dimarts, 5 de juliol del 2011

Aprendre

*No sé qui ha escrit aquest text, ni qui el va començar a difondre...avui m'ha arribat al meu correu i he decidit compartir-lo...

VIURE PER RES o MORIR PER ALGUNA COSA..


He après que ningú

no és perfecte...

fins que t'enamores.

He après que la vida es dura....

però jo ho sóc més!

He après que les oportunitats no es perden mai...

les que tu deixes escapar les aprofita un altre.

He après que quan sembres rancúnia i amargura...

la felicitat se'n va a un altre lloc.

He après que hauria d'utilitzar sempre bones paraules...

perquè demà potser me les hauré d'empassar.

He après que un somriure és un mètode econòmic...

per millorar el teu aspecte.

He après que no puc escollir com em sento...

però sempre hi puc fer alguna cosa..

He après que quan el teu nadó t'agafa el dit amb la seva maneta...

et té enganxat a la vida.

He après que tots volen viure al cim de la muntanya...

però tota la felicitat esdevé mentre hi puges.

He après que cal gaudir del viatge...

i no pensar només en la meta.

He après que és millor donar consells

només en dues circumstàncies...

quan són demanats i quan en depèn la vida.

He après que com menys temps malgasto...

més coses faig.


(Aprendre...quina gran paraula!: això no estava en el text. Ho he posat jo!)

Conte estiuenc (o com matar un blog...)



Hi havia una vegada un blog que va néixer un dia mediocre de principis d'estiu. Era un blog com un altre que calia omplir amb idees i continguts i el seu amo va decidir regar-lo. Al principi com una il·lusió tot era una descoberta. Després van venir alts i baixos. Cada temporada el blog va donar el seus fruits i va decidir abandonar-lo per marxar de vacances a l'estiu. Al tornar va decidir seguir regant-lo de forma més espaiada, a vegades improvitzada, a vegades planificada.


Amb l'arribada del bon temps, l'amo del blog va reflexionar i va pensar que aquella planta ja no l'atreia com abans i que va començar a plantejar-se si tenia sentit alimentar una planta que ja havia donat molt més del que inicialment mai hauria imaginat. L'encant i l'encís inicialment d'un món carregat de bones iniciatives, s'havia tornat repetitiu. Com podia matar la seva criatura?

- No em matis!, deia el blog, encara tinc coses a dir.

- Encara no ho faré...estic pensant com enterrar-te de la forma més digne possible.

- No m'abandonis!, ja sé que vols tornar amb els teus vells escrits i vols fer una novel·la.

***************

A vegades hem d'aprendre a deixar enrera velles coses que formen part d'una altre etapa. En el meu cas, en la meva vida, fa temps que intento desprendre'm de velles coses, per intentar omplir-me de noves i començar una nova etapa. I no sempre ho aconsegueixo.

***********

Conclusió: Mentre la calor sufocant m'asseca les neurones per moments, intento pensar en els darrers posts que penjaré en aquest blog.

Aprendre a tancar etapes i pensar amb la forma de com crear-ne de noves. Vet aquí el meu repte.

Potser també t'agradarà...

Related Posts with Thumbnails