dilluns, 15 de juny del 2009

La veu de Khalil Gibrán


LOS DIOSES DE LA TIERRA

Al llegar la oscuridad de la duodécima era
El silencio absorbió, pleamar de la noche
Las montañas todas.
En ese momento hicieron
su aparición sobre las cimas,
Las tres deidades nacidas de la Tierra,
Amos y padres de la Vida.
Las corrientes de agua pasaron a sus pies
Y oleadas de niebla
Sobre sus pechos se agolparon
En tanto sus cabezas permanecieron erguidas
Majestuosamente sobre el Mundo.
Y después dialogaron.
Retorciéndose sus voces,
Con el retumbar distante del trueno
En el profundo valle.

Khalil Gibrán (1883 - 1931), poeta i escriptor libanès

Fa anys vaig llegir "El profeta" i em va semblar un llibre de màximes, poemes i pensaments molt profunds. És un autor que es va formar en el món occidental i que la seva obra va traspassar les fronteres del món oriental. A dia d'avui, al meu gust, és una literatura bonica però potser un pèl feixuga i arcaica.

Tot i així aquest poema té quelcom que m'agrada. Sobretot l'última estrofa quan apareix la paraula diàleg. Que bonic el vers..."Y después dialogaron"

Hi ha esperança per l'Àsia?

Sempre s'ha dit que el Mig Orient és un polvorí. Les recents eleccions a l'Iran, on la gent anhelava un canvi reformista, s'han convertit en un esclat de tensió al carrer al comprovar la sospita que hi hagut amb paraules planeres "tongo" electoral. No hi havia observadors internacionals?
La tradició teocràtica d'aquests països sembla com si volgués impedir un canvi d'aire fresc.
Dies enrera vàrem parlar de Birmània i de la seva líder ara reclosa en una presó de Rangun: Aung San Suu Kyi.
També hem recordat fa poc la repressió xinesa a Tiannanmen.
Palestina viu en un forat, contra un mur
i fa temps que busca sortir del seu pou.
Fa poc els tigres tàmils van claudicar i Sri Lanka va poder iniciar un nou període.
Per no parlar de la llarga història de líders opositors que volien portar aire fresc en un continent i van acabar deixant-hi la vida: l'últim cas del qual en vàrem parlar en aquest blog fou al Pakistan Benazhir Butto.

Realment, que passa a l'Àsia?

Evidentment el post està fet pensant amb Àsia i amb les notícies recents de l'Iran però està clar que es podria aplicar a altres continents i països.
No estic capacitat per respondre que passa a l'Àsia, però en aquests moments si que he volgut recuperar un autor de tradició oriental que explícitament parla de diàleg en el seus poemes.
Poseu-li diàleg, poseu-li respecte, poseu-li democràcia hi ha paraules tant utilitzades que les han pervertit i gastat. Potser és hora de recuperar-les i dona'ls-hi autèntic sentit, sobretot en aquests països on l'aire fresc és tant necessari com l'aigua d'un oasi.

Fotopèdia...


Acabo d'assabentar-me que apart de la wikipèdia, hi ha la fotopèdia...Un extens portal de fotografies organitzades per categories i on l'usuari que ho vulgui pot registrar-se i penjar les seves, les quals es publicaran amb llicència de Creatives commons...El portal permet interactuar de diverses maneres amb altres usuaris.Realment pels amants de la fotografia, després de Picasa i Flickr ja no tenen excusa per mostrar els seus millors treballs.


I realment hi ha fotos bones!

Billie the Vision and the Dancers - Summercat

Darrera de l'anunci d'Estrella Damm cada any s'amaga una bona cançó. Però la d'aquest any rotllo Formentera m'ha enganxat. Em passo el dia cantant-la. Darrera de la cançó hi ha un grup suec. La cançó té un no sé que revival que es fa escoltar i podria ser perfectament una cançó dels anys 60.
Un 10 pel creatiu que ha fet l'anunci i ha trobat aquesta cançó!!!

Noves veus (XIV): Anímic - Kent Forest

Els Anímic és un grup emergent de casa nostra que actuarà en el proper Sònar. Musicalment creen unes atmosferes increïbles i transmeten talent i qualitat.
I el clip és absolutament terrorífic i captivador.
Recomenable veure'l de nit.

Noves veus (XIII): El Petit de Cal Eril - Mandolines tralarí

El Petit de Cal Eril és una de les moltes propostes de molts grups emergents que últimament han sorgit a casa nostra.
L'allau de noves propostes de nous grups potser és símptoma que alguna cosa ha canviat en els darrers anys.
No sempre arriben a tothom i molts cops es mouen en petits circuits alternatius.
Musicalment molts d'aquests grups aposten per propostes més pop, sovint acústiques, amb tocs de folc, minimalistes a vegades...
El següent video és fresc, friqui, pop, amb estètica de còmic, és aparentment tonto i simple, però és atrevit i creatiu.
Mireu-lo...segur que no us deixarà indiferent.

Coco avant Chanel


Coco de la rebeldía a la leyenda de Chanel
(títol original: Coco avant Chanel)
Dirigida per Anne Fontaine.
Intepretada per Audrey Tautou, Benoît Poelvoorde i Alessandro Nivola.
França, 2009
Vet aquí un nou biopic en aquest cas basat en els primers anys de la jove Gabrielle Chanel, que va passar a la història com una de les més llegendàries modistes, símbol de la dona moderna que va rebutjar totes les convencions socials de l'època i que es vestia amb la roba dels seus amants.
El film ens narra la història d'una nena orfèna que més tard es guanya la vida com a cosidora en un taller i que somia en ser actriu o cantant que canta en un cabaret i acaba fugint de la misèria sent l'amant d'un aristòcrata...
És un retrat interesant, un peli excessivament acadèmica, poc transgressora (tot i que el personatge ho és molt), poc arriscada, molt ben ambientada i amb un interpretació de l'Audrey Tautou força convinscent. Però peca d'un gran defecte: el film és massa linial, li falta tensió i molta energia, i a mitja pel·lícula les escenes al Chateau Balsan són repetitives i avorrides.
El que sí transmet molt bé el film, a través d'un acurat vestuari, és l'estil transgressor d'una dona que volia treballar i fugir d'un món que l'oprimia.
La pel·lícula es deixa veure bé però al finalitzar el visionat de la mateixa un arriba a pensar que podria passar perfectament com un telefilm correcte de tarda de la Tv3. (De fet ara recordo que la TvE van passar fa poc un tele-sèrie de la Coco Chanel amb la Shirley Mclaine).
En fi, la Tautou ho fa força bé i fins i tot s'assembla físicament al personatge.

Potser també t'agradarà...

Related Posts with Thumbnails