dimecres, 29 de juliol del 2009

Escapades a baix cost


Un cop els programes de directe ja marxen de vacances, l'estiu és època de refregits, séries i pel·lícules d'acció. Tot plegat acostuma a ser força soporífer, tot i així, hi ha alguns refregits que s'agraeixen de tornar a veure...
Un exemple:
Dins el desaperegut espai estiuenc "De vacances", l'any passat es varen emetre una série de reportatges on dues periodistes de la casa (Laia Mestre i Rosa Talamàs) ensenyaven la millor forma de fer escapades a baix cost.

Enguany s'han recuperat aquells reportatges amb un espai propi que han anomenat:
"Escapades a baix cost". Dimecres, 22.40h, Tv3
Llàstima que s'acabi avui! Recomenable!
Sempre es poden mirar el videos, que són molt entretinguts, divertits i amens.

'Costa Brava' dels GAROINA XL

Trobo genial la revisió d'aquesta cançó estiuenca. M'agrada el contrast de la veu del cantant costabravenc i la fragilitat de la veu i el posat de la cantant escandinava.
I el clip és prou bonic.

dimarts, 28 de juliol del 2009

Versos de Salvatge Cor...


Tot el que he perdut

que mai no sabré,

tot el que no sé

i que m'ha valgut,

és nu i absolut

sota un vel darrer;

però el cor s'absté,

com si fos virtut.


Exulteu, amants!

¿Somriuríeu, sants,

de l'atroç gaubança,

de tant d'indiscret

temptejar el secret,

de tanta esperança?


(Fragment XVIII del llibre Salvatge Cor)


Carles Riba (Barcelona 1893 - 1959)


Vet aquí només uns versos d'un poeta que s'ha recordat durant aquest mes de juliol en motiu dels 50 anys de la seva mort. Riba forma part dels grans poetes catalans del S.XX, tot i que en els darrers anys la seva poesia ha caigut en un cert oblit pel pòsit que sempre ha tingut de massa culta.


+info a:http://www.escriptors.com/autors/ribac/

http://lletra.uoc.edu/ca/autor/carles-riba

http://www.mallorcaweb.com/magpoesia/riba/ferrater.html

Mataró - Llavaneres

Penso ara amb tota la gent fantàstica i meravellosa, que amb les seves fantàstiques i meravelloses corrupteles viuran unes meravelloses i fantàstiques vacances.
A ells/i elles els hi convido a escoltar la versió que el meu admirat Gerard Quintana va fer del poema de Jordi Cornudella titulat "Mataró - Llavaneres".
La cançó l'he recordada quan he entrar en el blog d'en Biel Barnils que en el seu admirable "Tinta xinesa" ha penjat la lletra del poema i la cançó.
http://tintaxinesa-blogspot.com

El diàleg imaginari i altres best-sellers de l'estiu...


Hi ha clàssics que sempre tornen tard o d'hora. Els últims anys ens han fet creure que hem viscut en un "oasi" per la suposada entesa i pacte entre Govern de l'Estat, sindicats i confederacions empresarials.

Diuen que aquest "oasi" s'ha acabat i que la suposada bona entesa s'ha estroncat. L'empresariat (CEOE) ha decidit pujar els seus nivells d'autoestima i anar a la una per defensar que l'empresariat ho està passant molt malament i que potser cal ser més flexible i revisar certes mesures laborals.

El sindicats (CCOO, UGT, majoritàriament) tampoc volen afluixar ja que cada concessió és una pèrdua de drets pel treballador.
El Govern que vol demostrar molt "talante" sembla que ja fa temps que se li han esgotat les fòrmules del "apoyaré y apoyaré" i sembla que no ha sabut fomentar un diàleg necessari en temps de crisi.

Per posar un exemple: l'empresariat vol fomentar l'acomiadament lliure i fomentar certes mesures econòmiques, per resumir-ho, clar i català, estalviar-se un calerons i molt més ara amb tot el "tinglado" de la crisi.
Ja fa molts anys que els drets dels treballadors han anat a pitjor. Recordo tot el tema i l'abús en contractes escombraries per part de les ETTS.

En temps de crisi sembla que tot s'hi val.

Hi ha fantasmes que no desapereixen (l'atur, les hipoteques, la precarietat, l'accés a la vivenda, les beques per poder estudiar i un llarg etcètera...)
La generació dels nostres avis va viure la misèria de la postguerra, la dels nostres pares va poder portar als fills a la Universitat i comprar-se un pis, la meva, és la generació hiperpreparada on tot és provisional i precari i on la gent somia fer-se funcionari per poder accedir a uns horaris raonables i certa estabilitat. Les mares somien amb la conciliació laboral, els pares amb tenir temps per estar amb els seus fills que han hagut d'anar als casals d'estiu i els avis desitgen que els fills facin entre quinze dies i tres setmanes de vacances (perquè això de fer un mes ja ha passat a la història!) per deixar de ser explotats com a canguros i prendre la fresca tranquil·lament.

Mentrestant nous EROS (La Roca, Nissan) amenacen a moltes famílies que no podran anar de vacances i l'empresariat de la CEOE practica una actitud poc conciliadora. No ens enganyem, no tot és blanc ni negre i també hi hagut petits empresaris, sobretot autònoms i "free-lance" que les han passat magres.

Avui en dia han canviat moltes terminologies...els obrers ja no són obrers sinó empleats, les fàbriques són naus indústrials, els despatxos són oficines i els que fan feines cubrint el lloc d'un altre a l'estiu no són substituts sinó interins...

Ara tot és políticament molt correcte. Però determinats problemes ciclicament es repeteixen.

En temps de crisi no tot s'hi val.

I per això més que mai és més necessari el diàleg i consens i sobretot mesures reals per tirar endavant.
Sona a eslògan electoral amb naftalina...però sinó quina solució hi ha?

Ja us dic jo..."El diàleg imaginari i altres best sellers de l'estiu". Segur que en tornareu a sentir a parlar.

dilluns, 20 de juliol del 2009

Encís de lluna sobre la platja...


L'encís d'una lluna sobre una platja té quelcom d'hipnòtic i meravellós.
Aquesta imatge és només una de les moltes imatges espectaculars que es poden trobar en el google imatges i que demostren la fascinació dels bons fotògrafs per la lluna. Correspon a una platja de Perth, Austràlia.
Un bon exemple que la lluna és quelcom que fascina aquí i a les antípodes des dels principis dels temps.
L'excusa de penjar aquesta imatge és que tal dia com avui de fa quaranta anys l'home va trepitjar per primer cop la lluna.
Caldria escriure una enciclopèdia sencera per descriure tot l'encís que aquest astre sàtel·lit de la terra ha inspirat estudis, escrits, poemes, cartes de navegants, malediccions i benediccions astrològiques, mites de diversa índole i l'estrany i al mateix temps natural efecte que té sobre les marees.
Podria escriure mil i una paraules, fins i tot prometre la lluna en un cove, però em quedaria curt per descriure l'encís de la lluna.
Vet aquí que només volia escriure cinc línies sobre l'encís de la lluna sobre una platja qualsevol en un dia qualsevol d'un mes qualsevol...

diumenge, 19 de juliol del 2009

Man on the moon (Springteen/ REM)

Demà dia 20 de juliol farà 40 anys que l'home va trepitjar la lluna. L'imaginari popular abans, durant i després d'aquella efemèride per la Humanitat va inspirar-se en la lluna i exemple d'això en són grans quantitats de poemes, cançons, llibres, estudis, pintures, etc, etc
He recuperat una cançó que em fa pensar amb la lluna i amb aquella efemèride que és el "Man on the moon" de REM. Una versió a duet amb el gran Springsteen. Un luxe de versió de fa un parell d'anys en plena campanya pro-Obama.

dissabte, 18 de juliol del 2009

Noves veus (XV): Anna Roig i l'ombre de ton chien - Je t'aime

No recordo quan vaig veure aquest video (potser en un altre blog?,no ho sé) però em va agradar. L'Anna Roig i la seva formació aposten per un pop tranquil amb lletres mig francès mig català. És una proposta si més no original i fresca. I la cançó sona bé.

dimarts, 14 de juliol del 2009

2 cançons pel post 400


Ice Age 3: El Origen De Los Dinosaurios

Tercera (i fins ara) última entrega d'aquestes aventures d'animació. De les tres entregues, la primera fou trencadora, la segona va buscar un públic més familiar i la tercera és una pel·lícula absolutament familiar, però amb algunes aclucades d'ull pel públic adult. És entretinguda i té moments força bons.
A nivell argumental el millor és un personatge nou que és diu Buch i que els guiarà en l'aventura. Recomenable per passar tardes xafogoses d'estiu amb els més petits i no tant petits.

diumenge, 5 de juliol del 2009

Coraline

Los mundos de Coraline


Els móns de Coraline
Coraline
Director i guionista: Henry Selick. Basat en la novel·la de Neil Gaiman.
Animació. U.S.A., 2009
Magnífica pel·lícula d'animació del realitzador de "Pesadilla antes de Navidad". Henry Selick posa tot el seu talent per convertir en un film brillant el relat superventes de l'escriptor Neil Gaiman. Coraline ens presenta la història d'una nena que es trasllada a viure amb els seus pares en una casa antiga i atrotinada amb un veïns bohemis enmig d'una atmosfera tètrica. La intrèpida Coraline, sent que els seus pares li presten molt poca atenció abocats en les seves feines. Poc a poc descobreix a través d'una porteta misteriosa un món paral·lel fascinant. Un món que es convertirà en un petit malson. La protagonista haurà de decidir quin és el món que vol de debò.
En els darrers anys s'han creat grans pel·lícules d'animació. La peculiaritat d'aquest film és que té una estètica molt Timburtoniana, que agradarà a aquells que es deixaren sorprendre per "La núvia cadàver".
Un film captivador que ens transporta a l'univers dels grans clàssics infantils escrits per grans autors del gènere com Roald Dahl on tot té un punt d'agredolç, misteriós i intrèpid. Recomenable.

dijous, 2 de juliol del 2009

Cavalls cap a la fosca


Confesso que no he sigut mai gaire devot de l'obra de Baltasar Porcel. Potser per això no en puc parlar amb gaire exactitud. Sobretot havia llegit d'ell els seus articles de La Vanguardia i algunes obres del seus inicis.

Era un personatge sorprenentment polifacètic i havia conreat de forma molt notable diferents gèneres. Com molt bé s'ha comentat en algún altre mitjà un escriptor que exercia d'escriptor (com ho fan els grans escriptors anglosaxons i europeus) i que creia en l'ofici d'escriptor tot i saber les limitacions i peculiaritats lingüístiques i culturals dels Països Catalans. Per això va creure en la Mediterrànea i fou l'impulsor del seu Institut.
Hi ha qui diu que en Porcel -personatge es va menjar en Porcel-escriptor...
Us recomano la lectura del post d'en Francesc Puigcarbó ja que coincideixo plenament en el que diu en el seu post:
Confesso que mai vaig ser un devot d'aquest escriptor i que en Porcel-personatge molts cops em va allunyar la gran vàlua literària del Porcel escriptor i erudit. A mode d'homenatge, des de la meva ignorància en l'àmplia obra d'aquest autor, us deixo amb un fragment d'una de les obres que em sembla més conegudes i valorades:

Fragment de Cavalls cap a la fosca
Al voltant de la casa, els magnolis ja havien perdut gairebé tota la fulla. Obscurs davant la façana, s'alçaven mig pelats, amb una insòlita severitat. Hi quedava alguna magnòlia tardana, flonja, d'una blancor tumefacta i trista, com signe d'un dol exòtic. Ningú no es veia per enlloc. A la gran escalinata no hi havia ja cap planta: només els escalons i els murs, torrada la pedra, rònegues i gratalloses nueses. Vaig entrar: la casa en silenci, polsegosa, la sala aclaparada per l'abandó... No sé si va ésser el perfum, arribant-me embafador, el que em va fer adonar de la presència de tia Amàlia abans de veure-la. (De Cavalls cap a la fosca, 1975, p. 73-74)

Esperem que amb el temps la gent valori la vàlua literària d'aquest autor.
+info a...

dimecres, 1 de juliol del 2009

1 any, 396 gràcies!




L'altre dia mirava al 33 el documental del desaperagut cineasta Joaquim Jordà "Vint anys no és res...". Un retrat increïble del pas del temps d'aquells qui en el seu dia foren joves i lluitaren per salvar la seva empresa i com alguns van sobreviure el naufragi 20 anys després.
Un magnífic documental com molts dels que passen al 33.

Si vint anys no és res...1 any que és?
Diuen que el temps és un vell tiquet d'aquells trens antics. Un tiquet que a poc a poc o ràpidament es va consumint. Però el temps també pot ser un valor, un valor positiu.
1 any potser no és res. 1 any intentant parlar de cultura, literatura, art, viatges i d'altres impressions més o menys improvitzades que han anat sorgint pel camí.

1 any potser no és res. Però em venia de gust fer un petit recompte...

396 entrades...(aviat 400!)
112 comentaris...
gràcies a tots i totes els que heu volgut deixar algún pensament vostre en aquest blog. És quelcom que sempre s'agraeix.
+2400 visitants...
+4800 descàrregues d'aquesta pàgina.
No sé si serveixen de gran cosa les estadístiques però és quelcom que sempre m'ha fet gràcia...
Gràcies als que m'heu llegit algún cop a través del google lector.
Una salutació cordial als + de 14 nàufrags d'honor...
En fi...
Des d'aquí us donc 396 gràcies!

Us convido (virtualment) a un bon refresc a una terrassa o potser un bon vermut o pels més agosarats un bon còctel (La foto és un Dry Martini).
Que cadascú prengui el que més li vingui de gust.
Salut i endavant!

Potser també t'agradarà...

Related Posts with Thumbnails