Crida - Miquel Abras (Noves Veus XVIII)

Miquel Abras forma part amb Mazoni i Sanjosex d'aquell nova fornada de músics i cantants sorgits de la Bisbal de l'Empordà. Amb bones lletres i amb un pop elegant i contundent, Abras ja forma part de la nova generació de cantants que a poc a poc intenten fer-se camí.
Aquesta cançó segurament és una de les més conegudes, però és un crit, mai millor dit a la lluita personal i a la supervivència, molt necessària en els temps que vivim.

Només ens queda el silenci? Crida!

NO ENS PODEM QUEDAR EN SILENCI...CRIDA!

Sovint davant determinades notícies, caldria sortir en massa al carrer per fer entendre a determinats polítics, administradors, dirigents, confederacions empresarials, anal·listes econòmics i un llarg etcètera que certes mesures, no són un mal menor, sinó un insult i una clara injustícia. Parlo de la proposta esbombada aquesta setmana de endarrerir l'edat de la jubilació als 67 anys. Simplement és la cirereta del pastís davant d'un panorama no gaire encoratjador (crisi, atur, recessió...) i d'una sèrie de mesures que des de fa anys en comptes d'afavorir el ciutadà, l'empobreixen i el perjudiquen.

Amb l'excusa de la crisi i els temps difícils ens podem trobar que el ciutadà de peu pot perdre molts drets. Barcelona ha acollit una cimera de Ministres europeus de Treball...En sabem els resultats? Imatge i poc més.

Com a contrapartida els líders sindicals europeus han fet una contracimera per parlar a fons de la greu situació que passa el món sindical, laboral.

També aquest cap de setmana usuaris del Transport Públic van convocar una protesta a través de facebook per queixar-se de la pujada de tarifes del transport. Com pot ser que en època de crisi cap partit polític, sindicat, associació d'usuaris i consumidors; ningú fins ara ha aixecat el crit al cel davant un fet que perjudica les butxaques dels passatgers i usuaris. Suposo que serà perquè determinats polítics van en cotxe oficial al Parlament i evidentment com que no utilitzen determinats serveis per anar a estudiar i treballar no crec que els preocupi gaire.

En el següent enllaç, el blocaire de L'hereu Riera parla de la desaparició dels conceptes de classe obrera/ classe treballadora:

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/126629

Em pregunto el perquè la gent no es movilitza...vivim en una espècie d'estat catatònic que som incapaços de reaccionar davant la pèrdua constant de drets laborals. L'economia està fent estralls en moltes classes socials. Les classes més desafavorides en poden patir les conseqüències: pensionistes, viudes, gent amb ajudes socials...

Diuen que tot plegat és una qüestió demogràfica que se n'hauria d'haver parlat fa anys. Arribarà un dia que la meitat de la població seran pensionistes, viudes, aturats, jubilats, menors, població passiva, població a temps parcial, funcionaris...i l'altre meitat població activa. Està clar que si no es prenen mesures, l'invent de l'Estat del Benestar està tocat. I no pels que ara tenen 60 anys sinó pels que d'aquí 20 o trenta anys en tindrem 60.

En els diferents sectors en els que he treballat sempre hi hagut petites històries i desavinences sindicals provocades pels maleïts convenis.

Ahir al migdia a la Tv3 feien vaga...

I per què? Pel maleït conveni.

En el sector de l'atenció telefònica fa temps que hi ha pendent la negociació del nou conveni però no es tira endavant per la imcompentència i les lluites entre CC.OO, UGT i CGT, entre altres sindicats.

Un es pregunta què carai passa actualment amb els sindicats? On viuen? On dormen? Per què no desperten d'una maleïda vegada? Per què només es preocupen dels EROS mediàtics i no la negociació dels convenis que encara estan més penjats que penjats?

Davant tot plegat no sé si riure o plorar quan els dirigents de CC.OO. han anunciat per final de mes manifestacions contra la proposta d'ampliar l'edat de jubilació als 67 anys. Ara desperteu?

Que algú m'expliqui quin ha de ser el paper de la classe sindical en el S.XXI (i això que un servidor n'està afiliat a un) perquè no ho veig clar...

Què ens queda? Només ens queda el silenci?

Abans que arribi el cap de setmana...CRIDA!

Tan debò tot fos tan fàcil com sortir al carrer i cridar. Però està clar que davant determinades mesures no ens podem quedar en silenci.

Crash!

Diuen que l'alarmisme mai és bo però quan et fallen els frens i estàs apunt de l'estampida, alguna cosa s'ha de fer oi?
Cal ser realistes i no amagar les vergonyes. Ve a ser com un cubell de brossa que al final la tapa de les escombraries ja no pot amagar el que hi ha sota. L'any 2010 és l'any del realisme i la veritat, l'any en que als ciutadans no ens podran amagar les vergonyes i dir-nos recessió quan ja fa molt de temps que estem en una crisi, dir-nos que ens apretem el cinturó quan resulta que la crisi ha estat provocada pel sector financer i a sobre determinats bancs tenen beneficis...
El finalcial Times anglès parla que l'Estat Espanyol i Grècia estan apunt d'un Crash econòmic. Quan diuen això de Crash entenc que volen dir una espècie d'estampida sense aturador i "l'apoyaré del Sr.Zp" que acudeix a esmorzar pro-oració a Washington, mentre l'Obama passa de venir a la pròxima cimera europea; doncs francament "l'apoyaré" ja no cola massa...
Quan la situació econòmica ha provocat un daltabaix en la situació social i el FMI demana que ens baixem el sou...penses que alguna cosa no va bé.
Esperem que sigui certa la llei del pèndol i tot allò que ara s'ha perdut pugui recuperar-se amb el temps.

La revolta silenciosa continua...

Us preguntareu quin és el post que hauria escollit com a millor entrada per presentar al concurs que en els posts anteriors he citat...oi?
Doncs és un post que vaig dedicar a Vicente Ferrer....
http://naufragiobrer.blogspot.com/2009/06/la-revolta-silenciosa-potser-va-neixer.html
La seva saviesa, les seves paraules, la seva tenacitat, perseverança, la seva lluita per damunt de pressions polítiques i religioses per portar l'esperança a unes persones d'un poble on la misèria és diària i palpable, és francament un exemple. Per això, recolzo la iniciativa que es pugui reconèixer la seva tasca amb un premi Nobel a la seva Fundació. (Segurament tendrà molt més sentit que el controvertit Nobel que li van dona al Sr.Obama)
Us convido a llegir un article del País:
http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Nobel/Vicente/Ferrer/elpepisoc/20100201elpepisoc_6/Tes

Ni que no els hi donguin mai el Nobel, sempre tindran la meva admiració.

Revisant posts (i III)

"Els posts són com piles de llibres que s'acumulen en el nostre armari virtual particular que és el nostre blog". Permeteu-me que acabi la triologia revisionista del meu darrer any blocaire...

Juliol 2009

(La descoberta d'autors com la descoberta de nous grups és una de les coses bones de compartir en un blog. Sota l'etiqueta de "noves veus", com també hauria pogut estar en l'etiqueta d'unes notes o ritmes i cançons, he sobrepassat la quinzena d'entrades de nous grups com per exemple...)http://naufragiobrer.blogspot.com/2009/07/noves-veus-xv-anna-roig-i-l-de-ton.html (Un altre post destacable fou el 40è aniversari de l'arribada de l'home a la lluna...sota l'etiqueta d'impressions)http://naufragiobrer.blogspot.com/2009/07/encis-de-lluna-sobre-la-platja.html

Agost 09

(Sota l'etiqueta d'ironia destaquem dues mirades de les vacances i de la Barcelona turística...)http://naufragiobrer.blogspot.com/2009/08/el-mon-sacaba-lagost.html

http://naufragiobrer.blogspot.com/2009/08/com-no-ser-guiri-i-sobreviure-la-rambla.html

Setembre 09

(Sota l'etiqueta "mirades" una reflexió sobre la pèrdua de drets laborals...) http://naufragiobrer.blogspot.com/2009/09/mes-naufrags-que-maio-30-anys-de.html

Octubre 09

(Sota l'etiqueta Blocs vàrem dedicar tres entrades a la presentació del llibre de "Totes les baranes dels teus dits...")http://naufragiobrer.blogspot.com/2009/10/tots-els-blocaires-dels-teus-dits.html

Novembre - desembre 09

(Tot i que el tema fotogràfic i viatger no ha estat gaire present en el bloc, de forma simbòlica en els darrers mesos de l'any, vaig escriure alguna entrada al respecte sota les etiquetes de fotografia i paisatges i viatges. La reinvindicació d'alguns autors ha sigut una de les constants del bloc i en els darrers mesos li ha tocat a Joan Vinyoli...)

http://naufragiobrer.blogspot.com/2009/11/el-somriure-destambul.html

http://naufragiobrer.blogspot.com/2009/11/la-fotografia-del-silenci-i-de-la-llum.html

http://naufragiobrer.blogspot.com/2009/11/tot-recordant-vinyoli.html

http://naufragiobrer.blogspot.com/2009/12/el-primer-estel-bones-festes.html

Any 2010 - Gener 10

(La devastació d'Haití és el que em va moure el mes passat a escriure un altre post amb rerafons solidari...)

http://naufragiobrer.blogspot.com/2010/01/solidaritat-amb-la-gent-duna-terra.html

I us preguntareu: però al final quin post hauria escollit com a millor entrada? Paciència, ara us ho dic...

Revisant posts (II)

No volia matar-vos d'avorriment amb l'anterior entrada, però amb aquesta breu etapa de revisionisme blocaire personal m'he adonat que els blocs sovint tan efímers com l'actualitat i que fins i tot podríem fer un anuari amb totes les millors entrades dels nostres blogs explicant el bo i millor de l'any anterior. Suposo que aquesta entrada hauria estat meravellosa i fantàstica pel mes anterior, el gener, on hi ha una espècie de frenesí per resumir, pronosticar i premir el bo i millor de l'any anterior. I els primers mesos de l'any sembla que segueixen aquesta premissa: Gaudís, Goyas, Òscars, etc, etc
Abans d'estripar totes les notes per decidir quina ha sigut la meva millor entrada, he gosat fer un exercici de revisionisme personal (us preguntareu, cal?) i transcric algunes de les notes...
Revisant posts Any 2009
Gener 09
(Sota l'etiqueta de videoclipteca, videoteca, impressions i Viure a la Colònia, recupero un post de les famoses ventades de fa un any)
http://naufragiobrer.blogspot.com/2009/01/p-de-paisatges-despres-de-la-tempesta-i.html
Febrer 09
(Sota l'etiqueta d'Últimes lectures, literatura i llibres però que perfectament l'hagués pogut englobar amb l'etiqueta llengua (perquè és una bona traducció) o Autors, em fa goig recordar un post sobre un poeta que vaig descobrir fa un any. I penso que el millor que ens ofereix els blocs és poder descobrir i compartir autors)
http://naufragiobrer.blogspot.com/2009/02/la-poesia-de-transtromer.html
Març 09
(Sota l'etiqueta d'Art, he recuperat un post dedicat a una de les exposicions més exitoses de l'any passat. Un post que hagués pogut tenir també l'etiqueta de NiO - Nàufragiobrer recomana...)
http://naufragiobrer.blogspot.com/2009/03/3-grans-retrospectives-i-sorolla.html
Abril 09
(L'any passat fou un any on la recuperació de la memòria històrica tingué un pes important. L'Abril fou un mes de commemoracions. El següent post hagués pogut estar etiquetat com a Memòria- Història-Patrimoni, però és un post inclós com a Ritmes i cançons...Montllor i Llach revisant "Les corrandes de Pere Quart")
http://naufragiobrer.blogspot.com/2009/04/cancons-per-recorda-la-nit-mes-freda.html
Maig 09
(Hi han posts que tenen un toc solidari, una mirada concreta del món...sota l'etiqueta de Solidaritat vaig intentar apropar-me a la figura d'algú que lluita pel seu poble...)
http://naufragiobrer.blogspot.com/2009/05/aung-san-suu-kyi.html
Juny 09
(Sovint les crítiques o els apunts de cinema, tv, teatre, escena, efemèrides, festes...són apunts que poden ser totalment efímers. Coincidint amb el dia Mundial del Medi Ambient i amb l'estrena d'un gran Documental, sota l'etiqueta d'Ecologia vaig penjar el següent post...)
http://naufragiobrer.blogspot.com/2009/06/home-trailer.html

Revisant posts (I)

Sí, ho reconec, el següent post és totalment d'autobombo. D'aquells posts que serveixen per enmirallar-se un mateix. Mentre escric aquesta entrada em maleeixo els ossos perquè se'm va passar totalment apuntar-me a la convocatòria a la millor entrada...


L'allau d'iniciatives és tal que cal estar molt al lloro. Recordo haver vist una entrada al bloc d'en Tibau explicant que es convocava un concurs a la millor entrada. El bloc en qüestió és el següent:


http://www.opinalia.com/concurs/


Lamentablement he fet tard.
Quan vaig llegir les bases de la iniciativa vaig començar a pensar...La millor entrada, Déu meu, què difícil!
La vida d'un bloc està carregada d'estadístiques, en aquest cas: 1 any+7 mesos, +de 4600 visitants, +de 7800 descàrregues i fins el moment 254 comentaris i prop més de 515 entrades.
Felicito a qui se li va ocòrrer el repte que els propis blocaires presentessin un enllaç amb la seva millor entrada. Tal repte suposa ser un pèl crític amb un mateix i intentar seleccionar el bo i millor. Un bloc com el meu, amb alts i baixos i poc perseverant, on no he parlat d'un sol tema, com molts altres blocs, sinó de varios temes (cultura, literatura, art, viatges, impressions personals, etc) no és tasca fàcil decidir el bo i millor.
No perquè hagi escrit grans meravelles sinó perquè hi ha molts posts que són fruit de circumstàncies, moments, moltes recomenacions, cançonetes, videos, etc
Vaig decidir fer una revisió ràpida d'allò que havia escrit i vaig prendre unes notes. I finalment vaig decidir quina hauria sigut l'entrada que hauria presentat a tal concurs. Però això us ho explicaré més endavant...

De tot allò efímer i no efímer d'un bloc que salvaries?

(he utilitzat la imatge del regal de la meva blocaire invisible 09/10 perquè penso que és molt il·lustratiu del que passa quan cal fer revisionisme d'un mateix...)

Revival: Sopa de cabra "tot queda igual"

Aquesta cançó em porta molts records. Hi ha moments a la vida cal seguir endavant, tot i que hi ha moments que tot queda igual.
Una cançó que té 20 anys. Fou gravada en directe el mes de febrer del 91 a la Sala Zeleste. I fou inclosa en el doble àlbum Ben endins.

Començar - Lax'n'Busto

Començar un dia, una setmana, una nova cita, una nova vida...
Una cançó del penúltim disc dels Lax'n'busto que em va captivar de seguida...
Us convido a escoltar-la. El muntatge del video és de Centcames.
Espero que sempre tingueu motius per començar.

Comptagotes... (instants del temps)

Foto: Eva Cardona
extreta de la fantàstica sèrie de fotografies "gotes transparents"...
podeu veure la sèrie sencera al següent enllaç: http://evacardona6.blogspot.com/2009/03/gotes-transparents.html

Com deia una cançó del Sopa de Cabra som instants del temps.

I en aquests instants ens poden passar moltes coses.

Recordo que un amic del meu pare em va dir un cop que a partir d'una edat la vida et comença a passar d'una forma molt ràpida.

No recordo massa bé quina edat em va dir.

Si ara hagués de fer un resum de la meva vida, em costaria però el faria, si l'hagués de fer dels darrers deu anys, també em costaria però el faria...però si l'hagués de fer del darrer any i mig (que casualment, més o menys, coincideix, amb la vida d'aquest blog) em costaria encara molt més.

En aquest darrer any i mig la meva vida ha sigut com un petit Dragon Khan de sentiments, sorpreses, il·lusions, algunes falses, decepcions i també algunes frustracions.

Una cançó d'en Serrat amb la Noa d'ella allò de..."es caprichoso el azar"

Gairebé m'atreviria dir que a vegades la pròpia vida i el temps és capritxós ja que hi ha moments que sembla que no passi res de res i d'altres que un cúmul de circumstàncies fan la vida canviï per moments.En poc menys d'un mes he viscut de tot: naixements, morts, viatges, canvis laborals, econòmics...en fi.

Preguntareu a què ve a cuento aquesta reflexió del temps ara, oi?

No és la primera ni l'última reflexió que faig sobre això...

Suposo perquè com més gran em faig més m'obsessiona saber gestionar bé el temps.

Això no vol dir que el temps sempre s'hagi de tenir ocupat, tot el contrari; sóc d'aquells que pensen que hi ha d'haver temps per tot.

Cada dia valoro més tenir temps personal. Simpatitzo amb la cultura "slow" i per això em va fer gràcia el post que l'Eulàlia del blog Riell Bulevard va escriure en el seu moment fent un elogi a l'avorriment.

http://riellblvd.blogspot.com/2009/12/elogi-de-lavorriment.html

Lamentablement la vida personal-laboral ens porta per tot tipus de camins i a vegades per camins que no sempre voldríem passar. A vegades aquesta vida laboral ens fa la sensació que ens roba temps. I per això fa gràcia quan algú s'atreveix a parlar

de conciliació vida laboral amb personal o familiar.

Admiro la gent que sap gestionar el temps i que sap trobar temps per tot. Sobretot la gent que té càrregues familiars.

El temps és la justa/ injusta mesura de moltes coses...

Suposo que per això algú els fa gràcia quan tímidament confesso que tinc tres blocs i mig meravellats, mig sorpresos, mig al·luscinats, mig compassius pensant "d'on treu el temps aquest friqui?"

I et pregunten: ja tens temps?

Una companya em va confessar un cop que s'havia cansat de la vida electrònica i que mirar i gestionar els correus, blogs, facebooks, twitter i demés històries li suposaven cada dia més una inversió més gran

de temps inútil.

Un company de l'Associació va decidir, després de dos anys,abandonar el seu blog perquè li robava massa temps per escriure coses de debò i em deia que el temps invertit en el blog era un temps preciós que podia dedicar a escriure contes o una novel·la.

La veritat sigui dita en el darrer any i mig he tingut períodes blocaires de tot, he anat penjant material i me n'he anat sortint...

Segurament aquest 2010 potser no serà tan prolífic com altres anys però intenteré seguir escrivint entrades ni que sigui a comptagotes.

Tot plegat m'ha vingut al cap mentre llegia l'últim post d'en Quim Roig i el seu efecte Jaus 2.0:

http://lefectejauss.blogspot.com/2010/01/balanc.html

Ironitza sobre el seu record de No-post, sobre tots aquells posts que hauria pogut escriure però que per circumstàncies determinades no va escriure i el còmput anual acaba amb 48 entrades.

A mi també m'ha passat més d'un cop, la necessitat de voler explicar moltes coses i a l'hora de la veritat intentes ser molt més sel·lectiu i crític.

En fi, el món blocaire és un un món i sempre és un plaer saber que hi ha gent que això que acabo d'escriure ho haurà llegit i haurà invertit un minut d'or de la seva vida en llegir-ho.

A aquests lectors/lectores moltes gràcies.

D'altres els hi semblarà molt llarg.

I els bons amics/amigues em diran que aprengui a fer post més curts perquè sinó no se'ls llegeixen.

Fins i tot la vida blocaire demana temps i per això recupero un post del nostre enyorat Veí de Dalt, ara a l'exili, on es queixava que l'allau d'iniciatives blocaires eren tantes que no li donava temps a seguir-les totes...

Bé, en paraules del Veí de Dalt:"és que no donem a l'abast, collons!"

http://malerudeveuret.blogspot.com/2009/12/es-que-no-donem-labast-collons.html

En fi, el temps.

Aquesta obsessió tan pròpia del S.XX o més ben dit, del S.XXI.

Espero aquest 2010 trobar el temps necessari per dedicar-me a les meves devocions.

Som instants del temps.

Passa com comptagotes.

A voltes més a poc a poc.

Sovint ràpid.

Voraç.

(Us deixo amb la cançó del Sopa de Cabra)

Recordant Camus

Enguany fa 50 anys de la mort d'Albert Camus.

Albert Camus (Mondovi - Argèlia 1913 - Villeblevin - França 1960)

Un ment lúcida que va saber trobar nous raonaments enmig de la voràgine del S.XX.

Fou novel·lista, assagista, dramaturg i filòsof.

Li van concedir el Nobel de Literatura amb 44 anys. La seva és una obra que resalta l'Humanisme i l'absurditat de la condició humana.

Hi ha tantes frases lapidàries d'aquest autor que només en cito algunes:

(traduïdes i extretes via google, entenc que el més correcte fóra transcriure-les directament del francès; però per fer-nos una idea les he transcrit tal qual les he trobat en algunes pàgines...espero que em disculpin els puristes)

"No esperes por el juicio final. Se lleva a cabo cada dia"

"El artista debe estar siempre con aquellos que padecen la historia, no con los que la hacen".

"Algunas veces pienso en lo que los historiadores del futuro dirán de nosotros. Una sola frase será suficiente para definir al hombre moderno: fornicaba y leía periódicos."

"Si el hombre fracasa en conciliar la justicia y la libertad, fracasa en todo."

Ja us dic que de frases n'hi ha una pila...

Simplement volia amb aquest post rendir un homenatge a una ment lúcida del S.XX.

*Confesso que no he llegit res del Sr.Camus i tot el que he llegit d'ell són pensaments, frases, textos curts. Però realment llegint un post d'en Jesús M.Tibau em va entrar curiositat de llegir el seu darrer llibre inacabat:

http://jmtibau.blogspot.com/2010/01/el-primer-home-dalbert-camus.html

Solidaritat amb la gent d'una terra pobre

Aquests darrers dies l'actualitat del món mundial s'ha centrat en el tràgic succés del sisme d'Haití. Volia fer un post sobre la impotència que generen aquestes desgràcies, però la voràgine informativa, la informació o desinformació en alguns casos d'aquest fet i la tragèdia en sí han fet que m'ho repensés dos cops.

Des d'aquí TOTA LA MEVA SOLIDARITAT amb el poble pobre haitià.

I no ho dic amb compassió sinó ho dic amb la trista certesa d'un poble pobre per la devastació de segles i segles de colonialisme i pobre per la pròpia tirania dels cabdills i polítics que han tingut al davant. I he recordat allò de..."sempre plou sobre mullat".

La fotografia del post correspon a: Tyler Hicks, fotoperiodista del New York Times. I ha estat extreta del blog: http://ngenespanol.com/

Us convido a llegir el següent post d'aquest blog que explica molt bé el perquè el sól haitià és pobre...

http://ngenespanol.com/2008/09/01/haiti-tierra-pobre/

I m'he quedat amb una frase demolidora que és:

“Cuando se pierde el suelo de una nación, también la nación se pierde”.

El mateix temps us convido a llegir la interesant reflexió que l'Eulàlia fa en el seu blog Riell Bulevard...
http://riellblvd.blogspot.com/2010/01/obscenitats.html
També us convido a llegir la interesant mirada sobre tot plegat en el bloc d'en Francesc Puigcarbó...
http://blocfpr.blogspot.com/2010/01/haiti-nou-terratremol.html

Sol d'hivern (January's traditional haiku)

Abundant sunshine (traditional haiku)

abundant sunshine

and these january trees

basking in its warmth

haikú tradicional recollit per un internauta, de nom Richard Terrify, de la pàgina

http://www.poem-hunter.com/

Possible versió catalana...

Sol abundant d'hivern (haikú tradicional)

Sol abundant

i aquests arbres de gener

que gaudeixen de la seva escalfor.

*El que m'ha sobtat d'aquest haikú és l'aparent contradicció d'un sol abundant,uns versos tradicionals considerats d'hivern i els arbres de gener. Els haikús, sovint, són sensacions i mots de saviesa. El millor regal d'un arbre en ple mes de gener són els escassos minuts de sol. El millor regal en els temps hivernals de crisi que vivim són els petits moments d'escalfor que ens pot donar la vida. Gaudiu-los!
I deixeu que el sol de gener us escalfi.

Un regal invisible molt xulo!!

AQUEST HA SIGUT EL REGAL QUE HE REBUT DE LA MEVA BLOCAIRE INVISIBLE 2009, EN AQUEST CAS LA KIKA DEL BLOG KIKA'S LOG. UN REGAL INSPIRAT EN ELS TEXTOS POÈTICS QUE HE ANAT PENJANT EN EL GERMÀ PETIT DE NÀUFRAG I OBRER, QUE ÉS EL BLOC ESCRITS DEL FUM. Francament m'ha fet molta il·lusió.

Gabriel

View more presentations from kikaslog.