divendres, 25 de març del 2011

1001 dies de vida d'aquest blog...(Les mil i una nits/Seguirem somiant)


Com es mesura la vida d'un blog?

Es pot mesurar amb descàrregues: +13.000

Es pot mesurar amb visites:+8860

Es pot mesurar amb posts:+720

Es pot mesurar amb temporades:4 temporades, gairebé 3 anys.

Es pot mesurar amb comentaris:+470 comentaris.(en concret 472.Qui n'escrigui tres més, conseguirà que aquest humil blog tingui 475 comentaris)

Tot el rotllo estadístic bé perquè avui he arribat al dia 1001 d'aquest blog.Com hem pogut comprovar els últims posts han sigut com una espècie de recapitulació d'alguns temes. I arribat aquest punt em prendré un breu temps de descans virtual.

Gràcies per seguir aquest humil blog.

***********************************

1001 també és el nom de "Les mil i una nits", gràn clàssic de la literatura universal. No ens enganyem, amb això dels blogs tots hi acabem deixant una mica la nostra experiència, els nostres gustos i acabem explicant les nostres palles mentals com si fossin contes d'una nit estranya. Per finalitzar aquest post i aquesta etapa blogaire, voldria penjar tres fragments (segons la versió editada per Proa)...


"Diuen que per treure profit de les vivències dels avantpassats, cal escoltar-les, fer-ne cabal i reflexionar-hi. Glòria sigui donada a qui va fer que les experiències dels nostres predecessors fossin un alliçonament per als seus descendents! Les històries de les anomenades Mil i una nits, amb tots els fets extraordinaris i dites que contenen, en són un exemple preclar. " ****

"Temps era temps -Déu és Savi, Just, Poderós i Generós- que governava les terres de l'Índia i la Xina un rei sassànida que posseïa exèrcits, una munió d'ajudants i nombrosos servidors. Aquest rei també tenia dos fills: el gran es deia Xahriar i el petit, Xah Zaman. Tots dos eren grans paladins i bons cavallers, tot i que el gran era considerat millor genet que no pas el petit. Quan el rei va morir, va ser Xahriar qui el va succeir en el govern del país, mentre que Xah Zaman, el fill petit, fou nomenat rei de Samarcanda."

*****

"El rei va manar que l'anessin a buscar i la portessin de seguida. Quan arribà, les dues germanes es van abraçar i Duniazad es quedà asseguda al peu del llit mentre el rei desflorava Xahrazad. Tan bon punt el rei acabà de satisfer el seu desig, la germana petita, seguint les indicacions que havia rebut de la gran, li demanà: - Xahrazad, per què no ens expliques una història d'aquelles tan meravelloses que tu saps? Així acabaríem de passar la vetllada ben distretament. - Si sa majestat m'ho permet, ho faré de molt bona gana -va respondre Xahrazad en to circumspecte. I el rei, amb un gest, va atorgar el seu beneplàcit i es disposà a escoltar el relat. "

LES MIL I UNA NITS

**********************

"Les mil i una nits" evoca la capacitat de somiar. Una capacitat que no hauríem de perdre mai. I una gran cançó que evoca la capacitat de viure i somiar és "Seguirem somiant". Una cançó inèdita preciosa, que no va ser inclosa en cap àlbum dels Sopa de Cabra. I que anys més tard va ser inclosa en un àlbum de tribut a la banda. Doncs això, companys i companyes...a seguir somiant!

1 poema de Raymond Queneau

[imatge extreta de la xarxa]

El cielo está cubierto de barro y bruma
El asfalto palidece Todos los pies son negros
Un aro salta propagando la espuma
El arroyo fluye frente al bulevar
El cielo está cubierto de lluvia y yunques
El asfalto reverdece Todos los troncos son negros
La abeja lista ha curado su resfriado
A esa putita muy cerca del urinario
El cielo está cubierto de rabia y plumas
El asfalto se blanquea Todos los gatos son negros
Un tren se desplaza gritando a voleo
Un poli se ha sonado en su pañuelo
El cielo está cubierto de pus de pústula
El cielo se ha fundido Todos los agujeros son negros
Una chica besa a su joven novio
Un vendedor trata de vender un vespertino

Raymond Queneau en El instante fatal (Visor Libros, Madrid, 2009, trad. de Adolfo García Ortega).
Raymond Queneau (El Havre, 1903 - 1976) poeta i novel·lista francès
Mira el cel i pensa un moment a quin país, a quina ciutat i amb quin poema pensaries. He pensat en París i al pensar en aquesta ciutat he pensat en un dels escriptors francesos més estimats del S.XX, conegut pels seus llibres d'exercicis d'estil i per relacionar la investigació literària amb la investigació científica.

Llibres llegits que tornaria a recomenar (notes 4/ 2008 -11)


Durant gairebé tres anys he referenciat més a autors i a les seves cites i pensaments que no pas he parlat dels seus llibres o dels llibres que un servidor llegeix. La ressenya literària no és un tipus de post que m'apassioni amb excés.
Des d'aquí intento fer un llistat de llibres que tornaria recomenar:
Recomenacions Lectures 2010 - 2011: (poesia, narrativa i assaig)
1.La bicicleta estàtica. Sergi Pàmies. Ed.Quaderns Crema
2.Esplendor i glòria de la Internacional Papanates. Quim Monzó.Q.Crema.
3.I la festa segueix. Josep M.Espinàs. La Campana Edicions
4.L'home intranquil. Kiko Amat. Columna Edicions
5.No era tan lluny ni difícil. Joan Margarit.Proa ed.
6.Poemas africanos. Pepe Rubianes. Ara edicions
7.Viajar es muy difícil. Nuria Amat. Bruguera ed.
8.La dictadura de la incompetència. Xavier Roig. La Campana ed.
9.Vint Històries de la Barcelona americana. Héctor Oliva
***************************
Recomenacions lectures 2008 - 2010
10.Una sortida digna. Jesús M.Tibau. Cossetània ed.
11.Arran de l'Ebre. Cinta Arasa. Aeditors ed.
12. Olor de Colònia. Sílvia Alcántara. Ed del 1984
13.Fi de curs a Bucarest. Joan Pinyol. Baula ed.
14.La família del meu pare. Lolita Bosch. Empúries ed.
15.El meu ofici. Josep M. Espinàs. La Campana ed.
16.Barcino. Maria del Carme Roca. Columna ed.
17.Les veus del Pamano. Jaume Cabré. Proa ed.
18.Misteriosament feliç. Joan Margarit. Proa ed.
19.En el cafè de la joventut perduda. Patrick Modiano. Proa ed.
20.Catosfera literària 2008. AA.VV.Cossetània edicions.
N'hi hauria molts més...però com sempre l'espai és limitat.
I tu...quins tornaries a recomenar?

Les millors exposicions (notes 3/2008 -11)


"La Trieste de Magris" actualment és una de les interesants exposicions que es poden veure a Barcelona, concretament al CCCB fins el 17 de Juliol.

Durant gairebé tres anys m'he intentat fer ressó de les millors retrospectives, bàsicament de la ciutat de Barcelona i dels seus principals museus o sales d'exposicions. Un servidor no pot negar que té una certa debilitat pel Caixaforum ja que ha demostrat ser un dels millors centres d'exposicions de la ciutat per les seves propostes, originalitat, qualitat, innovació i regularitat.
Un servidor ha fet un repàs de les millors propostes dels gairebé tres anys de bloc. Amb quina us quedaríeu?
2011
Caixaforum: Construir la revolució. Art i aquitectura russa (fins el 17/04)
Humà, massa humà. Art espanyol anys 50 i 60
Rutes d'Aràbia
La Pedrera: Mariscal
Arts Santa Mònica: Salvat-Papasseit, poetavanguardista català
Museu Picasso: Picasso davant Degas
2010
Caixaforum i Arts Santa Mònica: Tot Barceló
Caixaforum: Un món flotant. Lartigue
CCCB: Per Laberints
La Pedrera: Fortuny Madrazo
MNAC: Convidats d'honor
Palau Virreina: Guia secreta de la Rambla
Museu Història Catalunya: Colònies industrials i 50 anys nova cançó.
2009
Caixaforum: Joaquim Mir/ Mersad Berber/ Palladio/ Vlaminck
Els mons de l'Islam
CCCB: Il·luminacions i El segle del Jazz
MNAC: Sorolla / Robert Kapa i Gerda Taro
La Pedrera: Mompou
Museu Picasso: Kees Van Dongen
Museu Arqueològic Catalunya: Rostres de Roma
Museu Marítim: Zheng He
Arts Santa Mònica: John Berger
2008
Caixaforum:"Entre el sagrat i el profà. El Renaixament al Prato"
Art Noveau d'Alphonse Mucha
La Pedrera: Ukiyo-e - imatges d'un món efímer. Art japonès
Ródtxenko
MNAC: Duchamp, Man Ray i Picabia
CCCB: retrospectiva J.G.Ballard
Està clar que l'any amb les exposicions més potents fou el 2009. Esperem que les retallades en l'àmbit cultural per part del govern no afectin greument totes aquestes institucions i esperem poder seguir gaudint de bones propostes.


10 Frases d'Haruki Marukami


1.En la vida, todo es una metáfora.

2.Por eso ahora estoy escribiendo. Soy de ese tipo de personas que no acaban de comprender las cosas hasta que las ponen por escrito.

3.Lo que nos hace personas normales es saber que no somos normales.

4.Las cosas que se pueden comprar con dinero es mejor comprarlas sin pensar demasiado si ganas o pierdes. Es mejor ahorrar las energías para aquellas cosas que no pueden comprarse con dinero.

5.Si no quieres acabar en un manicomio, abre tu corazón y abandónate al curso natural de la vida.

6.Pero, a fin de cuentas, ¿Quién puede decir lo que es mejor? No te reprimas por nadie y, cuando la felicidad llame a tu puerta, aprovecha la ocasión y sé feliz.

7.Hay dos tipos de personas: los que son capaces de abrir su corazón a los demás y los que no. Tú te cuentas entre los primeros.

8.Lo que yo deseo, la fuerza que yo busco, no es aquella que te lleva a perder o a ganar. Tampoco quiero una muralla para repeler las fuerzas que lleguen del exterior. Lo que yo deseo es una fuerza que me permita ser capaz de recibir todo cuanto proceda del exterior y resistirlo. Fortaleza para resistir en silencio cosas como la injusticia, el infortunio, la tristeza, los equívocos, las incomprensiones.

9.Del mismo modo que hay varios tipos de literatura, hay también varios tipos de escritores, cada uno con su propia visión del mundo.

10.Lo que nos traerá el mañana sólo lo sabremos cuando llegue ese mañana.

Haruki Marukami
(Kyoto, 1949, escriptor i traductor japonès conegut per obres com Tòquio Blues o Kafka a la platja)
Vet aquí un recull de frases del nou...
Premi Internacional Catalunya 2011

[il·lustració extreta del portal "el procrastinador.com"]

+de 5 obres de teatre (notes 2/2008 - 11)

Durant els gairebé 3 anys d'existència d'aquest bloc m'he fet ressó d'algunes propostes teatrals. Algunes de teatres públics i altres de sales alternatives. Confesso la meva debilitat especial pel Teatre Nacional de Catalunya que ha demostrat ser un bon exemple de programació i de qualitat.
Vet aquí (de les obres referenciades en aquest blog) les que no m'importaria tornar a veure...
2011
Truca un inspector de J.B.Priestley al teatre Goya
Pedra de Tartera de Maria Barbal/adapt.Marc Rosich al TNC
2010
El casament del petits burgesos de B.Brecht a l'Almeria Teatre
Nit de reis de W.Shakespeare al TNC
Elèctra de Sofocles de Q-Ars teatre al TNC
Figuretes de vidre de Tennesse Williams a la Sala Muntaner
American Buffalo de David Mamet al Teatre Lliure
2009
Urtain de la Cia del CDN al Romea
El casament d'en Terregada de Juli Vallmitjana al TNC
L'inspector de Nikolai Gógol al TNC
2008
Las Troyanas - Festival Grec 08
El cercle de guix caucassià de Bertold Brecht al TNC
Ruddigore o la nissaga maleïda d'Egos teatre al Versus

A continuació el tràiler del muntatge "Un mes al camp" de Turguénev amb la gran Sílvia Bel.

Potser també t'agradarà...

Related Posts with Thumbnails