divendres, 5 de febrer del 2010

Només ens queda el silenci? Crida!

NO ENS PODEM QUEDAR EN SILENCI...CRIDA!

Sovint davant determinades notícies, caldria sortir en massa al carrer per fer entendre a determinats polítics, administradors, dirigents, confederacions empresarials, anal·listes econòmics i un llarg etcètera que certes mesures, no són un mal menor, sinó un insult i una clara injustícia. Parlo de la proposta esbombada aquesta setmana de endarrerir l'edat de la jubilació als 67 anys. Simplement és la cirereta del pastís davant d'un panorama no gaire encoratjador (crisi, atur, recessió...) i d'una sèrie de mesures que des de fa anys en comptes d'afavorir el ciutadà, l'empobreixen i el perjudiquen.
Amb l'excusa de la crisi i els temps difícils ens podem trobar que el ciutadà de peu pot perdre molts drets. Barcelona ha acollit una cimera de Ministres europeus de Treball...En sabem els resultats? Imatge i poc més.
Com a contrapartida els líders sindicals europeus han fet una contracimera per parlar a fons de la greu situació que passa el món sindical, laboral.
També aquest cap de setmana usuaris del Transport Públic van convocar una protesta a través de facebook per queixar-se de la pujada de tarifes del transport. Com pot ser que en època de crisi cap partit polític, sindicat, associació d'usuaris i consumidors; ningú fins ara ha aixecat el crit al cel davant un fet que perjudica les butxaques dels passatgers i usuaris. Suposo que serà perquè determinats polítics van en cotxe oficial al Parlament i evidentment com que no utilitzen determinats serveis per anar a estudiar i treballar no crec que els preocupi gaire.
En el següent enllaç, el blocaire de L'hereu Riera parla de la desaparició dels conceptes de classe obrera/ classe treballadora:
Em pregunto el perquè la gent no es movilitza...vivim en una espècie d'estat catatònic que som incapaços de reaccionar davant la pèrdua constant de drets laborals. L'economia està fent estralls en moltes classes socials. Les classes més desafavorides en poden patir les conseqüències: pensionistes, viudes, gent amb ajudes socials...
Diuen que tot plegat és una qüestió demogràfica que se n'hauria d'haver parlat fa anys. Arribarà un dia que la meitat de la població seran pensionistes, viudes, aturats, jubilats, menors, població passiva, població a temps parcial, funcionaris...i l'altre meitat població activa. Està clar que si no es prenen mesures, l'invent de l'Estat del Benestar està tocat. I no pels que ara tenen 60 anys sinó pels que d'aquí 20 o trenta anys en tindrem 60.
En els diferents sectors en els que he treballat sempre hi hagut petites històries i desavinences sindicals provocades pels maleïts convenis.
Ahir al migdia a la Tv3 feien vaga...
I per què? Pel maleït conveni.
En el sector de l'atenció telefònica fa temps que hi ha pendent la negociació del nou conveni però no es tira endavant per la imcompentència i les lluites entre CC.OO, UGT i CGT, entre altres sindicats.
Un es pregunta què carai passa actualment amb els sindicats? On viuen? On dormen? Per què no desperten d'una maleïda vegada? Per què només es preocupen dels EROS mediàtics i no la negociació dels convenis que encara estan més penjats que penjats?
Davant tot plegat no sé si riure o plorar quan els dirigents de CC.OO. han anunciat per final de mes manifestacions contra la proposta d'ampliar l'edat de jubilació als 67 anys. Ara desperteu?
Que algú m'expliqui quin ha de ser el paper de la classe sindical en el S.XXI (i això que un servidor n'està afiliat a un) perquè no ho veig clar...
Què ens queda? Només ens queda el silenci?
Abans que arribi el cap de setmana...CRIDA!
Tan debò tot fos tan fàcil com sortir al carrer i cridar. Però està clar que davant determinades mesures no ens podem quedar en silenci.

Potser també t'agradarà...

Related Posts with Thumbnails