Recomenacions: Un blog que recomana un bloc que parla d'una web...

Abans de l'estiu ja parlàvem de la sinèrgia (o no) que es crea en el món dels blocs, on tot acaba entrellaçant-se...
(I no m'importa recomenar altres espais)
Art:
Art neutre? ens posen el dia de la nova temporada d'exposicions:
http://www.artneutre.net/2010/08/la-nova-temporada-dexposicions.html
Blogs:
Cats en recorda que encara tenim fins el dia 30 per votar els millors Premiscats. (Tots són molt bons, no sé a qui votar!!!!!!!!)
http://premiscat.blogspot.com/2010/09/vota.html
Ecologia:
Els amics arbres sempre són recomenables per la seva bona combinació de boniques imatges+ecologia+versos.
http://amicsarbres.blogspot.com/
Efemèrides i festes:
No sabeu on anar? Fàcil...només cal entrar a:
http://www.festes.org/index.php
http://www.firesifestes.com/
Cinema+Circ+Teatre+Titelles+Tv+tendències+llibres+literatura+recomenacions:
Vaja, hi ha algún blog o web que pugui oferir tot això...sí, sí...uns quants.
Però avui volem recordar aquesta curiosa iniciativa:
http://imperdibleanima.blogspot.com/2010/09/tv3-i-arts-santa-monica-busquen-que.html
Literatura+llibres+Història+Memòria+Patrimoni On trobar un blog amb un post que et faci reflexionar i al mateix temps ben argumentat i ben contrastat com una Hemeroteca...
El blog de Na Júlia del qual volem destacar la següent reflexió:
http://lapanxadelbou.blogspot.com/2010/09/de-guerres-i-soldats.html
Llengua:
J.M.Tibau a través del seu blog ens recomana el web Rodamots, una bona manera per aprendre una paraula cada dia.
http://jmtibau.blogspot.com/2010/09/rodamots.html
Lletres d'en Gabriel:
Un servidor va participar en el primer micro-relat veïnal, a través d'Històries veïnals, i el resultat és francament sorprenent!
http://historiesveinals.blogspot.com/2010/08/el-primer-microrelat-veinal-acabat.html
Paisatges i viatges:
Us recamano que doneu un cop d'ull al portal Narinant:
http://narinant.cat/
Fotografia+Viure a la Colònia:
Hi ha blogs que amaguen grans fotografies. Us recamano un blog dedicat exclusivament a l'obra gaudiniana i com a exemple us poso l'enllaç de les fotos de l'església del meu poble:
http://a-gaudi.blogspot.com/2008/06/cripta-de-la-colnia-gell-1908-1916.html
Noves veus+Ritmes+cançons+Unes notes notes+videoteca+videoclipteca:
I per acabar unes notes musicals a través dels clips dels grups que han intervingut en el darrer MMVV Vic. Vet aquí un post del blog musical de la periodista Elisenda Soriguera:
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/177728

Vet aquí un post d'un blog que recomana altres blogs que parlen d'altres web i que al mateix temps...

Wilco

L'altre dia parlava amb uns amics que són molt fans del Festival Primavera Sound sobre quins grups venien aquest any. La veritat no hi he anat mai i desconec la major part de grups. Però, ves per on! de la llarga llista que em van recitar em sonava Wilco. Un dels grups de pop alternatiu de més qualitat que ha donat els EE.UU. en els darrers temps. (gràcies en part al carisma, el talent i la veu del cantant)
Us convido a escoltar una de les cançons del seu darrer disc a través de l'actuació que va fer l'any passat presentant el disc al xou d'en Letterman.

50 + (De la Nova Cançó a les cançons més noves)

Poques vegades es poden veure en directe i amb una bona proposta musical dues generacions de músics dalt de l'escenari. 7 parelles i un total de 14 intèrprets de diferents generacions van unir-se per escenificar el tour de tres concerts titulat "50+ De la Nova Cançó a les cançons més noves".
Si el 2009 va ser un prolífic any per commemorar amb tota mena d'actes musicals i institucionals fins i tot , els 50 anys de la Nova Cançó, el 2010 ha servit per tancar aquesta fita i la millor manera de fer-ho ha sigut amb una cloenda de concerts on dues generacions d'artistes intercanvien veus i lletres. A partir d'una idea del periodista Albert Puig amb el suport a la direcció musical de Raül Fernández "Refree" i també amb el suport d'altres entitats i grups, com el grup Enderrock es va tirar endavant aquesta proposta. Els tres concerts varen celebrar-se als Auditoris de St.Cugat, Granollers i a l'Auditori de Barcelona.
Un servidor hi va assistir i confessa que fou un autèntic goig sentir determinades propostes que a priori semblaven una mica estranyes i agosarades com Marina Rossell amb el cantant de Mishima? Doncs sí!
Les parelles foren: Joan Isaac amb Jaume Pla, Marina Rossell amb David Carabén, Jaume Arnella i Carles Belda, Núria Feliu i Sílvia Pérez Cruz, Quico Pi de la Serra amb Carles Sanjosé, Maria del Mar Bonet i Roger Mas i com a colofó final Jaume Sisa amb Joan Garriga.
Una hora i mitja de concert que va passar rapidíssima...
Us convido a llegir una crònica més completa al següent bloc:
http://desdebarcelona.lacoctelera.net/post/2010/05/15/50-larga-vida-la-canco-llarga-vida-la-canco
Al sortir de l'auditori vaig estar pensant que tot i que eren ben representatius els intèrprets seleccionats potser encara hagués estat bé que haguessin sigut uns quants més...De camí a casa vaig començar a fer travesses de quin músic/cantant del pop-cançó actual podria fer parella amb algún ja veterà. Se'm van ocòrrer les següents combinacions:
Raimon amb Pau Alabajos o amb els Verdcel
Pau Riba amb Cesk Freixas o amb els Manel
Guillermina Motta amb Anna Roig i l'ombra de ton chien
Serrat amb Dani Flaco
Pere Tàpies amb els Amics de les Arts
I llàstima que Lluís Llach estigui retirat del món mundial perquè sinó hagués pogut fer parella de nou amb Feliu Ventura o amb Manu Guix.
En fi, una proposta curiosa, atrevida, original i realment sonava bé. Això del joc de les parelles donaria per uns quants posts...I a tu quins músics t'agradaria que fessin un duet musical?
Cal dir, tal com explicaven al principi, que això de commemorar els 50 anys de la Nova Cançó ja porta setmanes que ho commemoren. El músic i productor Marc Parrot, més enllà de ser un mestre pacient de iaios rockers, és també un bon arranjador i dins les seves limitacions vocals (ja que no té una gran veu) és un bon intèrpret. Durant aquest hivern va fer una gira titulada "50 anys de la Nova Cançó. Lletra i música" on repassava grans clàssics. El van passar fa pocs dies pel 33 i em va semblar un concert força bo.

Cançons a la vora del pop (darrer DVD d'Enderrock)

El darrer número de la revista Enderrock ve acompanyat d'un interesant DVD amb entrevistes i fragments de concerts de grups que s'han convertit en petits grans fenomens del nostre panorama musical: Manel, Els Amics de les Arts, El petit de Ca l'Erill, Anna Roig i l'ombra de ton chien, entre altres. Interesant radiografia musical. Recomenable.

There must be another day...

Noa & Mira Awad

There must be another day...

Potser sí que hi ha un altre camí possible i per això la cantant isrealiana Noa i l'actriu i cantant palestina Mira Awad van unir les seves veus per primer cop el 2002 i ho han tornat a fer aquest 2009. Algú va criticar a Noa per participar a Eurovisió. Està molt clar que la participació a Eurovisió no va ser per guanyar l'anticuat concurs sinó per aprofitar la cobertura de moltes televisions per donar un missatge reconciliador demostrant que una cantant d'origen isrealí pot unir forces amb una d'origen àrab-palestí. Unir forces per transmetre un missatge pacificador, reconcialidor...Són cançons tranquil·les, gairebé totes inèdites, a excepció de dues que són de discos anteriors. Més enllà del que significa aquest disc, cal dir, que és un bon treball. Un cd recomenable per regalar a tots aquells que varen boicotejar la cantant el dia de la nostra diada, ignorant que la cantant és tot el contrari del que boicotejaven. Noa és una cantant que sempre on ha anat ha difós un missatge d'entesa entre els pobles. Un missatge de tolerància i pau.

Checkpoint Rock - canciones para Palestina

Rera aquest documental hi ha la figura d'una persona compromesa i combativa com Fermín Muguruza. Un retrat dels músics palestins que intenten sobreviure entre murs i cançons. Una pel·lícula arriscada i compromesa. Un retrat d'aquells qui fan cançons enmig d'una realitat adversa i difícil.
Un film documental que pot ser una aposta interesant.

Un 8%...francament molt poc!

L'altre dia vaig llegir en el portal digital de la revista Enderrock, la notícia que només un 8% de les informacions musicals del telenotícies són d'artistes d'expressió catalana. Vaig pensar...Un 8%...francament molt poc, oi?

Què està passant?

És curiós que en un moment on tothom destaca la gran diversitat i qualitat de propostes de solistes i grups catalans, no només centrades en el rock o la cançó, com va passar fa anys; és curiós com deia, que només puguin sortir informativament parlant un 8%.

Bé, de fet no m'estranya tant...la cultura sempre ha estat la germaneta pobre dels Telenotícies...ja la posen al final de l'informatiu per no molestar. Evidentment els esports i concretament el fútbol, té tanta i tanta i tanta importància que fins i tot hi ha un presentador específic, com els meteoròlegs del temps, per tal informació.

Curiosament dels informatius que m'ha sorprès últimament són els de la BTV (Barcelona Televisió) "Les notícies de les 10" on el Sr.Muixí presenta un informatiu reposat ell solet, sense presses i amb entrevistes incloses. I on els esports, la cultura, la política i el món municipal tot té el seu pes, vaja un informatiu força equilibrat...

Aquí sota teniu l'enllaç per si us voleu llegir la notícia...

http://www.enderrock.cat/detall_noticia.php?id_noticia=2729

Cançons de bressol solidàries

L'allau diari de notícies és tan elevat que a vegades s'ens poden passar per alt petites accions per un món una mica millor. Diversos músics s'han apuntat a la iniciativa de gravar cançons de bressol per l'ONG "Aldeas infantiles", de fet és una federació internacional d'associacions d'ajuda la infància. (integra 132 països!)

Músics tant diversos com Sidonie, Love of Lesbian, Facto de la fe i las flores azules, Nena Daconte, Amaral i un llarg etcètera...

A partir del dia 22 de maig es podran descarregar d'un portal per un preu molt simbòlic. Preu que es converteix en una acció benèfica per aquesta Ong.

El portal és: http://www.supernanas.org/

Des d'aquí ens treiem el barret d'aquesta innovadora acció. I esperem que tingui èxit!

Viatge en el temps...(Busca les 7 diferències!)

Busca les 7 diferències!

Diries que són els mateixos presentadors? Avui dissabte 16 de Maig una nova edició, la nº54 de l'històric concurs televisiu amb més audiència de tot Europa.

Foto esquerra, present edició 2009, Moscou, presentadors de la semifinal.

Foto dreta, edició 2002, Tallin,presentadors de la final.

Et plantejo un repte: busca les 7 diferències!

Els presentadors i alguns cantants tenen un toc retro que no saps si estàs als anys 70 o al 2009. Aquest concurs et permet riure una estona i fer un viatge en el temps. Uns mínims de qualitat musical han donat pas al xou, els balls, l'espectacularitat i l'exhibició. Espanya ja va donar la quota de friquisme l'any passat amb el famós muntatge del Chikilicuatre. El pitjor del cas és que recordo que no fa massa anys van guanyar uns finesos transvestits de trolls, es deien Lordi?, fent un heavy amb molta naftalina i extrets d'un capítol de série B imitant la pitjor de les criatures del Senyor dels Anells.

Tot té un toc d'impostura que no saps si riure o creure que estàs veient una gala de fa vint anys. El pitjor és que els jurats de les televisions s'ho prenen molt seriosament. Urribarri fa les quinieles anuals de quin país dona vots a Espanya i sempre espera que Andorra ens dongui algún vot, per miserable que sigui! Estadísticament de 54 edicions només una 12 de vegades la representació espanyola ha tret unes bones votacions. Per fer-ho més democràtic tot plegat fa uns anys es van inventar això de votar els espectadors des de casa via telèfon o sms. Evidentment no serveix de res ja que els alemanys (on hi ha molts ciutadans turcs) acaben donant algún vot a Turquia i entre els antics països Ioguslaus passa el mateix es voten entre ells. L'emoció cau en picat i tot té un toc de deja vú que necessites mirar al caledari per saber que estem al 2009.

El glamour dels vells temps ja ha passat a la història i el tal concurset televisiu ha seguit amb una certa energia ja que els països de l'Europa de l'Est, que mai havien pogut participar, l'hi han donat vida. L'esclat dels nous estats independents ha fet el possible un segon ressorgiment del concurs.

Les televisions nacionals d'aquests estats (les homòlogues de TvE) han fet mans i mànigues per enviar-hi representants i deixar de ser invisibles davant el món mundial. Fins i tot Andorra, ara, hi participa.

*Gran enigmes eurotelevisius:

1.Per què Andorra mai arriba a la Final?

2.Per què Itàlia va deixar de participar-hi?

3.Per què els països s'esforcen a cantar en anglès, n'hi que sigui unes frases?

4.Per què els nous estats de l'Europa de l'Est s'ho prenen tant seriosament?

5.Per què els vells estats de l'Europa de sempre envien un cantant com un pur tràmit, per exemple Regne Unit?

6.Per què TvE que havia d'emetre les semifinals en directe les va emetre en diferit?

7.Per què van eliminar les orquestres i el so directe a favor d'un so pre-gravat? Parlo de la música, no de la veu. Les veus són en directe.

8.Per què tens la sensació que la major part de cançons busquen un toc de grandiloqüència amanides amb coreografies impossibles que no s'aguanten per enlloc?

9.Qui dissenya els vestuaris?

10.Per què el dia següent tothom fa veure que no ha vist però tothom sap quin vestit portava la representant d'Ucraïna?

A continuació un exemple que el glamour ja ha passat a millors temps...

Aquesta noia de la foto, de nom Lill Lindfors va ser una de les millors presentadores d'Eurovisió als anys 80. La foto correspon als 60. Segons les cròniques eurotelevisives tenia elegància, glamour, era simpàtica i fins i tot introduïa tocs d'humor a les gales.

Ballava, cantava, feia riure i muntava autèntics números a l'escenari. Una autèntica show-women de l'època.

D'origen suec, havia participat a l'Euroconcurs i va tenir durant els anys 60 i 70, al seu país, una notòria carrera com a cantant fent duet amb altres companys.

Vaja, que ja us dic jo que això de l'Eurovisió dóna per molt i per fer vàrios viatges en el temps...

Eufòria 5 - Esperança 0

No és cap resultat esportiu. És el cinquè disc de Mazoni, banda liderada per el cantant de la Bisbal de l'Empordà, en Jaume Pla. És un disc que transmet l'angoixa i la mala llet dels nous temps que vivim. Certament d'eufòria més aviat poca. Lletres absolutament demolidores, ritmes amb apunts rockers i altres cançons a mig temps són la nova recepta d'aquesta banda. L'imatge del disc té una estètica a mig camí entre el manga i el pop més alternatiu. Musicalment m'agradava més el disc anterior "Si els dits fossin xilofons".
Però no puc negar que el nou disc té lletres absolutament bones, només el títol del disc ja és tot una declaració d'intencions.
Només un exemple: "Hi ha més ionquis en un camp de fútbol que en qualsevol discoteca/ vint segles d'història i estem igual: pa, circ i molta xerrameca"

W de Working for a dream

Working for a dream. Bruce Springsteen.

Hi ha qui diu que a casa nostre hi hagut darrerament en els mitjans un excès de Springsteenmania i que ens rendim massa facilment a qualsevol nou treball d'aquest astre musical.

Hi ha qui diu que el nou disc li sobren alguns temes i que el nou productor li fot pressa al "Boss" per treure nous treballs i això és nota.

Hi ha qui diu que un gran disc hauria sigut juntar les cançons de Magic i d'aquesta nova entrega. Pretendre que cada nova entrega d'aquest crack sigui una obra mestra és demanar massa penso...Aquest bon home porta gairebé 40 anys fent música i ha sigut un dels més prolífics compositors.

És ben conegut el rumor que s'amaga sota una màniga una nova entrega de "Tracks", és a dir de cançons inèdites que mai van ser gravades en cap disc. Però potser s'amaga la jugada per més endavant. Personalment penso que l'últim gran disc va ser "The Rising". També crec que va ser molt creatiu amb l'època del disc de versions de Peter Segeer. El títol del disc sona a eslògan electoral pro Obama. I és que el Boss ja no s'amaga de les seves conviccions polítiques. Potser no serà un disc rodó ni perfecte però l'Springsteen, deixem-nos de manies, sempre és un gran Springsteen.

U d'U2 versió africana

In the name of Love. Africa celebrates U2. Shout factory 2008

A l'espera del nou disc d'U2, l'any passat es va editar un curiós disc de versions que va passar força desapercebut. El disc porta el nom d'una de les mítiques cançons del grup dels anys 80. És un disc amb finalitats benèfiques i molt sorprenent.

Hi ha versions fetes per grups i cantants de Benin, Soweto, Nigeria, Mali, Guinea, Angola, Liberia, Sierra Leone, Sudàfrica, Camerun, Senegal...Un disc recomenable.

E d'Enderrock i altres efemèrides musicals

Amb més de 15 anys i més de 150 números, cada dia que passa EDR es converteix més en un gran referent musical del país. Acaba de guanyar un premi APPEC 2008. Però si destaco aquest nº és per la magnífica iniciativa de reeditar, en motiu dels 50 anys de la Nova Cançó, el disc "Audència pública". Amb aquesta gran iniciativa gairebé van esgotar els números de la revista del mes de gener. Han fet diverses presentacions i vaig poder assistir a la dels dilluns 19 al FNAC Triangle amb l'actuació de la Marina Rossell +en Roger Mas. També es va presentar la revista Sons.

El proper dia 10 de Febrer gran Nit de Premis Enderrock. Volem desitjar des d'aquí sort a en Cesar Bladé, ex-ajelcià, autor de la lletra "Viatges per l'horror" , poema que ha estat musicat per en Jordi Albero en el Cd "quadern de viatge". I ha estat nominat a la millor lletra de cançó.

Tant EDR com Sons es fan ressó dels Festivals:

Barnasants: www.barnasants.com/

Tradicionàrius: www.Tradicionarius.com/

Festivals absolutament recomenables!

+info a www.enderrock.cat

Gogol Bordello

Fa pocs dies van actuar a Barcelona i vaig tenir curiositat per buscar alguna cançó d'aquesta gent. Diuen que barregen el folc i el pop més occidental amb les essències orientals. De fet els videoclips són genials i les seves cançons tenen un ritme molt vital. Francament són d'aquell tipus de bandes desconegudes que no saps massa bé d'on surten però que sorprenen, oi? (A continuació un exemple en un enllaç d'un video del youtube del programa de David Letterman...)
http://www.youtube.com/watch?v=cWYTyfQe-o8

La possibilité d'une île

"La possibilité d'une île" és un poema de Michel Houellebecq i també és el títol d'una de les cançons que Carla Bruni canta en el seu darrer treball.

Bruni posa música al poema de Houellebecq i ens demostra la seva habilitat per musicar textos aliens com ho va fer en el seu segon treball on posava música a textos de poetes anglosaxons. Què dir de la Bruni que no s'hagi dit? La seva és l'agitada vida d'una noia italiana, filla d'una família benestant, que va abandonar la carrera d'arquitectura per convertir-se en model, reciclant-se més tard en cantant i acabar sent la dona del president francès, amb un fill inclòs, però en aquest cas d'un filòsof.

Però hi ha una altre Bruni...que personalment és la que m'interesa més: una Bruni sensible que ha lluitat per tirar endavant un projecte musical, bebent directament del folc i de la chanson francesa. Segurament aquest tercer disc no és tant fresc com el primer, ni tant carregós com el segon però és un disc perfecte per escoltar al vespre quan busques la tranquil·litat i la serenor. Les cançons transmeten melangia, tendresa, tristesa, serenor també...Hi ha qui considera la seva música carrinclona. Personalment crec que és un disc perfecte per estirar-se al sofà i escoltar-lo sense presses.

Qüestió de "Cracks"!

És curiosa la nòmina de cantants veterans que triomfen en els festivals...Al Fib en Leonard Cohen...Al Summercase els Blondie amb la veu de la Deborah Harry...I a Barcelona la febre Springsteen...Únic!

Realment s'ha de reconèixer que segueixen sent uns cracks i que després de tants anys és per treure's el barret!

Quin és el secret?

Em quedo amb la frase que en motiu dels 65 anys d'en Mick Jagger en una entrevista deia: "Si no miro endavant, tinc por de caure en la nostàlgia. I la nostàlgia és la mort"

EDR 15 anys!

Fa poc més de dos mesos la revista de Rock i música en català Enderrock va celebrar amb un número especial els seus 15 anys.

Que una publicació en català i de música a casa nostra faci 15 anys és realment per celebrar-ho!

Tinc un record gravat dels començaments d'EDR. Amb el meu amic d'institut en Jordi G sortíem d'un concert de Sau del Palau d'Esports i un noi o noia (ara no recordo) es va apropar per ensenyar-nos la portada d'una nova publicació. Ens va fer gràcia però vàrem pensar...a veure quan dura...

La imatge inicial de la revista era un pèl "Kumbaiana" i es basava molt els grups capdavanters de Rock en català que omplien poliesportius aquells estius...Estic parlant de Sau, Sangtraït, Sopa de Cabra, Els Pets, Laxnbusto...

Els temps han canviat molt i cal dir que Enderrock és avui dia una publicació capdavantera de la música del nostre país.

És una publicació oberta a tots estils musicals de casa nostre i és una capçalera moderna i dinàmica. Cal felicitar a en Lluís Gendrau i tot el seu equip! Enderrock ha ajudat a dignificar la música del país i els seus premis són aire fresc en un país on sempre ens hem emmirallat amb l'exterior.

http://www.enderrock.cat/

Potser és una mica agosarat però potser l'EDR va tenir el suport que va tenir en els seus inicis ja que hi havia un públic potencial de joves que necessitaven expressar els seus neguits, opinions i cròniques musicals en algun mitjà. Per aquells anys, un servidor va començar a col·laborar en un fanzine que es deia "El Sellu" de Vilanova i la Geltrú i que formava part d'un projecte d'amics per correspondència que es deia Bústia Club. En els nous temps dels blocs, fotoblocs, forums, mails i xats, parlar que no fara gaires anys encara la gent es relacionava via carta és tan pre-juràssic que em fa pensar que en poc temps hem viscut una revolució super bèstia i qui us parla en prou feines supera la trentena!!!

El Sellu era l'esforç personal de la Laia Calvet. Aquest fanzine va desapèreixer tan ràpid com va aparèixer però durant més des dos anys i migs la Laia va fer una feina engrescadora. Més tard he trobat la Laia en algun article d'EDR i he pensat que aquells qui ens agrada la música de casa nostra seguim escoltant-la encara que passin els anys...

Tots tenim la nostra banda sonora...Precisament hi ha un curiós programa de la BTV que es diu així i que no deixa de ser un documental entorn un personatge que fa un balanç de la seva vida tot repescant peces musicals d'altres temps.

http://www.barcelonatv.com/programacio/detail.php?id=171

En un post anterior comentava que no sé perquè però certs records, gustos, viatges, monuments i músiques les associes a una persona...No us passa?

Els Doors i el rock dels 70 els associo amb l'Agnès G, que es una noia amb qui em cartejava...(parlar de cartes en ple S.XXI, sona tan estrany!), de la meva veïna Elena G l'associo amb els Héroes del Silencio, la Míriam A (qui fou gran fan dels de Constantí) amb els Pets, la Mònica C em va redescobrir la Dharma, l'Esther M amb els Sau, l'Elisenda V els Morcheeba...Uf, quin salt d'estil he fet ara...Podría fer una llista llarga de persones, grups, cançons però no cal...

Ostres i tot això perquè ha vingut? Tot ha vingut per parlar de la revista EDR...

Hi ha qui deia que el Rock en català tenia els dies contats...però sort en el nostre país hi hagut músics que se'ls hi ha refotut les maleïdes etiquetes i han seguit fent la seva i buscant el seu camí...

Voldria parlar de dos grans grups...

La Dharma. Única i perseverant. El seu cas és mereix un carrer a Sants com a mínim!!!

Enguany han tret un nou disc mesclant les influències del Sr.Miles i el Sr.Serra....

http://www.ladharma.com/

I des del País Valencià (tot i que hi ha gent que no volen que es digui país però a mi això de "Comunidad Valenciana" em costa una mica) un gran grup que també ha fet gires internacionals més enllà de les traves que ha trobat en el seu territori i són un altre exemple de perseverancia...Són els Obrint pas.

http://www.obrintpas.com/

Parlar d'EDR m'ha portat records i recordar 15 anys enrera la meva vella amiga Míriam A i tota la seva tropa de gent que ens reuníem per disfrutar com diu la cançó cerveses, nenes i rock....Els anys han passat i escriure un post així m'ha portat records de la Míriam, l'Ester C de St.Boi, en Jordi G de St.Boi, en Xavi de Llerona, la Sara de Setmenat i el seu nòvio Frank d'Alacant i tota la tropa d'amigues de la Míriam A, la Mercè de Vilafranca, la Laia de Mataró, etc, etc...Suposo que a ells i a elles.... alguns grups de la revista EDR han sigut també la seva banda sonora i suposo que també s'hauran alegrat que hagi fet 15 anys.

Enhorabona Enderrock i endavant!!!

Col·leccionables...

De què serveixen les col·leccions?
Hi ha gent que pensa que acumular records, llibres, discos, souvenirs és quelcom inútil. Però des de fa un temps cap aquí alguns diaris ens han donat l'oportunitat de poder conèixer la discografia d'un músic o d'un estil de música.
Heu fet mai una col·lecció?
*Serrat: Tenir la discografia gairebé sencera d'aquest astre de la cançó no sé si és un suïcidi o no perquè tampoc sóc tan fan...(bé la meva tieta sí) però vaig conseguir completar-la i vaig descobrir certes peces que em van sorpendre.
http://www.jmserrat.com/
Em meravella que encara segueixi endavant aquest home...
*LLach: Un altre astre de la cançó. El vaig conèixer fa anys a través d'uns cassets que tenia ma germana. Tampoc n'era especialment fan però sentir alguns dels seus àlbums em van fer descobrir que apart de ser un mític cantautor és un bon compositor i poeta. Suposo que va decidir deixar de ser mític i va decidir retirar-se.
http://www.lluisllach.cat/

*Història del Rock català: Em feia una certa por fer aquest col·leccionable per allò de veure quina moto ens venen de la història del Rock del nostre país, ja que certes cançons del Rock del nostre país han sigut, com suposo molts joves de la meva generació, la banda sonora d'una part de la meva adolescència. Sobretot el Rock de principis dels 90. Cal dir des d'aquí que felicito l'iniciativa de fer un col·leccionable de Rock i a més a més de música del nostre país. El resultat final és desigual ja que no deixa de ser un compendi de cançons algunes mítiques, altres molt sentides i altres molt desconegudes. Tothom sap que això del Rock en català va ser un poc estrany ja que intentar posar en un mateix sac estils com el pop, rock, folc, reagge, electrònica, ska, punk, heavy, etc era com posar patates i cols en un mateix sac. La col·lecció reuneix tot tipus d'estils i musiques i un pot fer-se la seva pròpia idea de com ha evolucionat la música d'aquest país. El fet que la col·lecció acabi el 94, per mi, és quelcom arbitrari, ja que després del 94 també hi va haver vida...Es troben a faltar algunes cançons (suposem que per drets discogràfics). En el cas de Sau, una de les cançons mítiques del 92 és el "Tren de mitjanit" i és curiós que no hi sigui.
Generacionalment em sento més identificat amb la música dels 90 que no la dels 80 però curiosament en els darrers anys he tingut l'oportunitat de conèixer gent que formava part d'aquella generació. És el cas d'en Josep Fuster, en Pepe, ex guitarrista dels B-30 i company d'una amiga, la Kathy.
Els B-30 foren un grup d'amics que es reunien a St.Feliu de Codines i que a partir d'aquella amistat volgueren tirar endavant un projecte de grup i editar com a mínim un parell de discs. Suposo que és la història del Rock dels 80, gent que va intentar fer coses i que alguns van poder tirar endavant i d'altres si més no ho varen intentar.
En Pepe no parla massa del passat però si més no, sé que en guarda un bon record d'aquells anys...
http://es.youtube.com/results?search_query=Boixos+sentimentals&search_type=&aq=f

Suposo que és el cas dels Pets. Un grup d'amics de Constantí que començaren dient-se Condons adulterats i mireu ara on han arribat!!!!
http://www.elspets.cat/

I aquest any celebren l'onzé aniversari de l'edició del seu gran disc "Bon dia", un dels grans discs de la música pop en català dels darrers anys.
Per això...no trobeu que és estrany que el col·leccionable acabés el 94?

*Queen: Oh, què dir de la Reina? És un autèntic plaer poder fer la col·lecció de llibres discos d'aquest gran grup de Rock. Algunes de les seves cançons foren autèntics himnes i escoltar els seus primers disc es redescobrir els fonaments d'una de les grans bandes de la història de la música dels darrers 30 anys.
http://www.queenonline.com/
Abans d'acabar aquest post...comentar que els col·leccionables de Queen i Serrat són col·leccionables del http://www.elperiodico.cat/ ; el col·leccionable de LluÍs LLach fou un col·leccionable de http://www.lavanguardia.com/ i el col·leccionable de Rock en català ha sigut un col·leccionable del diari http://www.avui.cat/

I vosaltres, heu col·leccionat mai res?

Òpera a la platja....

Vivim immersos en una pluja de tot tipus de festivals...clàssica, jazz, rock, alternativa, electrònica...no sóc massa melòman però hi ha un gènere que potser estaria bé apropar-lo més al públic que és l'operístic. L'any passat hi ha va haver una gran iniciativa que fou retransmetre a la platja de la Barceloneta l'òpera Norma i enguany, en motiu de la celebració del 50è aniversari del debut del tenor Josep Carreras es va retransmetre l'acte commemoratiu des del Liceu. El més bonic de tot fou quan el tenor tingué el detall d'apropar-se a la platja i cantar una peça en directe per tota la gent que s'hi havia aplegat.
Un dels millors records que tinc de Viena, fou quan vaig tenir l'oportunitat de poder veure l'ambient que hi havia a la plaça de l'Ajuntament on es retransmetia una Òpera. Si aquí fem cinema a la fresca, els vienesos fan òpera la fresca. Trobo que ho podríem exportar...oi?
www.youtube.com/watch?v=LSqMM082pz4 - 109k

Vivaldi ens visita...

Aquest passat divendres dia 11 de juliol es va donar per finalitzat el minicicle de dos concerts que enguany s'ha celebrat a la Cripta Gaudí.

El primer d'aquests concerts fou el divendres 4. En Marcel Janer ens va oferir un breu i variat repartori de jazz llatí acompanyat pel percussionista Roger Noguerol. La vetllada també fou amenitzada per altres músics convidats, alguns d'ells de la pròpia Colònia Güell, com en Toni Rosselló que va acompanyar als músics amb una dolça melodia d'acordió.

El segon concert, que és el que ens ocupa en aquest post fou una versió reduïda de "les 4 estacions de Vivaldi" a càrrec de l'Orquestra de Castellbisbal. Tot i la calor del divendres i la pausa innecessària entre la primera part (amb fragments de la Primavera i Estiu) i la segona part (formada per fragments de la tardor i l'hivern), fou una bona vetllada gràcies al nivell d'aquesta bona orquestra de músics. (bàsicament músics de corda)

El toc diferent el va donar un actor que presentava l'acte i llegia els poemes alegòrics a cada estació. Cal dir que l'actor ho va fer molt bé i vaig trobar curiós que un actor vestit del compositor de l'obra presentés l'acte. Tampoc sabia que les famoses 4 estacions sabien escrit per ser també declamades amb el seu corresponent poema que obra l'interpretació de cada fragment.

Llàstima que de concerts només n'hagin fet dos!!!

+info d'en Marcel Janer:

http://profile.myspace.com/index.cfm?fuseaction=user.viewprofile&friendid=230227140

+info de l'Orquestra Castellbisbal:

http://www.orcastel.com/index.html/

+info del Sr.Vivaldi a...

www.biografiasyvidas.com/biografia/v/vivaldi.htm - 14k