Dalí i Disney (i una petita descoberta)

El següent video és una petita meravella que ens mostra la relació efímera però relació intensa entre dos genis: Dalí i Disney.

EL GRAN RETORN D'OFFSPRING

LA BANDA DE ROCK AMERICÀ OFFSPRING HA TORNAT I HO HA FET AMB CANÇONS CARREGADES D'ENERGIA I  BONES LLETRES QUE ENS PARLEN DEL DIA A DIA I DEL FUTUR

La rabia y los sueños/ Miedo a despertar de Habeas Corpus

CANÇONS QUE MAI SENTIRÀS A LA RÀDIO PERÒ QUE RETRATEN MOLT BÉ ELS NOSTRES TEMPS ACTUALS...I EL SENTIMENT DE MOLTS CIUTADANS.

Decadència (de Jordi Tena)

                          [imatge de Pulo extreta de www.loscuatroelementos.wordpress.com]

                                                          

DECADÈNCIA

La dialèctica no ha mort:

una idea va vèncer

i l'altra fou derrotada.

Les hordes envaeixen les ments

de la vella Europa,

sembren la terra de rars arbustos,

plens de fruits amargs.

Molts els tastaran

i s'ennuegaran en silenci,

com animals afamats en la nit.

Potser una llum nova

faci créixer l'herba fresca

i ens retorni el somriure.

Jordi Tena

extret del poemari "Vent de pau" publicat per Comanegra dins la Col·lecció finestres, Barcelona, 2012.
Hi ha poetes anònims que a poc a poc a través d'editorials molt minoritàries com Comanegra estan arribant a més gent. El bon company Jordi Tena, amb el que ens uneix una passat AJELCià comú, m'ha fet arribar el seu primer llibre de versos, al qual des d'aquí li agraeixo i he aprofitat el tancament d'una nova temporada de Nàufragiobrer per compartir aquests magnífics versos que retraten d'una forma molt precisa els temps actuals.

D'apocalipsis, nàufrags i altres frases de José Saramago...

Yo me considero como el náufrago de un barco que se hunde. Uno está a punto de ahogarse, pero hay una tabla a la que se aferra. Es la tabla de los principios. Todo lo demás puede desmoronarse, pero, aferrado a ella, el náufrago llegará a una playa. Y después, con esa tabla, podrá construir otro barco, evitando cometer los errores de antes. Con ese barco intentará llegar a otro puerto.


La Nación, Buenos Aires, 11 de mayo de 2003
                                            *****
                                
No quiero ser apocalíptico, pero el espectáculo ha tomado el lugar de la cultura. El mundo se ha convertido en un escenario, en un enorme show. La mitad de la población mundial vive de dar un espectáculo a la otra mitad. Y probablemente llegará un día en que ya no habrá público y todos serán actores, y todos serán músicos.



Zero Hora, Porto Alegre, 12 de abril de 1997
                                            *****
La literatura tiene influencia en las personas. Pero ¿el que dispongamos de Cien años de soledad desde hace una cantidad de años ha cambiado algo? No. La literatura es una aventura personal. Es como si nos dejaran en una isla desierta y tuviéramos que hacer nuestros propios descubrimientos, abrir senderos, buscar fuentes. Eso es la lectura. No tengo la esperanza de que mis libros cambien la humanidad. Ésa no es la función de la literatura.



El Tiempo, Bogotá, 9 de julio de 2007




                               José Saramago
                                 (1922 - 2010)                       [què ràpid passa el temps, avui just fa dos anys que ens va deixar aquest lúcid escriptor i l'he volgut recordar amb aquestes paraules.]

De nàufrags i d'esperances...(1 frase d'Ovidi)

La esperanza hace que agite el naufrago sus brazos en medio de las aguas, aún cuando no vea tierra por ningún lado.

Ovidi

(Poeta de l'antiga Roma. El seu talent i la seva intel·ligència el varen convertir en un autor clàssic de tots els temps)

[En el seu dia quan vaig escollir el títol d'aquest bloc ara fa 4 anys ignorava totes les connotacions, cites i referents que amagava una de les seves paraules] 

El poder de les cireres

Avui revisant les estadístiques de Nàufrag i Obrer he vist que el post més visitat ha sigut:

http://naufragiobrer.blogspot.com.es/2009/05/el-temps-de-les-cireres-de-montserrat.html

Sí, senyors, un post dedicat a "El temps de les cireres" de Montserrat Roig.
I m'he preguntat: que té aquest post que hagi conseguit ser el number 1 de visites i descàrregues d'aquest blog?
És el poder d'un títol, d'una història però sobretot d'una gran escriptora que deixava anar frases com aquestes:
“La cultura és l’opció política més revolucionària a llarg termini.”
                             Montserrat Roig
                                 (1946 - 1991)

Petjades...

                                                     (imatge: magdalenafoto.blogspot.com)
Durant els mesos que aquest blog ha deixat d'estar actiu he seguit per curiositat les estadístiques que el propi espai ha generat. No ho hauria dit mai...però un blog segueix tenint vida després de la vida activa que li dona el seu autor. (Suposo que gràcies als motors de cerca de google i al fet d'estar enllaçat a múltiples pàgines). És una sensació estranya però al mateix temps és gratificant que segueix tenint vida més enllà de la voluntat de l'autor.
(És bonic pensar que determinats escrits segueixen sent llegits tot i ser escrits en unes circumstàncies molt concretes)
Ho confesso...no he pogut evitar escriure aquest post per transcriure el següent:

                    AQUEST BLOG AVIAT SUPERARÀ LES 21.000 PÀGINES VISTES!
                                                   (Simplement gràcies!!)
És curiós que a vegades no som conscients de les petjades que anem deixant per la xarxa.  Els rastres que anem deixant. Suposo que tot té la cara i la creu i per això en el seu moment vaig escriure la següent reflexió:
http://jardidigitaldengb.blogspot.com.es/2012/03/rastres.html

Us convido a que llegiu aquesta reflexió escrita a partir d'un interesant article que vaig llegir i del qual en destaco la següent frase:  "La gent encara no és conscient, però va camí de ser-ne, que tot el que publiquem a la xarxa és públic, i hi queda per sempre"

Bon dia i bona sort!!

Hi ha un full en blanc que ens espera.

Escriurem nous mots i nous camins.

Un full en blanc com un nou dia,

o un nou any.

(Gràcies per compartir aquest espai)

I ara sí que et dic:

Bon Any. Bon dia. Bona sort!



Nàufragiobrer

Apaga el foc (Joan Vinyoli)

Apaga el foc,
encén el llum,
busca el teu lloc
i mira el fum.

Joan Vinyoli

(Barcelona 1914 - 1984)

Bona nit i bona sort!

Tanco l'última pàgina d'un llibre,

i sé que, de mots, n'hauré d'escriure de nous

i de fet, ja n'he començat a escriure

de nous...

Per un moment em retrobo amb les paraules

que he deixat enrere

i per un moment, m'adreço a tu,

bon amic, bon lector...

Potser m'adreço a tu per últim cop

en aquest espai que tantes coses m'ha donat.

Mira el cel. Potser hi ha un estel de Nadal

que ens contempla i ens vigila

o potser no...

Però per un moment contempla'l com si fos

l'últim cop...

I deixa'm que et desitgi

bones festes,

bona nit,

bona sort!

Nàufragiobrer

Renéixer

En temps de tenebres, m'he trobat aquesta frase:
"L'èxit a la vida no és guanyar sempre, sino no desanimar-se mai."
(en els temps que vivim no desanimar-se no és fàcil!, sinó més aviat el contrari.)
La vida és tan ciclíca com efímera. De fet, guanyar, guanyar, no crec que les persones guanyin massa vegades, sinó tot el contrari és una lluita diària contra l'abisme i l'hòstia constant.
Com que la vida és ciclíca i efímera suposo que hi ha moments que cal renéixer i potser per això Nàufragiobrer, des del passat dia 1 de Novembre s'ha reencarnat en Fulldenaufragis:
http://fulldenaufragis.blogspot.com
Gràcies per les vostres visites i comentaris. Una salutació i a reveure!!!

Renéixer (en temps de tenebres)

És curiós que ens atrapi tot allò que és efímer com un blog, un maleït llibre o una repetida cançó.
És curiós que des de que vaig escriure l'últim post, em vaig pensar que seria l'últim. Aquest és només un post, podríem dir-ne pòstum. Com una espècie de bonus track d'un disc. Allò inesperat que no esperaves fer (mai millor dit).
Puigcarbó reflexionava aquests dies sobre el llarg i ample de blogs inactius que omplen el ciberespai com un estrany cementiri de cadàvers virtuals...
http://blocfpr.blogspot.com/2011/10/el-cementiri-dels-blocs-oblidats.html
http://blocfpr.blogspot.com/2007/04/de-comiats.html
http://blocfpr.blogspot.com/2011/11/marmessors-digitals.html
Confesso que aquests dies cercant informació pel nou blog...si, nois, sí...ara us ho explico...estava escrivint un post sobre un jove poeta mort recentment i vaig decidir fer una cerca per la xarxa i em va fer una certa esgarrifança entrar en seu blog que havia escrit poques setmanes abans de la seva tràgica mort. Curiós comentari escrit en el dia dels difunts. La xarxa pot ser molt útil i té les seves coses prou interesants que fa que tots estiguem interactuats...però, no enganyem, hi ha vegades, que la xarxa pot ser molt cruel!
********************
No sé si existeix el dia dels blogs difunts, però si no existeix s'hauria de crear. Potser en tal dia rememoria la meva vida electrònica anterior amb el present blog Nàufrag i obrer (2008 - 2011), Lletres i Paisatges del Baix Llobregat (2009 - 2011) i Escrits del fum (2009 - 2011?); aquest darrer podríem dir que està en coma i no sé si li donaré un temps més de vidilla.
****************
El gran SM em va preguntar si hi hauria tercera temporada de Nàufrag i Obrer. Vaig contestar-li que no ho tenia clar i que després de les vacances ho decidiria. Han passat gairebé més de dos mesos i mig i confesso que aquest parentèsi (ni breu ni llarg) m'ha anat prou bé per desconnectar i patir el síndrome d'abstinència blogaire que consisteix en allò que em dic a mi mateix: no curaràs mai! El profeta i blogaire Puigcarbó m'ho va advertir: no diguis que d'aquesta aigua no en tornaràs a veure...perquè certament això no es pot dir mai! Ja et dic jo que hi tornaràs a caure.
Un dia remenant per la xarxa nous dissenys de plantilles per a blogs en vaig trobar un de prou bonic i em va agafar un no sé què...de dir-me a mi mateix...i perquè no?
Aquí ho explico...
http://fulldenaufragis.blogspot.com/2011/10/verins-20.html
Cal dir que m'ho he pensat dos cops això de tornar a la vida electrònica blogaire. Els blogs creen bons i mals hàbits i l'experiència de tres anys i mig m'ha servit per quelcom.
Un servidor ha pensat de crear un espai a l'estil d'un blog-magazine amb seccions fixes. Serà un nou blog de periodicitat mensual que espero que tingui la mateixa sort i llarga vida com aquest blog.En fi...digue'm prudent o potser temerari!
*********
Ni que sigui per última vegada, agraeixo a tots i cadascuna de les persones que en algún moment han visitat, entrat, comentat i varen donar bona acollida durant tres anys i tres mesos a Nàufrag i Obrer.
***************
A partir d'ara us convido a visitar-me al següent espai: entreu, llegiu, comenteu, remeneu les seccions, els enllaços, si voleu enllaceu-me, recomeneu-me...en fi...
http://fulldenaufragis.blogspot.com/
****************
En temps de tenebres...potser cal renéixer, oi?
Salutacions a tots i a totes i gràcies pel vostre temps.

Els blogs són un art efímer?

Els blogs són un art efímer? Són un tros d'ànima que deixem en algún que altre post i que a vegades compartim.

Nàufrag i Obrer (2008 - 2011)

(que em perdonin els puristes per haver utilitzat la paraula art i la paraula blog i per haver-les juntat.) Una petita minoria sí que són autèntiques troballes, gairebé art visual; la gran majoria són refugis on hi aboquem i a vegades compartim una gran quantitat de coses...

Gràcies per haver compartit aquest espai

durant gairebé poc més de 3 anys.

Salut i cultura!!! I a reveure!!!