Articles destacats...

El món de la catosfera catalana és realment ampli, divers. Hi ha qui diu que trobar un bloc on hi trobem quelcom d'interesant o que ens atrapi no és fàcil. Hi ha qui pensa que alguns blocs veuen massa dels mitjans importants i són simplement una reiteració d'aquelles notícies que ja pots trobar a molts altres llocs però amb una visió personal del blogger. Hi ha qui diu que hi ha blocs que es retroalimenten d'altres blocs. Avui he caigut en aquesta temptació.En fi, navegant per la xarxa he trobat algún que altre article interesant en algún blog i us en volia recomanar la seva lectura...
"La nostra gent" Roger Palà trenca una llança a favor d'aquelles persones que conformen la nostra societat i estan involucrats en mil lluites. Un article per deixar de creure en el "català perplex" que tan hem sentit últimament.
http://blocs.mesvilaweb.cat/rpala
"Uns altres segadors" de Jaume Subirana. Se'ns explica que en el seu dia Salvador Espriu va fer una petita incursió en l'himne nacional i l'autor ens presenta la seva particular versió que formarà part de l'espectacle "Romanços i estampes del 21". Curiós.
http://www.jaumesubirana.blogspot.com/
"Ni el príncep ni la Blanca" d'en Climent. Particular i lúcida reflexió sobre el fet que a Poblet hagin descobert que les restes d'una de les tombes no són del príncep de Viana.
http://blocs.tinet.cat/blog/el-bloc-den-climent
"Pseudocoses" Particular reflexió des del web-blog de Gumets.
http://www.gumets.net/
"Els Shan" de Jaume Mestres. Aquest català que viu a l'altre extrem d'Àsia ofereix en el blog de l'Altair interesantíssims articles sobre la realitat d'aquests països. En aquest cas sobre la brutal situació de la gent que viu a l'estat de Shan que pertany a l'actual Myanmar.
http://www.altairblog.com/usuario/jMestres/blog/15/Onze_de_Setembre_Els_shan
Vet aquí un petit tast d'articles que m'han sobtat...

No oblidar (o la lluita personal de Joan Pinyol)

"No vull l'avi enterrat amb el seu botxí"

El Diari d'Igualada va publicar dies enrere un reportatge sobre la lluita personal d'algunes famílies per treure del Valle de los Caídos les despulles d'alguns igualidins i anoiencs. Més concretament parlava de la lluita personal de la família de l'escriptor Joan Pinyol per treure les despulles del seu avi.

La Història em va sobtar i la vaig llegir amb interès. I molt més tractant-se d'en Joan Pinyol, professor de secundària i dinàmic escriptor de la comarca de l'Anoia. De fet en Pinyol el vaig conèixer, farà 11 anys, quan va organitzar a Capellades, el seu poble, el 17è congrès de l'AJELC. En Joan Pinyol és una persona d'esperit crític i la seva és la història de moltes famílies que lluiten perquè les despulles dels seus familiars puguin descansar on es mereixen.

Hi ha qui és molt crític amb les lleis de la memòria històrica...Tot país necessita tancar capítols i el nostre país fa temps que n'hauria d'haver tancat uns quants.

Bé, l'enllaç del bloc d'en Joan Pinyol està habitualment en el llistat de blogs però l'adjunto igualment perquè entreu i us pogueu llegir tot i cadascún dels articles que escriu. Realment molt interesants. Sobretot els que fan referència a aquest particular cas per portar les despulles del seu avi que des d´aquí vull transmetre tot el meu suport.

http://blocs.mesvilaweb.cat/bloc/view/id/6542

Un riu...

"Els pensaments flueixen per la ment

com rius cabalosos

que es precipiten vora el mar

corren enfurismats

com cavalls desbocats

en un platja encisadora.

Ells són el riu.

Nosaltres només som la terra

on s'ha de bellugar serenament,

la terra on reposa calmat

en temps de verema

i s'excita enutjat en temps de tempesta. Busca l'equilibri en la balança!

Lloa'l com la maragda més preuada. Els pensaments ens han de fer lliures i són el contingut del riu de les nostres vides."

(Aquests versos els vaig escriure fa gairebé deu anys i formen part del poemari "Poemes del camí" que el podeu trobar penjat al portal Joescric.)

http://www.joescric.com/publica/comunidad/obra.aspx?cod=6982

(La foto correspon a la ciutat de Grenoble, al nord de França. És una foto que correspon a les vacances del meu cosí, en Xavi A. Gràcies Xavier!)

Els rius com a eixos bàsics de la vida de molts territoris i la cultura de l'aigua han sigut temes de l'Exposició Internacional de Saragossa que aquest cap de setmana tanca les portes. Aquesta Expo haurà servit de debò per prendre consciència de la necesitat de preservar els rius i fomentar una nova cultura de l'aigua? Vet aquí una pregunta que deixo a l'aire...Quanta vida hi ha en un riu i que poc que ens importa a vegades!!!

Elogi de la lentitud

Què passaria si ens prenguessim la vida amb un altre ritme? Què passaria si fugissim dels rellotges, despertadors, horaris, i per un instant poguessim apreciar com una gota d'aigua cau i mulla les plantes o mulla el terra sec. Hi ha una altre ritme potser...I des de fa un temps hi ha diverses corrents de pensament anomenades "slow", que lluiten per transmetre un nou ritme a les agitades vides occidentals. Un nou ritme en els menjars, la feina, en fi en el dia dia...La lentitud està malvista en els nous temps, però saber prendre's el temps necessari per apreciar determinats moments de la vida suposo que no està tan mal pensat. Per il·lustrar el tema un impactant video... (aviso: les imatges no són gaire poètiques!!)

La possibilité d'une île

"La possibilité d'une île" és un poema de Michel Houellebecq i també és el títol d'una de les cançons que Carla Bruni canta en el seu darrer treball.

Bruni posa música al poema de Houellebecq i ens demostra la seva habilitat per musicar textos aliens com ho va fer en el seu segon treball on posava música a textos de poetes anglosaxons. Què dir de la Bruni que no s'hagi dit? La seva és l'agitada vida d'una noia italiana, filla d'una família benestant, que va abandonar la carrera d'arquitectura per convertir-se en model, reciclant-se més tard en cantant i acabar sent la dona del president francès, amb un fill inclòs, però en aquest cas d'un filòsof.

Però hi ha una altre Bruni...que personalment és la que m'interesa més: una Bruni sensible que ha lluitat per tirar endavant un projecte musical, bebent directament del folc i de la chanson francesa. Segurament aquest tercer disc no és tant fresc com el primer, ni tant carregós com el segon però és un disc perfecte per escoltar al vespre quan busques la tranquil·litat i la serenor. Les cançons transmeten melangia, tendresa, tristesa, serenor també...Hi ha qui considera la seva música carrinclona. Personalment crec que és un disc perfecte per estirar-se al sofà i escoltar-lo sense presses.

10 anys sense la Maria-Mercè Marçal

Fa 9 anys des de la secretaria de l'AELC em van encarregar que elaborés la documentació de la pàgina de la Maria-Mercè Marçal. Feia un any que havia mort i la veritat no va ser fàcil elaborar la biografia d'una escriptora que 4 anys abans havia rebut molts reconeixements a través de la seva gran novel·la "La passió segons Renée Vivien" (Premi Carlemany 1994). Evidentment 10 anys després la seva obra ha format part de moltes antologies i se la considera una veu poètica imprescinble dels últims 30 anys. La seva és una poesia emotiva on les vivències de la pròpia poeta són bàsiques per entendre el seu món. La seva poesia va molt més enllà de les seves obres més recordades que són Cau de llunes i Bruixa de dol.
La seva poesia va molt més enllà de la recordada divisa:
"A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel".
No controlo si s'han fet gaires actes commemoratius. Des d'aquí el meu record.
+info a la pàgina que en el seu dia vaig elaborar i que anys després ha tingut una bona actualització de la seva filla Heura Marçal Serra.
http://www.escriptors.cat/autors/marcalmm/pagina.php?id_sec=27
+info d'altres autors...
http://www.escriptors.cat/autors.php
Si voleu, també, a través d'aquesta pàgina, podeu consultar altres autors que en el seu dia vaig elaborar la documentació: Maria Àngels Anglada, Joan Salvat-Papasseit, Josep M de Sagarra, Josep Palau i Fabre, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Jordi-Pere Cerdà, Vicenç Riera-Llorca, Frederic Soler "Serafí Pitarra", Miquel Llor, Miquel Costa Llobera, Ignasi Iglesias.

No oblidem

És important recordar que no només va ser bombardejada Barcelona. El setge de la guerra civil va afectar a moltes altres poblacions. L'11 de setembre d'enguany fa 70 anys que van bombardejar la fàbrica de la Colònia Güell. L'efemèride serà recordada a través d'uns seguit d'actes: pel·lícules, exposicions i l'acte principal...un col·loqui amb testimonis de l'època.
+info a...
http://www.santacolomadecervello.org/agenda.htm

Un poble existeix si té memòria.

Tornem-hi!

Tradicionalment el setembre és el mes de la verema on es recullen els fruits. Però també és el temps de sembrar-ne de nous.
És temps d'inicis i de retorns. O potser no. Potser és una maleïda rutina que no sabem com treure'ns de sobre. Per què serà que els mesos tenen una pauta tan marcada?
Amb el record encara de les vacances encetem el sant tornem-hi.
(Com a il·lustració un quadre del meu avi F.Boloix que sempre m'acompanya)

Postals d'estiu...

El Sol es pon a Menorca

L'horitzó. El mar. El sol d'estiu que es pon després d'un dia intens d'estiu.

Hi ha imatges que conviden a estar-se una llarga estona contemplant-les. Vet aquí dues imatges de les vacances del meu germà, en Francesc, que podrien ser dues boniques postals d'estiu. (gràcies per les imatges, Francesc!)

Nàufragiobrer recomana...

Aquí teniu la meva llista de recomenacions estiuenques...
Un festival...
Festigàbal 08. 17 - 18 - 19 d'agost. Ahir va començar la seva tercera edició. Jazz, poesia i música a la plaça Rovira durant les festes de Gràcia.
+info a la pàgina...
http://www.heliogabal.com/
Cinema d'estiu...
La mòmia. La tomba de l'emperador Drac. Tercera entrega de Rick O'Connell i la seva família, en aquesta ocasió a la Xina. Recomenable per passar una tarda entretinguda d'aventures.
El caballero oscuro. Sisena entrega cinematogràfica de les aventures de Batman. Christopher Nolan, el director, ha creat una cinta dura, sinistre, fosca...on el malvat Joker és una autèntic psicòpata i tot plegat té un cert regust agredolç. La intrepetació del Joker a càrrec del difunt Heath Ledger és una bona interpretació. El film no em va desagradar però vaig tenir la sensació d'haver vist un Batman que no té res a veure amb el Batman de les 4 primeres entregues.
Mamma Mia! Haig de confessar que m'ho vaig passar molt bé amb aquesta peli. Previsible? Potser sí...Petarda? Potser també...però que es pot esperar d'un nou film que té com a base musical les cançons d'Abba...Realment cal destacar la fotografia i el muntatge del film. Totalment recomenable per passar una estona agradable.
Tele d'estiu...
Herois. Continuen les aventures de la segona temporada d'aquesta série. Tv3 ens ha donat una bona série a l'estiu. (dijous a la nit)
Herois quotidians...Humor surrealista o aparentment realista. (dilluns a la nit)
Un llibre...
El misteri de l'amor. Joan Miquel Oliver. Empúries, narrativa nº321.
El compositor i lletrista del grup mallorquí Antònia Font ens demostra que és una persona polifacètica i crea una novel·la pop, alegre, cruel, cínica i políticament incorrecte.
Una novel·la gràfica...
Ciutat de vidre. Paul Auster. Novel·la gràfica adaptada per Paul Karasik i David Mazzucchelli. Amb una introducció d'Art Spielgelman. Brillant adaptació al món del comic d'uns dels primers llibres de Paul Auster. Editat per Angle Editorial.
Una retrospectiva d'un autor...
J.G.Ballard. Autòpsia d'un nou mil·leni. Al CCCB.
Interesant retrospectiva d'aquest autor. (El passat dia 12/08 vaig escriure una breu ressenya. Entreu a l'etiqueta Autors)
Exposicions...
Ukiyo - e. Imatges d'un món efímer. Art japonès a la Pedrera. (fins el 14/09)
Duchamp, Man Ray, Picabia. Retrospectiva d'aquests creadors al MNAC. (fins el 21 de setembre)
Entre el Sagrat i el profà. El Renaixament a Prato. Magnífica retrospectiva al Caixaforum. (fins el 28/09)
Oblidant Velázquez. Las Meninas. Una mostra per veure com un quadre ha influït en la història de l'Art. Al Museu Picasso. (fins el 28/09)
Fotografia...
El llegat de Reuters. Mostra de les millors fotos d'aquesta agència. Són esplèndides fotos de temes de l'actualitat més punyent dels últims anys. Al Palau Robert. (fins el 31/08)
Un CD...
Costa Azul de Sidonie. Fa poc em van passar aquest cd i tot i que no és d'aquest any, escoltant les seves cançons tens la sensació d'estar en una terrassa d'estiu mirant el mar.
http://www.sidonie.net/
Una cocteleria...
Si teniu ganes d'anar fer el turista noctàmbul per Barcelona i us voleu apropar al Casc antic, darrera de la plaça St.Jaume hi ha l'Ascensor, una cocteleria bar per posar el toc final a un sopar.
L'Ascensor. c/Bellafila, 3. Barcelona
Un blog eròtico - festiu...
http://www.la-cuca-al-cau.blogspot.com/
Una revista...
Condé Nast Traveller. Revista de viatges amb elegants propostes.
http://www.revistatraveler.com/
Un blog de viatges...
http://www.km369.blogspot.com/
Propostes viatgeres...
El passat dia 15 vaig escriure 15 post sobre 15 llocs de 15 viatges que havia fet els darrers 5 anys. Podeu anar a l'arxiu...dia 15/08 - etiqueta Paisatges i Viatges. I si us ve de gust llegir-los del primer a l'últim.
15 posts sobre 15 llocs...París, Roma, Berlín, Praga, Viena i Budapest, Amsterdam, Lisboa, Bolonia i Florència, Pisa, Ginebra i Zurich, Munich, Baviera, Varsòvia i Cracòvia, Milà i Bergamo i el Llach Maggiore.

Postals, records i viatges (XV): el Llac Maggiore

Viatges '03 - '08:

El llac Maggiore. Les illes del Golf Borromeo: les isoles Madre, Bella i superiori dei pescatori

Una de les grans sorpreses del meu darrer viatge fou descobrir la zona dels llacs al Nord d'Itàlia i en concret les illes del Golf Borromeo al llac Maggiore. La família Borromeo fou una important família aristocràtica que hi tingué varios palaus. Són bonics els jardins, els palaus i es respira una calma molt reconformant.

Postals, records i viatges (XIV): Milà i Bergamo

Viatges '03 - '08:

Milà i Bergamo
Saber capbussar-se en una ciutat és quelcom important per saber-la fruïr lluny dels esteròtips. Aquestes dues imatges corresponen al meu darrer viatge del mes d'abril. Una breu escapada a la Llombardia. Milà n'és la seva capital. I pateix el tòpic de ciutat grisa i poc estimulant. Més enllà del gran Duomo, del teatre de l'Scalla i de les galeries Vittorio Emmanuelle hi ha més de mitja dotzena d'esglésies, galeries d'art i pinacoteques molt interesants. La foto correspon a un dels patis del castell Sforzesco. Un bonic pati. L'altre foto correspon a Bergamo. El seu atractiu es troba en la seva città alta. Una casc antic emmurallat dalt d'un turó on es divisa una bona vista. Els seus carrerons ens apropen a com deuria ser la seva ciutat medieval. Un lleó o potser varios. Els trobem a les fonts i a les entrades de les esglésies. El lleó era el símbol de la regió del Véneto i Bergamo sempre va tenir una gran vinculació amb aquesta regió per això els lleons són els grans símbols de les ciutats.

Postals, records i viatges (XIII): Varsòvia - Cracòvia

Viatges '03 - '08:

Varsòvia - Cracòvia

A principis d'aquest any vaig tenir l'oportunitat de visitar aquestes dues grans ciutats poloneses. Grans no per les seves dimensions, sinó pel que signifiquen històricament.

El que més impressiona de Varsòvia és pensar que fou una ciutat totalment destruïda en un 80% durant la IIª Guerra Mundial. Hi havia postals amb la imatge de l'abans i el després i esborrona pensar com és que hi hagut ciutats que han patit tant. Avui, el casc antic està totalment reconstruït i és patrimoni de la UNESCO. A la plaça del mercat hi ha una sirena. És l'emblema de la ciutat. Una sirena? Però si no hi ha mar? El riu Vístula travessa no només la ciutat sinó tot el país i també travessa Cracòvia. Vet aquí una estàtua d'una sirena de riu.

L'altre foto correspon també a la plaça del mercat però de Cracòvia. La gran plaça té detalls com aquesta escultura del gran Igor Majoraj. Les seves escultures ja s'han exposat a més d'una ciutat i també són autèntic emblema.

Postals, records i viatges (XII): Castells de Baviera

Viatges '03 - '08: Els castells de Baviera

Aquesta foto és una de les meves predilectes. La vaig fer fa un any prop del castell de Neuschwainsten. Aquests castells foren creats pel Rei Ludwing II de Baviera, el conegut rei boig. Va estar apunt de casar-se, era un home culte i eremita que va fondre's la fortuna del país creant castells. Un dia, el van trobar mort prop d'un d'aquests meravellosos llacs. No tenia ni 40 anys. A partir de llavors va convertir-se en mite i el seus castells en el seu millor llegat.