1 proverbi africà

"Persones senzilles, en llocs senzills, realitzant coses senzilles, poden canviar el món"

Proverbi africà

(Quan ho he llegit en una entrevista a El Periòdico de Catalunya a un guardià urbà de l'Hospitalet que fa tasques solidàries, m'ha semblat de tan simple, impactant. I he decidit compartir-ho. Un bon proverbi, oi?)

Desapareguts (de Gervasio Sánchez)

Desapareguts/ Desaparecidos

Gervasio Sánchez

Exposició al CCCB

Fins l'1 de Maig 2011

(Següent info extreta del targetó de l'exposició)

Gervasio Sánchez és un excel·lent fotoperiodista que ha dedicat bona part de la seva vida a retratar les realitats més colpidores del món, fruït de diverses circumstàncies, com el recordat treball "Vides minades" que denunciava i mostrava la vida de diversos supervivents després d'haver trepitjat un camp ple de mines.

Desapareguts és un extens projecte documental que té com a tema principal la desaparició forçosa a deu països: Xile, Argentina, Perú, Colòmbia, El Salvador, Guatemala, Irak, Cambodja, Bòsnia i Herzegovina i Espanya.

L'exposició és un crit contra l'oblit i l'objectiu principal de les fotografies és rescatar la memòria sepultada de persones desaparegudes en diversos conflictes bèl·lics o en processos de repressió. Les imatges realitzades estan datades des de l'any 1998 fins el 2010 i té un apartat especial a l'estat espanyol on s'aborda l'actual procés de recerca i exhumació de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista.

Una exposició colpidora i recomenable.

Haikús i Proverbis amb esperança-俳句やことわざ希望を持って

imatge extreta de la xarxa
Amb la mirada posada al país del Sol Naixent, aquests dies he rellegit vells proverbis i haikús que ja mostren el tarannà d'aquest país mil·lenari. Des de la consternació dels fets viscuts aquests dies (terratrèmol+tsunami+alerta nuclear); des d'Occident, un servidor no pot parar de mostrar admiració davant l'actitud cívica i responsable d'uns ciutadans en uns moments tan díficils. Des d'aquí la meva solidaritat i admiració.
Només cal buscar en la tradició escrita i oral japonesa per entendre el caràcter cívic, emprenador i de no doblegar-se a la primera dificultat. (Tot plegat no cal dir-ho...també veu d'una tradició molt budista)

haikús

コスモスがゆれて私もゆれている

Kosumosu ga yurete watashi mo yurete iru

Se balancean

las flores kosmos.

Yo también me balanceo.

*****

木のみきに時間のとまったせみのから

Ki no miki ni jikan no tomatta semi no kara
En el tronco del árbol

el tiempo se ha parado.

La cáscara de una cigarra.

*******

tanka

石激る垂水の上の早蕨の 萌え出づる春になりにけるかも (志貴皇子 )Iwabashiru, tarumi no ue no, sawarabi no, moeizuru haru ni, nari ni keru kamo

A raudales contra las rocas

la cascada, junto a ella

los warabi

empiezan a brotar.

¡La primavera ha llegado!
(Principe Shiki)

[textos extrets del portal "El alma del haikú" i traduïts per Vicente Haya]

**********************

Proverbis

NANA KOROBI YA OKI (七転び八起き)

Traduït literalment és: “Si te tropiezas siete veces, levántate ocho”.

HAISUI NO JIN (背水の陣)

Traduït literalment es: “Posición de estar con un río a mis espaldas”.

Segons l'especialista Daniel Miyagi: "Esta antigua frase manifiesta la postura de decisión y entereza que uno debe tener para enfrentar los más graves inconvenientes de la vida."

WAZAWAI WO TENJITE, FUKU TO NASU　（災いを転じて、福となす）

Traduït literalment és: “Cambiando la desgracia, se pasa a la fortuna”.En paraules de l'especialista Daniel Miyagi: "Es decir que, a pesar de estar pasando por una adversidad, uno debe ingeniárselas para encontrarle el lado positivo a esa situación y así reanimarse."

CHIRI MO TSUMOREBA YAMA TO NARU (ちりも積もれば山となる)

Traduït literalmente és: “Aunque juntes polvo, también se convertirá en una montaña”.Es decir, si todos los días se hace un pequeño esfuerzo en algo, la suma de esos esfuerzos creará algo grande.

[textos extrets de la pàgina "urbanikkei.com" de Daniel Miyagi]

****

Em quedo amb aquest últim proverbi i estic segur que en menys mesos dels que ens pensem aconseguiran refer-se i tirar endavant.

Us convido a visitar un blog d'una escola gallega que han penjat moltes frases carregades d'esperança:

http://queremoscrearunmundodiferente.blogspot.com/2011/03/japon.html

Kimbo

Em ve de gust acabar aquesta setmana amb l'Spot d'en Kimbo. No us heu adonat que estem en una època de l'any que hi ha una sobredosi d'iniciatives solidàries...Cantants, músics, actors, famosos participen en múltiples campanyes, ongs, pallapupes, pallassos sense fronteres, les postals nadalenques d'Unicef, Els xuckis i posa't la gorra, la Marató de Tv3...Tot plegat em sembla fantàstic però penso que la Solidaritat hauria de ser tot l'any i no només per dates pre-nadalenques. Crec que estaria millor repartir les diferents campanyes en diferents èpoques de l'any i segurament tindrien més ressó. El problema d'ara és que la sobredosi de campanyes acaben saturant al pobre ciutadà que viu immers en una greu crisi i l'esforç ciutadà per col·laborar en aquestes campanyes hauria de ser doblement valorat.
En fi...benvinguda sigui la solidaritat, però tan debò no fos només per Nadal.
Us deixo amb l'Spot d'en Kimbo i d'un gran esportista com és en Pau Gasol.

(Avui tots amb...) Un llaç vermell

1 Desembre. Dia Mundial de la lluita contra la S.I.D.A.
Avui tots amb un llaç vermell. Solidaritat amb tots/ totes els que la pateixen. I el meu reconeixement per tots aquells que lluiten per eradicar-la.
Com a banda sonora l'última cançó del disc "Contes i llegendes" del grup Sangtraït titulada "Freddie Memorium". Una cançó els guanys dels quals es van dedicar a lluitar contra la Sida. La cançó té més de quinze anys i el video 9 anys. Però segueix sent un bona cançó per recordar un gran cantant.

Drets dels infants (Dia Mundial de la Infància)

Aquest passat dia 20 de Novembre s'ha celebrat el Dia Mundial de la Infància i s'han recordat quins són els drets bàsics dels infants de tot el món. Desgraciadament drets que no tots els nens tenen.
(A continuació un video molt didàctic que il·lustra aquests drets...)

Lamentablement encara hi ha molts nens i nenes del món explotats, alguns fent de soldat. Algunes cançons ens ho recorden com aquesta gran cançó del grup madrileny SKA-P:

Shi Tao

(imatge extreta de: http://aglapertu.blogspot.com/)
Per aquelles casualitats de la vida, buscant informació del Premi Nobel Xiaobo, m'he topat amb una bonica adaptació d'un poema d'un escriptor xinès maleït i condemnat pel règim del seu país. Fa un parell d'anys es va demanar que es difongués aquest poema i per allà on passés es pogués traduir o adaptar a la llengua de cada país. A través del blog "Els dies i les dones" de David Figueres he pogut recuperar la versió catalana del text.
Perfectament podria ser un homenatge a tots els escriptors dissidents empresonats i a tots aquells que no tenen llibertat d'expressió.

JUNY
Mai de la vida

aconseguiré esquivar el "juny".

Juny: se m'hi va morir el cor

i se m'hi va morir el poema,

també l'estimada

hi va morir en un romàntic bassal de sang.

Juny: un sol abrusador m'esqueixa la pell

i revela l'abast veritable de la ferida.

Juny: el peix se'n va del mar de sang,

neda cap a un altre lloc on hivernar.

Juny: la terra es deforma i els rius baixen en silenci,

munts de cartes ja no troben per manera

d'arribar a mans dels morts.

Shi Tao

(Traducció del xinès de Manel Ollé)

A little mouse in prison (poem by Liu Xiaobo)

A Little Mouse in Prison

For Little Xia

A little mouse crawled through the iron bars

And paced nervously on my windowsill.

The worn walls watched him

The mosquitoes full of blood watched him.

He drew even heaven's silver light

And seemed to fly.

This kind of beauty is rare.

Tonight, the mouse is a dapper gentleman.

Not eating.Nor drinking.Nor aimlessly chattering.

His wide-eyed stare is that of a traitor as

He walks in the moonlight.

Liu Xiaobo

(Nobel peace prize 2010)

Poema extret del portal del Pen Internacional:

http://www.internationalpen.org.uk/

Adaptació al català...

Un ratolí a la presó

per la petita Xia

Un petit ratolí es va arrossegar a través dels barrots de ferro

I es va passejar nerviosament a la meva finestra.

Les parets desgastades ho observaven

Els mosquits plens de sang l'observaven.

Va assenyalar tan sols la llum de plata del cel

I semblava volar.

Aquest tipus de bellesa és poc freqüent.

Aquesta nit, el ratolí és un cavaller ben plantat.

No menja.Ni beu.

Sense rumb ni xerra.

La seva mirada amb els ulls oberts és el d'un traïdor com

Ell camina en la llum de la lluna.

Liu Xiaobo

(Premi Nobel de la Pau 2010)

Xiaobo

A continuació vaig a posar algunes de les frases que al seu dia va escriure el dissident polític Liu Xiaobo en el seu manifest "La carta 08", manifest que va servir a les autoritats judicials i polítiques xineses per justificar el seu ingrés a presó i la seva condemna d'onze anys. (dels quals ja n'ha complert un; tot i que cal recordar que ja va estar pres pels fets de la revolta d'estudiants de Tianan men)

Vet aquí, segons les autoritats xineses, algunes obscenitats:

(directament de la traducció del xinès al castellà)

La Democracia. Los principios fundamentales esenciales de la democracia son que el pueblo es soberano y que este elige su gobierno. La democracia tiene las siguientes características:

1) El poder político dimana del pueblo y la legitimidad de un régimen proviene del pueblo.

2) El poder político es ejercido a través de las decisiones adoptadas por el pueblo.

3) Quien ostenta las principales funciones oficiales en el seno del gobierno será determinado en elecciones regulares y abiertas a la competencia.

4) Se respeta siempre la voluntad de la mayoría, la dignidad fundamental, la libertad y los derechos del hombre y de las minorías protegidas.En otras palabras, la democracia es el medio moderno de llegar al "poder del pueblo, por el pueblo y para el pueblo".

No sé si el Premi Nobel de la Pau 2010 que li acaben de donar avui servirà perquè la comunitat Internacional pressioni al gegant xinès perquè l'alliberi. Però ningú podrà negar el seu treball per defensar els Drets Humans (en un país on més aviat escassegen, per no dir que són inexistents) i per reivindicar els valors bàsics de la Democràcia.

A diferència de l'any passat, que fou un premi polèmic, otorgat al flamant nou president nordamericà Obama; enguany penso que és poc discutible aquest premi; tot el contrari: fins i tot serveix per despertar les nostres consciències occidentals que més enllà del melic europeu hi ha països (anomenats emergents, per l'economia) on la Democràcia encara és un somni.

Des d'aquí us convido a llegir el següent apunt:

http://losprincipiosbasicos.blogspot.com/2010/10/liu-xiaobo.html

¿Creieu que països com Espanya, temerosos del gegant asiàtic, s'atreviran a demanar l'excarceració d'un Premi Nobel de la Pau?

Us convido a llegir l'apunt que en Puigcarbó ha escrit en el seu blog:

http://blocfpr.blogspot.com/2010/10/liu-xiaobo-i-el-cinisme-occidental.html

Farmacèutiques?

Fa pocs dies em va arribar un video que em sembla interesant compartir.
Quan ja ningú parla de la Grip A ni de les moltes pandèmies que un dia apareixen i altres desapareixen, una ciutadana austríaca que va tenir la valentia de denunciar la manipulació i la complicitat de determinats poders internacionals amb les empreses farmacèutiques, ha estat portada a judici...
Com? Sí, sí...una formiga vol lluitar contra Goliat i Goliat buscarà tots els motius possibles per fer callar i si cal sancionar a un ciutadà per dir obertament una possible veritat.
Tothom recorda les paraules de la Germana Forcada, paraules que es van repetir tants cops que es van tornar en parodiables.
El cas de Jane Burgermeister, sembla més seriós i més greu.
La globalització ens converteix a tots en molt més febles i la paraules de la ciutadana autríaca no crec que vagin mal encaminades.

Dos pensaments nascuts al Cor de l'Índia...

Riu Ganges
"... hay que entrenar la mente y el espíritu para saber vivir en paz en medio de las tempestades del mundo."
"Ninguna acción buena se pierde en este mundo. En algún lugar quedará para siempre."
Vicente Ferrer
(1920 - 2009)
Un any després de la seva desaparició, la d'un gran activista per un món millor a la regió d'Anantapur, he volgut recordar algún dels seus pensaments; ja que la seva obra i el seu llegat segueix viu al cor de l'Índia.

Vergonya, cavallers, vergonya! (solidaritat amb els veïns d'El Cabanyal)

L'altre dia, en el descans de la feina, vaig aprofitar per anar fer el tallat a la cafeteria habitual i vaig passar per davant d'un altre establiment on hi tenien la tele encesa però sense so. Vaig mirar tan ràpid la televisió que no vaig saber captar de què anava la història. El veure la càrrega policial vaig pensar que eren imatges d'arxiu o antigues i em vaig preguntar: de quin any són?

Les imatges són justament d'aquests dies!!! Si aquestes imatges fossin de Cuba o Veneçuela parlaríem sense complexos de "brutalitat policial"?
La notícia reflecteix el que ha passat de debò?
Algunes cadenes estatals varen difondre la notícia i també hi ha qui opina que les informacions donades en diversos mitjans foren exagerades i ni de bon tros hi havia la quantitat de gent que varen informar els mitjans.
En el youtube on tothom s'amaga sota un àlies, una testimoni presencial afirma que les dades donades per Canals com cuatro no són certes i que:
a)No hi havia 200 persones assegudes manifestant-se i en prou feines ni havia 40 i anaven encaputxats rotllo anti-sistema
b)No era un càrrega indiscriminada
c) Diu que una porra no pot trencar un òs i sí una barra de ferro com la que portaven els encaputxats.
d)Els manifestants no eren veïns. Eren grups anti-sistema
e)La policia segueix el seu "protocol" normal.

No conec a fons el tema d'El Cabanyal però tinc la mínima informació per saber que és totalment injust, que el Cabanyal té per damunt de tot un valor històric i que la maleïda especulació urbanística acaba trepitjant els més febles.
A la vida hi ha opinions per tot i respecto l'opinió d'aquells que deixen comentaris el youtube minimitzant el tema però, vaja, em sembla demencial que es vulgui minimitzar una càrrega policial d'aquesta embargadura. Només veure les imatges fa mal.
Evidentment no voldria semblar demagog i el youtube també hi ha gent que condemna amb màxim rebuig el que està passant.
Ja us dic jo que no conec a fons el tema i segurament hi haurà gent que estarà a favor de l'enderroc d'algunes cases d'aquest barri de València però vist des de fora tot plegat fa pudor d'especulació pura i dura com sempre.

Suposo que entre els veïns hi haurà gent de tot. Voldria transmetre la meva solidaritat i empatia només amb els veïns afectats que perdran la seva casa.


PER CERT EL TÍTOL DEL POST ESTÀ INSPIRAT AMB EL DARRER DISC D'UN DELS GRUPS VALENCIANS MÉS VETERANS: AL TALL.

La revolta silenciosa continua...

Us preguntareu quin és el post que hauria escollit com a millor entrada per presentar al concurs que en els posts anteriors he citat...oi?
Doncs és un post que vaig dedicar a Vicente Ferrer....
http://naufragiobrer.blogspot.com/2009/06/la-revolta-silenciosa-potser-va-neixer.html
La seva saviesa, les seves paraules, la seva tenacitat, perseverança, la seva lluita per damunt de pressions polítiques i religioses per portar l'esperança a unes persones d'un poble on la misèria és diària i palpable, és francament un exemple. Per això, recolzo la iniciativa que es pugui reconèixer la seva tasca amb un premi Nobel a la seva Fundació. (Segurament tendrà molt més sentit que el controvertit Nobel que li van dona al Sr.Obama)
Us convido a llegir un article del País:
http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Nobel/Vicente/Ferrer/elpepisoc/20100201elpepisoc_6/Tes

Ni que no els hi donguin mai el Nobel, sempre tindran la meva admiració.

Solidaritat amb la gent d'una terra pobre

Aquests darrers dies l'actualitat del món mundial s'ha centrat en el tràgic succés del sisme d'Haití. Volia fer un post sobre la impotència que generen aquestes desgràcies, però la voràgine informativa, la informació o desinformació en alguns casos d'aquest fet i la tragèdia en sí han fet que m'ho repensés dos cops.

Des d'aquí TOTA LA MEVA SOLIDARITAT amb el poble pobre haitià.

I no ho dic amb compassió sinó ho dic amb la trista certesa d'un poble pobre per la devastació de segles i segles de colonialisme i pobre per la pròpia tirania dels cabdills i polítics que han tingut al davant. I he recordat allò de..."sempre plou sobre mullat".

La fotografia del post correspon a: Tyler Hicks, fotoperiodista del New York Times. I ha estat extreta del blog: http://ngenespanol.com/

Us convido a llegir el següent post d'aquest blog que explica molt bé el perquè el sól haitià és pobre...

http://ngenespanol.com/2008/09/01/haiti-tierra-pobre/

I m'he quedat amb una frase demolidora que és:

“Cuando se pierde el suelo de una nación, también la nación se pierde”.

El mateix temps us convido a llegir la interesant reflexió que l'Eulàlia fa en el seu blog Riell Bulevard...
http://riellblvd.blogspot.com/2010/01/obscenitats.html
També us convido a llegir la interesant mirada sobre tot plegat en el bloc d'en Francesc Puigcarbó...
http://blocfpr.blogspot.com/2010/01/haiti-nou-terratremol.html

Terra d'esperança/ Fotopres'09

Caixaforum Barcelona ens ofereix la possibilitat de veure dues mostres fotogràfiques de gran contingut humà i solidari.

D'una banda "Cambodja, terra d'esperança", és un mostra per conscienciar-nos de la cruel situació que viu aquest petit país del sud-est asiàtic. Les explicacions estan acompanyades per un audiovisual i sobretot per les magnífiques fotografies de Gervasio Sánchez (Premi de Periodisme Rei d'Espanya 2009).

Fotopres'09 és un petit recull fotogràfic d'alguns treballs presentats i entre ells, alguns premiats, en l'edició del certàmen de premsa espanyola. Hi ha fotos molt impactants que descriuen algunes de les situacions que passen en diferents llocs del nostre planeta. Són grans retrats on la sensibilitat del fotoreporter té un mèrit de més per fer-nos apropar realitats que sovint ignoren els mitjans de comunicació.

Com sempre les mirades fotogràfiques del Caixaforum són absolutament recomenables. La fotografia ens apropa a realitats que sovint ignorem.

Escriptors silenciats

Post a favor de...

"Dia Internacional de l'Escriptor Empresonat"

Avui dia 12 de novembre s'ha celebrat el dia internacional de l'escriptor empresonat i des de fa 10 anys el Pen Club Català fa un acte simbòlic, en aquest cas a l'Ateneu Barcelonès, per recordar tots els escriptors i periodistes del món que encara estan censurats, silenciats, perseguits i engarjolats.

En les nostres tan venerades democràcies occidentals potser no en som tan conscients però crec que és significatiu i important que s'en parli ja que demostra que la llibertat d'expressió encara és un dret vulnerable i vulnerat a molts països.

El dia en qüestió està dedicat als escriptors però jo crec que es podria fer extensible a tots els creadors i creadors en general.

El de la foto és Harry Nicolaides, escriptor australià d'origen grec, va ser condemnat a principis d'any a estar-se tres anys a la garjola, en una presó tailandesa per un delicte d'ofensa a la monarquia, afortunadament poc després va ser amnistiat.

La història l'he extreta del magnífic bloc:

http://sobrellibres.bloc.cat/post/16493/246659

També el bloc Sobrellibres ens va parlar en el seu moment del cas de l'escriptor xinès Liu Xiabo:

http://sobrellibres.bloc.cat/post/16493/246861

Evidentment, el bloc Sobrellibres també es fa ressò d'aquest tema:

http://sobrellibres.bloc.cat/post/16493/270876

Aquí teniu la notícia que publica Vilaweb:

http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3654559

Tota la informació dels actes del dia en qüestió al portal del Pen Català:

http://www.pencatala.cat/actualitat/dia-lescriptor-empresonat-2009

Acabo el post amb la següent frase que obre el portal del Pen:

"L'esclavatge és això, no poder expressar les pròpies idees" (Eurípides)

Fotografia solidària

Aquesta fotografia de tres nens autistes de la fundación Ecam de Chile està extreta d'un portal - xarxa d'intercanvi amb finalitats solidàries. El portal és:http://www.fotografiasolidaria.com/

Com molt bé expressen en el seu portal no són cap empresa, ni fundació, ni o.n.g. És simplement una idea sorgida de l'Associació Catalana de Fotografia i imatge que pretenen donar a conèixer aquells fotògrafs que treballen per difondre causes solidàries, tant professionals com amateurs.

Vet aquí un portal curiós que serveix per entendre que la Fotografia i el seu art fins i tot poden tenir un perfil solidari i ser de bona ajuda per a difondre bones causes.

La revolta silenciosa potser va néixer al cor de l'Índia...

Hi ha vides que traspassen murs i fronteres. Vides que del no res creen una llavor tan gran que arriba a transformar pobles...Un llavor que crea hospitals, escoles, millora la vida diària de la gent, una llavor que canvia la vida de molta gent. Amb els anys d'aquesta llavor en neix una fundació darrera la qual hi ha l'ànima savia d'una gran persona, humil i senzilla però de ment activa i parlar reposat: Vicente Ferrer.

Diuen que hi ha països que transformen l'ànima de les persones. Diuen que qui torna de l'Índia torna trasbalsat, potser perquè sota la petitesa de les nostres misèries occidentals, l'Índia amaga uns altres valors que enmirallen la nostra pobresa espiritual.

Però també diuen que hi ha ànimes de persones que transformen països i en Vicenç Ferrer era una d'aquestes persones. El passat dia 19 va deixar de bategar el seu cor i des del mateix dia 19 les veus de condol des de diversos països han coincidit en la seva admiració pel que va significar tot el que va fer amb més de 50 anys.

Afortunadament la seva obra seguirà endavant gràcies a la seva fundació.

Aquí teniu l'enllaç de la seva fundació:

http://www.fundacionvicenteferrer.org/

Aquest és un humil post d'homenatge d'un humil blog a qui volia ser i viure com una humil persona ajudant a transformar la vida dels més desafavorits, els intocables "els dàlits".

De la seva vida hi ha un episodi que em sembla realment destacable i que demostra el carisma que tenia. L'any 68 va escriure un article en un mitjà indi titulat "La revolución silenciosa". Poc després se l'obligaria a marxar del país amb un ordre d'expulsió.Fou llavors quan 30.000 persones (camperols amb el suport d'intel·lectuals, polítics i líders religiosos) es varen movilitatzar i varen recòrrer 250 km que separen Manmad amb Mumbai.

Amb el suport d'Indira Gandhi va poder tornar a l'Índia. Hi ha qui diu que la revolta silenciosa potser va néixer al cor de l'Índia.

Realment com molt bé el van definir en el programa d'entrevistes "Savis" que va emetre l'any 2008 el canal 33 i que aquest passat divendres es va reemetre com a homenatge en Vicente Ferrer potser havia arribat a la categoria de savi. Un homenatge i comiat que aquests darrers dies també ha congregat a milers i milers de persones a Anantapur. Són cristians, hinduïstes, budistes, musulmans i d'altres creences que s'acomiaden d'un savi.

Només per acabar aquest post dues de les seves frases:

"L'acció és una oració sense paraules"

"La bona acció conté totes les filosofies, totes les ideologies, totes les religions..."

Vicente Ferrer, home savi i cooperant

(Barcelona 1920 - Anantapur, 2009)

Tiananmen'89

Sempre m'he preguntat qui deuria ser el valent que va tenir el coratge de plantar cara a aquells tancs? Qui va ser aquell petit heroi, aquell anònim personatge que va crear amb el seu gest una imatge que va donar la volta el món? Un gest que va desafiar un règim. Una imatge que ja forma, tristament, part de la memòria col·lectiva de la Història dels darrers anys.
Qui es recorda d'aquells estudiants que van desafiar un règim per reclamar més llibertats? Han passat vint anys, el gegant xinès s'ha obert al món. S'han celebrat uns jocs olímpics, però les mares d'aquells estudiants no han oblidat els seus fills que 20 anys després segueixen portant flors cada 3 de juny al seus cementiris. Des d'aquí tota la nostra solidaritat amb aquelles mares i amb tots aquells que encara segueixen patint la repressió d'uns règims, que per molt miracle econòmic, segueixen sent, democràticament parlant, règims molt tèrbols.

Cançons de bressol solidàries

L'allau diari de notícies és tan elevat que a vegades s'ens poden passar per alt petites accions per un món una mica millor. Diversos músics s'han apuntat a la iniciativa de gravar cançons de bressol per l'ONG "Aldeas infantiles", de fet és una federació internacional d'associacions d'ajuda la infància. (integra 132 països!)

Músics tant diversos com Sidonie, Love of Lesbian, Facto de la fe i las flores azules, Nena Daconte, Amaral i un llarg etcètera...

A partir del dia 22 de maig es podran descarregar d'un portal per un preu molt simbòlic. Preu que es converteix en una acció benèfica per aquesta Ong.

El portal és: http://www.supernanas.org/

Des d'aquí ens treiem el barret d'aquesta innovadora acció. I esperem que tingui èxit!