diumenge, 1 de març del 2009
dilluns, 23 de febrer del 2009
De la nostra llum...(Tot recordant Joaquim Folguera)
MATÍ DAURAT D’HIVERN
Joia d’hivern. El matí
és la fruita poc madura. L’assaboresc, mes perdura
aviat l’aspre sabor.
Aquest matí és com un audaç desig d’amor.
Joia d’hivern. La nova llum és viva
però trencadissa:
la il·lusió pura i fonedissa
d’amor que no té demà.
Aquest matí és una rosa que es desfà.
Joia d’hivern. La multitud
s’esplaia dins ta joia pura.
És la follia que es mesura
en el nou aire l’elasticitat.
Aquest matí és un desdejuni de pecat.
Joaquim Folguera i Poal
(Colònia Güell, Sta.Coloma de Cervelló 1893 - Barcelona 
1919)
Just un 23 de febrer de fa 90 anys va morir, als 25 anys, un jove poeta anomenat Joaquim Folguera. Era fill de Manuel Folguera, que exercia un carrec destacat dins la fàbrica de la Colònia Güell, inagurada tres anys abans del naixement d'aquest poeta. Ja de molt jove li diagnosticaren una greu malaltia. Va començar a estudiar peritatge mecànic, però ben aviat els metges li prohibiren estudiar. Progressivament invàlid s'abocà a la literatura amb una intel·ligència i una cultura excepcionals. Apart de poeta, també fou traductor i crític literari. Hi ha qui el situa en la corrent del noucentisme, però de fet fou un dels impulsors de les noves avantguardes literàries a Catalunya, juntament amb el seu amic J.V.Foix.
Per això, avui, coincidint amb aquesta efemèride he volgut rescatar dos dels seus poemes que més m'agraden.+info a...http://www.escriptors.cat/autors/folgueraj/pagina.php?id_sec=818
divendres, 20 de febrer del 2009
No sé jugar amb màscares...
No sé jugar amb màscares, amics.
Estimo massa les paraules nostres
De molts llavis de cendra, crit i flama.
No em serveixen per fer-ne hàbil disfressa.
D'uns pocs pensaments clars.
Ni per bastir-me, en arbres de misteri,
Nius de somnis remots. A la cruïlla
dels camins de la nit, la veu ressona:
Hem escollit, en l'espera de l'alba
Els dards de la veritat, o un dur silenci.
Maria Àngels Anglada ( Vic, 1930 - Figueres 1999)
Un poema que recorda a les màscares d'aquests temps de carnaval i almateix temps un record per aquesta gran escriptora que fa deu anys que ens va deixar.
1 anys sense Palau i Fabre (Josep Pedrals diu Palau i Fabre)
Aquest finals de febrer celebrem que fa un any va morir un dels escriptors més polifacètics. Un poeta que admirava Picasso i que durant molts anys va ser un autèntic desconegut per molts. Els darrers anys la seva obra va donar un tomb i el nom de Palau i Fabre va començar a ser reconeguda com una figura cabdal. Un any després de la seva mort diversos homenatges i recitals el recorden. He decidit recuperar aquest video en motiu del norantè aniversari on el jove Josep Pedrals canta el poema "La cançó més banal" acompanyat del guitarrista Albert Sagrera.
Contra la crisi, el metge m'ha recomenat una dosi diària d'ironia...
Com que no la venen en farmàcies, estic fent una recerca acurada.
He fet una primera immersió en la catosfera més immediata i m'he trobat amb els següents resultats:
http://elmundotoday.com
Mai un diari havia sigut tant divertit!
http://www.tv3.cat/pprogrames/polonia/polSeccio.jsp
Polònia:Portal de conegut programa televisiu.
http://www.tv3.cat/programa/21405
Crackòvia: portal del bessó televisiu de Polònia.
http://premsafolla.com
L'actualitat des del punt de vist més foll.
http://kollonades.blogspot.com
Recull de premsa absurda.
http://absurddiari.blogspot.com
Comentaris de notícies absurdes.
http://avi-ninotaire.blogspot.com
Els dibuixos d'un veterà ninotaire de la catosfera.
http://jrmora.com/blog
El punt de vista d'un veterà dibuixant gràfic.
http://telamamaria.blogspot.com
Ironia i reflexió a part iguals.
http://laiaiatecaspa.blogspot.com
Ironia nostrada.
http://lostartsecret.blogspot.com
L'ironia quotidiana de l'Òscar que la guarda en un pot de Cola-Cao i somia fer una versió alternativa del "Cuentáme".
S'ACCEPTEN SUGGERIMENTS...
La poesia de Tranströmer
Durant els mesos ombrius la meva vida espurnejava
SPOTS PER CONSCIENCIAR EL MÓN
Aquest és un spot increïble d'Amnistia Internacional. En el món on vivim, la seva continua sent una tasca molt important.
I spots com aquests no poden deixar a ningú indiferent.
La Revolució
dimecres, 4 de febrer del 2009
Z de Zheng He
Els grans viatges de Zheng He
dimarts, 3 de febrer del 2009
Y de Youtube's moments -Stand by me:
Playing for a change és el projecte internacional de documental coordinat per Mark Johnson. Ve a ser com un work in progress...van filmant fragments i els van penjant a la xarxa. Hi ha músics de carrer de tot el món. Tots versionen el mateix tema. La música com a mitjà per unir cultures i persones de llocs molt remots i molt diferents. Un projecte per donar oportunitats a aquells que tracten de guanyar-se la vida amb el seu art enmig del carrer. El documental és per la Fundació Playing for change i pretèn entre altres coses recaptar fons per aixecar la primera escola de música d'aquesta Fundació a Sudàfrica. Un gran projecte. Una gran iniciativa. Uns grans músics.
Y de youtube's moments (fragment de Groundhog Day)
Un dels molts moments coneguts d'una de les millors comèdies dels anys 90. Groundhog day va ser traduït com El dia de la Marmota o Atrapat en el temps.
Justament ahir a EE.UU era el dia de la Marmota. De fet, hi ha dies que es repeteixen més que el dia de la Marmota. Hi ha dies que semblem atrapats en el temps. Catalunya sembla a vegades immersa en un perpetu dia de la Marmota amb debats que no porten enlloc, polítics sense carisma, frustracions estatutàries, rodalies perpètues, cortines de fum com la compra d'Spanair i un llarg etcètera...
No trobeu que a vegades semblem atrapats en el temps?
X de Xinès
Potser també t'agradarà...
