Mil Núvols de paraules pandèmiques

 

Hi va haver una època inicial que en el disseny dels blocs portaven per defecte juntament amb l'arxiu de posts publicats una aplicació que era el núvol de paraules. En els darrers debats televisats de tv3 de les eleccions catalanes i les del Barça em va sorprendre que els periodistes al final del programa recuperessin allò tant antic en el món digital i blogaire com els núvols de paraules.Gairebé havia oblidat l'ús massiu en moltes pàgines i és curiós com determinades eines que ahir eren massives avui semblen obsoletes.

En un pàgina de l'internauta- divulgador Joan Jofra ho descriu així: "un núvol de paraules és això: un resum estadístic i una representació visual de les paraules que ens descriu un contingut, en diferents mides de lletres que ens mostren la freqüència relativa i que ens poden donar enllaços per aconseguir més informació."

 En el darrer any pandèmic hem viscut una  pluja diària d'informacions i nous conceptes i paraules que hem hagut d'anar assimilant com la "nova normalitat" dels nous temps.

Podria intentar descriure el meu propi núvol de paraules de tot allò que el meu cervell ha viscut en el darrer any. I simplement davant el soroll diari només tinc ganes de fer un minut de silenci.

Molts mitjans s'han afanyat aquest mes de març de 2021 a través de la nòmina d'articules, anal·listes, columnistes, opinadors i altres setciències i ments preclares a fer un balanç del darrer any.

Per mi el millor article més sincer de tot plegat ha estat el de Iu Forn simplement recopilant paraules com un immens núvol sense edulcorants ni crítiques incendiàries en un any de difícil digestió.

Vocabulari bàsic quan fa un any de tot - Iu Forn

L'art efímer - Hologrames al vent!

        

                             
                                         Un post en record del 10è aniversari de
                                                       Nàufrag i Obrer
                                                        (2008 - 2018)
                                                      i de 10 anys a la Xarxa!!!
                                                  (amb altres blogs, perfils, pàgines i iniciatives)

                                                   Seguim la voràgine 
                                                   de les xarxes.
                                                   Som hologrames al vent!
                                                   Ens creiem Déus
                                                   i només som Nàufrags
                                                   molts cops invisibles en la gent.

                                                        *****
                                               

Plantem llavors. Algunes creixen. D'altres moren. Renaixeran? En quedarà algún record?

Els blogs són tan efímers com algunes flors.

 MOLTES GRÀCIES A TOTES LES PERSONES QUE DURANT AQUESTS 10 ANYS HEU VISITAT ALGUNA VEGADA AQUEST HUMIL BLOG.

Jardins i blogs (post en record del 10è aniversari de Nàufrag i Obrer)

                                                           

                                          Un post en record del 10è aniversari de
                                                       Nàufrag i Obrer
                                                        (2008 - 2018)
                                                      i de 10 anys a la Xarxa!!!
                                                  (amb altres blogs, perfils, pàgines i iniciatives)

                                                   Tal i com vaig escriure en el seu dia:

"La xarxa pot ser un estrany jardí on hi plantem llavors. Algunes neixen, d'altres moren, d'altres ressusciten i d'altres simplement s'obliden. Algunes plantes són compartides. Algunes donen bons fruits, d'altres no.I d'altres sempre en quedarà un record."

El temps és un concepte relatiu va dir algú.
I de sobte em trobo escrivint de nou un breu apunt per aquest blog i m'adono que ja té 10 anys amb totes les seves anades i vingudes i desercions.
Les noves tecnologies ens fan viure a vegades la sensació que tot passa amb una gran voracitat. 
I pel camí, quan un servidor es mou per vàries pàgines, perfils, blogs i xarxes, retornar a Nàufragiobrer és com tornar a visitar aquell vell parent entrenyable que no voldries haver abandonat però que forma part més d'un món quan els blogs eren quelcom molt més potent i molt abans que les xarxes fagocitessin la seva època d'esplendor (i molts blogs ja han passat a formar part de cementiris virtuals on ningú els visita.)

Escriure un apunt d'un blog pel pur plaer d'escriure sense tenir en compte la seva transcendència ni viralitat ni immadiatesa té quelcom de contracorrent...sobretot en un moment on la immediatesa de la resposta que donen les xarxes han convertit, per alguns, el món dels blogs en quelcom una mica anacrònic. 
Però com que m'agraden les coses anacròniques no he pogut evitar escriure aquest apunt...

Nàufrag i Obrer durant aquests 10 anys ha publicat unes 885 entrades i té registrades unes 65918 visualitzacions de pàgina i un total de 636 comentaris. 
    [no sóc gaire de revisar vells apunts, ni xifres, ni dades ni estadístiques sempre em fa molta mandra però entre moltes altres dades per l'ocasió no he pogut evitar donar-hi un cop d'ull]         
  [perdoneu l'autobombo però a vegades no sóc conscient que ha passat tan ràpid el temps!]

MOLTES GRÀCIES A TOTES LES PERSONES QUE DURANT AQUESTS 10 ANYS HEU VISITAT ALGUNA VEGADA AQUEST HUMIL BLOG.

La Rosa, els llibres i la bombolla

Tot passa d'una forma tan ràpida que durant el capdesetmana tenia ganes d'escriure quatre impressions molt personals sobre l'evolució de la jornada festiva de Sant Jordi però amb el pas de les hores m'han anat passant les ganes.
Vivim en una època on tot es viu en directe i sovint les xarxes es comparteix i es viu d'una manera que les pròpies notícies el dia següent semblen com si ja no calgués explicar res més. Apa-siau, ahir a última hora ja vàrem publicar les super llistes dels més venuts i avui dia 24 ja no cal afegir res més.

Això passa amb moltes altres notícies i esdeveniments. No cal dir que el partit de fútbol de la jornada del Barça i les eleccions franceses per no dir tot els afers polítics de primer ordre del dia ocupen molts minuts de notícies que fan que la pobra cultura i la pobra literatura ja no cal esmentar-ne ni un mot més.

Potser el pas dels anys i el fet que he vist moltes coses que no m'agraden de com una festa inicialment editorial i literària s'ha anat omplint d'altres atractius fa que la meva percepció del Sant Jordi ja no sigui tan romàntica i apassionada com abans, tot i que és una festa que em segueix captivant i sempre amb molta curiositat per tot allò que any rera any genera.

La sensació de la jornada de Sant Jordi a Barcelona és de molta molta gent. Massificació i sobreoferta. I un gran oportunisme de molta gent que no sempre té res a veure amb el sector ni editorial ni literari ni molt  menys del gremi de les floristes. Actualment és un gran aparador, una gran festa cultural i cívica. Tot i té cabuda, sí és, clar...oh, benvinguts passeu passeu...però no sé, m'esgota des de fa molts anys veure una gran quantitat de coses i de gent que no tinc clar com encaixen amb Sant Jordi: tot tipus d'entitats, associacions, grups i grupets, partits polítics, referèndums i també vaig veure una taula petitòria a favor de la selecció espanyola a Barcelona. Vaig veure des de budistes i tartamuts fins a un grup que és diu "Prostíbulo poético" que per ser poético" suposo que per la cosa poètica deuria colar al demanar la llicència de la parada a l'Ajuntament.

En fi....me n'alegraré molt si "Sant Jordi" es declarat Patrimoni Immaterial de la Humanitat però ja fa temps que això de Sant Jordi és una gran bombolla que curiosament no ha petat. 

En fi...voldria escriure moltes més coses però la Julia Costa en el seu blog ho ha resumit molt bé en aquest apunt:

EL DIA DEL GRAN SUPERMERCAT CATALÀ DEL LLIBRE MEDIÀTIC I LA ROSA D'IMPORTACIÓ

i aquest apunt també és molt interessant: 

 SOBRE FRIVOLITATS LITERÀRIES I PEDAGÒGIQUES

8!

                                                             [imatge extreta de joker.esy.es]

Confesso que el nº8 mai ha sigut un número que m'ha despertat ni fred ni calor.  
El temps és un concepte relatiu va dir algú.
I de sobte em trobo escrivint de nou un breu apunt per aquest blog i m'adono que ja té vuit anyets amb totes les seves anades i vingudes i desercions.
Les noves tecnologies ens fan viure a vegades la sensació que tot passa amb una gran voracitat. 
I pel camí, quan un servidor es mou per vàries pàgines, perfils, blogs i xarxes, retornar a Nàufragiobrer és com tornar a visitar aquell parent gran que viu en una residència i que no voldries haver abandonat però que forma part més d'un món quan els blogs eren quelcom molt més potent i molt abans que les xarxes fagocitessin la seva època d'esplendor (i molts blogs ja han passat a formar part de cementiris virtuals on ningú els visita.)
Escriure un apunt d'un blog pel pur plaer d'escriure sense tenir en compte la seva transcendència ni viralitat ni immadiatesa té quelcom de contracorrent...sobretot en un moment on la immediatesa de la resposta que donen les xarxes han convertit, per alguns, el món dels blogs en quelcom una mica anacrònic. 
Però com que m'agraden les coses anacròniques no he pogut evitar escriure un apunt anacrònic i intranscendent com alguns aniversaris que no en som conscients però que passen a la nostra vida d'una forma massa silenciosa, però no per això no deixen de ser aniversaris.

Enxarxats (o llegir Nicholas Carr)

Hi haurà qui veient les portades i títols dels llibres de Nicholas Carr pensarà que aquest bon home té tecnofòbia. No crec que sigui el cas i darrera de tot plegat hi ha una voluntat de plantejar un pensament crític amb l'allau tecnològic. Carr és un usuari com un altre de la tecnologia, d'internet i les xarxes. Més enllà del títol apocalíptic hi ha una visió força interessant i també a contracorrent de la veneració tecnològica general que potser val la pena escoltar i ens pot portar a diferents reflexions.

Qui és Nicholas Carr?
Nicholas George Carr (1959) és un escriptor nord-americà que ha publicat llibres i articles sobre tecnologia, negocis i cultura. 

Destaquem un article i un apunt d'un blog:
¿Es nociva la tecnologia? (Babelia - El País)
¿Google nos vuelve estúpidos? (El blog insostenible)



Atrapats, enxarxats, hiperconnectats...De fet, l'entrada d'aquest apunt l'hagués pogut titular de diferents formes però totes en el fons serien vàlides. I vull destacar la frase de l'autor extreta de l'escrit del blog mencionat a dalt que dóna per reflexionar. Confesso que a mi m'ha passat. Algún cop he perdut la capacitat immediata de concentració que tenia abans. 

"Durante los últimos años  he tenido la sensación incómoda de que alguien, o algo, ha estado trasteando en mi cerebro, rediseñando el circuito neuronal, reprogramando la memoria. Mi mente no se está yendo —al menos, que yo sepa—, pero está cambiando. No pienso de la forma que solía pensar. Lo siento con mayor fuerza cuando leo. Solía ser muy fácil que me sumergiera en un libro o un artículo largo. Mi mente quedaba atrapada en los recursos de la narrativa o los giros del argumento, y estaría horas surcando vastas extensiones de prosa. Eso ocurre pocas veces hoy. Ahora mi concentración empieza a disiparse después de una página o dos. Pierdo el sosiego y el hilo, empiezo a pensar qué otra cosa hacer."

I afegeixo un altre fragment interessant de l'escrit del bloguer Miguel García Vela:
Carr nos habla de cómo él mismo, un usuario más, experimenta ese soma, cómo el uso continuado de Internet, el correo electrónico y las redes sociales, ha cambiado en él sus hábitos y capacidades de lectura, de concentración y comprensión de un texto. La red nos quita profundidad, nos hace superficiales. Con el uso continuado de la nueva tecnología llegó un momento en el que se dio cuenta que «era más importante lo que estaba perdiendo que lo que ganaba». Su propia experiencia le sirve como una especie de hilo conductor para el efecto que esas “tecnologías de la interrupción” están causando en la sociedad.

Apocalíptic o no el cert és que potser sí que hi ha quelcom de veritat que la nova Era de la Tecnologia ha canviat no només la forma de comportar-nos sinó també els nostres cervells.

Llavors adormides i frases lapidàries

Deu ser surrealista actualitzar un blog que ha passat a millor vida cada cop que cumpleix anys, enguany a finals de juny (5+1=6è) aniversari. (Aquest any tampoc he volgut perdre la tradició!)
Cercant frases lapidàries m'he topat també amb aquesta...

En fi...hi ha frases que no saps ni per on agafar-les i donen per pensar-hi una eternitat. 

(Enguany els blocs de Vilaweb fan 10 anys. D'altres 8 o 9 i d'altres molt menys. En fi...felicitats a tots aquells que encara creuen en això dels blogs!)

Esquitxos incurables (post en record del 5è aniversari de Nàufrag i Obrer)

                                                  (foto G.Boloix: Atenes - platges del Pireu)                      
                                                  
                                          Un post en record del 5è aniversari de
                                                       Nàufrag i Obrer
                                                        (2008 - 2013)
                                                      i de 5 anys a la Xarxa!!!
                                                  (amb altres blogs i iniciatives)

                                                    ESQUITXOS INCURABLES
                               
                                                     Som esquitxos incurables
                                                     en un món d'estranys obstacles.
                                                     Avui, tu, jo i els Astres.

                                                             ***
                                                    Vivim...
                                                    estranys dies sense brúixola
                                                   a la recerca d'un món nou i únic
                                                   d'un món nou que ens allunyi
                                                   de maleficis i infortunis.
                                                             ***
                                                   Seguim la voràgine 
                                                   de les xarxes.
                                                   Ens creiem Déus
                                                   i només som nàufrags.


                                                         

Nàufrag i obrer: 5 anys!!

Tot i que Nàufragiobrer és un blog que va deixar d'actualitzar-se fa temps, aquests darrers dies ha fet 5 anys que vaig posar en marxa aquest primer blog.I al ser un blog fundacional sempre fa il·lusió recordar-lo.
                                            *********

           PREN- TE UN REFRESC PER CELEBRAR EL MEUS 5 ANYS A LA XARXA!!
                                                        ********
De llavors fins ara he creat en els últims 5 anys més de mitja dotzena de blogs  de caràcter poètic i personal sovint amb informació cultural, local, comarcal, etc 
Últimament d'aquesta mitja dotzena de blogs n'he fet poques actualitzacions.
                                            **********       
Suposo que a la llarga deixaran d'actualitzar-se per centrar-me una mica més en el blog poètic i creatiu que enguany he creat que és L'Illa del fum i per intentar dedicar-me més a fons a temes literaris.
Per algunes persones, com és el meu cas, els blogs són cicles i etapes, i crec que Nàufragiobrer va cobrir una etapa personal inicial important en el món dels blogs.
                                           **********
Molts cops quan crees continguts per un blog, molts continguts són molt efímers: fruit d'una circumstància, d'un fet, d'una notícia, d'un event i tendeixen a mostrar-se caducs amb el temps
Però també n'hi ha d'altres que són vàlids tot i el pas del temps. D'aquests apunts intemporals són dels que hem sento més content ja que perfectament ara els podria tornar a publicar sense cap problema i crec que són els que poden perdurar amb el temps.
                                          ************
5 anys segurament no és res. Creem constament tanta informació a les xarxes que si més no, m'agradaria pensar, que d'allò que he creat, en quedarà un petita petíssima part perduda en la xarxa.

5 anys a la xarxa!!

                                                     
                                                       5 ANYS A LA XARXA!!
                                                               (2008 - 2013)
                                     Tota efemèride sempre és una excusa per fer un petit inventari.
                                     En el seu moment en vaig fer un pel nou blog L'illa del fum 
                                     i l'aniversari ha sigut una bona excusa per fer una nova actualització 
                                        de la col·lecció de blogs (creats entre el 2008 i el 2012)

                                                                 Podeu entrar en el següent enllaç:
                               http://naufragiobrer.blogspot.com.es/p/5-anys-la-xarxa-2008-2013.html

Jardí prop la platja...

                                                   imatge extreta de: wallcoo.net
La xarxa pot ser un estrany jardí on hi plantem llavors. Algunes neixen, d'altres moren, d'altres ressusciten i d'altres simplement s'obliden. Algunes plantes són compartides. Algunes donen bons fruits, d'altres no.I d'altres sempre en quedarà un record. (com la vida mateixa)

                 (Després de 10 mesos de presència intermitent amb més de 6 blogs, concretament 8, i 4 anys de presència a la xarxa; tal i com vaig fer just fa un any, em prenc un temps de descans sense data fixada de retorn. El jardí amb les meves plantes restarà obert per si algú el vol visitar...)

                                                           Bones vacances!!!
                                                 BON ESTIU I BONA SORT!

4!

AQUEST BLOC JA TÉ MÉS DE 4 ANYS!

(Concretament 4 anys, 1 mes i 3 dies!)

No ha sigut cap condemna tot el contrari...un plaer compartir aquest espai amb aquelles persones que puntalment han entrat en aquest espai. Després de Tres temporades intenses, d'uns mesos de retirada, i una breu ressurrecció efímera, que han sigut aquestes darreres setmanes...se m'havia passat celebrar tal fet.

En el post anterior he volgut parlar de com ha sigut la meva vida electrònica diversificada en diferents espais en el darrer any 2011 -2012.

Tinc una estima especial a aquest bloc perquè és el primer, és el meu bloc fundacional.

Abans de tancar una nova temporada blogaire en la resta de blogs i pensar més endavant que faré he volgut tornar a l'orígen, a Nàufrag i Obrer i escriure els darrers posts carregats de diferents sentiments.

Així benvolgut i benvolguda et convido a aquesta beguda refrescant perquè celebris amb mi aquests 4 anys de presència a la Xarxa.

Un refresc que te'l pots prendre combinat amb una bona lectura, un bon autor, una bona cita, una bona cançó, un bon viatge, una bona pel·lícula, una bona exposició, una bona obra de teatre, un bon paisatge...

En definitiva

tot allò que he intentat compartir que és simplement...

Cultura, literatura, art, viatges i moltes més coses

Tot allò que he volgut compartir amb Nàufragiobrer i amb la resta d'espais blogaires.

Així doncs Salut i Endavant!

                                            (imatge de Mayte Duarte extreta de facebook)

Vida electrònica 2011 - 2012

*El passat estiu del 2011 vaig decidir donar-me un temps de descans en el món dels blogs. A la tardor del 2011, després d'un breu descans, vaig decidir continuar... experimentant amb nous formats i diversificant la vida blogaire en nous espais. Cal dir que els nous formats o les noves plantilles que vaig intentar utilitzar en alguns blogs com Full de Naufragis o Instants del temps no van acabar de funcionar i vaig acabar tornant als esquemes tradicionals.
Un servidor, que és així de contradictori, volia focalitzar tots els esforços en un únic espai i rebaixar la meva intensitat en el món blogaire. Curiosament per motius personals i laborals no he tingut el temps suficient que volia i sí que he rebaixat molt la intensitat en el món blogaire. També curiosament jo que volia desaperèixer una temporada del món blogaire he acabat en el darrer any gestionant més de mitja dotzena de blocs de caràcter personal, cultural i literari.
El balanç de tot plegat és un xic agredolç. Full de naufragis que havia de ser un digne hereu i continuador (amb continguts similars i renovats) al blog fundacional Nàufragiobrer, tot i tenir un nivell de visites acceptable, no m'ha acabat de funcionar fins als darrers mesos; un cert enyor del que havia sigut Nàufragiobrer me l'ha fet ressuscitar de forma efímera durant unes setmanes; he fet un esforç per penjar puntualment continguts a Lletres i Paisatges del Baix Llobregat (blog poètic i comarcal) i a Escrits del fum (creació pòetica). Per altre banda hi  hagut dos experiments com Jardí digital (blog minimalista amb enllaços personals i reflexions sobre la pròpia Xarxa) i Instants del temps (fotografia i viatges) que han sigut simplement això...experiments. De les últimes incorporacions a la meva col·lecció de blogs destaca "Pessics d'ànima i poetes del món". Un espai on hi he abocat aquells poetes del món mundial que m'han sorprès en algún moment. La poesia és un calaix de sastre impressionant i la manca de temps ha fet que s'hagi quedat en això: un bon intent de blog que pel seu breu temps de vida ha rebut un nombre de visites molt digne.
Però per mi la gran sorpresa ha sigut un blog que he fet amb molta estima: un blog monotemàtic sobre el meu poble, la seva història, les seves notícies i les seves curiositats: Vida de Colònia, ha superat el miler de pàgines vistes i aviat podrà arribar a les 2000!
                                                   ***************
                                   VIDA ELECTRÒNICA 2011 - 2012 (Algunes dades)
Blog fundacional: Nàufragiobrer (4 anys! 2008 - 2012) Cultura, Literatura, Art i viatges
http://naufragiobrer.blogspot.com.es/
+de 22.100 pàgines vistes, + de 820 entrades, 42 seguidors i + de 605 comentaris publicats 
Temporada 2011 (Gen - Agost 2011): 135 entrades
Temporada 2011/12 (Nov-Des-Gen):  4 entrades                       
Temporada 2012 (Maig - Agost):  +5 entrades
---
Lletres i Paisatges del Baix Llobregat (+ 3 anys! 2009 - 2012) Patrimoni i Poesia del Baix Llobregat
http://lletresipaisatgesdelbaix.blogspot.com.es/
+ de 6270 pàgines vistes, +de 185 entrades, 8 seguidors i 12 comentaris publicats
Temporada 2011 (Gen - Agost 2011): 45 entrades
Temporada 2011/12 (Nov 2011- Agost 2012): + 15 entrades
----
Escrits del fum (+ 3 anys! 2009 - 2012) Creació poètica i literària
http://escritsdelfum.blogspot.com.es/
+de 10.650 pàgines vistes, +de 180 entrades, 27 seguidors i + de 210 comentaris publicats.
Temporada 2011 (Gen - Agost 2011): 35 entrades
Temporada 2011/ 12 (Nov 2011- Agost 2012): + 20 entrades
---
Jardí digital d'en gb (10 mesos 2011 - 2012) Enllaços personals i reflexions sobre la Xarxa
http://jardidigitaldengb.blogspot.com.es/
+de 360 pàgines vistes,  20 entrades
Temporada 2011/12 (Nov 2011 - Agost 2012): 20 entrades
----
Vida de Colònia (10 mesos 2011 - 2012) Història, curiositats i notícies de la Colònia Güell
http://vidadecolonia.blogspot.com.es/
+ de 1930 pàgines vistes, + de 50 entrades
Temporada 2011/ 12 (Nov 2011 - Agost 2012): + 50 entrades
----
Instants del temps (10 mesos 2011 - 2012) Fotografia i viatges
http://instantsdeltemps-gabriel.blogspot.com.es/
+de 520 pàgines vistes, + 25 entrades
Temporada 2011/ 12 (Nov 2011- Agost 2012): + 25 entrades
---
Full de naufragis (10 mesos 2011 - 2012) Apunts socials i culturals
http://fulldenaufragis.blogspot.com.es/
+de 4050 pàgines vistes, +135 entrades i 15 comentaris
Temporada 2011/12 (Oct-Nov 2011 - Agost 2012): +135 entrades
-----
Pessics d'ànima i poetes del món (5 mesos 2012) Poesia del món mundial
http://pessicsdanima.blogspot.com.es/
+505 pàgines vistes, +30 entrades
Temporada 2012 (Març - Agost): +30 entrades

Vet aquí un breu inventari abans de fer una nova aturada blogaire i decidir que faré més endavant...
Confesso que dels 4 anys de Vida electrònica blogaire: els tres blogs que m'han donat més satisfaccions han estat Escrits del fum, Nàufragiobrer i Vida de Colònia.
                                     Si alguna vegada n'heu visitat algún: gràcies per les vostres visites!!

Blogs a la deriva?

Potser és una sensació molt subjectiva però des de fa un temps crec que l'empenta i la creativitat que hi havia en el món dels blogs va de baixa. (Sempre hi ha excepcions!)
Augmenten els blogs corporatius i van de baixa els blogs amateurs o personals.
No sabria analitzar el perquè...
Crec que el fenòmen blogs va tenir una arrencada on molts internautes van intentar crear el seu propi espai però que amb el temps si no ets perseverant, creatiu i tens coses a dir...fa que molts blogaires acabin plegant o simplement acabin rebaixant la intensitat de les seves publicacions.
He observat que els blogs que realment acaben funcionant són aquells que són monotemàtics. Tenen un perfil de seguidors molt concret que tard o d'hora et seran fidels a aquella temàtica que a ells també els agrada.
El blog entès com a eina de comunicació més immediata ha hagut de competir amb altres eines que ofereixen les xarxes socials (facebook, twitter, etc) o altres mitjans.
Afortunadament encara sobreviuen autèntics corredors de fons que segueixen actualitzant amb puntualitat suïssa els seus espais.
(Tristament he vist com alguns blogs han desaperegut o han sigut eliminats [suposo que per desig exprès del seu autor], d'altres han baixat el seu ritme de publicacions, d'altres han utilitzat el seu espai (cosa que no trobo ni bé ni malament, jo també ho faria) com un espai purament publicitari dels seus llibres o altres èxits personals; les sinergies o iniciatives col·lectives han anat de baixa...
(L'Excepció de tot plegat potser és el blog "Històries veïnals" i algún altre que no sé com s'ho fan, ho hauré de preguntar el Veí de Dalt, per conseguir que els veterans blogaires continuïn participant en les seves iniciatives, cosa que trobo fantàstic!, com en el cas d'Històries veïnals en la culminació de tot plegat en un llibre, però crec que es tracta d'una excepció dins el panorama del darrer any)
La nota més trista ha sigut saber de la mort real d'algun blogaire, d'aquella persona que no en saps gaire cosa més enllà d'un nom fals però saps que darrera s'amaga algú que en algún moment ha decidit compartir el seu valuós temps visitant el teu espai.
No sé...potser només és una sensació. Però ja fa temps que noto una certa decadència en el món blogaire.
                                    (Espero que tot plegat només sigui una sensació)

De nàufrags i d'esperances...(1 frase d'Ovidi)

La esperanza hace que agite el naufrago sus brazos en medio de las aguas, aún cuando no vea tierra por ningún lado.

Ovidi

(Poeta de l'antiga Roma. El seu talent i la seva intel·ligència el varen convertir en un autor clàssic de tots els temps)

[En el seu dia quan vaig escollir el títol d'aquest bloc ara fa 4 anys ignorava totes les connotacions, cites i referents que amagava una de les seves paraules] 

El poder de les cireres

Avui revisant les estadístiques de Nàufrag i Obrer he vist que el post més visitat ha sigut:

http://naufragiobrer.blogspot.com.es/2009/05/el-temps-de-les-cireres-de-montserrat.html

Sí, senyors, un post dedicat a "El temps de les cireres" de Montserrat Roig.
I m'he preguntat: que té aquest post que hagi conseguit ser el number 1 de visites i descàrregues d'aquest blog?
És el poder d'un títol, d'una història però sobretot d'una gran escriptora que deixava anar frases com aquestes:
“La cultura és l’opció política més revolucionària a llarg termini.”
                             Montserrat Roig
                                 (1946 - 1991)

Petjades...

                                                     (imatge: magdalenafoto.blogspot.com)
Durant els mesos que aquest blog ha deixat d'estar actiu he seguit per curiositat les estadístiques que el propi espai ha generat. No ho hauria dit mai...però un blog segueix tenint vida després de la vida activa que li dona el seu autor. (Suposo que gràcies als motors de cerca de google i al fet d'estar enllaçat a múltiples pàgines). És una sensació estranya però al mateix temps és gratificant que segueix tenint vida més enllà de la voluntat de l'autor.
(És bonic pensar que determinats escrits segueixen sent llegits tot i ser escrits en unes circumstàncies molt concretes)
Ho confesso...no he pogut evitar escriure aquest post per transcriure el següent:

                    AQUEST BLOG AVIAT SUPERARÀ LES 21.000 PÀGINES VISTES!
                                                   (Simplement gràcies!!)
És curiós que a vegades no som conscients de les petjades que anem deixant per la xarxa.  Els rastres que anem deixant. Suposo que tot té la cara i la creu i per això en el seu moment vaig escriure la següent reflexió:
http://jardidigitaldengb.blogspot.com.es/2012/03/rastres.html

Us convido a que llegiu aquesta reflexió escrita a partir d'un interesant article que vaig llegir i del qual en destaco la següent frase:  "La gent encara no és conscient, però va camí de ser-ne, que tot el que publiquem a la xarxa és públic, i hi queda per sempre"

Bon dia i bona sort!!

Hi ha un full en blanc que ens espera.

Escriurem nous mots i nous camins.

Un full en blanc com un nou dia,

o un nou any.

(Gràcies per compartir aquest espai)

I ara sí que et dic:

Bon Any. Bon dia. Bona sort!



Nàufragiobrer

Bona nit i bona sort!

Tanco l'última pàgina d'un llibre,

i sé que, de mots, n'hauré d'escriure de nous

i de fet, ja n'he començat a escriure

de nous...

Per un moment em retrobo amb les paraules

que he deixat enrere

i per un moment, m'adreço a tu,

bon amic, bon lector...

Potser m'adreço a tu per últim cop

en aquest espai que tantes coses m'ha donat.

Mira el cel. Potser hi ha un estel de Nadal

que ens contempla i ens vigila

o potser no...

Però per un moment contempla'l com si fos

l'últim cop...

I deixa'm que et desitgi

bones festes,

bona nit,

bona sort!

Nàufragiobrer

Renéixer

En temps de tenebres, m'he trobat aquesta frase:
"L'èxit a la vida no és guanyar sempre, sino no desanimar-se mai."
(en els temps que vivim no desanimar-se no és fàcil!, sinó més aviat el contrari.)
La vida és tan ciclíca com efímera. De fet, guanyar, guanyar, no crec que les persones guanyin massa vegades, sinó tot el contrari és una lluita diària contra l'abisme i l'hòstia constant.
Com que la vida és ciclíca i efímera suposo que hi ha moments que cal renéixer i potser per això Nàufragiobrer, des del passat dia 1 de Novembre s'ha reencarnat en Fulldenaufragis:
http://fulldenaufragis.blogspot.com
Gràcies per les vostres visites i comentaris. Una salutació i a reveure!!!