On tornaries?El cap de Sunión o Sunio, també escrit com Sounion, en llatí conegut como Sunium (en grec Σούνιον) és un lloc que t'atrapa des del primer moment.
A 65 km d'Atenes, a dalt de tot d'un promontori s'alçava un antic temple dedicat a Poseidó. Tot i que molt aprop n'hi ha un altre dedicat a Atenea.
El temple de Poseidó, construït en el S.V A.C., sobre les ruïnes d'un temple construït en el període arcaic, estan encarades sobre al mar a una alçada de 60 m.
Passejar-se entre les ruïnes al capvespre, quan el sol que durant el dia ha il·luminat el blau serè del mar, i contemplar la vista de l'Egeu, és quelcom màgic. Quan el sol cau.. queden els darrers turistes i la darrera llum del dia impregna totes les columnes del temple.
Sunio com d'altres petites meravelles del món mundial, per molt turístiques que siguin, traspua autenticitat i bellesa.
Diuen que Lord Byron va gravar el seu nom en una de les columnes i que la primera menció de tal indret fou en l'Odissea d'Homer.
*******
Aquests darrers dies que han parlat de Grècia i del seu "crash" econòmic, a mi m'han vingut al cap unes altres ruïnes, les de Sunio. Vaig ser-hi a principis d'any i Atenes era una ciutat buida de turistes i de carteristes. En cap moment vaig ser conscient de la difícil situació que atravessava el país.
5 mesos després no tinc clar si tornaria a Grècia, però si hagués de tornar només ho faria per tornar a contemplar la màgia d'un indret únic, allà on el vell mar Egeu sembla acaronar les restes d'un temple que perviu amb els segles i s'omple de màgia cada capvespre.
Potser, a vegades, idealitzem alguns dels nostres viatges. I perviuen en la nostra memòria com un record únic de la nostra experiència. No acostumo a repetir llocs, ciutats ni viatges però no sé perquè aquests darrers dies m'he preguntat on voldria tornar. I tu...on voldries tornar?
7 comentaris:
jo voldria tornar a palmira (siria) i a petra (jordania) i potser al gran canyon.
el cap sunion te tot l'encant que expliques tan bé!
De seguida m'has fet recordar la meva àvia, tota una senyora ella (bé, això és el que vol aparentar) que ens digué tota convençuda que a Grècia no pagava la pena anar perquè estava tot trencat. En fi, quanta ignorància...
Tornar? No he viatjat molt, la veritat. Així més que tornar, la pregunta podria ser on voldries anar? Tornaria a Albarracín, molt propet ja veus, i en setembre. Em porta molts records. De dos carrets de fotos (encara no hi havien digitals) isqueren bé una dotzena de fotos. És una bona raó per anar, tornar a immortalitzar aquells paisatges meravellosos.
Una abraçada.
Kika: gràcies pel comentari. Síria, Jordania, Grand Canyon...hi ha tants llocs bonics per anar o tornar!
Mercè:Tens raó, quanta ignorància...a vegades ni que estigui tot trencat hi ha indrets francament bells. A vegades no cal anar/tornar gaire lluny. A vegades hi ha llocs prou bonics prop nostre que ignorem. Una salutació!
No he estat mai a Grècia. Súnion em recorda el poema de Carles Riba. Supose que el lloc deu ser preciós.
Jo tornaria a Itàlia, sense presses, si tingués temps i diners, que no és el cas.
Si fos a Grècia, tornaria a Delfos; abans hauria dinat en el vessant del Parnasos mirant l'altar i pensant quina pregunta sense resposta li faria a l'oracle. L'endemà, viatjaria fins al Peloponès i m'allargaria a Epidaure i, ja a la nit, m'embadaliria amb la representació d'Edip rei: no entendria res i ho sabria tot i... sí també...
Crec que tornaria a molts llocs, però tinc idealitzat, per exemple, el Jem, a Tunísia. La Toscana, m'encanta. No he estat mai a Grècia, i m'encantaria, però tornaria a Agrigento, a Sicília... Com et deia, tants llocs que em falta conèixer i tants on tornaria...
M'has fet venir més ganes de Grècia encara! :-)
Jo voldria tornar a Islàndia...
A Grècia hi vaig estar fa 30 anys i en canvi no vaig anar a Sounion. Va ser un viatge llarg, d'estudiant, de motxilla, de vaixells, va ser fantàstic: Atenes, Peloponès i unes quantes illes.
No em faria res de tornar-hi, però tampoc viatjo tant com per repetir... a excepció fet a d'Islàndia, és clar!
Publica un comentari a l'entrada