Mil Núvols de paraules pandèmiques

 

Hi va haver una època inicial que en el disseny dels blocs portaven per defecte juntament amb l'arxiu de posts publicats una aplicació que era el núvol de paraules. En els darrers debats televisats de tv3 de les eleccions catalanes i les del Barça em va sorprendre que els periodistes al final del programa recuperessin allò tant antic en el món digital i blogaire com els núvols de paraules.Gairebé havia oblidat l'ús massiu en moltes pàgines i és curiós com determinades eines que ahir eren massives avui semblen obsoletes.

En un pàgina de l'internauta- divulgador Joan Jofra ho descriu així: "un núvol de paraules és això: un resum estadístic i una representació visual de les paraules que ens descriu un contingut, en diferents mides de lletres que ens mostren la freqüència relativa i que ens poden donar enllaços per aconseguir més informació."

 En el darrer any pandèmic hem viscut una  pluja diària d'informacions i nous conceptes i paraules que hem hagut d'anar assimilant com la "nova normalitat" dels nous temps.

Podria intentar descriure el meu propi núvol de paraules de tot allò que el meu cervell ha viscut en el darrer any. I simplement davant el soroll diari només tinc ganes de fer un minut de silenci.

Molts mitjans s'han afanyat aquest mes de març de 2021 a través de la nòmina d'articules, anal·listes, columnistes, opinadors i altres setciències i ments preclares a fer un balanç del darrer any.

Per mi el millor article més sincer de tot plegat ha estat el de Iu Forn simplement recopilant paraules com un immens núvol sense edulcorants ni crítiques incendiàries en un any de difícil digestió.

Vocabulari bàsic quan fa un any de tot - Iu Forn

Montjuïc - 100 anys de cartellisme

Si aneu al Castell de Montjuïc no us perdeu aquesta interessant exposició sobre alguns dels cartells més icònics que ha donat de sí les efemèrides i fets relacionats amb la ciutat i amb la muntanya de Montjuïc.

 Segons el web de Castell de Montjuïc:
"L’exposició “Montjuïc, 100 anys de cartellisme” presenta els esdeveniments més significatius que han tingut lloc a la muntanya de Montjuïc, des del segle XX fins avui, a través dels cartells més emblemàtics i els artistes que els han realitzat."
 "L’exposició repassa el llenguatge gràfic d’un segle a través de l’exposició internacional del 29, els actes polítics durant la República, la Fira de Mostres, els refugis durant la guerra, la Barcelona olímpica, l’oci a la muntanya, l’esport i el món del motor, els concerts, els festivals culturals i les exposicions d’avui en dia. Un mosaic de corrents artístiques de la mà de pintors i dissenyadors més significatius del país, des dels fundadors del Sindicat de Dibuixants Professionals, a membres de Grafistes FAD i artistes actuals."

On? Castell de Montjuïc
Fins 30 d'agost de 2017
+info: Montjuïc, 100 anys de cartellisme

 

Patufet en guerra

El Patufet fou una publicació infantil en català que marcà tot una època i diverses generacions.
El Memorial Democràtic en fa una retrospectiva del web del qual en destaquem la següent informació:

'Patufet en guerra'

Malgrat la seva vinculació amb el món catòlic, la revista 'En Patufet' no va ser suspesa i es va continuar publicant fins a finals del 1938. Va mantenir la major part dels seus col·laboradors, entre els quals destaquen Josep Maria Folch i Torres, i els dibuixants Junceda, Cornet i Muntañola. En les històries i els acudits que publicava, 'En Patufet' va intentar mantenir una aparença de normalitat. Ho va fer per evitar el derrotisme, esquivar la censura i transmetre un missatge d'esperança (resignada) als seus lectors: els infants i també la gent gran que havien crescut llegint la revista. Acabada la guerra, 'En Patufet' va entrar a l'armari. La censura franquista va posar molts problemes a tornar a editar en català els llibres de Folch i Torres de la Biblioteca Gentil i la revista no va autoritzada fins el 1968. 

 

On? Memorial Democràtic - Barcelona

Fins 31 d'agost de 2017

+info: Patufet en guerra

Espanya no és país per escriptors...

La incompatibilitat legal i les seves multes que ha sorgit en els escriptors jubilats que reben una pensió i que al mateix temps reben alguns ingressos per la seva activitat i per la seva obra està generant molta perplexitat en diferents col·lectius de d'escriptors de tot l'Estat.
Evidentment el tema és molt més complex que aquest simple paràgraf.
+info notícia 324
Definitivament, Espanya no és país per escriptors (ni per creadors de cap mena).

Enxarxats (o llegir Nicholas Carr)

Hi haurà qui veient les portades i títols dels llibres de Nicholas Carr pensarà que aquest bon home té tecnofòbia. No crec que sigui el cas i darrera de tot plegat hi ha una voluntat de plantejar un pensament crític amb l'allau tecnològic. Carr és un usuari com un altre de la tecnologia, d'internet i les xarxes. Més enllà del títol apocalíptic hi ha una visió força interessant i també a contracorrent de la veneració tecnològica general que potser val la pena escoltar i ens pot portar a diferents reflexions.

Qui és Nicholas Carr?
Nicholas George Carr (1959) és un escriptor nord-americà que ha publicat llibres i articles sobre tecnologia, negocis i cultura. 

Destaquem un article i un apunt d'un blog:
¿Es nociva la tecnologia? (Babelia - El País)
¿Google nos vuelve estúpidos? (El blog insostenible)



Atrapats, enxarxats, hiperconnectats...De fet, l'entrada d'aquest apunt l'hagués pogut titular de diferents formes però totes en el fons serien vàlides. I vull destacar la frase de l'autor extreta de l'escrit del blog mencionat a dalt que dóna per reflexionar. Confesso que a mi m'ha passat. Algún cop he perdut la capacitat immediata de concentració que tenia abans. 

"Durante los últimos años  he tenido la sensación incómoda de que alguien, o algo, ha estado trasteando en mi cerebro, rediseñando el circuito neuronal, reprogramando la memoria. Mi mente no se está yendo —al menos, que yo sepa—, pero está cambiando. No pienso de la forma que solía pensar. Lo siento con mayor fuerza cuando leo. Solía ser muy fácil que me sumergiera en un libro o un artículo largo. Mi mente quedaba atrapada en los recursos de la narrativa o los giros del argumento, y estaría horas surcando vastas extensiones de prosa. Eso ocurre pocas veces hoy. Ahora mi concentración empieza a disiparse después de una página o dos. Pierdo el sosiego y el hilo, empiezo a pensar qué otra cosa hacer."

I afegeixo un altre fragment interessant de l'escrit del bloguer Miguel García Vela:
Carr nos habla de cómo él mismo, un usuario más, experimenta ese soma, cómo el uso continuado de Internet, el correo electrónico y las redes sociales, ha cambiado en él sus hábitos y capacidades de lectura, de concentración y comprensión de un texto. La red nos quita profundidad, nos hace superficiales. Con el uso continuado de la nueva tecnología llegó un momento en el que se dio cuenta que «era más importante lo que estaba perdiendo que lo que ganaba». Su propia experiencia le sirve como una especie de hilo conductor para el efecto que esas “tecnologías de la interrupción” están causando en la sociedad.

Apocalíptic o no el cert és que potser sí que hi ha quelcom de veritat que la nova Era de la Tecnologia ha canviat no només la forma de comportar-nos sinó també els nostres cervells.

Sí, Sí, Sí...el metge es queda aquí!!!

foto extreta de: cuentalo.es

En el post "el retorn de la lluita veïnal" vaig explicar breument el perquè la gent gran i els veïns en general del meu poble s'havien movilitzat per evitar el tancament definitiu del seu consultori mèdic. Avui, puc dir amb alegria, que les reivindicacions han servit per fer canviar d'opinió al Dept de Salut i ha servit per acordar mantenir un servei de tres dies a la setmana a partir de setembre.

Cal dir que la mediatització del conflicte també ha servit per deixar en evidència el propi Dept de Salut que en això de les retallades no es pot anar "a sac" i que a cada poble, ciutat, municipi hi ha casos i problemàtiques diferents. La gent gran d'un nucli petit com la Colònia Güell amb persones que ronden als 70, 80 i més de 90 anys s'hauria pogut generar una situació greu que per sort s'ha pogut evitar. Cal dir que la lluita veïnal en ple S.XXI ha servit per demostrar que en ple període de retallades i de pèrdua de drets, les associacions de veïns encara tenen un paper important i és imprescindible com bé s'ha demostrat que en determinats casos la unitat i la coordinació dels veïns pot servir per evitar la pèrdua d'un servei bàsic en una població. Com deia el lema "amb la salut no s'hi juga!". Sí, sí, sí...el metge es queda aquí...

Podeu clickar al següent enllaç a la notícia que ahir va publicar El Periódico de Catalunya:
http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/triomf-dels-avis-1071570

Gràcies al coratge dels veïns podem cridar tranquil·lament: Sí, sí, sí...el metge es queda aquí!!!

El retorn de la lluita veïnal

EL RETORN DE LA LLUITA VEÏNAL

Benvolguts...la retallada en el sector sanitari ja és quelcom immediat. Però la lluita per evitar-ho, també.

Tot just fa un mes que un miserable cartell a la porta del consultori mèdic del petit nucli de la Colònia Güell avisava del seu tancament. Quelcom estrany ja que els tancaments s'han d'avisar amb temps, a l'Ajuntament, als seus usuaris i a les entitats veïnals que els representen.

Molt tímidament des de les entitats del mateix barri es va decidr que calia fer alguna cosa. Durant molts dies el que és cert és que la informació ha sigut bastant escassa i davant tal fet i l'imminent tancament, es va decidir prendre mesures. Pocs dies abans de Sant Joan, un representant del Dept.Salut, amb l'Ajuntament i amb representats veïnals es van reunir al mateix Ateneu. Salut venia al muninicipi per informar de tal decisió i tot i les propostes alternatives per evitar tal fet, Salut es va mostrar inflexible. Fora de l'Ateneu molts veïns, basicament gent gran, van mostrar el seu rebuig.

La Colònia Güell és un nucli petit, una antiga Colònia fabril adherida a Santa Coloma de Cervelló, on tot i els canvis històrics, fa més de 35 que ja no és una colònia, s'ha lluitat per mantenir els serveis bàsics. Es va lluitar als anys 70 durant el desmantellament de la pròpia Colònia i sembla que estem tornant a aquells anys. La diferència de llavors amb ara és que llavors la població era més jove i ara, més de 30 anys després, els més de 700 habitants, molt més de la meitat tenen entre 60 i 95 anys i molts d'ells pateixen dolències i malalties. Treure'ls el seu ambulatori mèdic és un trasbals ja que molts d'ells són vídues i gent gran sense cotxe ni mitjans per desplaçar-se al Cap del poble veí que està a 2 km. Evidentment que hi ha tren i autobusos però amb poca freqüència de pas, però per exemple, a la tia de ma mare que té 91 no crec que li faci molta gràcia haver de desplaçar-se per les receptes o per les cures.

Després de 15 dies d'un No, NO, NO per part del Dept de Salut i de diverses manifestacions per part dels veïns...els propis veïns varen decidir el dia 1 de juliol, últim dia de servei del mateix consultori...fer la següent acció: Ocupar l'edifici del consultori.
En el moment que la policia local va voler entrar amb les claus per tancar-lo, no ho va poder fer, perquè es van trobar un munt de avis i àvies que havien literalment ocupat l'edifici. Van posar cadires i i taules a les portes de cada consulta per evitar que les tanquessin. Davant tal acció ni mossos ni policia local van poder tancar l'edifici. Durant tot el cap de setmana que ha sigut Festa Major, la gent gran durant el dia i els joves de l'Associació de veïns durant la nit, han fet torns per evitar el tancament.
Davant tal mesura de pressió, el passat dilluns 4 de juliol, representants veïnals i Ajuntament es van reunir a Barcelona amb representants del Dept de Salut per buscar solucions. Segons van explicar les pròpies veïnes que van assistir a la reunió, va ser decebedor. Els del CatSalut desconeixien l'existència de tal consultori, ni el seu pressupost ni puta idea on estava la Colònia Güell...Què fan aquesta gent, no es preparen les reunions?
Està clar que la política de fets consumats.Amb la seva negativa esperen que el veïnat es cansi. A dia d'avui s'ha d'anar a Sant Boi però en casos urgents es pot trucar un metge que fa servei domiciliari. Una veïna va comentar tot plorant que hi havia trucat però que després d'intentar-ho tot el matí, no havia conseguit que l'agafessin el telèfon.
Segons expliquen des de les entitats veïnals, aquest divendres, Salut haurà de donar una resposta definitiva als precs dels veïns.Se'ls havia proposat una primera solució d'obrir un dia a la setmana. Però evidentment ningú ha vist res escrit.
L'Ajuntament en el seu Ple també prendrà una resolució.
Està clar que la salut està entrant en uns camins de precarització molt perillosos. Dones que han treballat més de 40 o 50 anys es troben que arriben a certes edats i no tenen garatit un mínim servei sanitari al seu propi barri.
Apart de l'ocupació del Consultori per part de les iaies...s'està intentant mediatitzà el conflicte. I s'ha conseguit l'atenció de ràdio,premsa i televisió.
La setmana passada es va decidir tallar la carretera BV-2002 i d'aquí un estona, un servidor s'afegeix a la mani d'aquesta tarda que tallaran de nou la BV-2002.
******************
En el dinar familiar del diumenge la meva neboda li va preguntar a la meva germana: "mama, la iaia és una indignada?"
************************
En fi, davant tals fets, un servidor també es declara indignat sobretot per l'actitut arrogant, intransigent, intolerant, inflexible dels representants dels òrgans de Salut que executen les ordres que els manen uns polítics que evidentment no tracten gaire amb certs problemes quotidians.
********************
Amb època de crisi i retallades...tornarem a la lluita veïnals dels anys 70? Potser és l'únic camí que ens queda. Evidentment felicitar les entitats veïnals que han pres la iniciativa per lluitar per quelcom bàsic amb valentia i coratge.

Aquests són només alguns dels videos. A continuació uns enllaços a diverses notícies:
http://www.acn.cat/acn/623304/Societat/text/Santa-Coloma-de-Cervello-Colonia-Guell-dispensari-dispensari-medic-sanitat-salut-crisi-austeritat-estalvi-veins.html
http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/moti-consultori-1067547

Algú sap que està passant a Cancún?

Platja de Cancún (foto extreta de "turismo en fotos")
Aquests dies s'ha iniciat un forum sobre l'aigua i el canvi climàtic a la ciutat mexicana de Cancún, coneguda per ser un espai carregat d'hotel (alguns d'estètica dubtosa) amb platges d'aigües turqueses i on la nit i la disbauxa està assegurada.
Per uns dies aquesta ciutat turística mexicana s'ha convertit en la seu de tot tipus de representants mundials que han assistit per dialogar sobre diverses temàtiques que haurien de captar l'atenció dels mitjans informatius mundials.
Hi ha qui diu que després del fracàs de cimera de l'any passat a Copenhaguen, ja ningú es creu l'utilitat d'aquests encontres mundials. Hi ha qui ha afirmat que la cimera danesa va tenir un toc més "oficialista" amb alts mandataris mundials i la de Cancún té un toc més de segon nivell, i s'està convertint en un espai alternatiu per difondre i compartir informació sobre les problemàtiques del canvi climàtic.
Pareu-vos un moment a pensar i compteu: quantes vegades han parlat en els mitjans (ràdio, premsa, televisió, internet) d'aquest encontre...Quants cops?
Semblaria que vivint en un món globalitzat i al tenir diversos canals d'informació, algún d'aquests canals hauria d'haver informat amb profunditat de tal encontre mundial i poca cosa en sabem. Tot i viure en un món global, tot i que en determinats moments podem saber que passa a tres quartes parts del món, tot i que podem estar informats o potser caldria dir desinformats, en segons quins casos, del que passa a nivell local, nacional, europeu i internacional; molts cops hi ha un dit executor que decideix que pot interesar i que no, i potser per això, tot i que Indonèsia va patir l'erupció d'un volcà i ha portat un bona part del seu país a la misèria es va parlar més d'Haití que d'Indonèsia; i podríem dir que aquesta cimera està passant de puntetes en molts mitjans de comunicació.
Afortunadament existeix internet que (segueix sent un canal bastant "lliure") i he pogut trobar alguns enllaços on he obtingut una mica més d'informació:
news:http://www.prensa-latina.cu/index.php?
http://www.europapress.es/sociedad/medio-ambiente-00647/noticia-cancun-greenpeace-destaca-descenso-deforestacion-da-situacion-optima-acuerdo-reduccion-co2-20101202172204.html
http://www.cumbrescambioclimatico.org/cancun
El millor enllaç de tot plegat és un post d'un activista medi-ambiental mexicà que explica el perquè s'ha plantejat no anar a la cimera ja que l'any passat a determinades organitzacions no governamentals els van treure "a patades" del palau de convencions de Copenhaguen.
http://copenhagen2009.blogspot.com/2010/11/cumbre-de-cancun-contra-el-cambio.html
************
Podria treure diverses conclusions de tot plegat però em segueixo preguntant:
Algú sap que està passant a Cancún?
*****
Afortunadament hi ha canals de notícies internacionals que s'han interesat pel tema. He trobat un debat sobre el tema al canal "Euronews". Curiosament el programa de debat es diu "Agora" igual que el programa de Tv3. És una mica llarg el video però val la pena...(No us perdeu "el pique" final entre la representant danesa i el representant del partit conservador europeu)

La revolta silenciosa continua...

Us preguntareu quin és el post que hauria escollit com a millor entrada per presentar al concurs que en els posts anteriors he citat...oi?
Doncs és un post que vaig dedicar a Vicente Ferrer....
http://naufragiobrer.blogspot.com/2009/06/la-revolta-silenciosa-potser-va-neixer.html
La seva saviesa, les seves paraules, la seva tenacitat, perseverança, la seva lluita per damunt de pressions polítiques i religioses per portar l'esperança a unes persones d'un poble on la misèria és diària i palpable, és francament un exemple. Per això, recolzo la iniciativa que es pugui reconèixer la seva tasca amb un premi Nobel a la seva Fundació. (Segurament tendrà molt més sentit que el controvertit Nobel que li van dona al Sr.Obama)
Us convido a llegir un article del País:
http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Nobel/Vicente/Ferrer/elpepisoc/20100201elpepisoc_6/Tes

Ni que no els hi donguin mai el Nobel, sempre tindran la meva admiració.

Un 8%...francament molt poc!

L'altre dia vaig llegir en el portal digital de la revista Enderrock, la notícia que només un 8% de les informacions musicals del telenotícies són d'artistes d'expressió catalana. Vaig pensar...Un 8%...francament molt poc, oi?

Què està passant?

És curiós que en un moment on tothom destaca la gran diversitat i qualitat de propostes de solistes i grups catalans, no només centrades en el rock o la cançó, com va passar fa anys; és curiós com deia, que només puguin sortir informativament parlant un 8%.

Bé, de fet no m'estranya tant...la cultura sempre ha estat la germaneta pobre dels Telenotícies...ja la posen al final de l'informatiu per no molestar. Evidentment els esports i concretament el fútbol, té tanta i tanta i tanta importància que fins i tot hi ha un presentador específic, com els meteoròlegs del temps, per tal informació.

Curiosament dels informatius que m'ha sorprès últimament són els de la BTV (Barcelona Televisió) "Les notícies de les 10" on el Sr.Muixí presenta un informatiu reposat ell solet, sense presses i amb entrevistes incloses. I on els esports, la cultura, la política i el món municipal tot té el seu pes, vaja un informatiu força equilibrat...

Aquí sota teniu l'enllaç per si us voleu llegir la notícia...

http://www.enderrock.cat/detall_noticia.php?id_noticia=2729

Tot es compra?

Abans d'ahir vaig llegir una notícia que al Japó hi ha una empresa que lloga familiars i amics per les bodes i per altres events. De fet ja ho havia sentit fa temps. Per 143 € pots convidar familiars falsos i si pagues una quantitat extra un amic fals et fa un discurs. Diuen que entre altres utilitats serveix per si la família del nuvi són poca gent i la de la núvia molts així es pot equilibrar el nombre de persones. Curiós negoci, oi?

Tot es pot comprar? A quin món estem arribant que som capaços de comprar familiars falsos per fer més solemne de convidats la boda? Bé això passa al Japó, no us estranyi que també passi als EE.UU...

Ve a ser com un facebook nupcial...En un dia especial contractes i agregues molts amics falsos que no saps qui coi són i però això sí queden esplèndids!

La virtualitat i la estupidesa s'estan instal·lant en les nostres vides d'una manera brutal.

Ja sabem que això de les núpcies és un acte social però cal arribar aquests extrems?

La notícia fa gràcia, fins i tot és curiosa, però també és un símptoma més d'un món decadent.

Aquí hi ha l'enllaç de la notícia...no té pèrdua:

http://www.20minutos.es/noticia/472971/0/amigos/falsos/bodas/

23 de Maig - Tren de l'exili

Dins els actes en records dels catalans que fa 70 anys van traspassar la frontera i van iniciar l'exili, el Memorial Democràtic, amb el suport de diverses entitats i Ajuntaments, ha decidit amb una jornada cívico-festiva, homenatjar aquells homes i dones, que amb només un farcell o una maleta van iniciar un futur incert lluny de les seves arrels i de casa seva.

A les 8.00h del matí sortirà l'anomenat Tren de l'exili que portarà a tots aquells que s'hagin inscrit en aquesta jornada a Portbou on després reviuran aquells fets amb una caminada pel Coll de Belitres (GR-92) o Camí de Cervera. Hi ha previst també la inaguració d'un Espai commemoratiu de la retirada i exili republicà del 39.

Un dinar popular, una exposició fotogràfica i dues actuacions musicals amenitzaran la resta del dia.

Vet aquí que volia escriure aquest post per comentar que els actes que sovint es fan en favor de la recuperació de la memòria històrica no necessàriament han de ser actes seriosos o acadèmics i una jornada cívico-festiva també pot ser una bona aportació per rememorar la memòria històrica col·lectiva.

També s'en parla en l'espai blog sobre la memòria històrica del diari El País:

http://lacomunidad.elpais.com/memoria-historica/2009/5/8/tren-l-exili

Salvem Montserrat

El passat dia 14 d'abril es va publicar a La Vanguardia com anunci un fotomuntatge titulat "L'ajuntament de Collbató vol fer això a Montserrat".

http://www.salvemmontserrat.org/Premsa/lvg200904140071lb.pdf

Des de fa com a mínim un parell d'anys els veïns d'aquesta localitat del Baix

Llobregat s'han mobilitzat per evitar el projecte de l'equip de govern de convertir sòl rústec en sòl industrial. La plataforma no té cap color polític i aplega diverses sensibilitats entorn l'objectiu de preservar el paisatge i l'entorn davant l'especulació urbanística dels interesos del consistori. La plataforma vol evitar que es tiri endavant el projecte i defensar els interesos de conservar l'ecosistema del Parc Natural de Montserrat.

Et convido a fer un tomb per aquesta plataforma i si ho creus convenient a adherir-te:

http://www.salvemmontserrat.org/quisom.php

El Montbaig no és Collserola! (I el Montpedrós tampoc!)

Hauríem d'estar contents perquè finalment s'està lluitant perquè el gran pulmó verd de Barcelona, la Serra de Collserola obtingui una major protecció com a Parc Natural com ja passa en altres zones de Catalunya. La mesura potser arriba una mica tard i després de vàries polèmiques i disputes entre interesos urbanístics i grups ecologistes. Sense anar més lluny a St.Cugat del Vallès, pendents encara de l'execució d'alguns d'aquests plans, alguns representants d'aquests grups han manifestat la seva satisfacció pel que pot ser una mesura per aturar l'especulació urbanística.

Per què el Montbaig no és Collserola?

*Actualment alguns d'aquests terrenys formen part del Parc Agrari Forestal del Baix Llobregat, però la protecció d'un Parc Forestal amb un Parc Natural és molt diferent!

El Baix Llobregat ha patit sempre una especulació urbanística brutal. Dóna la impressió que no quedi ni una hèctarea per urbanitzar. Tot i així encara queden molts pocs reductes verds, però en queden. Tinc la sort que puc veure des de casa meva un petit corredor de muntanyes. Les he vist tota la vida i quan torno algún cop de Barcelona, juntament amb el queda de les Pinedes de la Colònia Güell, em semblen mitja vida. Aquest corredor entre les comarques del Baix Llobregat límitrofe amb el Garraf, s'ha conegut com el Montbaig-Montpedròs. El Montbaig, coronat per l'ermita de St.Ramon, a St.Boi, i el Montpedròs coronat per l'ermita de St.Antoni a Sta.Coloma de Cervelló són espais que caldria protegir molt més. Moltes entitats de defensa medioambiental del Baix Llobregat, Garraf i Penedès reinvindiquen la protecció d'aquestes muntanyes i que siguin declarades Parc Natural. Per què unes sí i altres no?

La Colònia Güell també està afectada, entre altres plans urbanístics, per un pla de construcció de 1200 habitatges. La Colònia Güell està separada de St.Boi de Llobregat per una riera natural coneguda com a Riera Can Soler que ara es vol urbanitzar.Les esmenes ambientals al projecte no han servit de res i el projecte, tot i les reticències del veïns, ja s'ha aprovat. Hi ha crisi, no hi ha pasta, no hi ha diners per enlloc però es continuen aprovant plans urbanístics polèmics i sense el consens dels veïns ni dels pobles. L'opinió de les associacions dels veïns és menystinguda, foten enlaire un corredor biològic i algún que altre espavilat en treurà profit, immobiliari, és clar.

+info a les notícies de Vilaweb St.Boi:

http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3549184&p_edi=santboi

http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3556146&p_edi=santboi

http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3559529&p_edi=santboi

+info sobre el tema a...

www.amics21.com/serresgarrafordal/estudio1.html

P de Paisatges després de la tempesta (II) (Ho recordem 1 setmana després del temporal)

Això només són algunes de les moltes imatges que podria posar d'exemples de la devastació del temporal del dissabte passat a la Colònia Güell, Sta.Coloma de Cervelló. Fins i tot la Cripta Gaudí enmig de dos boscos va quedar afectada per la caiguda d'arbres

TOT RECORDANT EL TEMPORAL

Imatge del que queda dels arbres davant la Cripta Gaudí

No cal dir que hi haver una zona de la Colònia molt afectada, sobretot la que té les cases enmig del bosc. Dels arbres davant de la Cripta Gaudí ja queda poca cosa. Afortunadament va sobreviure el bust de l'estàtua de l'arquitecte entremig de branques i troncs. Increïble, oi?

Molta més info a:

http://www.santacolomadecervello.org/noticies/2009/temporal/temporal.htm

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=581718&idseccio_PK=1021&h=

El Temple de la Colònia a la Pia Almoina

Fa pocs dies es va inagurar a la Pia Almoina, Museu Diocesà de Barcelona, una exposició que coincideix amb el centenari de l'església de la Colònia Güell. És una exposició que recull diferents materials i estudis sobre l'església de la Colònia, la coneguda Cripta d'en Gaudí, però sobretot el més interesant és la maqueta a escala 1/25 de com hauria sigut el temple. Els treballs han estat dirigits pel professor Rainer Graefe de la Universitat d'Innsbruck.

+info a...

http://www.lavanguardia.es/free/edicionimpresa/res/20081122/53584622225.html?urlback=http://www.lavanguardia.es/premium/edicionimpresa/20081122/53584622225.html

Història d'una foto

Hi ha notícies que semblen curioses. I si tenen relació amb el poble on vius encara més...M'explicaré...Coincidint amb el centenari de l'església de la Colònia Güell, El Periódico de Catalunya va fer un petit reportatge on hi destacava una foto dels anys 50 amb una família davant la Cripta. Ningú sabia qui eren els de la foto. Hi ha molta gent del poble que els va indentificar. Setmanes més tard, concretament el dia 20 d'Octubre es publicava un reportatge on s'explicava com s'havien identificat els menbres de la foto i havien decidit trucar el diari per dir quan, com i qui va fer aquella foto misteriosa. De fet, són una coneguda família de la Colònia Güell, el senyor que surt al costat del cotxe, es deia Agustí Casasampere i havia fet de taxista. Curiosament abans de retirar-se encara va fer uns últims serveis i va portar ma mare a l'hospital a donar llum, bé a donar llum a un servidor. Singular història que si la voleu llegir us deixo l'enllaç...

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=554241&idseccio_PK=1021

Articles destacats...

Coincidint amb l'inici de l'any del centenari de la col·locació de la primera pedra de la Cripta de l'església de la Colònia Güell, m'ha semblat oportú destacar alguns articles que han aparegut durant aquest 2008.

Octubre

*"Una joia de Gaudí centenària" (El Periódico de Catalunya)

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=549381&idseccio_PK=1022

*"La Cripta Güell de Gaudí celebra el centenari de la seva primera pedra" (La Malla)

http://www.lamalla.cat/actualitat_cultural/art/article?id=214116

*"Centenari de la Cripta de la Colònia Güell sota pressió urbanística" (Vilaweb - edició St.Boi)

http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3018828

Setembre

*"Desidia oficial hacia la Cripta Güell" (El País)

http://www.elpais.com/articulo/cultura/Desidia/oficial/cripta/Guell/elpepicul/20080919elpepicul_8/Tes

Agost

*"Pero...¿Esto es Gaudí?" (El País)

http://www.elpais.com/articulo/Revista/Verano/Gaudi/elpepirdv/20080809elprdv_1/Tes

Juny

*"Los expertos alertan contra algunas intervenciones en obras de Gaudí" (La Vanguardia)

http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080620/53485308345.html

Abril

*"La cripta Güell, al milímetro" (El Periódico)

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=496592&idseccio_PK=1022

-----

(Realment els del País són els més punyents. Val la pena llegir-los...)