dilluns, 25 de maig del 2009

El temps de les cireres de Montserrat Roig




Sempre m'ha fet gràcia aquest títol, suposo perquè amaga tot una càrrega sentimental i pòetica, la mateixa càrrega sentimental que la gran escriptora Montserrat Roig (1946 - 1991) va voler donar a la novel·la que va escriure abans d'acabar el Franquisme i que va rebre el premi St.Jordi 1976. És la crònica d'una dona, Natàlia Miralpeix que torna a Catalunya, després d'haver estat a França i Anglaterra i es topa amb la realitat d'un temps i d'un país i d'uns personatges marcats pel Franquisme. L'obra forma part de la triologia que l'autora va escriure als anys setanta: Ramona, adéu, El temps de les cireres i L'hora violeta.

És un llibre que només n'he llegit fragments i que algún dia m'agradaria llegir-me'l sencer perquè la Montserrat Roig demostra el seu talent narratiu descrivint els personatges a partir del retrat de les mans...
"Les mans de la Patrícia eren melancòniques, de vegades una mica absents, "mans de frígida", deia en Lluís, modestes. Eren unes mans una mica llençades, "hagués de tocar tant lleixiu com jo, veuríem com les tindria d'arrugades", deia l'Encarna. Eren unes mans que acaronaven els fills dels altres, mans de dona eixorca, que acariciaven les flors les nits de primavera i amb el dit repassaven les fulles dels plàtans en caure a la tardor, mans que cercaven un punt dins de l'horitzó, que clenxinaven els cabells prematurament blancs de la Judit, que els allisaven amb tendresa, que tancaren les seves parpelles quan se li escapà el darrer alè de vida, mans que repassaven els misteris del dolor, que es senyaven, molles d'aigua beneita, que s'estrenyien l'una a l'altra les nits fosques de bombardeig, mans que repartien caramels per als nens pobres, que descordaven amb paciència els gafets de la cotilla quan era tan grassa i que s'omplien de crema després del bany, ara que era tan prima. Unes mans que vibraren de melangia i de sentiment, quan esbocinaren amb el martell la boca de l'amoret de l'estany, una nit càlida que es pensava que es tornava boja..."
(fragment de la pàgina 61)
Però el més curiós del cas és que fins fa poc no sabia que el títol del llibre la Montserrat Roig l'havia extret d'un poema escrit el 1866 d'un poeta francès del S.XIX de la Comuna de París anomenat Jean Baptiste Clément.

La primera estrofa del poema diu així...

Quand nous chanterons le temps des cerises
Et gai rossignol et merle moqueur
Seront tous en fête
Les belles auront la folie en tête
Et les amoureux du soleil au cœur
Quand nous chanterons le temps des cerises
Sifflera bien mieux le merle moqueur.

Curiosa estrofa que va donar títol a una carismàtica novel·la.
+info de Montserrat Roig:

Àngels i dimonis


Angels & Demons
(Angeles y demonios/ Àngels i dimonis)
EE.UU., 2009 direcció: Ron Howard
Interpretada per Tom Hanks, Ewan McGregor, Ayelet Zurer, Stellan Skargard, entre altres.
2ª adaptació cinematogràfica d'una obra del novel·lista de Best-sellers americans Dan Brown.
Ens trobem davant d'una d'aquelles pel·lícules que previament abans de l'estrena ja se n'han fet vàries cròniques que la informació jo pugui donar en un simple post pot ser totalment vanal.
En els darrers temps la indústria del cinema s'ha entestat a portar a la gran pantalla grans fenomens editorials. El proper serà d'aquí pocs dies amb l'estrena en format cine de la primera part de la triologia Millenium basada en els llibres de l'autor suec Stieg Larsson.
Tal com va passar amb el Codigo Da Vinci, el fet d'anar a veure la peli no es tant per deixar-se impressionar per històries que han sigut llegides per milers de lectors o que aquests lectors s'han cansat en comentar-nos els arguments, sinó en deixar-se portar per les maneres com el director ens mareja en el cas del Codigo Da Vinci per París i Londres i en aquest cas per Roma.
Em va passar que abans que comencés la peli tres amigues s'explicaven entre elles amb pèls i senyals les intrigues i secrets de la novel·la. Vaig estar a punt d'aixecar-me i canviar-me de lloc, però afortunadament les tres cotorres van callar. Això sí, ja m'havien xafat algun dels secrets que havia oblidat de la novel·la.
Recomenable? Realment és una pel·lícula molt entretinguda, un tour de force per Roma. Tot comença amb el segrest de 4 cardenals que seran executats per una misteriosa secta anomenada els Iluminati. El Dr. Langdon es passa mitja peli intentant salvar els cardenals i desxifrant els secrets i sobretot intentant evitar que el Vaticà al final de la peli salti pels aires. Ah, me n'oblidava...tot transcorre a partir de la mort d'un Papa.
Per més inversemblants que siguin, és una pel·lícula que no dona treva a l'espectador per preguntar-se si allò que veu és creïble o no. El millor és disfrutar de l'aventura. Aventura recomenable per aquells que vulguin una tarda o vespre d'intrigues vaticanes.

Nous blocs!!!


Com molt bé diu l'encapçalment d'aquest bloc, Nàufrag i obrer gairebé durant un any ha volgut ser un espai d'impressions culturals i altres apunts mig improvitzats. Dues de les temàtiques que algún cop, tímidament havia publicat, són les temàtiques que fan referència a temes locals-comarcals i també aquells post de creació literària. Davant l'allau d'informacions han quedat molts cops diluïdes, sobretot la creació literària.

Per aquest motiu aquest mes de maig vaig decidir fer reformes al piset i vaig arribar a la conclusió que potser aquestes temàtiques es mereixien un espai propi.

Us convido a visitar els nous espais...
Lletres i Paisatges del Baix Llobregat
Escrits del fum

Espero que siguin tant ben acollits com aquest espai...

Potser també t'agradarà...

Related Posts with Thumbnails