La subtil corda que ens aguanta...

La subtil corda que ens aguanta
El precari somni d'una vida estable
Precariat és una nova classe?
Adormida i desmembrada
no sap on refugiar-se
no hi ha partits ni aliances
que lluitin per aquesta nova classe?
Fins i tot domesticada
ens sentim que alguna cosa falla
quan la vella classe política, dèspota i carca
que va imposar una reforma laboral que mata
els drets de més d'un empleat obedient i lleial
ara surt victoriosa en una nova comesa electoral.

La subtil corda que ens aguanta
és tan subtil que ningú la vol mostrar
fa massa angúnia pensar
amb un Estat del Benestar que s'han carregat
i un Futur que és un mot que ningú vol pronunciar.

La subtil corda que ens aguanta
és tan subtil que ningú la vol mirar
provoca vertigen descontrolat
i per molts
és l'única forma de sobreviure.

[Podria escriure tantes coses en aquests moments sobre la complexitat i la perplexitat com moltes persones viuen en els temps actuals i la difícil situació política-econòmica-social que l'únic que se m'ha ocorregut han sigut aquests mots o versos digueu-li com vulgueu. No cal dir que uns dels versos estan dedicats al que ha passat electoralment a Espanya: Spain is diferent!]