Si vols, parlem del temps...

Hi ha dies que només voldria parlar del temps...
Us deixo amb una gran cançó dels Aramateix.

Grans frases per no parlar de la Reforma laboral...

El pròxim capítol del culebrot Govern-Patronal-sindicats es viurà aquest proper dimecres dia 16 de juny. Què ens espera? Un nou "decretazo"?

En plena crisi econòmica - social i política, en quin país vivim que no som capaços de despertar-nos en el moment que ens estem foten més hòsties?

Fa temps que no s'aborda el tema amb claredat i concreció. Fa temps que no s'aporten solucions i les úniques que s'aporten acaben afectant a la gran massa de treballadors, més aviat mil·leuristes, i que fan malabarismes per sobreviure.

De la pàgina "Libertad digital" (i que consti que no combrego ni amb aquest ni amb d'altres del mateix estil) he trobat un recull de frases, altrament circunloquis, que demostren l'ambigüetat de les respostes, la mediocritat i la poca concreció davant un tema tant important, rellevant i seriós com la Reforma Laboral.

Gerardo Díaz Ferrán (CEOE):
"Las líneas generales van en la buena dirección"
Jesús Bárcenas (Cepyme):
"Se ha dado un paso importante"
Cándido Méndez (UGT):
"Del contenido pormenorizado del documento no les puedo dar cuenta porque lo tenemos que analizar".
"Tiene una narrativa, con contenido, y el contenido se puede valorar por su contenido, por lo que contiene y lo que no contiene, y de ahí se deduce un orientacion gral del documento"
Ignacio Fernández Toxo (CCOO):
"Los elementos más conflictivos no están explicitados"
"No he encontrado una referencia en relación al coste del despido"
José Luis Rodríguez Zapatero:
"No va a haber pérdida de derechos de los trabajadores"
"Habrá fórmulas modernas de flexibilidad"
"No hay ninguna propuesta concreta más allá de las líneas que se apuntan"
"Falta un recorrido que hay que hacer"
"El documento incorpora sugerencias para fortalecer la contratación indefinida"
"El trabajo a tiempo parcial tiene un recorrido en España"
"Las reformas son para los ciudadanos, no para los mercados"

Mariano Rajoy:

“La reforma laboral puede suponer abaratar el despido o no”

JUTGEU VOSALTRES MATEIXOS. Posarem un ciri a St.Pancraç (si és que el pobre encara no ha dimitit del carrec!, deu estar de baixa per estrés de la saturació de feina que deu tenir!) per demanar que algú il·lumini amb seny i amb mesures intel·ligents ( i no oportunistes) aquesta colla de dirigents i governants que teoricament vetllen per nosaltres.

1 frase de Jesús Moncada

En Pere de "Provisionals" ens convida avui a recordar la figura del gran narrador Jesús Moncada.
http://provisionals.blogspot.com/2010/06/i-jesus-moncada-que.html

Confesso que més enllà de "Camí de Sirga", conec poc l'obra literària de Moncada. Però tot i haver llegit poc la seva obra, confesso que hi ha un llibre que vaig devorar molt ràpidament i ho tornaria a fer perquè l'equilibri entre ironia, humor, tendresa, records i narració històrica em va semblar exemplar. Estic parlant de "Calaveres atònites".
L'altre dia vaig anar a l'exposició "Ficcions enfora!" del Palau Moja de Barcelona. Una exposició que fa una retrospectiva dels darrers anys de la literatura catalana que s'ha traduït i exportat enfora. I evidentment Moncada és un dels autors, potser no prou llegit, però sí, afortunadament, traduït.
Em vaig fixar amb un dels targetons promocionals de l'exposició amb frases d'autors. Curiosament vaig agafar sense recordar que hi havia avui aquest homenatge blocaire un targetó amb una frase de Moncada del llibre que he citat.
Acabo el post amb la frase del targetó:
"A tot estirar ens espera l'improbable paradís del registre fòssil".
De "calaveres atònites" (1999)
Jesús Moncada (1941 - 2005)
5 anys després de la seva desaparició està clar que Moncada no passarà a ser un fòssil sinó que d'aquí uns anys serà un clàssic de la narrativa catalana de finals del S.XX.

Grec 2010

Aquest cap de setmana arranca el Festival Grec 2010 amb l'obra Prometeu dirigida per Carme Portaceli.

Tot i que el festival arrenca amb aquest clàssic, enguany molts muntatges tindran una mirada oriental ja que el Japó i alguns dels seu autors cèlebres com Mishima i el seu teatre Nô tindran un pes específic.

Trobo que tot i els temps de crisi, està bé que es puguin mantenir aquests festivals i que s'arrisqui per noves propostes de qualitat que difícilment es podríen programar en un teatre comercial.

M'agrada la simplicitat del cartell firmat per Frederic Amat.

Confesso que tot i que he seguit d'aprop els darrers anys la programació d'aquest Festival, el darrer any no va haver-hi res que m'atrapés de debò...

I vosaltres com viviu la història del Grec?

(Tot i que no té res a veure directament amb el Grec he adjuntat el tràiler de l'audiovisual "el misteri del teatre"; un documental gravat al TNC que mostra el procés de creació d'un espectacle des que s'escull el text fins a l'estrena de l'obra. Interesant video per veure les entranyes del teatre per dins. I un video ideal per tancar el darrer post que dediquem a les arts escèniques)

Què cremaries?

S'acosta la Nit de Sant Joan i els vells rituals diuen que cal cremar alguna cosa inútil, algun moble antic, alguna peça inútil que guardem a l'armari..

Dels darrers temps confesso que hi ha tantes coses a nivell personal, emocional, laboral que cremaria que no sé si en comptes d'una foguera n'hauria de fer dues...

Del món i del país on vivim cremaria tantes coses que més que la Nit de Sant Joan caldria fer la setmana de Sant Joan sencera...

Vaja, suposo que si us pregunto: què cremaríeu? La llista pot ser llarga i variada... o potser no...potser ho teniu molt clar. Confesso que una de les coses que cremaria són les estadístiques. Cada cop que un diari, un butlletí de notícies de la ràdio o un telenotícies o fins i tot en algún debat tipus Banda Ampla (on es parla molt i s'aprofundeix poc) es comenten o s'enuncien estadístiques és per arrencar còrrer. No parlem de les clàssiques de l'atur, no, no! Ara estava pensant amb el ball de xifres dels participants de la vaga del sector públic del 8-J. El govern dóna unes xifres. Els sindicats unes altres. La batalleta de l'estadística per minimitzar o fer més grandiloqüent un fet és avorrida i penosa. Només interesen les xifres? Per què no aprofundim de debò en els fets i el perquè s'ha arribat a certes situacions econòmiques, laborals i socials...Per què? Per què no busquem solucions d'una vegada que no no hagin de pagar justos per pecadors?

En fi...tal com deia, cremaria tantes coses que necessitaria una setmana sencera i no només una Nit de St.Joan.

Pelícans

Vivim immersos en el nostre melic i sovint som incapaços d'adonar-nos de la biodiversitat que ens envolta. Potser això és el que li deu haver passat a la Companyia petroliera BP. Desconec l'abast del desastre ecològic que la fuita de petroli ha causat al golf de Mèxic. Desconec les mesures de control que prenia aquesta mega companyia. Però veure la imatge d'un pelícan immòbil per la taca negra que ha causat el desastre i que és incapaç de volar és una imatge demolidora. Els desastres ecològics es repeteixen. Qui no recorda el "Prestige"? Quantes espècies moriran per culpa de tal desastre?
La imatge correspon a Pelícans marrons de l'illa de Contoy, illa del Golf de Mèxic amb 152 espècies diferents d'ocells.

Els desastres ecològics es poden evitar? Voldria pensar que sí...

Tornen els temps de premis blocaires...

Com passa de ràpid el temps. Un altre any. I de nou ja hi som amb una nova tongada de premis blocaires...
http://premiscat.blogspot.com/2010/05/categories-definitives.htmlives.html
(Si algú s'anima a proposar aquest humil blog en alguna categoria, les mil gràcies!)
També he vist que els premis Blocs de Catalunya han obert de nou la seva crida...
En el fons són bones iniciatives per difondre el món dels blocs. Penso que la difussió dels món dels blocs ha seguit molts camins en els darrers anys i en els primers temps alguns directoris com http://catapings.cat/
o http://bitacoles.cat/ van fer bona feina però en els darrers temps el paper dels directoris s'ha tergirvesat bastant ja que alguns cops he entrat per veure algunes actualitzacions i m'he trobat de tot, fins i tot molts blogs escrits en anglès; no tinc res en contra, a priori, però si que em fot que "xupin pantalla" en uns espais que s'havien creat inicialment per potenciar els blocs en català.

Tot i així uns dels pocs directoris que encara guarda una certa coherència amb els seus inicis i han fet molt bona feina és: Cercabloc

La principal característica és que ordena els blocs per zones i comarques i també elabora llistats i rankings dels seus blocs en cada comarca. La darrera actualització m'he trobat que aquest bloc és el nº9 del Baix Llobregat. Fa gràcia saber que estic entre els 10 primers de la meva comarca. Tot i que això dels rankings és tan efímer com els propis blocs.

(Si algú s'anima a votar-me a cercabloc aquí té l'enllaç de la meva fitxa a tal directori:http://www.cercabloc.cat/blocs.php?pagina=3&comarca=Baix%20Llobregat&pid=&tid=)

Conclusió: que tornen els millors temps de premis blocaires.

Comentaris i Recomptes...

Llegint el següent post d'en Rafel de la Cerdanya des de Can Fanga vaig pensar que si s'ha pogut fer un dia del Blogaire en Crisi, trobo que també s'hauria de fer

el dia del Comentarista de Blogs 2010, ja que no ens enganyem...que seria un blog sense comentaris? Com molt bé diu el lema: "Un blog es nodreix dels teus comentaris". Des d'aquí moltes gràcies pels vostres comentaris.

Aquí teniu el post d'en Rafel: http://rcasas22.wordpress.com/2010/06/05/apadrina-un-blogaire/#comments

Recordo un post antic del blog de Riell Bulevard on parlaven de que a tots i totes ens agrada la interacció i que si escrivim un llibre o publiquem un blog a la llarga acabem mirant l'estadística de visites...

Reconec que al principi em feia gràcia, després ho mirava de tant en tant i al final últimament gairebé ja no en faig cas fins el punt que m'he preguntat: per què carai tens el comptador de visites en un lloc tan visible del blog?

Algunes estadístiques de visitants segons 24log:

2008: juny-juliol: 85 - agost: 128 - setembre: 130 - octubre: 154 - Novembre:151 - Desembre: 295

2009: gener:197 - febrer: 231 - març:328 - abril: 298 -maig: 234 - juny:262

juliol: 211 - agost: 165 - setembre: 210 - octubre: 328 - novembre:334

Desembre: 341

2010: gener: 390 - febrer: 275 - març:246 - abril: 392 - maig: 397 -juny: 85 (fins el dia 8/06/10)

En fi...no ens enganyem, a tots/ totes en algún moment ens ha agafat la mania dels números perquè a tots/ totes ens agrada de tant en tant saber que aquella petita finestra que tenim a la xarxa de tant en tant s'hi acosta algú per saludar-nos. A tots aquells que en algún moment us heu acostat per saludar-nos, moltes gràcies.

Recordant un poema de Màrius Torres

Aniversari
Que en els meus anys la joia recomenci
sense esborrar cap cicatriu de l'esperit.
O pare de la nit, del mar i del silenci,
jo vull la pau- però no vull l'oblit.

Mas Blanc, 1 Setembre 1942
Màrius Torres ( 1910 - 1942)

En l'any del centenari del seu naixement he volgut recordar aquest poema.

Museu del Modernisme Català

Fa poc menys de tres mesos es va obrir un nou Museu a Barcelona, que tot i ser molt petit, és molt significatiu. És el Museu del Modernisme Català: carregat de mobles, escultures i pintures del període del Modernisme.
Val la pena visitar-lo. L'únic incovenient és que és car, però té peces d'una gran qualitat i bellesa.

Entre el so del mar i les balenes

Aquest cap de setmana que deixem enrere, justament ahir dia 5, es va celebrar com cada any el dia Mundial de la Terra. Un dia per recordar tota la riquesa que hi ha al nostre planeta i la necessitat de preservar-la.
També aquest cap de setmana he llegit a la premsa que prop de les aigües de Barcelona s'ha pogut veure una espècie de balena que no es pròpia del Mediterrani.
El so de l'aigua, el mar, les balenes...us convido a escoltar-lo a través d'aquest video...

També us convido a veure un video que des de fa 13 anys corre per la Xarxa i em sembla molt entrenyable...

Corpus Time

Acabem un cap de setmana que ha estat marcat per les festes del Corpus.
La retransmissió de la Patum a Tv3 per primera vegada va ser un autèntica passada i és d'agraïr que per una vegada, "la teva", ens hagi apropat una tradició tan única i berguedana però al mateix temps patrimoni de la Humanitat.
(Al sentir la cançó del Ball de l'Àliga vaig sentir una emoció especial ja que em va recordar la meva àvia materna, bergueda de soca-rel, que de petit em posava a l'estiu una cassette amb música de la Patum. És curiós com relacionem una música concreta amb un record o persona, oi?)

I per aquells que aquest any no ens hem pogut meravellar amb l'instant màgic de l'ou com balla, unes imatges...
(A Barcelona diversos espais de Ciutat Vella com el Claustre de la Catedral repeteixen el ritu cada any)

Esplendor i glòria de...(Quim Monzó)

Últimes lectures...

"Esplendor i glòria de la Internacional Papanates" Quim Monzó


Quaderns Crema, biblioteca mínima, 178, 2010



Vet aquí el darrer recull d'articles d'en Quim Monzó que aplega una selecció dels anys 2001 al 2004.


Com diu la contraportada del llibre: "és una jocosa denúncia de la incongruència del gremi polític, de la superxeria i la impostació de bona part de la vida pública, i del domini de les poses".



Amb una llarga trajectòria de més de 30 anys com va quedar demostrat a la retrospectiva que li van dedicar a principis d'any a l'Arts Santa Mònica de Barcelona, l'articulisme juntament amb la narrativa han sigut dos dels seus gèneres. El valor dels articles d'en Monzó és que el propi autor no els ha considerat mai un gènere menor (tot i la immediatesa com els "posts" que poden tenir certs articles de premsa) sinó que ha cuidat molt bé l'estil i les paraules com si realment es tractessin de relats breus.
Confesso que vaig devorar molt ràpidament aquest llibre i em va semblar absolutament genial, carregat de lucidesa, ironia, sarcasme, bones reflexions, transgressor, políticament incorrecte, bon observador dels temps que corren, i al mateix temps directe al gra per denunciar el papanatisme i l'estupidesa dels temps actuals. Conclusió: El Monzó com sempre absolutament genial i recomenable.
Només dir-vos que el primer article (que gairebé té deu anys) es titula "nostàlgia del parrús" i comença tot dient: "En temps no gaire llunyans, la majoria de la població femenina es deixava créixer el pèl del pubis sense cap problema." Algú que es capaç de començar un recull d'articles amb un primer article que parla dels canvis de costums de la població actual a partir de depilar-se o no depilar-se el pubis i tot el que hi ha al darrera dels cànons estètics actuals, demostra una manera de veure el món particular amb ironia i mirada crítica. Segurament el mateix article escrit per algú altre seria d'una pedanteria i vanalitat brutals però escrit pel Sr.Monzó fa que sigui únic, i això que el Sr.Monzó en els darrers temps ha tingut uns quants imitadors.

Dia 1

Gran cançó, magnífic video, gran single per obrir l'11è disc de Gossos, que en els darrers temps han conseguit madurar la seva proposta musical amb bones cançons i lletres.
Una bona cançó per començar un dia 1.