dimarts, 12 de maig del 2009

La vie, ce'st com une dent...




Fa 50 anys que va morir Boris Vian. Una de les plomes més afilades de la poesia contemporània francesa. Avui ho recordem amb aquest poema:




La vie, c'est comme une dent
La vie, c'est comme une dent
D'abord on y a pas pensé
On s'est contenté de mâcher
Ça vous fait mal, et on y tient
Et on la soigne et les soucis
Et pour qu'on soit vraiment guéri
Il faut vous l'arracher, la vie.

La vida es como una muela...
La vida es como una muela:
Al principio ni se piensa en ella
Con masticar uno se contenta
La cosa pronto se pone fea
Te duele, y uno se aferra
Y uno la cuida y los malos días
Y para que uno sane del todo
Habrá que sacártela, la vida.


La vida és com un queixal
La vida és com un queixal
Al principi no penses en ell
Amb mastegar ja s'està content
De sobte la cosa es posa lletja
Fa mal i un s'aferra
I un el cuida en els mals dies
Perquè se'ns curi del tot
S'haurà de treure, com la vida.

BORIS VIAN (1920 - 1959)
*Traducció del francès al castellà extreta del blog: http://poemasenfrances.blogspot.com/
*Adaptació lliure d'un servidor al català.M'he pres aquesta llicència. Que em disculpin els entesos!




Temps moderns (II):Smile

Quan la crisi et cruspeix no vols deixar-ho tot i viure feliç?
El personatge de Chaplin, en Charlot, després de passar les penúries a la ciutat somriu i només somia amb un llar tranquil·la al costat de la seva estimada. El camí és llarg, pensen; però pas a pas s'obren camí per una carretera solitària. Sí, ho confesso, el millor d'aquell film era la postal final i el seu missatge: (un missatge que podríem aplicar als nostres temps)
Somriu!
Smile!

u_mä | Escarbats (Noves veus X/2)

Un clip més molt ben fet de la mitja dotzena de clips d'aquesta nova formació. Una de les cançons més surreals i suggerents del seu disc.

u_mä | Blanc (Noves veus X/1)

Pau Vallvé (conegut també com Estanislau Verdet) i la seva parella Maria Coma són el nucli principal del projecte artístic
conegut com U_Mä. La cançó més coneguda és la titulada "Efecte dòmino" utilitzada per alguns anuncis.
Fa poc van reeditar el seu primer disc de nom homònim.
És un disc minimalista que crea atmosferes i et submergeix a ambients íntims i al mateix temps quotidians.
El seu estil és força inclassificable però ho podriem anomenar pop minimalista amb detalls que semblen finesos o nòrdics. Molt recomenable!

Temps de flors (a Girona)

Des de fa més de 50 anys Girona per aquestes dates es guarneix de flors.
L'esclat de la primavera en estat pur. No tinc el plaer de coneixeu-ho però he vist vàries i fantàstiques fotografies que mostren aquest esclat en la ciutat. Fins el dia 17 de Maig.
Us recomano un blog amic que si que l'ha pogut visitar:
http://lamevaillaroja.blogspot.com/2009/05/temps-de-flors-la-festa-dels-sentits.html

Gerard Quintana: Caic

Una gran cançó i un bonic videoclip del seu segon treball en solitari: "les claus de la sal".Gerard Quintana va demostrar que hi havia vida més enllà de la mítica banda de Sopa de Cabra i que darrera la veu d'una de les gran bandes de Rock català s'amaga una veu carismàtica capaç d'escriure magnífiques cançons com està.
Gerard Quintana és gran!

Mazoni - No tinc temps (Dedicada a tots els que no tenen temps!)

Un altre gran cançó de Mazoni que la dedicaria a tots aquells que no tenen temps per pensar...

Temps moderns (I)


El món fa temps que sembla hagi perdut una peça. La cerca i no la troba i surten mil il·lustrats donant fórmules per salvar-nos de la pandèmia econòmica, anomenada crisi, no confondre amb la pandèmia griposa nova.
El món fa temps que ha perdut una peça. Jo també fa temps que l'he perdut i la cerco. Hi he anat vàrios cops a l'OTG més propera i he estat apunt d'apuntar-me a un curs de com fer-m'ho per no suïcidar-me en els organismes públics de treball.
Com és que un bloc que s'autodenomina obrer no va fer cap post el dia 1 de Maig? Jo també em faig la mateixa pregunta. Potser serà per la saturació que tinc al cap de la paraula crisi. Fins i tot ara fan una setmana dedicada al tema a la televisió pública catalana per donar-nos consells útils. Vaja, si no serà per moral...que n'hi ha molta! Però veure 500 obrers amb pancartes anti-crisi desfoga molt però si darrera no hi ha uns sindicats o uns organismes públics que pressionin perquè es trobi la llum per trobar els millors camins, doncs les manis no serveixen de gaire. Suposo que per això no vaig escriure cap post ja que el dia del Treballador està molt bé com dia festiu, que pels aturats ho és cada dia, però fa temps que he deixat de creure en el seu simbolisme.
*Fixeu-vos amb la il·lustració del post: Temps moderns de Chaplin, àlies Charlot era una gran faula dels temps que ens ja anticipava aquella gran pel·lícula. L'home descol·locat en una grisa societat industrial que només és una peça més de l'engranatge. Treieu-hi industrial, poseu-hi capitalista.
Treieu-hi capitalista i poseu-hi temps de crisi. Vaja, la maleïda crisi un altre cop i això que només volia parlar de temps moderns.

Tantes coses a fer...

Es cumpleixen 10 anys de la publicació de "Sol",un dels millors discos d'Els Pets en concret i en general del pop català recent.Aquest post també és un homenatge al seu productor, en Marc Grau. Gran productor i músic.Aquestes són algunes de les últimes cançons que va produir, mort ara farà 10 anys.


Dies que passen...

Els dies passen veloçment, gairebé 15 dies sense escriure res i són moltes les coses que a vegades voldria copsar en aquest blog. Però també t'adones que cal aturar-se per ordenar els pensaments i les idees.
Els dies passen veloçment i de sobte, a vegades, t'omples d'il·lusió, i a vegades de frustració, a vegades d'esperança, a vegades d'impaciència, a vegades d'un buit estrany que et va menjant per dins...Els minuts cauen per una estranya cascada i t'adones que cal seguir endavant i cal seguir lluitant ja que res té aturador.
El temps és un combat impossible de guanyar.

(A més d'un mes vista del 1r aniversari de Nàufragiobrer i després de tres dissenys diferents, és problable que abans que faci un any faci petits retocs, no tant de forma, sinó d'alguns contiguts que segurament tindran el seu espai propi. A vegades no és fàcil aprendre administrar el temps, però intentaré trobar el necessari per parir una nova idea que tinc el cap: crear un altre blog per donar cabuda a la meva vessant més poètica i literària que a través d'aquest blog sempre ha quedat molt diluïda entre altres continguts. Ara per ara només és una idea. Però tot arribarà...temps al temps.)

Potser també t'agradarà...

Related Posts with Thumbnails