diumenge, 6 de març del 2011

El mundo es máscara de M.J.de Larra


EL MUNDO ES MÁSCARA

-Ya lo ves; en todas partes hay máscaras todo el año; aquel mismo amigo que te quiere hacer creer que lo es, la esposa que dice que te ama, la querida que te repite que te adora, ¿no te están embromando toda la vida? ¿A qué, pues, esa prisa de buscar billetes? Sal a la calle y verás las máscaras de balde. Sólo te quiero enseñar, antes de volverte a llevar donde te he encontrado -concluyó Asmodeo-, una casa donde dicen especialmente que no las hay este año. Quiero desencantarte.

Al decir esto pasábamos por el teatro.

-Mira allí -me dijo- a un autor de comedia. Dice que es un gran poeta. Está muy persuadido de que ha escrito los sentimientos de Orestes y de Nerón y de Otelo... ¡Infeliz! ¿Pero qué mucho? Un inmenso concurso se lo cree también. ¡Ya se ve! Ni unos ni otros han conocido a aquellos señores. Repara y ríete a tu salvo. ¿Ves aquellos grandes palos pintados, aquellos lienzos corredizos? Dicen que aquello es el campo, y casas, y habitaciones, ¡y qué más sé yo! ¿Ves aquel que sale ahora? Aquél dice que es el grande sacerdote de los griegos, y aquel otro Edipo, ¿los conoces tú?

-Sí; por más señas que esta mañana los vi en misa.

-Pues míralos; ahora se desnudan, y el gran sacerdote, y Edipo, y Yocasta, y el pueblo tebano entero, se van a cenar sin más acompañamiento, y dejándose a su patria entre bastidores, algún carnero verde, o si quieres un excelente beefstek hecho en casa de Genyeis. ¿Quieres oír a Semíramis?

-¿Estás loco, Asmodeo? ¿A Semíramis?

-Sí; mírala; es una excelente conocedora de la música de Rossini. ¿Oíste qué bien cantó aquel adagio? Pues es la viuda de Nino; ya expira; a imitación del cisne, canta y muere.

Al llegar aquí estábamos ya en el baile de máscaras; sentí un golpe ligero en una de mis mejillas. ¡Asmodeo!, grité. Profunda oscuridad; silencio de nuevo en torno mío. ¡Asmodeo!, quise gritar de nuevo; despiértame empero el esfuerzo. Llena aún mi fantasía de mi nocturno viaje, abro los ojos, y todos los trajes apiñados, todos los países me rodean en breve espacio; un chino, un marinero, un abate, un indio, un ruso, un griego, un romano, un escocés... ¡Cielos! ¿Qué es esto? ¿Ha sonado ya la trompeta final? ¿Se han congregado ya los hombres de todas las épocas y de todas las zonas de la tierra, a la voz del Omnipotente, en el valle de Josafat...? Poco a poco vuelvo en mí, y asustando a un turco y a una monja entre quienes estoy, exclamo con toda la filosofía de un hombre que no ha cenado, e imitando las expresiones de Asmodeo, que aún suenan en mis oídos: El mundo todo es máscaras: todo el año es carnaval.

Mariano José de Larra
(Madrid 1809 - 1837) Escriptor, periodista, polític espanyol, juntament amb Espronceda, Bécquer y Rosalía de Castro és un dels referents del romanticisme espanyol i sobretot un brillant articulista. Amb els seus articles combatia l'organització de l'Estat, atacava l'absolutisme i el carlisme, se n'enreia de la societat i rebutjava els vells patrons familiars.
Els mals d'Espanya són el tema central de la seva obra crítica i satírica.
---Un text curiós de recordar en ple període de Carnestoltes--
(La imatge del post està extreta del web www.cafebabel.es i us recomano el següent article... una reflexió sobre el significat real de les màscares al llarg del temps: http://www.cafebabel.es/article/20073/mascares-i-carnaval-combinacio-immortal.html)

Chico & Rita


Una pel·lícula d'animació elegant,sensual, que desprèn nostàlgia i emoció des del primer minut, amb un gran treball de recreació d'ambients i ciutats (Havana, Nova York, París...) i que sobretot atrapa des del primer moment. No cal dir que el factor musical està cuidadíssim i és un dels grans pilars i motors de tot el film.
Va rebre un Goya merescudíssim. Molt recomenable.

Truca un inspector


Un servidor ahir va veure "Truca un inspector".
Una obra inquietant amb dosis d'intriga de la qual se'n poden fer diverses lectures. Entreté, commou, fa pensar i té un desenllaç sorprenent. Una bona obra de text on la paraula, els silencis i tot allò que no es diu són bàsics per entendre la història. No cal dir que en Josep M.Pou i en Carles Canut estan esplèndits.
Recomenable.Una bona obra basada en un dels grans textos del dramaturg britànic J.B.Priestley.

Pedra de Tartera


Ja fa tres setmanes que vaig veure aquesta obra al Nacional. Confesso que em feia una certa por i recança veure una adaptació d'un èxit de la narrativa catalana dels darrers 20 anys. Maria Barbal, l'autora, comentava, que l'adaptació havia recollit molt bé l'esperit de la novel·la. Confesso que em va semblar una gran adaptació, emocionant, emotiva, àgil, amb bons intèrprets, amb el gran encert de sentir parlar amb dialecte pallarès i no barceloní i sobretot amb una gran actriu que emociona des del primer moment: Àurea Márquez. Un gran muntatge.

The suburbs (d'Arcade Fire)


Fa poc que he descobert aquest grup canadenc. Van ser tota una sorpresa en els darrers Grammys. Al sentir-los em recorden a altres grups de pop anglosaxó dels 90 però desprenen qualitat i sonen frescos (un fet difícil en un moment en el que tot sona a pre-fabricat de discogràfica i radioformula). I aquest video és prou potent.

Potser també t'agradarà...

Related Posts with Thumbnails