En una platja qualsevol la remor de les ones ja no ens portarà a Ítaca, ja no sento la remor dels Déus, ni dels mites ni dels herois, perquè en els nostres temps ja no hi ha ni Déus, ni mites ni herois. I els que aconsegueixen algun èxit ho fan amb molt d'esforç. Només hi ha persones assedegades d'esperança. I potser tots cerquem el mateix, un punt d'harmonia.
Com deia Sèneca:
"La armonía total de este mundo está formada por una natural aglomeración de discordancias."
Per un moment vull oblidar-me d'aquest món incert i discordant i tornar a creure en les petites coses.
I per un moment només vull desitjar-te que acabis de tenir un:
BON ESTIU I BONA SORT!!
Nàufrag i Obrer
2 comentaris:
Llàstima els qui pensem que s'han acabat els déus. De tota manera sempre trobem alguns àngels en les petites coses.
Bon estiu, el que queda.
Gabriel, no acabo d'entendre el missatge que em vares deixar a Anoarra, el d'illa de llum.
Digue'm ruc, però no ho 'pillo'
Publica un comentari a l'entrada