Blogs a la deriva?

Potser és una sensació molt subjectiva però des de fa un temps crec que l'empenta i la creativitat que hi havia en el món dels blogs va de baixa. (Sempre hi ha excepcions!)
Augmenten els blogs corporatius i van de baixa els blogs amateurs o personals.
No sabria analitzar el perquè...
Crec que el fenòmen blogs va tenir una arrencada on molts internautes van intentar crear el seu propi espai però que amb el temps si no ets perseverant, creatiu i tens coses a dir...fa que molts blogaires acabin plegant o simplement acabin rebaixant la intensitat de les seves publicacions.
He observat que els blogs que realment acaben funcionant són aquells que són monotemàtics. Tenen un perfil de seguidors molt concret que tard o d'hora et seran fidels a aquella temàtica que a ells també els agrada.
El blog entès com a eina de comunicació més immediata ha hagut de competir amb altres eines que ofereixen les xarxes socials (facebook, twitter, etc) o altres mitjans.
Afortunadament encara sobreviuen autèntics corredors de fons que segueixen actualitzant amb puntualitat suïssa els seus espais.
(Tristament he vist com alguns blogs han desaperegut o han sigut eliminats [suposo que per desig exprès del seu autor], d'altres han baixat el seu ritme de publicacions, d'altres han utilitzat el seu espai (cosa que no trobo ni bé ni malament, jo també ho faria) com un espai purament publicitari dels seus llibres o altres èxits personals; les sinergies o iniciatives col·lectives han anat de baixa...
(L'Excepció de tot plegat potser és el blog "Històries veïnals" i algún altre que no sé com s'ho fan, ho hauré de preguntar el Veí de Dalt, per conseguir que els veterans blogaires continuïn participant en les seves iniciatives, cosa que trobo fantàstic!, com en el cas d'Històries veïnals en la culminació de tot plegat en un llibre, però crec que es tracta d'una excepció dins el panorama del darrer any)
La nota més trista ha sigut saber de la mort real d'algun blogaire, d'aquella persona que no en saps gaire cosa més enllà d'un nom fals però saps que darrera s'amaga algú que en algún moment ha decidit compartir el seu valuós temps visitant el teu espai.
No sé...potser només és una sensació. Però ja fa temps que noto una certa decadència en el món blogaire.
                                    (Espero que tot plegat només sigui una sensació)