diumenge, 22 de març del 2009

M'agrada mirar al que hi ha al darrera la nevera...


En Roger Palà és un periodista musical, entre altres mitjans, habitual de l'Enderrock.Des de fa un temps sovintejo el seu bloc i francament m'agraden les seves cròniques, crítiques i mirades del panorama musical del país.

Des d'aquí us recomano una visita per veure el que amaga darrera la nevera:


Goytisolo


EL QUE CUENTA LAS CAMPANADAS
El amante de medianoche,


el que ansió que ella le siguiera,


el que cuenta las campanadas


como un enfermo desahuciado;


el que pone cara de cárcel


cuando se mira en el espejo:


es el furtivo que no duerme


acechando a su compañera,


y ella es feliz porque ahora


vive una noche tan inefable


y tan honda como la muerte.
José Agustín Goytisolo (Barcelona 1928 - 1999)

Ara es compleixen 10 anys de la mort d'aquest poeta barceloní que juntament amb Carlos Barral y Jaime Gil de Biedma (*) foren destacats autors de la generació dels 50.
(*)Justament ara fa uns dies, a partir de la notícia d'un nou film, vaig recordar la figura de Gil de Biedma. Et convido a recordar, a llegir de nou el post i un dels seus poemes...





3 grans retrospectives (III): Mompou


Mompou
Sala d'exposicions de Caixa Catalunya
La Pedrera. BCN. fins el 14 de juny
Reconec que desconeixia totalment un Mompou pintor. Només coneixia un Frederic Mompou, reconegut pianista nostrat. Però en Frederic va tenir un germà que es deia Josep Mompou i que en el seu moment fou un pintor reconegut arreu, amb una sòlida carrera i amb diversos reconeixements internacionals. La Sala d'exposicions de la Pedrera ens ofereix una gran ocasió per treure de l'oblit un nom destacat de la pintura catalana del S.XX.
Nascut artísticament en ple noucentisme la seva obra va evolucionar per diferents estils fins arribar a la defensa d'un art antiacadèmic marcat per l'arcaisme. Personalment els millors quadres són els que retraten aquella bohemia de finals dels anys vint i principis dels anys 30. Un dels més coneguts és el que teniu en aquest post anomenat "dancing". Us recomano que redescobriu aquest pintor. Descobrireu algún que altre quadre interesant.

3 grans retrospectives (II): Mir


Joaquim Mir
(Antològica 1873 - 1940)
Caixaforum - BCN - fins el 26 d'abril

És un autèntic plaer redescobrir la vida i l'obra d'un pintor com Mir. Sí, ho sé, torno a ser poc original i segurament en diferents mitjans se n'ha parlat d'aquesta retrospectiva però penso que no sempre és té l'ocasió de poder veure en una sol espai algunes de les millors obres d'un nom destacable de la pintura catalana de la primera meitat de segle XX. A través de diferents seccions podem veure l'evolució pictòrica i la seva radicalitat al marge de les escoles artístiques de cada moment. Potser un dels quadres més coneguts és "La catedral dels pobres" on retrata els marginats i proletaris de la societat del seu temps en ple període de naixement d'un nou temple i símbol de la ciutat. La pintura de Mir està carregada de jocs de tonalitats de colors i de llums que transmeten molta vitalitat. Hi ha autèntiques meravelles i quadres que mostren diferents paisatges i indrets com Montserrat, Alforja, Miravet o la Costa Brava. Francament recomenable!



3 grans retrospectives (I): Sorolla


Visions of Spain - Collection of the Hispanic Society of America
de Joaquin Sorolla
MNAC fins el 3 de Maig
Reconec que aquestes alçades no sóc gaire original recomenant una exposició que a dia d'avui, un mes després de la seva inaguració ja ha batut tots els records com d'altres exposicions del MNAC. Només us recomano anar-hi al migdia o entre setmana a primera hora. Les aglomeracions per veure aquesta exposició poden arribar a saturar bastant. Però val la pena. És un luxe veure aquests quadres de ben aprop i observar com en Sorolla durant una colla d'anys va viatjar per Espanya retratant l'essència de cada racó. Són autèntiques i enormes postals pictòriques i folclòriques d'una època. I transmeten tota la vida d'aquells temps.

Il·luminacions


Il·luminacions. Catalunya visionària.
Al CCCB fins el 17 de Maig

Si la penúltima exposició del CCCB anomenada "A la ciutat xinesa" era un immersió en les transformacions dels últims decennis de la civilització xinesa, per cert molt interesant!; en la nova mostra ens conviden a fer llarg passeig per totes les genialitats més nostrades i arrauxades. Resumir en un breu post tot el material i el rerafons que amaga aquesta gran retrospectiva és molt difícil. Per què un país avança? Avança un país perquè hi ha privilegiades ments del món cultural, artístic i científic que el fan avançar. Aquesta mostra és un homenatge a la rauxa d'una llarga llista de noms amb visions molt particulars: de Llull a Brossa, passant per Gaudí, Picasso, Dalí, Tàpies...
Retrospectiva absolutament recomenable!

L'art és necessari?

Vet aquí el nou logo del Centre d'Art Santa Mònica, rebatejat com: Arts Santa Mònica...
Vaig rebre un dia a casa una postal amb una sola frase: L'art és necessari? Des de fa dies s'està posant en marxa tota la maquinària del que serà un nou epicentre cultural de Barcelona. A partir de l'abril comença una nova etapa amb propostes molt suggerents, centrades bàsicament amb l'interrelació de diferents disciplines contemporànies. El proper dia 1 d'abril promet ser un dia molt provocador: Carles Santos farà una perfomance musical en plena Rambla. Segueixo mirant la postal i segueixo pensant: l'art és necessari? I tant! Oi?

Potser també t'agradarà...

Related Posts with Thumbnails