Mentre dormies/ Somnis sense retorn

M'agrada de tant en tant topar-me amb velles cançons de grups catalans que avui ja ningú recorda però que considero que van escriure bones cançons. És una pena que moltes cançons d'aquella època caiguin en l'oblit.
Com per exemple...
Mentre dormies de Bars i Somnis sense retorn dels Tancat per defunció.

Inspira

Rera Inspira s'amaga una nova veu que ofereix un pop acústic intimista i vital que sorprèn per la seva qualitat. Una nova veu a tenir en compte...
El primer videoclip és del 1r disc "Cova placenta" i el segon clip és del segon disc "escapistes".

I el millor film català de l'any és...

Aquesta nit el cinema català es posarà de gala per celebrar la seva IIIª edició dels premis Gaudí. Més enllà de la "parafernàlia" que hi pugui haver al voltant de tot plegat, se n'extreu una lectura positiva que és la promoció d'un cinema fet per professionals de casa i haver superat el trauma que el cinema català durant molts anys era més aviat mediocre.
Cal dir que als darrers anys s'han fet algunes bones pel·lícules. I tinc molt clar que si hagués de premiar quin ha sigut el millor film català del 2010 li donaria a...

Pa negre és una bona pel·lícula que recrea el món que l'escriptor Emili Teixidor va descriure en les seves novel·les. Bona adaptació, bones interpretacions, bon guió...en definitiva tota una sorpresa que esperem que sigui recompensada amb bons premis.

La bombeta de Livermore

L'altre dia un company em va explicar que havia vist el documental "Comprar, llençar, comprar" on s'explicava que en una població de la costa Oest dels EE.UU. encara tenien una bombeta de fa 100 anys. La bombeta és tota una celebritat, una relíquia, una peça de museu única que a l'arribar al centenari, la població en qüestió, li varen fer una festa per celebrar que la tal bombeta havia fet 100 anys.
Avui en dia, poques coses podríem dir que durin 100 anys i el documental en qüestió, que per cert, m'han recomenat, i encara no he tingut temps de visionar-lo del tot, posa en evidència el fet que vivim en una societat abocada (tecnologicament parlant) a les coses efímeres. Això fomenta el consum, genera molts residus i demostra que les empreses creen expresament electrodomèstics o utensilis que durin menys temps perquè s'espatllin, s'arreglin, o simplement es canviïn i es llencin.
Tot una paràbola dels nous temps que demostra que potser haurem de confessar que potser sí que serà cert que certes coses ja no les fan com fa 100 anys. És a dir...fetes a consciència.
Quedeu-vos amb el concepte: obsolescència programada.
Al blog Té la mà...també se'n fa ressò:
http://telamamaria.blogspot.com/2011/01/comprar-llencar-comprar.html
A qui teniu el documental per si el voleu visionar:

Pirena (1 imatge!)

imatge extreta de http://turbinaweb.blogspot.com

Vet aquí una imatge de la Pirena. Des de fa més de 20 anys, cada any per aquestes dates s'inicia la popular cursa de gossos- trineus (mushing) als Pirineus.Aquesta cursa acostuma a deixar imatges espectaculars. Agermana esport, natura i gossos. Si en voleu tenir l'oportunitat de veure-ho en directe, aquest diumege al matí, a la platja de Nova Icària de Barcelona en fan la presentació d'enguany.

Logorama (Un dels millors curts d'animació dels darres anys)

Recordo que un dia mirant el 33 van passar un curt que em va impactar per la manera com mostrava un món creat a partir de marques. No sóc massa de curts ni tampoc segueixo molt el món de l'animació però aquest penso que té quelcom de molt creatiu...i en al mateix temps potser ens pot portar a la reflexió: estem sotmesos a un món de marques?
LOGORAMA (fragment)
Us convido que veieu un fragment...d'un dels millors curts d'animació dels darrers anys.

Torna l'Arròs Covat (2ª Temporada!)

M'acabo d'assabentar que han penjat nous capítols de la série Arròs Covat en el seu blog del portal de Tv3:http://blogs.tv3.cat/arroscovat
L'estrenen al 33 el dia 9 de Febrer, però qui no pugui esperar pot mirar-los pel blog. Igual que la primera part no ha perdut la gràcia, la mala llet i la ironia. Molt recomenable. Un retrat d'un món i d'una generació molt actuals.
Aquí teniu la promo de la nova temporada:

Si algú no recorda que és "Arròs covat", en Sergi Pàmies ho explica molt bé en el següent àudio de l'any passat:

País de rics, butxaca de pobres...

L'oncle de ma mare durant el Franquisme va marxar, per circumstàncies personals, a les Amèriques, o el que és el mateix al continent Sudamericà. Va viure en diferents països i de forma intermitent tornava a Catalunya per visitar els seus familiars. Fins fa pocs anys, amb gairebé 90 anys, encara va fer una visita i recordo que una de les seves frases era:
"Espanya/o Catalunya és un país de rics amb butxaca de pobres"
Suposo que en aquell moment no vaig entendre la frase però per algú que ha vist com ha evolucionat el país i havia viscut en altres països, s'entén que pugui deixar anar una frase com aquesta.
En el fons a què es referia? La frase pot portar a diverses lectures però vist el context actual de crisi; el nostre ha estat un país que ha estirat més el braç que la màniga i que a la llarga es paguen les conseqüències.
I perquè m'ha vingut al cap aquesta frase ara?
Bé, suposo per què m'he quedat perplex veient com, tot i viure en un Estat amb més de 4 milions d'aturats i múltiples problemes ecònomics, polítics i socials...Els ciutadans segueixen afortunadament consumint.
No hi entenc d'economia ni de sociologia però...¿com és que si hi ha uns índexs tan alts d'atur aquest any la gent ha acudit en massa al primer cap de setmana de rebaixes? Cal suposar que en temps de crisi la gent no té tants diners i si cobres l'atur encara menys...Cal suposar que el previsible era que els índexs de vendes baixessin, però justament no només no han baixat sinó que s'han incrementat.
Vivim en un país carregat de contradiccions. Algú m'ho pot explicar?
Centres comercials plens, parkings a reventar, accesos colapsats als grans temples del consum...a mi també m'agraden les rebaixes però també m'atabalen. I tot plegat em deixa una mica perplex. Per un moment he pensat que això de la crisi només havia estat un somni o un malson. I que està enmig d'un bany de masses en ple centre comercial potser era un indicador que ha tornat la bonança econòmica. Però no, no ho crec pas...
Ja us dic jo...que si algú m'ho pot explicar ho agraïria.
*****
Entenc que per alguns això de les rebaixes pot ser una forma més d'oci.
Amb un viatge al tren cap a casa, hi havia unes mestresses tota cofoies i contentes que comentaven amb ets i uts el que havien vist. Comprar...el que diríem comprar no havien comprat massa però hi havia grans diàlegs dignes d'estudi. Un servidor que sempre ha viscut en una zona propera a grans barris i pobles històricament perifèrics de la ciutat, al sentir certes converses encara sent una certa perplexitat:
- ¿No entiendo por qué no has comprado el chandal?
- Por qué no era de deporte.
- Ah, entonces...¿no buscabas un chandal pa bonito, de paseo?
Desconeixia que dins el món dels xandalls hi havia categories i subcategories. Quina diferència hi ha entre un xandall rebaixat de "deporte" i un xandall rebaixat "de paseo"?
Bé podria ser que com que hi ha gent que va vestida tot el dia amb xandall, el de "deporte" podria ser el de cada dia i de "paseo" el del cap de setmana.
Així que si algú coneix el fantàstic món dels xandalls i em pot explicar la diferència li ho agraïré.
********
Com va dir el meu oncle, aquest és un país que ha volgut anar de rics però que en el fons té butxaca de pobre (només cal veure segons quins salaris, quines condicions i si tot va bé ens jubilarem als 67!)
En fi...visca les rebaixes!

Crònica (de Miquel Martí i Pol)/ Bon any!!

Últim post 2010 - Primer Post 2011

Crònica

Aquest any serà bo per a tota

mena d’afers: ho diuen els diaris.

(Si puges al terrat prop de migdia

hi trobaràs la casada del quart

que pren el sol sense sostenidors.

És joveneta encara i té els pits durs

i una mirada blana, acollidora.)

Aquest any serà bo per a tota

mena de liaisons, perquè els pobres encara

no s’hauran revoltat i en algun lloc remot

esclatarà una guerra, programada

per liquidar sobrants de gent i d’armes.

Serà un bon any de pluges, aquest any,

any de collites grasses, abundoses,

i d’abundosos, grassos beneficis,

que permetran als rics de practicar

la caritat sense posar en perill

la integritat de llurs hisendes.

Naixeran cent poetes, aquest any,

i vindran menys turistes, tal vegada

perquè el sol ja no escalfa com abans

o perquè al mar no hi queda cap sirena.

Desmesurats i obscurs, els endevins

prediran les desgràcies de sempre,

i els bons, com de costum, predicaran

la resignació i la concòrdia.

La primavera serà dolça i breu

i la tardor allargassada i tendra,

i moltes noies sentiran que els bat

la sang amb una força inconeguda

i es llançaran a fer l’amor

amb un fresc i agressiu entusiasme.

No es preveuen miracles, aquest any,

ni grans migracions, ni terratrèmols

massa devastadors, ni cap d’aquelles

disbauxes col·lectives que somouen

els fonaments de l’ordre.

Hi haurà morts a balquena, tant se val,

però morts casolans, subsidiaris,

i quatre morts il·lustres, que dissolts

entre la massa amorfa passaran

sense pena ni glòria.

Serà un any com els altres, aquest any,

amb els mateixos dies, els mateixos

desenganys, i alegries, i sorpreses,

i vents i calmes i captards i aurores;

un any d’aquells que només el record

pot convertir, fal·laç, en una estranya

papallona; un any, per dir-ho clar,

com l’any passat, i l’altre, i l’altre, i l’altre...

Miquel Martí i Pol

(extret del llibre "Crònica de demà)

Un poema que té la màgia que cada any que el llegeixo em sembla sempre vigent i contemporani. Com sempre la grandesa de Martí i Pol és que sembla que ens guardi versos per qualsevol època de l'any.

Des de Nàufrag i Obrer

Bon any 2011!!

Somos luz (Macaco +Mari - Chambao)

Una bonica cançó per acomiadar l'any: simple i potent.

Espiritu Santo (Delafe y las flores azules)

Una cançó amb molta energia per acabar i començar l'any amb bon rotllo i bona energia. Delafe un dels grups del 2010.

Fairytale of New York

La cantant Kirty McColl va acompanyar The Pogues en aquesta cançó amb aires nadalencs. Un gran duet que consegueix transmetre molts sentiments en una sola cançó (alegria, melangia, esperança...)propis d'aquesta època. Vet aquí una bona cançó que podria acompanyar qualsevol gran conte de Nadal.

Christmas lights (una nadala de Coldplay)

És curiós com hi ha grups que s'atreveixen a escriure noves nadales. És el cas dels Coldplay que no han tingut cap problema en escriure'n una (amb tots el tòpics d'aquesta època de l'any).Si més no consegueixen transmetre el to entrenyable d'algunes d'aquestes cançons.

O come, o come, Emmanuel (versió d'Enya)

Si alguna cosa té les festes de Nadal és que estan farcides de moltes cançons. Aquesta és una cançó tradicional que ha estat versionada per molts músics. En aquest cas amb la gran veu d'Enya.