País de rics, butxaca de pobres...

L'oncle de ma mare durant el Franquisme va marxar, per circumstàncies personals, a les Amèriques, o el que és el mateix al continent Sudamericà. Va viure en diferents països i de forma intermitent tornava a Catalunya per visitar els seus familiars. Fins fa pocs anys, amb gairebé 90 anys, encara va fer una visita i recordo que una de les seves frases era:
"Espanya/o Catalunya és un país de rics amb butxaca de pobres"
Suposo que en aquell moment no vaig entendre la frase però per algú que ha vist com ha evolucionat el país i havia viscut en altres països, s'entén que pugui deixar anar una frase com aquesta.
En el fons a què es referia? La frase pot portar a diverses lectures però vist el context actual de crisi; el nostre ha estat un país que ha estirat més el braç que la màniga i que a la llarga es paguen les conseqüències.
I perquè m'ha vingut al cap aquesta frase ara?
Bé, suposo per què m'he quedat perplex veient com, tot i viure en un Estat amb més de 4 milions d'aturats i múltiples problemes ecònomics, polítics i socials...Els ciutadans segueixen afortunadament consumint.
No hi entenc d'economia ni de sociologia però...¿com és que si hi ha uns índexs tan alts d'atur aquest any la gent ha acudit en massa al primer cap de setmana de rebaixes? Cal suposar que en temps de crisi la gent no té tants diners i si cobres l'atur encara menys...Cal suposar que el previsible era que els índexs de vendes baixessin, però justament no només no han baixat sinó que s'han incrementat.
Vivim en un país carregat de contradiccions. Algú m'ho pot explicar?
Centres comercials plens, parkings a reventar, accesos colapsats als grans temples del consum...a mi també m'agraden les rebaixes però també m'atabalen. I tot plegat em deixa una mica perplex. Per un moment he pensat que això de la crisi només havia estat un somni o un malson. I que està enmig d'un bany de masses en ple centre comercial potser era un indicador que ha tornat la bonança econòmica. Però no, no ho crec pas...
Ja us dic jo...que si algú m'ho pot explicar ho agraïria.
*****
Entenc que per alguns això de les rebaixes pot ser una forma més d'oci.
Amb un viatge al tren cap a casa, hi havia unes mestresses tota cofoies i contentes que comentaven amb ets i uts el que havien vist. Comprar...el que diríem comprar no havien comprat massa però hi havia grans diàlegs dignes d'estudi. Un servidor que sempre ha viscut en una zona propera a grans barris i pobles històricament perifèrics de la ciutat, al sentir certes converses encara sent una certa perplexitat:
- ¿No entiendo por qué no has comprado el chandal?
- Por qué no era de deporte.
- Ah, entonces...¿no buscabas un chandal pa bonito, de paseo?
Desconeixia que dins el món dels xandalls hi havia categories i subcategories. Quina diferència hi ha entre un xandall rebaixat de "deporte" i un xandall rebaixat "de paseo"?
Bé podria ser que com que hi ha gent que va vestida tot el dia amb xandall, el de "deporte" podria ser el de cada dia i de "paseo" el del cap de setmana.
Així que si algú coneix el fantàstic món dels xandalls i em pot explicar la diferència li ho agraïré.
********
Com va dir el meu oncle, aquest és un país que ha volgut anar de rics però que en el fons té butxaca de pobre (només cal veure segons quins salaris, quines condicions i si tot va bé ens jubilarem als 67!)
En fi...visca les rebaixes!