Benvinguts a l'illa d'en Gabriel Boloix *** Breus notes culturals i altres impressions* 2008 - 2022
dilluns, 31 de maig del 2010
Dia del Blogaire en crisi 2010
Vaja, jo tenia previst iniciar la meva crisi creativa el proper dia 28 de juny, data en la qual donaré un descans llarg als meus blocs, una espècie d'excedència estiuenca. Però aprofitant una jornada tan propícia al tema he decidit avançar esdeveniments i comentar-ho per tot el món mundial mundialíssim.
(Ei, que encara em queden moltes coses per dir fins el 28 juny!)
dissabte, 29 de maig del 2010
Temps de cireres
Lluny de Nuuk
Aquest és l'últim cap de setmana per veure l'obra "Lluny de Nuuk" de Pere Riera. Fa molts i molts anys enrera un servidor va tenir notícia d'en Riera perquè vàrem coincidir en un mateix espai on es feien tallers de teatre i en Pere va dirigir el muntatge d'unes amigues. Molts anys després celebro que gent amb talent com ell puguin mostrar els seus treballs en diversos espais de primer nivell com el TNC. Realment està molt bé que una nova generació de directors, dramaturgs, creadors pugui començar a tenir visibilitat en els teatres de primer nivell i per això és una bona notícia que aquests dies coincideixin diversos muntatges de diversos veus joves en l'escena actual: Pere Riera, Guillem Clua, Jordi Oriol, Roger Bernat...
Com sempre un bon trailer del TNC.
divendres, 21 de maig del 2010
On tornaries?
Wilco
Us convido a escoltar una de les cançons del seu darrer disc a través de l'actuació que va fer l'any passat presentant el disc al xou d'en Letterman.
La guia secreta de la Rambla...
Des fotografies de Miserachs passant per Ocaña a fotos antigues o fotomuntatges més moderns. Variada i recomenable. Últim capdesetmana. Acaba aquest dilluns 24 de maig.
50 + (De la Nova Cançó a les cançons més noves)
Poques vegades es poden veure en directe i amb una bona proposta musical dues generacions de músics dalt de l'escenari. 7 parelles i un total de 14 intèrprets de diferents generacions van unir-se per escenificar el tour de tres concerts titulat "50+ De la Nova Cançó a les cançons més noves".
Si el 2009 va ser un prolífic any per commemorar amb tota mena d'actes musicals i institucionals fins i tot , els 50 anys de la Nova Cançó, el 2010 ha servit per tancar aquesta fita i la millor manera de fer-ho ha sigut amb una cloenda de concerts on dues generacions d'artistes intercanvien veus i lletres. A partir d'una idea del periodista Albert Puig amb el suport a la direcció musical de Raül Fernández "Refree" i també amb el suport d'altres entitats i grups, com el grup Enderrock es va tirar endavant aquesta proposta. Els tres concerts varen celebrar-se als Auditoris de St.Cugat, Granollers i a l'Auditori de Barcelona.
Un servidor hi va assistir i confessa que fou un autèntic goig sentir determinades propostes que a priori semblaven una mica estranyes i agosarades com Marina Rossell amb el cantant de Mishima? Doncs sí!
Les parelles foren: Joan Isaac amb Jaume Pla, Marina Rossell amb David Carabén, Jaume Arnella i Carles Belda, Núria Feliu i Sílvia Pérez Cruz, Quico Pi de la Serra amb Carles Sanjosé, Maria del Mar Bonet i Roger Mas i com a colofó final Jaume Sisa amb Joan Garriga.
Una hora i mitja de concert que va passar rapidíssima...
Us convido a llegir una crònica més completa al següent bloc:
http://desdebarcelona.lacoctelera.net/post/2010/05/15/50-larga-vida-la-canco-llarga-vida-la-canco
Al sortir de l'auditori vaig estar pensant que tot i que eren ben representatius els intèrprets seleccionats potser encara hagués estat bé que haguessin sigut uns quants més...De camí a casa vaig començar a fer travesses de quin músic/cantant del pop-cançó actual podria fer parella amb algún ja veterà. Se'm van ocòrrer les següents combinacions:
Raimon amb Pau Alabajos o amb els Verdcel
Pau Riba amb Cesk Freixas o amb els Manel
Guillermina Motta amb Anna Roig i l'ombra de ton chien
Serrat amb Dani Flaco
Pere Tàpies amb els Amics de les Arts
I llàstima que Lluís Llach estigui retirat del món mundial perquè sinó hagués pogut fer parella de nou amb Feliu Ventura o amb Manu Guix.
En fi, una proposta curiosa, atrevida, original i realment sonava bé. Això del joc de les parelles donaria per uns quants posts...I a tu quins músics t'agradaria que fessin un duet musical?
Cal dir, tal com explicaven al principi, que això de commemorar els 50 anys de la Nova Cançó ja porta setmanes que ho commemoren. El músic i productor Marc Parrot, més enllà de ser un mestre pacient de iaios rockers, és també un bon arranjador i dins les seves limitacions vocals (ja que no té una gran veu) és un bon intèrpret. Durant aquest hivern va fer una gira titulada "50 anys de la Nova Cançó. Lletra i música" on repassava grans clàssics. El van passar fa pocs dies pel 33 i em va semblar un concert força bo.
J.V.Foix i altres ingredients del Barcelona Poesia
Com cada any per aquestes dates del mes de maig la Poesia ha impregnat alguns actes de la Ciutat durant una setmana.Podeu llegir-ne les cròniques a: http://http://barcelonapoesia.blogspot.com/
Enmarcat dins els actes d'aquesta setmana un servidor va assistir a la xerrada: "30 anys de poesia a Quaderns Crema" el passat divendres 14 a Biblioteca Jaume Fuster. L'Editor Jaume Vallcorba acompanyat pels poetes Ponç Pons i Francesc Parcerisas i la traductora Elena Vidal van parlar de forma distesa sobre la seva experiència poètica i van recitar-ne alguns fragments. A la mateixa biblioteca fins el 22 de juny es pot visitar l'exposició "L'estil Quaderns Crema. Trenta anys d'edició independent, 1979 - 2009".
I el dissabte 15 es va celebrar una edició més de la Marató poètica a la Llibreria Catalònia dedicada a J.V.Foix. Un servidor no hi va poder assistir però si hi hagués hauria recitat els següents versos:
-O la lluna que s'afina
En morir carena enllà-.
És quan dormo que hi veig clar
foll d'una dolça metzina.
J.V. Foix (Barcelona 1893 - 1987)
Aquests festivals no només serveixen per rendir homenatges sinó també per descobrir noves veus. És el cas del grup La Batzuca que juntament amb Joan Miquel Oliver varen tancar el certàmen amb un concert a la plaça del Rei.
Viatge màgic a Àfrica
De l'amarga experiència de perdre la seva filla en un accident de cotxe a Namíbia en Llompart fa un exercici de catàrsi personal i crea una pel·lícula entretinguda, amb boniques imatges, un bonic conte que veu de molts referents de la literatura infantil (la conversa de la Jana amb una flor del desert sembla extreta del "Petit príncep")
El film amaga una doble lectura, una pel públic infantil i una altre molt més "espiritual" pel públic adult. Tota la peli desprèn un to fantàstic, humà, solidari, fins i tot algú la podria criticar per massa ensucrada, però bé, no ens enganyem és una peli per un públic familiar. Recomenable per aquells que encara els hi agrada que els hi expliquin un bon conte. (Per cert, a diferència d'altres propostes més comercials amb 3D, els efectes d'aquest film estan ben treballats i està ben justificat el 3D)
dimecres, 12 de maig del 2010
Visions de Màrius Sampere
Bestiari Il·lustrat
Sempre hem dit i hem repetit en aquest bloc, que ni que sigui per minories, el 33 és un oasi dins la teleporqueria nacional. Programes com: L'hora del lector, Ànima, Sputnik, Segle XX, Cronos, Karakia, Millennium, Thalassa i un llarg etcèra demostren que es pot fer una televisió amb uns certs continguts culturals i de qualitat.
De l'equip de Silenci? ens arriba una nova proposta: Bestiari il·lustrat. Un recorregut pel món de la creació a través del retrat d'alguns personatges ben singulars en situacions ben singulars.
Des d'aquí estarem atents a aquesta nova proposta.
El Tour del President
Un servidor que tenia certs dubtes d'assistir a tal acte, pel tuf polític del mateix, confessa que sentir les paraules de tot un mite vivent de la nostra història política actual, és tot un luxe.
Seguint la mítica frase d'Umbral ("he venido a hablar de mi libro") va fer un repàs de la seva vida que en el fons és del que parlen les seves memòries i de tant en tant va fer un petit incís polític a la situació actual. Potser perquè no l'havia sentit mai en directe, haig de confessar que em va sorprendre el to mesurat, modest, humil, proper, irònic, espontani; tot una personalitat el Molt Honorable.
Mentre les velles devotes del partit de la primera fila cridaven: "vostè ha sigut el millor president de la història!", el Sr.Pujol va afirmar categoricament:
"El millor President de la Història de la Generalitat encara està per venir!"
Curiosa frase.
Tot i que no va pronunciar la mítica frase "Avui això no toca! Això no toca!", va ser prou llest com per mantenir una certa distància, diplomàcia i prudència a l'hora de parlar de temes de rabiosa actualitat. Sobre el culebrot de l'Estatut i la situació política actual, únicament va afirmar que estava decebut i preocupat i que segons com anés en el futur la retallada de l'Estatut seria un pas enrera molt greu per Catalunya.
Evidentment seguint la tàctica Umbral ("vengo a hablar de mi libro") la cautela del President va evitar no parlar d'allò que no tocava aquell dia i es va limitar a parlar d'algunes històries personals com l'època de jovenet en que es va esforçar a aprendre alemany i francès i més tard va acabar els estudis de medicina. Tot i que la seva vocació era la lluita per uns ideals i la construcció d'un país. I el seu pas per la presó fins arribar a la Generalitat.
Més enllà de les conviccions personals i ideologies polítiques, quan un escolta determinats polítics que gairebé són retirats, i els compara amb la mediocritat actual, un arriba a la conclusió que aquells polítics amb els d'ara eren d'una altre fusta.
El 1r llibre es diu: "Memòries (1930 - 1980)" i el segon "Temps de construir (1980 -1993)" i han estat editats per Proa.
És admirable veure el Molt Honorable fent aquests tours amb aquest taranà i la vitalitat que desprèn, vitalitat que no té res d'envejar a certs iaios del Casal Rock.
Ostres quina associació d'idees més estranya: Pujol+Casal Rock. He buscat pel youtube i m'ha aparegut una de les millors paròdies del Polònia amb l'altre gran Honorable Maragall versionant la cançó AC/DC.
Un video francament molt bo!
El dia R ha arribat...
Srs: el dia R ha arribat. El dia de les retallades. Era obvi i previsible i més previsible és que qui acaba pagant els plats trencats són els de sempre.
El país de l'ajuda haurà de deixar d'ajudar a molta gent.
Un servidor, que ha treballat sempre fent tot tipus de feines d'atenció telefònica i d'atenció al client, confessa que en els darrers temps que faig tasques d'atenció al ciutadà he vist múltiples casos de tot tipus de misèries de tot tipus de persones que necessiten ajudes per sobreviure.
En aquest país en els darrers temps hi hagut una certa desmesura en tot plegat i ara en paguem els plats trencats. Sóc un ferm defensor de determinades polítiques socials i ajudes (tot i que també entenc que hi hagut gent que se n'ha aprofitat i n'ha fet picaresca). Al final paguen justos per pecadors. Hem passat de la política messiànica de "l'apoyaré de Zp" tot tipus d'ajuts per salvar la difícil situació econòmica a l'anunci de la retallada generalitzada, anunci que ve precedit pel toc d'alerta i l'estirada d'orelles a Espanya per part d'Europa i al límit d'acabar, juntament amb d'altres països com Irlanda o Portugal, com Grècia.
És públic i sabut que determinats sectors han tingut una part de culpa en l'actual crisi. Sectors com l'immobiliari, financer, el bancari, l'empresarial no patiran de la mateixa manera les retallades que la classe mitja treballadora de sempre.
Fa setmanes vaig rebre un mail, d'aquests mails en cadena, que era molt crític amb el tema de les ajudes, el transcric tal qual venia: (i cadascú pensi el que vulgui)
"Vas a tener relaciones sexuales? El Gobierno te facilita los preservativos.¿Ya las tuviste? El Gobierno te ofrece la píldora del día después.¿Te has quedado embarazada?... El Gobierno garantiza el aborto.Pero tuviste el niño? El Gobierno te regala el cheque bebé.Estás desempleado? El Gobierno te paga el paro.Eres vago y no te gusta trabajar? El Gobierno te concede una "paguiña", becas para tus hijos y una vivienda social en la que no pagarás los sevicios básicos (agua, luz, basura,...)Eres drogadicto? El Gobierno te proporciona Metadona.Eres un chorizo? El Gobierno vela por tu integración social, con inversiones en proyectos sociales.Después de mucho dinero gastado en tí, ¿tú sigues jodiendo a la sociedad y vas a la cárcel? El Gobierno te mantiene mientras estás dentro y te da el paro para que cuando salgas no tengas que buscar trabajo y puedas seguir robando.AHORA.... PRUEBA A ESTUDIAR, TRABAJAR, PRODUCIR... A VER QUÉ OCURRE!!!EL GOBIERNO TE SUBE LOS IMPUESTOS PARA PAGAR TODO LO ANTERIOR!!!
MORALEJA: FOLLA, ABORTA, SE UN VAGO DE MIERDA, PERO NUNCA, NUNCA, JAMÁS, SE TE OCURRA PONERTE A CURRAR. ESO, NO LO FINANCIA EL GOBIERNO Y TENDRAS QUE MANTENER A TODOS LOS GANDULES QUE HAY EN ESPAÑA."
En fi, em sembla que és trist que s'hagi arribat a aquest punt, em sembla trist que la gent no protesti, em sembla trist que els sindicats només surtin al carrer el dia 1 de Maig com un cosa gairebé folclòrica, em sembla trist que els partits polítics no hagin buscat un consens unitari per treure el país d'aquesta situació, em sembla surrealista i penós que a ciutats com Barcelona es gastin la pasta en consultes urbanístiques de la Diagonal que potser no acaben d'interesar a tothom mentre la ciutat pateix altres problemes més greus de tipus social, em sembla molt penós que hi hagi centanars de pisos de vpo nous i tancats mentre milers de joves cerquen un pis on viure, em sembla trist la manca d'unitat política i l'únic interés que mou els partits és electoralista, em sembla lamentable viure en un país on hi ha un Tribunal càduc i carca que és incapaç de manifestar-se davant una llei de vital importància com l'Estatut que segurament donaria una altre autonomia financiera i nou model de financiament que potser ens ajudaria a sortir d'aquest mal pas...
Conclusió:
La vella història es repeteix i els plats trencats els paguen els de sempre.
Des d'aquí us convido a llegir altres blocs que fan interesants aportacions al respecte:
http://telamamaria.blogspot.com/2010/05/comptes-vells-fulles-noves-dues.html
http://blocfpr.blogspot.com/2010/05/las-barricadas.html
http://lescaboriesdenmontilla.cat/2010/05/12/ja-us-ho-deia-ahir-les-retallades-son-aqui/
http://lescaboriesdenmontilla.cat/2010/05/12/lengany-de-la-socialdemocracia-o-la-fi-de-lestat-del-benestar/
Remakes
Hi ha vides, pensaments, pel·lícules, històries que ens donen la impressió d'haver-los vist o viscut abans. No sé si és la cerca del rendiment econòmic o la manca absoluta de creativitat, la que fa que de diverses històries en facin seqüeles o simplement que gravin una versió moderna d'un clàssic gairebé seqüència a seqüència com va passar amb Psicosi.
La cartellera cinematogràfica dels darrers temps està carregada de remakes:
Furia de Titanes. Altrament venuda com la nova versió d'aquella peli del 81 del mite grec de Perseu però en 3D. És un bon "entertaiment" i poca cosa més.
Amb la conya del 3D ens venen pel·lícules que són deficitàries de bons arguments i l'impacte visual no és tal com se'ns promet, més aviat un impacte econòmic ja que és l'excusa ideal per pujar el preu de l'entrada.
L'últim remake és el Robin Hood versió Mr.Scott i versió Mr.Russell Crowe. L'eterna història del mite folclòric medieval anglosaxó passat de nou pel filtre holiwoodiense, però segons diuen amb una visió més madura de la història. Algú l'ha vist? Em fa una certa mandra...
De tot el que s'ha estrenat últimament, un dels pocs films que m'ha semblat la història absolutament delirant i original (i curisament basada en una novel·la que va investigar uns fets reals) és:
"Los hombres que miraban fijamente a las cabras"
No sé si encara està en cartellera però si algú no l'ha vista és una peli curiosa, crítica i irònica al mateix temps i molt recomenable.Hi ha qui diu que veu d'aquells tipus de pelis com "MASH" que rera un format políticament correcte hi ha uns diàlegs corrosius i crítics.
Us deixo amb el tràiler de la peli de les cabres...
Trapezi 2010
A Catalunya hi ha diversos certàmens dedicats al teatre de carrer, circ o titelles. (Lleida, Igualada, Viladecans...)
Però la de Reus té el fet específic d'estar dedicat al Circ.
Aquí us deixo amb un video de l'any passat...
Nit de Reis
M'agraden molt les promos i els tràilers del TNC i durant gairebé els darrers dos anys d'aquest bloc n'he penjat més de mitja dotzena. Per no perdre la costum, aquí teniu el de Nit de Reis.