dimarts, 30 de novembre del 2010

Has vist la pluja? (versió d'Ivette Nadal)


En un dia com avui he recordat aquesta magnífica versió que la jove cantautora i poeta Ivette Nadal va fer en el seu moment del clàssic dels Creedance Clearwater Revival: Have you ever seen the rain?

Que tinguem sort (versió de Dani Flaco)


Vet aquí una bona versió del mític tema de Lluís Llach. Ara que comencem una nova etapa política al país potser estaria bé dedicar-nos a tots i totes aquesta cançó. Que tinguem sort, sobretot ara que estem apunt d'acabar aquest mediocre 2010 i començar molt aviat un nou any.

dilluns, 29 de novembre del 2010

29 - N (El dia després...)


29 - N
Sempre hi ha un dia després de...
El dia després de les Eleccions és el típic dia que després del mareig de xifres dels sondetjos i dels primers escrutinis, veus clar que tot sembla la història d'una novel·la ja explicada.
Ahir va ser un dia on tots els partits van actuar amb molta moderació i on tot semblava que seguís un guió pre-establert.
No parlaré de l'avorrida pre-campanya ni de determinades propagandes d'alguns partits gairebé al límit del friquisme i la série B. Algú s'ha llegit els programes electorals dels partits? Algú recorda ara quines són les seves propostes per la nova legislatura? La veritat no ho tinc massa clar però, vés per on!, de totes les propostes ara recordo la d'un dels partits friquis, la CORI: "en el seu programa deien...volem crear la Conselleria de BARS i Tavernes".
En fi...no faré cap comentari més de la pre - campanya però si del que vindrà ara. Aquest no és un blog polític per tant, més que donar respostes, un servidor és fa preguntes:
- Si l'etapa de Pujol fou el Pujolisme...l'etapa d'Artur Mas és l'Arturisme?
- Avui comença el Postmontillisme?
- Iniciativa, apart d'Herrera, seran capaços de generar bons candidats per les properes eleccions (l'any que ve Municipals!!)
- Se'ls hi pujaran els fums al PPC ara que són la tercera força a Catalunya?
- L'independentisme desunit (ERC, SI i Rcat) té futur?
- C's serà capaç de generar bones propostes més enllà del bilingüisme i el toc pro-espanyolista-constitucionalista que volen donar?
*Comentar que curiosament ningú va fer cap reflexió sobre l'abstenció ni els vots en blanc. Justament han pujat els vots en blanc i durant tota la retransmissió de tv3 de l'especial Eleccions semblava que els vots en blanc no existissin. Potser també estaria bé que en el futur els vots en blanc es traduïssin en escons buits al Parlament.
El que està clar és que avui comença una nova etapa: l'Arturisme?

diumenge, 21 de novembre del 2010

Queda prohibido



¿Qué es lo verdaderamente importante?,

busco en mi interior la respuesta,

y me es tan difícil de encontrar.


Falsas ideas invaden mi mente,

acostumbrada a enmascarar lo que no entiende,

aturdida en un mundo de irreales ilusiones,

donde la vanidad, el miedo, la riqueza,

la violencia, el odio, la indiferencia,

se convierten en adorados héroes,

¡no me extraña que exista tanta confusión,

tanta lejanía de todo, tanta desilusión!.


Me preguntas cómo se puede ser feliz,

cómo entre tanta mentira puede uno convivir,

cada cual es quien se tiene que responder,

aunque para mí, aquí, ahora y para siempre:

Queda prohibido llorar sin aprender,

levantarte un dia sin saber que hacer,

tener miedo a tus recuerdos.


Queda prohibido no sonreir a los problemas,

no luchar por lo que quieres,

abandonarlo todo por miedo,

no convertir en realidad tus sueños.


Queda prohibido no demostrar tu amor,

hacer que alguien pague tus deudas y mal humor.


Queda prohibido dejar a tus amigos,

no intentar comprender lo que vivieron juntos,

llamarles solo cuando los necesitas.


Queda prohibido no ser tú ante la gente,

fingir ante las personas que no te importan,

hacerte el gracioso con tal de que te recuerden,

olvidar a toda la gente que te quiere.


Queda prohibido no hacer las cosas por ti mismo,

no creer en Dios y hacer tu destino,

tener miedo a la vida y a sus compromisos,

no vivir cada dia como si fuera un ultimo suspiro.


Queda prohibido echar a alguien de menos sin alegrarte,

olvidar sus ojos, su risa, todo,

porque sus caminos han dejado de abrazarse,

olvidar su pasado y pagarlo con su presente.


Queda prohibido no intentar comprender a las personas,

pensar que sus vidas valen mas que la tuya,

no saber que cada uno tiene su camino y su dicha.



Queda prohibido no crear tu historia,

dejar de dar las gracias a Dios por tu vida,

no tener un momento para la gente que te necesita,

no comprender que lo que la vida te da, tambien te lo quita.


Queda prohibido no buscar tu felicidad,

no vivir tu vida con una actitud positiva,

no pensar en que podemos ser mejores,

no sentir que sin ti este mundo no sería igual.

Poema atribuït falsament a Pablo Neruda (1904 - 1973)

És al·luscinant com a internet és pot atribuir falsament l'autoria d'un poema a un autor sense abans comprovar-ne si és real o no. Al facebook alguns amics que tinc agregats han compartit aquest bonic poema pensant-se que estaven compartint uns bonics versos del Premi Nobel de Literatura xilè.

Aquest poema és en realitat d'un desconegut i jove (almenys per mi) poeta basc anomenat:

Alfredo Cuervo Barrero (Portugalete, 1978?)

Hi ha qui pensa que aquest poema és massa bàsic i senzill.De fet és d'algú jove que ho va escriure gairebé fa 10 anys quan començava en el món poètic i ho va publicar en la pàgina Deusto.com.

El més pervers és que gairebé 10 anys després alguna gent es pensa que és de Neruda i el pobre poeta ha hagut de demostrar que aquest poema el va inscriure en el seu dia en el Registre del Propietat Intel·lectual de Biscaia.

Des d'aquí la meva solidaritat amb el Sr.Cuervo Barrero.

(Podríem afegir: queda prohibit no compartir un bon poema però sobretot hauria d'estar prohibit pervertir l'autoria d'uns continguts i atribuir-los a altres persones o fins i tot en aquest cas a una celebritat. Simplement comentar que el missatge del poema és bonic)

Alerta (d'Amaral)

Un cant a la llibertat individual. Una de les grans cançons(menys comercials) dels primers discs d'Amaral.

Dakar

Vivim donant l'esquena al sud més proper. Aquests dies, no cal dir-ho, hem tornat a mirar cap al sud amb el conflicte saharaui. Sembla que els màxims representats del nostre país han fet una mica el suec, rentant-se, de moment, les mans.
Però està clar que vivim en un món global i no podem donar l'esquena al SUD.(un sud que està entre nosaltres)
Vet aquí una gran cançó que tancava el darrer àlbum dels Obrint Pas.

Drets dels infants (Dia Mundial de la Infància)

Aquest passat dia 20 de Novembre s'ha celebrat el Dia Mundial de la Infància i s'han recordat quins són els drets bàsics dels infants de tot el món. Desgraciadament drets que no tots els nens tenen.
(A continuació un video molt didàctic que il·lustra aquests drets...)

Lamentablement encara hi ha molts nens i nenes del món explotats, alguns fent de soldat. Algunes cançons ens ho recorden com aquesta gran cançó del grup madrileny SKA-P:

dissabte, 6 de novembre del 2010

Una frase de Gandhi

En aquests dies de visita papal i de pancartes pro-visita i anti-visita (algunes compartides i d'altres no); no se m'acut res millor que recordar una gran frase d'un gran mestre:
(ideal per creients-no creients-i no saben/no contesten; una frase que ens porta a reflexionar sobre la tolerància i el respecte que cal a vegades; elements bàsics per saber conviure)

"No me gusta la palabra tolerancia, pero no encuentro otra mejor. El amor empuja a tener hacia la fe de los demás el mismo respeto que se tiene por la propia."


Mahatma Gandhi (1869 - 1948)
advocat, pensador i polític indi.

Potser també t'agradarà...

Related Posts with Thumbnails