Renéixer (en temps de tenebres)

És curiós que ens atrapi tot allò que és efímer com un blog, un maleït llibre o una repetida cançó.
És curiós que des de que vaig escriure l'últim post, em vaig pensar que seria l'últim. Aquest és només un post, podríem dir-ne pòstum. Com una espècie de bonus track d'un disc. Allò inesperat que no esperaves fer (mai millor dit).
Puigcarbó reflexionava aquests dies sobre el llarg i ample de blogs inactius que omplen el ciberespai com un estrany cementiri de cadàvers virtuals...
http://blocfpr.blogspot.com/2011/10/el-cementiri-dels-blocs-oblidats.html
http://blocfpr.blogspot.com/2007/04/de-comiats.html
http://blocfpr.blogspot.com/2011/11/marmessors-digitals.html
Confesso que aquests dies cercant informació pel nou blog...si, nois, sí...ara us ho explico...estava escrivint un post sobre un jove poeta mort recentment i vaig decidir fer una cerca per la xarxa i em va fer una certa esgarrifança entrar en seu blog que havia escrit poques setmanes abans de la seva tràgica mort. Curiós comentari escrit en el dia dels difunts. La xarxa pot ser molt útil i té les seves coses prou interesants que fa que tots estiguem interactuats...però, no enganyem, hi ha vegades, que la xarxa pot ser molt cruel!
********************
No sé si existeix el dia dels blogs difunts, però si no existeix s'hauria de crear. Potser en tal dia rememoria la meva vida electrònica anterior amb el present blog Nàufrag i obrer (2008 - 2011), Lletres i Paisatges del Baix Llobregat (2009 - 2011) i Escrits del fum (2009 - 2011?); aquest darrer podríem dir que està en coma i no sé si li donaré un temps més de vidilla.
****************
El gran SM em va preguntar si hi hauria tercera temporada de Nàufrag i Obrer. Vaig contestar-li que no ho tenia clar i que després de les vacances ho decidiria. Han passat gairebé més de dos mesos i mig i confesso que aquest parentèsi (ni breu ni llarg) m'ha anat prou bé per desconnectar i patir el síndrome d'abstinència blogaire que consisteix en allò que em dic a mi mateix: no curaràs mai! El profeta i blogaire Puigcarbó m'ho va advertir: no diguis que d'aquesta aigua no en tornaràs a veure...perquè certament això no es pot dir mai! Ja et dic jo que hi tornaràs a caure.
Un dia remenant per la xarxa nous dissenys de plantilles per a blogs en vaig trobar un de prou bonic i em va agafar un no sé què...de dir-me a mi mateix...i perquè no?
Aquí ho explico...
http://fulldenaufragis.blogspot.com/2011/10/verins-20.html
Cal dir que m'ho he pensat dos cops això de tornar a la vida electrònica blogaire. Els blogs creen bons i mals hàbits i l'experiència de tres anys i mig m'ha servit per quelcom.
Un servidor ha pensat de crear un espai a l'estil d'un blog-magazine amb seccions fixes. Serà un nou blog de periodicitat mensual que espero que tingui la mateixa sort i llarga vida com aquest blog.En fi...digue'm prudent o potser temerari!
*********
Ni que sigui per última vegada, agraeixo a tots i cadascuna de les persones que en algún moment han visitat, entrat, comentat i varen donar bona acollida durant tres anys i tres mesos a Nàufrag i Obrer.
***************
A partir d'ara us convido a visitar-me al següent espai: entreu, llegiu, comenteu, remeneu les seccions, els enllaços, si voleu enllaceu-me, recomeneu-me...en fi...
http://fulldenaufragis.blogspot.com/
****************
En temps de tenebres...potser cal renéixer, oi?
Salutacions a tots i a totes i gràcies pel vostre temps.

Els blogs són un art efímer?

Els blogs són un art efímer? Són un tros d'ànima que deixem en algún que altre post i que a vegades compartim.

Nàufrag i Obrer (2008 - 2011)

(que em perdonin els puristes per haver utilitzat la paraula art i la paraula blog i per haver-les juntat.) Una petita minoria sí que són autèntiques troballes, gairebé art visual; la gran majoria són refugis on hi aboquem i a vegades compartim una gran quantitat de coses...

Gràcies per haver compartit aquest espai

durant gairebé poc més de 3 anys.

Salut i cultura!!! I a reveure!!!

Vacances pagades

Vacances pagades

He decidit d'anar-me'n per sempre.

Amén.

L'endemà tornaré
perquè sóc vell
i tinc els peus molt consentits,
amb inflors de poagre.

Però me'n tornaré demà passat,
rejovenit pel fàstic.
Per sempre més. Amén.

L'endemà passat l'altre tornaré,
colom de raça missatgera,
com ell estúpid.
No pas tan dreturer,
ni blanc tampoc.

Emmetzinat de mites,
amb les sàrries curulles de blasfèmies,
ossut i rebegut, i lleganyós,
príncep desposseït fins del meu somni,
Job d'escaleta;
llenguatallat, sanat,
pastura de menjança.


Prendré el tren de vacances
pagades.
Arrapat al topall.
La terra que va ser la nostra herència
fuig de mi.
És un doll entre cames
que em rebutja.
Herbei, pedram:
senyals d'amor dissolts en la
vergonya.
Oh terra sense cel!

Però mireu-me:
he retornat encara.
Tot sol, gairebé cec de tanta
lepra.

Demà me'n vaig
-no us enganyo aquest cop.
Sí, sí: me'n vaig de quatre grapes
com el rebesavi,
per la drecera dels
contrabandistes
fins a la ratlla negra de la mort.

Salto llavors dins la tenebra
encesa
on tot és estranger.
On viu, exiliat,
el Déu antic dels pares.

Pere Quart. Del llibre Vacances pagades, 1960.


En motiu dels 25 anys de la mort del gran escriptor Joan Oliver (Sabadell 1899 - Barcelona 1986), més conegut com Pere Quart, he volgut recordar un dels seus poemes i llibres més emblemàtics. Va ser poeta, dramaturg, narrador, traductor i periodista. Un dels poetes catalans més destacats i originals del S.XX.

Vet aquí l'últim poema de Nàufrag i Obrer.

Un servidor de vostès d'aquí una setmana també començarà unes curtes vacances.

Bones vacances i fins una altre!!

Viatjar, somiar...(best of national geographic photos 2010/2011)

Els videos i les fotografies de National Geographic podran dir tot el que vulguin però són increïbles i conviden sempre a viatjar i a somiar en móns i paisatges que potser mai trepitjarem.

Rauzier

Aquests dies hi ha al Museu Diocesà de Barcelona una retrospectiva de l'artista francès de renom internacional Jean-François Rauzier. Un artista que explora la fotografia i la manipula fins a convertir-la en un univers màgic i misteriós.Imatges increïbles que conviden a un món oníric.

El circo de la mariposa ("The butterfly circus")

Un dels millors curts que he vist a la xarxa: evocador, suggerent, màgic,commovedor, poètic...guanyador del premi al millor curt del certàmen "thedoorpost".
1ª part:

2ª part:

L'estiu és una ficció?

Vet aquí les dues últimes recomenacions literàries d'aquest blog:

Encara no he llegit cap llibre del Premi Nobel J.M.Coetzee però m'han recomenat:

Verano

J.M.Coetzee

Editat per Mondadori

Barcelona, 2010

"Incisiva, elegante y sorprendentemente divertida, Verano es la culminación de las memorias noveladas del Nobel sudafricano. Unas memorias que se completan con Infancia y Juvetud, publicadas en esta misma colección. Si en Infancia y en Juventud se cuestionaba qué significa escribir unas memorias, Verano revienta la noción de autobiografia, ya que en este libro todo y nada es, en cierto sentido, estrictamente real"

Times Literary Supplement
**********

Vet aquí un llibre que és llegeix d'una tirada i que m'ha agradat molt:

Els castellans

Jordi Puntí

Edita L'Avenç, Barcelona, 2011

“Teníem deu, onze, dotze anys. Aquella edat en què la ficció i la realitat es confonen (perquè la infantesa és una ficció). Quan ens barallàvem, o simplement ens intimidàvem els uns als altres, tots, castellans i catalans, vivíem en una ficció que ens semblava molt real. Una idea ens bullia al subconscient: ‘Ho fem perquè no ho hagin de fer els nostres pares; ells hi estarien d’acord, per això no ens renyaran’. I és veritat, no era cap disbarat pensar-ho així: no ens renyaven gaire. Ara tinc ganes de reviure aquella ficció infantil que ens dominava a tots. Sense manies ni compassions, sense provar de justificar res. Avui dia, a la vila industrial, tots els carrers són asfaltats i plens de cotxes. Has de sortir molt enfora si vols trobar descampats per jugar. Moltes fàbriques han tancat. Avui dia, als pisos on s’estaven els castellans hi viuen altres persones. A cada balcó hi ha una parabòlica, i molta roba estesa. Està previst que algun dia els tirin a terra. Ara la gent diu: ‘els moros’, ‘els negres’, ‘els xinos’. Miro enrere, trenta anys enrere, i penso que el passat funciona sempre com un assaig general del present”.

Teniu més informació en el següent blog:

http://elscastellans.blogspot.com/

Un nou paisatge/Inventari/ S'ha acabat

Vet aquí les darreres tres cançons de Nàufrag i Obrer. Cadascuna podria representar una generació de la música en català i al mateix temps convida a passar pàgina i començar una nova etapa.

Fi de la IIª Etapa d'aquest blog

Ara sí, ha arribat l'hora de liquidar la IIª etapa d'aquest blog.




Agraeixo les persones que encara fins avui, dia 20 d'agost han seguit amb interès els posts que he anat penjant (alguns pensats i d'altres com sempre improvitzats)



Algunes dades:


Nàufrag i Obrer (2008 - 2011)
(Cultura, literatura, art, viatges, música i algunes reflexions variades en l'àmbit social, laboral i polític)

4 temporades


II etapes (del 28 de juny de 2008 al 28 de juny de 2010 i de l'01 de Setembre de 2010 fins a 20 d'agost de 2011)


3 anys i gairebé 2 mesos


+15.490 visualitzacions


+15.940 descàrregues


+de 10.880 visites


+800 posts


+ 580 comentaris


+150 videos (gràcies a youtube) i + de 500 imatges (gràcies a google)


+40 seguidors


Curiosament el post més vist ha sigut: "L'Ot, el bruixot fa 40 anys" amb 227 visualitzacions del 18/09/2009 i el darrer post més comentat (amb 9 comentaris) "Pervivència dels blogs?" del 20/06/2011
*Curiosament dels grups que més cançons he penjat han esta: Sopa de Cabra+Gerard Quintana, Lax'n'busto, Els Pets i Gossos, Delafé y las flores Azules y del panorama internacional en Jack Johnson.

En tot aquest temps s'ha participat en alguns jocs literaris del Sr.Tibau, en un pessebre blogaire, en les històries veïnals, en les itineràncies poètiques, en el blogaire invisible, en el sant jordi blogaire 2011, en el dia del blogaire en crisi i en algunes propostes més que ara no em venen al cap. I també en homenatges a escriptors,que francament és del que em sento més satisfet com a blogaire, tot i que m'hauria agradat, per exemple, que aquest any s'hagués fet un homenatge a Sagarra en record dels 50 anys de la mort i és trist com un gran escriptor fins i tot passa desapercebut i ignorat en el món dels blogs. (a excepció d'un post d'Antaviana que el va recordar!)

Puntualment he fet diversos inventaris del blog que podeu trobar a la barra lateral del mateix...han sigut temàtics (art,cine, teatre, tv, etc) o de caràcter més general.

En fi, no us vull atabalar amb més xifres que no serveixen per res.

Us deixo amb una de les fites del blog: el post que recorda el dia 1001 de vida: http://naufragiobrer.blogspot.com/2011/03/1001-dies-de-vida-daquest-blog.html



A TOTS I A TOTES ELS QUE M'HEU SEGUIT FINS AQUÍ, EN AQUESTA SEGONA ETAPA BLOGAIRE MOLTES GRÀCIES. HA SIGUT UN PLAER!!!

Dues frases de F.G.Lorca

"Mira a la derecha y a la izquierda del tiempo y que tu corazón aprenda a estar tranquilo."

"El más terrible de los sentimientos es el sentimiento de tener la esperanza perdida."

Federico García Lorca (1898 - 1936), poeta i dramaturg espanyol

En motiu de l'aniversari de la mort del poeta granadí he volgut recordar dues de les seves frases.

Cròniques de futur...

Abans de tancar la paradeta, demà dia 20 d'agost, se m'ha passat pel cap pensar quins són els temes dels quals encara podria parlar en aquest blog si continués uns mesos més...
He decidit de fer pitonisso una vegada més...
Temes de futur:
Després de la febrada espiritual de la papamanía a Madrid, les pròximes setmanes vindran febrades molt més pesades i perilloses:
Adveniment de l'època mariana
(La verge no! Tot allò que suposarà que el Sr.Mariano sigui coronat President)
Un any de balanç de Mas-sianisme (o el que és el mateix, les noves cançons de les retallades que seguiran després del gran èxit estiuenc del "Pirmi") [que consti que no en volia fer ironia per respecte als afectats però la gestió que n'han fet té tela!]
La travessa del desert d'ERC i PSC.
La davallada del sobiranisme (Hi ha algú que encara faci consultes?)
El final de la febrada del 15 - M
El final del conflicte Libi i la sensació que les revoltes àrabs no han arribat on volien arribar i tot i haver enderrecot dictadors tot ha sigut un miratge.
El Dragon - Khan de l'economia i els nous rescats d'alguns països
El triomf a les eleccions franceses de Sarkozy (que sortirà a la foto amb el Baby -Bruni)
Conclusió: que fins el 20 -N, dia de les eleccions generalíssimes tindrem política, economia i especulacions per un tubo!
Per cert, el missatge de Nadal, tot i que su Majestad ja va mig coix i amb bastonet encara el farà Su Majestad y Su Alteza Real haurà d'esperar força temps...Per tant el Reialme, tot i que Espanyistán sembla que hi ha moments que més valdria fugar-se al Brasil, tot continuarà si fa on o fa igual. Per cert, el nº de la loteria de Nadal acabarà en 2.
********************
Pel que fa a altres temes d'interès social, cultural i esportiu: les teles nacionals seguiran emeten brossa i només es salvaran per alguna sèrie d'interés. En Mou seguirà fent de les seves i el Madrid abans d'acabar la primera volta voldrà venjar-se del Barça però no ho aconseguirà.
*********************
Hi haurà algún altre desastre natural sense avisar. S'acabarà l'any amb la sensació que haurem pogut sobreviure de nou a la mediocritat de l'Any III (o IV) de la Crisi Moderna. I ens seguirem evadim gràcies a evasions culturals o esportives.

Grans retorns

Aviat iniciarem el setembre i començarà una nova època de grans retorns.
Nàufragiobrer sempre ha volgut ser un blog que ha tingut interès per temes culturals i socials, però també, no he pogut evitar penjar-hi algunes de les meves debilitats musicals, basicament nostrades (música en català) i de tan en tan algún clip d'algún intèrpret més internacional.
Vet aquí un top 5 dels propers grans retorns amb els seus nous discos:
1.Red Hot Chili Peppers

2.Lenny Kravitz

3.Coldplay

4.Wilco

5...I en l'àmbit estatal: Amaral

I en l'àmbit més nostrat el retorn dels Sopa de Cabra...

El camí en solitari del Sr.Gallagher...

Per aquells que en el seu moment vàrem seguir els Oasis i vàrem veure com els dos germanets varen acabar a hòsties...Almenys és reconfortant saber que un dels cervells del grup segueix en solitari i segueix fent bona música i suggerents videos.

Devorar París

"Devorar París - Picasso 1900-1907". Aquests dies al Museu Picasso s'hi pot veure una interesant exposició temporal sobre els seus inicis a París. L'únic inconvenient: la multitud de turistes i la massificació.