dissabte, 31 d’octubre del 2009

De bosc i de llum...

A vegades penso que cada estació té un poeta diferent i la tardor i l'hivern em fan pensar amb versos del gran Miquel Martí i Pol. La seva veu és serena i pausada, reflexiva, intíma i lúcida al mateix temps.
Vet aquí una selecció de versos d'en Miquel Martí Pol per tancar aquest octubre i coincidint amb un capdesetmana carregat de simbolisme i tradicions i on la tardor sembla que dóna un pas més.
(fragments del llibre "L'arrel i l'escorça")
Nosaltres, ben mirat, no som més que paraules,
si voleu, ordenades amb aliva arquitectura
contra el vent i la llum,
contra els cataclismes,
en fi, contra els fenòmens externs
i les internes rutes angoixoses.
[...]
Tot, si ho mireu bé, convergeix en nosaltres
perquè ho anem assimilant,
perquè ho puguem convertir en paraules
i perduri en el temps,
el temps que no és res més
que un gran bosc de paraules.

(Calladament del llibre d'absències)
Des d’aquesta aspra solitud et penso.
Ja no hi seràs mai més quan treguin fulles
els pollancs que miràvem en silenci
des del portal de casa.
Tantes coses
se m’han perdut amb tu que em resta a penes
l’espai de mi mateix per recordar-te.
Però la vida, poderosa, esclata
fins i tot en un àmbit tan estricte.
Tu ja no hi ets i els pollancs han tret fulles,
el verd proclama vida i esperança
i jo visc, i és vivint que puc pensar-te
i fer-te créixer amb mi fins que el silenci
m’engoleixi com t’ha engolit per sempre.
(d'altres llibres...)
DESERTA EL FOSC
Deserta el fosc, i que et sigui la pena
com un espai secret de tu mateix
des d'on tot és insòlitament digne.
No l'enyor que marceix, sinó el cabal
de serenor, la solitud entesa
com un estar en les coses per comprendre'n
les mudances, els ritmes, la bellesa.
Així el dolor no crema ni resseca
i en el silenci hi trobes l'harmonia
que semblava trencada ja per sempre.
Deserta el fosc, surt a la llum i viu.
Miquel Martí i Pol
(Roda de Ter (Osona) 1929 - 2003)

Potser també t'agradarà...

Related Posts with Thumbnails