"Viure és aprendre a conviure amb la pròpia incongruència."Francesc Puigcarbó, multiblogaire (blogaire amb +d'un blog)
frase extreta del següent blog i post: http://anoarra.blogspot.com/2011/04/les-boires-de-loblit.html
*********** En altres temps setmana santa era temps de penediment, perdó, reflexió, silenci i fins i tot un cert paroxisme religiós en alguns pobles de les Espanyes per les seves processons que fins i tot algunes (Sevilla!) s'han convertit en un reclam turístic. El nostre és un país més de tradició (i des d'aquí tot el meu respecte per bona part de les tradicions d'aquesta setmana) que no pas un país de devoció. Per això, avui, diumenge de Rams, sempre em sorprèn el gran nombre de famílies que amb els seus infants s'acosten a l'església per beneïr la palma i el palmó, per fer-se les fotografies i un cop el senyor rector ha fet la benedicció desapereixen de l'exterior temple. Evidentment no faré un anàl·lisi sociològic del perquè passa això, Déu m'en meu guardi! (fixeu-vos, acabo d'utilitzar una expressió molt nostrada, popular i religiosa al mateix temps) ***************** I és que en el fons el llenguatge, el nostre calendari, la nostra pròpia cultura està carregada de simbolismes i de tradicions que molts cops ni en som conscients d'on venen i que al mateix temps ens les hem fet tan nostres que ara per ara ens semblaria impensable que "La setmana santa" com algún responsable d'educació volia es passés anomenar-se "vacances de primavera" per no ferir susceptibilitats multiètniques. ********************** De la frase se'n podríen extreure moltes lectures. Hi ha incongruències històriques, polítiques, artístiques, esportives, personals...La incongruència forma part de la nostra pròpia vida i de forma conscient (o inconscient) hem d'aprendre a viure amb ella. I qui estigui lliure d'incongruències que llenci la primera pedra...sí, sí...ja sé que la frase de l'Evangeli no era així...sí ja ho sé...però de sobte no sé perquè m'ha vingut al cap d'aquesta manera. ********** En fi, benvolguts i benvolgudes, no volia posar-me transcendental amb això de la setmana santa. Per aquells qui tingueu vacances: bones vacances! Bona Setmana i també feliç Sant Jordi! (una extranya, capritxosa i curiosa coincidència del calendari)
3 comentaris:
a Sabadell el jovent anàvem a Les Planes per setmana santa, a pasar-hi el dia, ens enduïem l'entrepà i hi anàvem amb el tren dels catalans. Abans per Setmana Santa no hi havia cinema ni res per divertir-se.
Gràcies per la cita i bona Setmana Santa.
Bona cita de Setmana santa!
De fet, potser sí que algún dia haurem de retornar als origens, com a mínim a ser més congruents en nosaltres mateixos, en el nostre entorn. És veritat que avui una no sap ni perquè fa festa... bé, una sí, però la seva descendència no en té ni idea i no és perquè no s'expliqui, és també per tot l'entorn que ens envolta... consum, comprar, consum, comprar, turisme, diners,... potser algun dia es retorni a uns temps més espirituals. A gaudir de les vacances de primavera. Salut.
Publica un comentari a l'entrada