moltes més coses
Tot allò que he volgut compartir amb Nàufragiobrer i amb la resta d'espais blogaires.
Així doncs Salut i Endavant!

                                            (imatge de Mayte Duarte extreta de facebook)

Vida electrònica 2011 - 2012

*El passat estiu del 2011 vaig decidir donar-me un temps de descans en el món dels blogs. A la tardor del 2011, després d'un breu descans, vaig decidir continuar... experimentant amb nous formats i diversificant la vida blogaire en nous espais. Cal dir que els nous formats o les noves plantilles que vaig intentar utilitzar en alguns blogs com Full de Naufragis o Instants del temps no van acabar de funcionar i vaig acabar tornant als esquemes tradicionals.
Un servidor, que és així de contradictori, volia focalitzar tots els esforços en un únic espai i rebaixar la meva intensitat en el món blogaire. Curiosament per motius personals i laborals no he tingut el temps suficient que volia i sí que he rebaixat molt la intensitat en el món blogaire. També curiosament jo que volia desaperèixer una temporada del món blogaire he acabat en el darrer any gestionant més de mitja dotzena de blocs de caràcter personal, cultural i literari.
El balanç de tot plegat és un xic agredolç. Full de naufragis que havia de ser un digne hereu i continuador (amb continguts similars i renovats) al blog fundacional Nàufragiobrer, tot i tenir un nivell de visites acceptable, no m'ha acabat de funcionar fins als darrers mesos; un cert enyor del que havia sigut Nàufragiobrer me l'ha fet ressuscitar de forma efímera durant unes setmanes; he fet un esforç per penjar puntualment continguts a Lletres i Paisatges del Baix Llobregat (blog poètic i comarcal) i a Escrits del fum (creació pòetica). Per altre banda hi  hagut dos experiments com Jardí digital (blog minimalista amb enllaços personals i reflexions sobre la pròpia Xarxa) i Instants del temps (fotografia i viatges) que han sigut simplement això...experiments. De les últimes incorporacions a la meva col·lecció de blogs destaca "Pessics d'ànima i poetes del món". Un espai on hi he abocat aquells poetes del món mundial que m'han sorprès en algún moment. La poesia és un calaix de sastre impressionant i la manca de temps ha fet que s'hagi quedat en això: un bon intent de blog que pel seu breu temps de vida ha rebut un nombre de visites molt digne.
Però per mi la gran sorpresa ha sigut un blog que he fet amb molta estima: un blog monotemàtic sobre el meu poble, la seva història, les seves notícies i les seves curiositats: Vida de Colònia, ha superat el miler de pàgines vistes i aviat podrà arribar a les 2000!
                                                   ***************
                                   VIDA ELECTRÒNICA 2011 - 2012 (Algunes dades)
Blog fundacional: Nàufragiobrer (4 anys! 2008 - 2012) Cultura, Literatura, Art i viatges
http://naufragiobrer.blogspot.com.es/
+de 22.100 pàgines vistes, + de 820 entrades, 42 seguidors i + de 605 comentaris publicats 
Temporada 2011 (Gen - Agost 2011): 135 entrades
Temporada 2011/12 (Nov-Des-Gen):  4 entrades                       
Temporada 2012 (Maig - Agost):  +5 entrades
---
Lletres i Paisatges del Baix Llobregat (+ 3 anys! 2009 - 2012) Patrimoni i Poesia del Baix Llobregat
http://lletresipaisatgesdelbaix.blogspot.com.es/
+ de 6270 pàgines vistes, +de 185 entrades, 8 seguidors i 12 comentaris publicats
Temporada 2011 (Gen - Agost 2011): 45 entrades
Temporada 2011/12 (Nov 2011- Agost 2012): + 15 entrades
----
Escrits del fum (+ 3 anys! 2009 - 2012) Creació poètica i literària
http://escritsdelfum.blogspot.com.es/
+de 10.650 pàgines vistes, +de 180 entrades, 27 seguidors i + de 210 comentaris publicats.
Temporada 2011 (Gen - Agost 2011): 35 entrades
Temporada 2011/ 12 (Nov 2011- Agost 2012): + 20 entrades
---
Jardí digital d'en gb (10 mesos 2011 - 2012) Enllaços personals i reflexions sobre la Xarxa
http://jardidigitaldengb.blogspot.com.es/
+de 360 pàgines vistes,  20 entrades
Temporada 2011/12 (Nov 2011 - Agost 2012): 20 entrades
----
Vida de Colònia (10 mesos 2011 - 2012) Història, curiositats i notícies de la Colònia Güell
http://vidadecolonia.blogspot.com.es/
+ de 1930 pàgines vistes, + de 50 entrades
Temporada 2011/ 12 (Nov 2011 - Agost 2012): + 50 entrades
----
Instants del temps (10 mesos 2011 - 2012) Fotografia i viatges
http://instantsdeltemps-gabriel.blogspot.com.es/
+de 520 pàgines vistes, + 25 entrades
Temporada 2011/ 12 (Nov 2011- Agost 2012): + 25 entrades
---
Full de naufragis (10 mesos 2011 - 2012) Apunts socials i culturals
http://fulldenaufragis.blogspot.com.es/
+de 4050 pàgines vistes, +135 entrades i 15 comentaris
Temporada 2011/12 (Oct-Nov 2011 - Agost 2012): +135 entrades
-----
Pessics d'ànima i poetes del món (5 mesos 2012) Poesia del món mundial
http://pessicsdanima.blogspot.com.es/
+505 pàgines vistes, +30 entrades
Temporada 2012 (Març - Agost): +30 entrades

Vet aquí un breu inventari abans de fer una nova aturada blogaire i decidir que faré més endavant...
Confesso que dels 4 anys de Vida electrònica blogaire: els tres blogs que m'han donat més satisfaccions han estat Escrits del fum, Nàufragiobrer i Vida de Colònia.
                                     Si alguna vegada n'heu visitat algún: gràcies per les vostres visites!!

Endavant (de Dr.Calypso)

Sentir de nou els Dr.Calypso amb un cançó compromesa i al mateix temps optimista és realment, en els temps que estem vivint,  un regal que volia compartir com la darrera cançó d'aquest bloc.

Blogs a la deriva?

Potser és una sensació molt subjectiva però des de fa un temps crec que l'empenta i la creativitat que hi havia en el món dels blogs va de baixa. (Sempre hi ha excepcions!)
Augmenten els blogs corporatius i van de baixa els blogs amateurs o personals.
No sabria analitzar el perquè...
Crec que el fenòmen blogs va tenir una arrencada on molts internautes van intentar crear el seu propi espai però que amb el temps si no ets perseverant, creatiu i tens coses a dir...fa que molts blogaires acabin plegant o simplement acabin rebaixant la intensitat de les seves publicacions.
He observat que els blogs que realment acaben funcionant són aquells que són monotemàtics. Tenen un perfil de seguidors molt concret que tard o d'hora et seran fidels a aquella temàtica que a ells també els agrada.
El blog entès com a eina de comunicació més immediata ha hagut de competir amb altres eines que ofereixen les xarxes socials (facebook, twitter, etc) o altres mitjans.
Afortunadament encara sobreviuen autèntics corredors de fons que segueixen actualitzant amb puntualitat suïssa els seus espais.
(Tristament he vist com alguns blogs han desaperegut o han sigut eliminats [suposo que per desig exprès del seu autor], d'altres han baixat el seu ritme de publicacions, d'altres han utilitzat el seu espai (cosa que no trobo ni bé ni malament, jo també ho faria) com un espai purament publicitari dels seus llibres o altres èxits personals; les sinergies o iniciatives col·lectives han anat de baixa...
(L'Excepció de tot plegat potser és el blog "Històries veïnals" i algún altre que no sé com s'ho fan, ho hauré de preguntar el Veí de Dalt, per conseguir que els veterans blogaires continuïn participant en les seves iniciatives, cosa que trobo fantàstic!, com en el cas d'Històries veïnals en la culminació de tot plegat en un llibre, però crec que es tracta d'una excepció dins el panorama del darrer any)
La nota més trista ha sigut saber de la mort real d'algun blogaire, d'aquella persona que no en saps gaire cosa més enllà d'un nom fals però saps que darrera s'amaga algú que en algún moment ha decidit compartir el seu valuós temps visitant el teu espai.
No sé...potser només és una sensació. Però ja fa temps que noto una certa decadència en el món blogaire.
                                    (Espero que tot plegat només sigui una sensació)

Moonrise Kingdom

Pel·lícula tendre, original, suggerent, entretinguda, amb un director que cuida molt els detalls, carregada de nostàlgia i també de sentit de l'humor. Molt recomenable.

Dalí i Disney (i una petita descoberta)

El següent video és una petita meravella que ens mostra la relació efímera però relació intensa entre dos genis: Dalí i Disney.

EL GRAN RETORN D'OFFSPRING

LA BANDA DE ROCK AMERICÀ OFFSPRING HA TORNAT I HO HA FET AMB CANÇONS CARREGADES D'ENERGIA I  BONES LLETRES QUE ENS PARLEN DEL DIA A DIA I DEL FUTUR

La rabia y los sueños/ Miedo a despertar de Habeas Corpus

CANÇONS QUE MAI SENTIRÀS A LA RÀDIO PERÒ QUE RETRATEN MOLT BÉ ELS NOSTRES TEMPS ACTUALS...I EL SENTIMENT DE MOLTS CIUTADANS.

Decadència (de Jordi Tena)


                          [imatge de Pulo extreta de www.loscuatroelementos.wordpress.com]
                                                          
DECADÈNCIA
La dialèctica no ha mort:
una idea va vèncer
i l'altra fou derrotada.
Les hordes envaeixen les ments
de la vella Europa,
sembren la terra de rars arbustos,
plens de fruits amargs.
Molts els tastaran
i s'ennuegaran en silenci,
com animals afamats en la nit.
Potser una llum nova
faci créixer l'herba fresca
i ens retorni el somriure.

Jordi Tena
extret del poemari "Vent de pau" publicat per Comanegra dins la Col·lecció finestres, Barcelona, 2012.
Hi ha poetes anònims que a poc a poc a través d'editorials molt minoritàries com Comanegra estan arribant a més gent. El bon company Jordi Tena, amb el que ens uneix una passat AJELCià comú, m'ha fet arribar el seu primer llibre de versos, al qual des d'aquí li agraeixo i he aprofitat el tancament d'una nova temporada de Nàufragiobrer per compartir aquests magnífics versos que retraten d'una forma molt precisa els temps actuals.

dilluns, 18 de juny del 2012

D'apocalipsis, nàufrags i altres frases de José Saramago...

Yo me considero como el náufrago de un barco que se hunde. Uno está a punto de ahogarse, pero hay una tabla a la que se aferra. Es la tabla de los principios. Todo lo demás puede desmoronarse, pero, aferrado a ella, el náufrago llegará a una playa. Y después, con esa tabla, podrá construir otro barco, evitando cometer los errores de antes. Con ese barco intentará llegar a otro puerto.


La Nación, Buenos Aires, 11 de mayo de 2003
                                            *****
                                
No quiero ser apocalíptico, pero el espectáculo ha tomado el lugar de la cultura. El mundo se ha convertido en un escenario, en un enorme show. La mitad de la población mundial vive de dar un espectáculo a la otra mitad. Y probablemente llegará un día en que ya no habrá público y todos serán actores, y todos serán músicos.



Zero Hora, Porto Alegre, 12 de abril de 1997
                                            *****
La literatura tiene influencia en las personas. Pero ¿el que dispongamos de Cien años de soledad desde hace una cantidad de años ha cambiado algo? No. La literatura es una aventura personal. Es como si nos dejaran en una isla desierta y tuviéramos que hacer nuestros propios descubrimientos, abrir senderos, buscar fuentes. Eso es la lectura. No tengo la esperanza de que mis libros cambien la humanidad. Ésa no es la función de la literatura.



El Tiempo, Bogotá, 9 de julio de 2007




                               José Saramago
                                 (1922 - 2010)                       [què ràpid passa el temps, avui just fa dos anys que ens va deixar aquest lúcid escriptor i l'he volgut recordar amb aquestes paraules.]



divendres, 8 de juny del 2012

De nàufrags i d'esperances...(1 frase d'Ovidi)

La esperanza hace que agite el naufrago sus brazos en medio de las aguas, aún cuando no vea tierra por ningún lado.


Ovidi
(Poeta de l'antiga Roma. El seu talent i la seva intel·ligència el varen convertir en un autor clàssic de tots els temps)

[En el seu dia quan vaig escollir el títol d'aquest bloc ara fa 4 anys ignorava totes les connotacions, cites i referents que amagava una de les seves paraules] 

dimarts, 5 de juny del 2012

El poder de les cireres

Avui revisant les estadístiques de Nàufrag i Obrer he vist que el post més visitat ha sigut:

http://naufragiobrer.blogspot.com.es/2009/05/el-temps-de-les-cireres-de-montserrat.html

Sí, senyors, un post dedicat a "El temps de les cireres" de Montserrat Roig.
I m'he preguntat: que té aquest post que hagi conseguit ser el number 1 de visites i descàrregues d'aquest blog?
És el poder d'un títol, d'una història però sobretot d'una gran escriptora que deixava anar frases com aquestes:
“La cultura és l’opció política més revolucionària a llarg termini.”
                             Montserrat Roig
                                 (1946 - 1991)

dimecres, 16 de maig del 2012

Petjades...

                                                     (imatge: magdalenafoto.blogspot.com)
Durant els mesos que aquest blog ha deixat d'estar actiu he seguit per curiositat les estadístiques que el propi espai ha generat. No ho hauria dit mai...però un blog segueix tenint vida després de la vida activa que li dona el seu autor. (Suposo que gràcies als motors de cerca de google i al fet d'estar enllaçat a múltiples pàgines). És una sensació estranya però al mateix temps és gratificant que segueix tenint vida més enllà de la voluntat de l'autor.
(És bonic pensar que determinats escrits segueixen sent llegits tot i ser escrits en unes circumstàncies molt concretes)
Ho confesso...no he pogut evitar escriure aquest post per transcriure el següent:

                    AQUEST BLOG AVIAT SUPERARÀ LES 21.000 PÀGINES VISTES!
                                                   (Simplement gràcies!!)
És curiós que a vegades no som conscients de les petjades que anem deixant per la xarxa.  Els rastres que anem deixant. Suposo que tot té la cara i la creu i per això en el seu moment vaig escriure la següent reflexió:
http://jardidigitaldengb.blogspot.com.es/2012/03/rastres.html

Us convido a que llegiu aquesta reflexió escrita a partir d'un interesant article que vaig llegir i del qual en destaco la següent frase:  "La gent encara no és conscient, però va camí de ser-ne, que tot el que publiquem a la xarxa és públic, i hi queda per sempre"



diumenge, 1 de gener del 2012

Bon dia i bona sort!!




Hi ha un full en blanc que ens espera.

Escriurem nous mots i nous camins.

Un full en blanc com un nou dia,

o un nou any.

(Gràcies per compartir aquest espai)

I ara sí que et dic:

Bon Any. Bon dia. Bona sort!



Nàufragiobrer

Apaga el foc (Joan Vinyoli)



Apaga el foc,
encén el llum,
busca el teu lloc
i mira el fum.

Joan Vinyoli

(Barcelona 1914 - 1984)

Potser també t'agradarà...

Related Posts with Thumbnails