
Benvinguts a l'illa d'en Gabriel Boloix *** Breus notes culturals i altres impressions* 2008 - 2022
diumenge, 22 de març del 2009
M'agrada mirar al que hi ha al darrera la nevera...

Goytisolo

El amante de medianoche,
José Agustín Goytisolo (Barcelona 1928 - 1999)
3 grans retrospectives (III): Mompou

3 grans retrospectives (II): Mir

Joaquim Mir
(Antològica 1873 - 1940)
Caixaforum - BCN - fins el 26 d'abril
És un autèntic plaer redescobrir la vida i l'obra d'un pintor com Mir. Sí, ho sé, torno a ser poc original i segurament en diferents mitjans se n'ha parlat d'aquesta retrospectiva però penso que no sempre és té l'ocasió de poder veure en una sol espai algunes de les millors obres d'un nom destacable de la pintura catalana de la primera meitat de segle XX. A través de diferents seccions podem veure l'evolució pictòrica i la seva radicalitat al marge de les escoles artístiques de cada moment. Potser un dels quadres més coneguts és "La catedral dels pobres" on retrata els marginats i proletaris de la societat del seu temps en ple període de naixement d'un nou temple i símbol de la ciutat. La pintura de Mir està carregada de jocs de tonalitats de colors i de llums que transmeten molta vitalitat. Hi ha autèntiques meravelles i quadres que mostren diferents paisatges i indrets com Montserrat, Alforja, Miravet o la Costa Brava. Francament recomenable!
3 grans retrospectives (I): Sorolla

Il·luminacions

Retrospectiva absolutament recomenable!
L'art és necessari?
dimecres, 18 de març del 2009
Col·laboració amb el Joc literari nº100 de Cal Tibau!
Podreu obtenir punts per al sorteig mensual que, en aquest cas, és un lot de llibres de Cossetània Edicions, i qui encerti més fragments inicials aconseguirà, a més i sense sortejos, un dels llibres de Tibau dedicat!!!
El somriure d'un clown (Proposta pel 99è Joc Literari del Cal Tibau)

Enllaços relacionats amb aquest joc...
http://jmtibau.blogspot.com/2009/02/felicitats-petites85-amb-nas-de.html
http://jmtibau.blogspot.com/2009/03/propostes-creatives-al-99e-joc-literari.html
un somriure apaga el dolor
de mil hores de tortures i dissorts.
Entre bombes i entre morts,
el somriure d'un 'clown'
ajuda a oblidar el dolor
de tantes hores
d'insomni i malson.
De la voracitat del món...


Antílops, de Henning Mankell al TNC
Fins el 29 de Març el TNC ens sorprèn amb una obra que ens fa reflexionar sobre el paper dels europeus a l'Àfrica.
Dues observacions: l'excel·lent programació del TNC i el poc temps que algunes obres estan en cartellera.
dimarts, 17 de març del 2009
T'introudire dans mon histoire (el poema)

La seva és una veu destacada de la poesia de postguerra i els seus poemes ens porten a la Barcelona dels anys 50 que intentava sobreviure.
La notícia m'ha fet recordar els seus grans poemes i com a mostra...
T'introudire dans mon histoire
La vida a veces es tan breve
y tan completa que un minuto
-cuando me dejo y tú te dejas-
va más aprisa y dura mucho.
La vida a veces es más rica
y nos convida a los dos juntos
a su palacio, entre semana,
o los domingos a dar tumbos.
La vida entonces, ya se cuenta
por unidades de amor tuyo,
tan diminutas que se olvidan
en lo feliz, en lo confuso.
La vida a veces es muy poco
y tan Intensa -si es tu gusto...
Hasta el dolor que tú me haces
da otro sentido a ser del mundo.
La vida, luego, ya es nosotros
hasta el extremo más inmundo.
Porque quererse es un castigo
y es un abismo vivir juntos.
Jaime Gil de Biedma
Aquest poema fa pocs anys va ser cantat a duo i musicat per la Sílvia Comes i la Lídia Pujol...Una bonica adaptació musical.
dilluns, 2 de març del 2009
El somriure etiòp
Sentir l'impacte que algú que ens ha fet somriure ja no hi és commou, però si aquest algú ha sigut un esperit lliure, irònic, que ha sabut posar-se a la butxaca molta gent commou més...i ho demostra la quantitat de blogs que entre ahir i avui, només al sentir la notícia li han dedicat un post...
Crec que el millor homenatge, que em provoca encara un somriure, és escoltar de nou algún fragment com el d'aquest post que desprèn molta humanitat i ironia, molt necessària en els temps que vivim. La mateixa humanitat i ironia que ens va voler transmetre en el seu últim espectacle...
Podria afegir ara algún enllaç d'algún mitjà però crec que el millor homenatge és afegir només algún enllaç d'algún dels blogs que sovintejo i que no han dubtat ni un moment en escriure un post a aquella persona que més d'un cop els ha fet somriure...(i francament m'emocionen molt més que segons quins mitjans!)http://blocs.mesvilaweb.cat/bloc/6129
http://joanpinyol.net/
http://malerudeveuret.blogspot.com/2009/03/pepe-rubianes-in-memoriam.html
http://lamevaillaroja.blogspot.com/2009/03/adeu-pepe.html
http://blocfpr.blogspot.com/2009/03/pepe-rubianes.html
