dissabte, 29 de maig del 2010
Lluny de Nuuk
Aquest és l'últim cap de setmana per veure l'obra "Lluny de Nuuk" de Pere Riera. Fa molts i molts anys enrera un servidor va tenir notícia d'en Riera perquè vàrem coincidir en un mateix espai on es feien tallers de teatre i en Pere va dirigir el muntatge d'unes amigues. Molts anys després celebro que gent amb talent com ell puguin mostrar els seus treballs en diversos espais de primer nivell com el TNC. Realment està molt bé que una nova generació de directors, dramaturgs, creadors pugui començar a tenir visibilitat en els teatres de primer nivell i per això és una bona notícia que aquests dies coincideixin diversos muntatges de diversos veus joves en l'escena actual: Pere Riera, Guillem Clua, Jordi Oriol, Roger Bernat...
Com sempre un bon trailer del TNC.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Potser també t'agradarà...
1 comentari:
Totalment decebedor. No tan pel muntatge i els actors, francament tots molt bons intèrprets, sinó pel text, per la història carregada de "clixés", tòpics i situacions mil vegades vistes.
La història parteix d'una situació ja de per sí tòpica: en el dia de la boda de la filla mimada d'un empresari, un conjunt de circumstàncies i fets, faran que el que havia de ser una bonica i hipòcrita festa familiar es converteixi en un infern.
La gràcia de tot plegat era veure quines circumstàncies feinen alterar el transcurs de la boda i quin toc donava l'autor per convertir la trama en una història més
transgressora i políticament incorrecte.
L'obra ens mostra un món d'empresa tancat, endogàmic, masclista i sinistre on la dona només és una comparsa. Els diàlegs de les dones són francament el millor de l'obra. Són lúcids i tenen gràcia.
En determinats moments deteminades situacions molt patètiques, provocaven més el riure de l'espectador que la compassió dels personatges. No tenim clar si l'autor volia jugar a la tragicomèdia o al drama.
En determinats moments tenia un toc de culebrot més proper a Nissaga de poder o Dallas que a "Festen", el muntatge que fa unes temporades enrera va programar el Teatre Romea i que amb temàtiques, situacions i personatges semblants a LLuny de Nuuk els resolia amb molta més elegància i subtilesa.
Conclusió: una obra ben interpretada pels actors però amb una història tot i ser mil vegades vista però també atractiva, resulta al final mal plantejada i mal resolta.
Publica un comentari a l'entrada