CANÇÓ DE CARRER
Cançó de carrer
Quan jo tindré cinquanta anys
no vull ser com el pare:
cansat i sense fe,
renec o riallada;
treball embrutidor,
futbol cada diumenge,
el tuti al cul d´un bar,
tabac de vuit pessetes.
Quan jo tindré cinquanta anys
no vull ser com el pare:
cansat i sense fe,
renec o riallada;
treball embrutidor,
futbol cada diumenge,
el tuti al cul d´un bar,
tabac de vuit pessetes.
La televisió
que ofega la paraula; i banys en un mar brut
quan vénen les vacances.
que ofega la paraula; i banys en un mar brut
quan vénen les vacances.
La mare un escarràs:
la plaça i la neteja;
i els meus germans petits,
escoles de mals mestres.
la plaça i la neteja;
i els meus germans petits,
escoles de mals mestres.
Quina buidor! Potser
només viuen de veres
els qui moren matant
al carrer o a la guerra.
només viuen de veres
els qui moren matant
al carrer o a la guerra.
Apostols i cabdills,
llanceu el crit d´alarma!
llanceu el crit d´alarma!
Savis, tècnics, obrers,
forceu les vostres màquines!
forceu les vostres màquines!
Genis de totes les arts,
embelliu la croada!
embelliu la croada!
Homes, dones, infants,
de tota llengua i raça
i els misers i els vençuts,
ramada innumerable,
espereu i engrossiu
el clam que ens agermana.
de tota llengua i raça
i els misers i els vençuts,
ramada innumerable,
espereu i engrossiu
el clam que ens agermana.
Encara hi som a temps!
Encara, encara, encara!
Destruirem un món
estúpid i sense ànima!
estúpid i sense ànima!
Cavem els fonaments
d´una vida més alta!
d´una vida més alta!
Joan Oliver i Sallarès (que emprà com a poeta el pseudònim de Pere Quart)
(Sabadell, 29 de novembre de 1899 - Barcelona, 18 de juny de 1986)
Enguany fa 30 anys de la defunció de l'escriptor Joan Oliver. Únicament en un pla molt local Sabadell s'ha volcat a organitzar diversos actes per commemorar tal efemèride. Sempre m'ha semblat estrany el perquè alguns escriptors d'una forma molt institucionalitzada se'ls hi dediquen recursos, esforços i moltes iniciatives per commemorar determinades efemèrides i altres per estranyes raons amb igual pes poden passar sense pena ni glòria. Als darrers anys hi hagut una llarga llista d'escriptors que de forma molt merescuda se'ls hi ha dedicat per alguna efemèride justificada un any sencer d'actes i propostes.
Joan Oliver, en l'any en qüestió que teòricament caldria commemorar, es mereix molta més atenció institucional i mediàtica.
Així que per part meva amb aquests versos vull recordar la figura de Pere Quart que forma part de la llarga nòmina de grans poetes catalans del S.XX. I que evidentment forma part de la selecció de poetes que més m'aprecio per raons diverses.
Un servidor n'ha compartit dos tuits de tal efemèride:
1 comentari:
Em sembla que els homenatges i cel·lebracions queden subscrites nomès a Sabadell.
salut
Publica un comentari a l'entrada