Esplendor i glòria de...(Quim Monzó)

Últimes lectures...

"Esplendor i glòria de la Internacional Papanates" Quim Monzó


Quaderns Crema, biblioteca mínima, 178, 2010



Vet aquí el darrer recull d'articles d'en Quim Monzó que aplega una selecció dels anys 2001 al 2004.


Com diu la contraportada del llibre: "és una jocosa denúncia de la incongruència del gremi polític, de la superxeria i la impostació de bona part de la vida pública, i del domini de les poses".



Amb una llarga trajectòria de més de 30 anys com va quedar demostrat a la retrospectiva que li van dedicar a principis d'any a l'Arts Santa Mònica de Barcelona, l'articulisme juntament amb la narrativa han sigut dos dels seus gèneres. El valor dels articles d'en Monzó és que el propi autor no els ha considerat mai un gènere menor (tot i la immediatesa com els "posts" que poden tenir certs articles de premsa) sinó que ha cuidat molt bé l'estil i les paraules com si realment es tractessin de relats breus.
Confesso que vaig devorar molt ràpidament aquest llibre i em va semblar absolutament genial, carregat de lucidesa, ironia, sarcasme, bones reflexions, transgressor, políticament incorrecte, bon observador dels temps que corren, i al mateix temps directe al gra per denunciar el papanatisme i l'estupidesa dels temps actuals. Conclusió: El Monzó com sempre absolutament genial i recomenable.
Només dir-vos que el primer article (que gairebé té deu anys) es titula "nostàlgia del parrús" i comença tot dient: "En temps no gaire llunyans, la majoria de la població femenina es deixava créixer el pèl del pubis sense cap problema." Algú que es capaç de començar un recull d'articles amb un primer article que parla dels canvis de costums de la població actual a partir de depilar-se o no depilar-se el pubis i tot el que hi ha al darrera dels cànons estètics actuals, demostra una manera de veure el món particular amb ironia i mirada crítica. Segurament el mateix article escrit per algú altre seria d'una pedanteria i vanalitat brutals però escrit pel Sr.Monzó fa que sigui únic, i això que el Sr.Monzó en els darrers temps ha tingut uns quants imitadors.