dimecres, 13 d’octubre del 2010

Walter Benjamin

Enguany fa 70 anys de la misteriosa mort d'aquest filòsof alemany.
Walter Benjamin (Berlín 15-07-1892 / Portbou 27 - 09 -1940)
Filòsof i crític literari marxista d'orígen jueu - alemany.
Les frases lapidàries del Sr.Benjamin estan la majoria extretes dels seus escrits. La seva és la història d'un brillant assagista com d'altres intel·lectuals d'orígen jueu que van haver d'exiliar-se amb l'arribada del règim de terror del nazisme. Va exiliar-se a Portbou però la seva mort sempre ha estat carregada de misteri.
Potser alguns dels seus escrits sonen avui en dia una mica anacrònics però té alguna frase lapidària que encara podria ser vigent:
“Ser feliz significa poder percibirse a sí mismo sin temor”
Benjamin va defensar un cert idealisme, una certa utopia vital enfront la deshumanització, la pèrdua de valors, l'enfonsament del pes de la Cultura com a valor per trobar una taula de salvació per l'home...
“Nos hemos vuelto pobres. Hemos ido perdiendo uno tras otro pedazos de la herencia de la humanidad; a menudo hemos tenido que empeñarlos en la casa de préstamos por la centésima parte de su valor, a cambio de la calderilla de lo «actual». Nos espera a la puerta la crisis económica, y tras ella una sombra, la próxima guerra."
En alguns dels seus escrits si pot intuir clarament el que deuria representar l'imminent desastre de la segona guerra mundial i una crisi de valors total que posa en perill la pròpia fortalesa de la cultura:
"En sus edificios, sus cuadros y sus historias, la humanidad se prepara para sobrevivir a la cultura, si es que esto le fuera necesario. Y lo más importante es que lo hace riendo. Y tal vez esa risa pueda sonar bárbara en uno y otro sitio. Bueno. El individuo puede ceder a veces un poco de humanidad a esa masa que, un día, se la devolverá con intereses.”
-----------------------
REFLEXIONS ENTORN UNA FRASE DE BENJAMIN
(de Monica Vargas Aguirre)
Sovint una frase lapidària de Benjamin serveix com a excusa per concloure o iniciar un text. Navegant per la xarxa hem trobat un article firmat per una tal Mònica Vargas Aguirre que m'ha semblat interesar les reflexions que fa entorn una frase de Benjamin, en transcric alguns fragments:
"Solo aquellos que no tienen esperanzas nos dan esperanza", he querido iniciar este artículo con esta frase de Walter Benjamín citada por Herbert Marcuse para concluir su libro "El Hombre Unidimensional" ya que representa mi convicción de lo que hoy en día debiera regir la creación intelectual de aquellos pensadores que miran más allá de sus propios escritorios y de los patios de pastos bien cortados de las universidades, de aquellos que aun luchan por mantener la independencia creativa y son capaces de hablar de conciencia crítica sin venderse al sistema, desafiando incluso la posibilidad de carecer de presupuesto para financiar sus proyectos de investigación. Mantener la esperanza pensando en los que no la tienen, disminuiría en mucho las dudas de quienes se enredan en razonamientos desesperados ante la falta de alternativas y confiesan la derrota sin pensar siquiera que al mundo aun le queda mucha historia, y en nosotros está ser parte de su construcción."
Un altre paràgraf remarcable és:
"Hoy en día este discurso aparece anacrónico, casi sin sentido, se nos ha hecho creer que ya nada puede cambiar y que el mantener nuestros puestos de trabajo es lo central, pocos consideran hoy que las utopías sirven para avanzar. Los hombres y mujeres somos solo un insumo de la producción tan desechables y manejables como las máquinas y la materia prima."
Us convido a llegir l'article sencer:
No tinc clar si el seu pensament és anacrònic o no però si que tinc clar que el seu principal llegat, vist des del S.XXI, és que davant un món global, voraç, amb els ideals pervertits i de fast-food; no donar-ho tot per perdut i tenir una mica de fe en la condició humana, ens pujaria l'autoestima per creure en un futur més esperançador per l'èsser humà. Pels nihilistes, el món ja no el canvia ni Déu (si és que existeix Déu) i la utopia de Benjamin, segueix sent això, només una utopia de creure en un possible món millor.

diumenge, 10 d’octubre del 2010

Shi Tao

(imatge extreta de: http://aglapertu.blogspot.com/)
Per aquelles casualitats de la vida, buscant informació del Premi Nobel Xiaobo, m'he topat amb una bonica adaptació d'un poema d'un escriptor xinès maleït i condemnat pel règim del seu país. Fa un parell d'anys es va demanar que es difongués aquest poema i per allà on passés es pogués traduir o adaptar a la llengua de cada país. A través del blog "Els dies i les dones" de David Figueres he pogut recuperar la versió catalana del text.
Perfectament podria ser un homenatge a tots els escriptors dissidents empresonats i a tots aquells que no tenen llibertat d'expressió.
JUNY
Mai de la vida
aconseguiré esquivar el "juny".
Juny: se m'hi va morir el cor
i se m'hi va morir el poema,
també l'estimada
hi va morir en un romàntic bassal de sang.
Juny: un sol abrusador m'esqueixa la pell
i revela l'abast veritable de la ferida.
Juny: el peix se'n va del mar de sang,
neda cap a un altre lloc on hivernar.
Juny: la terra es deforma i els rius baixen en silenci,
munts de cartes ja no troben per manera
d'arribar a mans dels morts.
Shi Tao
(Traducció del xinès de Manel Ollé)

dissabte, 9 d’octubre del 2010

A little mouse in prison (poem by Liu Xiaobo)


A Little Mouse in Prison

For Little Xia

A little mouse crawled through the iron bars
And paced nervously on my windowsill.
The worn walls watched him
The mosquitoes full of blood watched him.
He drew even heaven's silver light
And seemed to fly.
This kind of beauty is rare.
Tonight, the mouse is a dapper gentleman.
Not eating.Nor drinking.Nor aimlessly chattering.
His wide-eyed stare is that of a traitor as
He walks in the moonlight.

Liu Xiaobo
(Nobel peace prize 2010)

Poema extret del portal del Pen Internacional:
Adaptació al català...

Un ratolí a la presó
per la petita Xia

Un petit ratolí es va arrossegar a través dels barrots de ferro
I es va passejar nerviosament a la meva finestra.
Les parets desgastades ho observaven
Els mosquits plens de sang l'observaven.
Va assenyalar tan sols la llum de plata del cel
I semblava volar.
Aquest tipus de bellesa és poc freqüent.

Aquesta nit, el ratolí és un cavaller ben plantat.
No menja.Ni beu.
Sense rumb ni xerra.
La seva mirada amb els ulls oberts és el d'un traïdor com
Ell camina en la llum de la lluna.
Liu Xiaobo
(Premi Nobel de la Pau 2010)

divendres, 8 d’octubre del 2010

Xiaobo


A continuació vaig a posar algunes de les frases que al seu dia va escriure el dissident polític Liu Xiaobo en el seu manifest "La carta 08", manifest que va servir a les autoritats judicials i polítiques xineses per justificar el seu ingrés a presó i la seva condemna d'onze anys. (dels quals ja n'ha complert un; tot i que cal recordar que ja va estar pres pels fets de la revolta d'estudiants de Tianan men)

Vet aquí, segons les autoritats xineses, algunes obscenitats:
(directament de la traducció del xinès al castellà)

La Democracia. Los principios fundamentales esenciales de la democracia son que el pueblo es soberano y que este elige su gobierno. La democracia tiene las siguientes características:
1) El poder político dimana del pueblo y la legitimidad de un régimen proviene del pueblo.
2) El poder político es ejercido a través de las decisiones adoptadas por el pueblo.
3) Quien ostenta las principales funciones oficiales en el seno del gobierno será determinado en elecciones regulares y abiertas a la competencia.
4) Se respeta siempre la voluntad de la mayoría, la dignidad fundamental, la libertad y los derechos del hombre y de las minorías protegidas.En otras palabras, la democracia es el medio moderno de llegar al "poder del pueblo, por el pueblo y para el pueblo".

No sé si el Premi Nobel de la Pau 2010 que li acaben de donar avui servirà perquè la comunitat Internacional pressioni al gegant xinès perquè l'alliberi. Però ningú podrà negar el seu treball per defensar els Drets Humans (en un país on més aviat escassegen, per no dir que són inexistents) i per reivindicar els valors bàsics de la Democràcia.
A diferència de l'any passat, que fou un premi polèmic, otorgat al flamant nou president nordamericà Obama; enguany penso que és poc discutible aquest premi; tot el contrari: fins i tot serveix per despertar les nostres consciències occidentals que més enllà del melic europeu hi ha països (anomenats emergents, per l'economia) on la Democràcia encara és un somni.
Des d'aquí us convido a llegir el següent apunt:
¿Creieu que països com Espanya, temerosos del gegant asiàtic, s'atreviran a demanar l'excarceració d'un Premi Nobel de la Pau?
Us convido a llegir l'apunt que en Puigcarbó ha escrit en el seu blog:

dissabte, 25 de setembre del 2010

Construir


"Cada persona, en su existencia, puede tener dos actitudes: construir o plantar. Los constructores un día terminan aquéllo que estaban haciendo y entonces les invade el tedio. Los que plantan a veces sufren con las tempestades y las estaciones, pero el jardín jamás para de crecer."
Paulo Coelho
"somiar en construir pons llargs i majestuosos que no s'enfonsen i que ens ajuden a travessar un tèrbol riu. El tèrbol riu de cada dia"
Nàufragiobrer

Fer volar coloms...

(Piazza Sant Marco, Venezia)
La nostra és l'era d'allò provisional (feina, pis, parella), on res sembla que pugui ser per sempre. Ens venen fum, tantes cortines de fum...que hem perdut la capacitat per movilitzar-nos, sorprendre'ns a nosaltres mateixos, la capacitat per un sol instant de fer volar coloms...com un infant enmig d'una plaça en un dia sense presses de diumenge.

Tot Barceló


Barcelona, ha tingut l'oportunitat aquest estiu, de conèixer una mica més l'obra d'un dels artistes mallorquins més internacionals en aquest moment.
Francament mai m'havia interesant gaire l'obra de Miquel Barceló però a través d'aquestes exposicions he descobert que amb els anys ha creat una obra singular que es capaç de la cupúla de colors per la Seu de l'ONU a Ginebra com crear les magnífiques il·lustracions de "la Divina Comèdia", passant per unes aquarel·les del país Dogon, que bé podrien ser un dietari visual d'un viatge fins a l'última obra presentada la Biennal de Venècia 2009.
2 exposicions:
Barceló Canalla (1973 - 1982) a l'ARts Santa Mònica fins el 26/09
Miquel Barceló - La solitude organisative (1983 - 2009) al Caixaforum BCN fins el 09/01/2011.
Sobretot la del Caixaforum molt recomenable!

divendres, 24 de setembre del 2010

Pan (o la contemplació d'un quadre)


Pan ( o la contemplació d'un quadre)
O com convertir un comentari en un post.
---
Tinc la sensació aquest blog com molts altres, acaben sent un abocador (en el millor sentit de la paraula) on acabem recollint tot tipus de notes, pensaments, impressions, comentaris de tot tipus...en el meu intento que siguin de cultura, literatura, art, viatges...Reciclo videos, youtubes, imatges, mails...però avui faré una cosa que no havia fet mai: convertir un comentari d'un post en un post.
El que transcric a continuació és el comentari que li vaig deixar al sempre interesant blog d'en Lluís Bosch, titulat "Mil dimonis" i en concret al següent post:
********
Un moment anecdòtic que vaig viure en el darrer viatge.
Lloc: "galeria della Academia di Venezia"
On: davant d'un quadre.
Situació: contemplant un quadre bucòlico-pastoril del S.XVII-S.XVIII
Títol:(en català)"La festa de Pan"
Dos turistes catalanets contemplen el quadre i arriben a la conclusió que el significat del quadre és la figura del dimoni amb cara i peus de boc que intenta seduir les nobles i càndides nimfes i criatures del bosc. Fins i tot arriben a la conclusió que el rerafons del quadre era una llegenda popular on el diable (que simbolitza el mal) intenta portar pel mal camí als pastorets i dolces criatures (que simbolitzen els valors cristians i moral de l'època).Llegeixen el títol del quadre: "la festa de Pan". Durant una bona estona (per molta ajuda de l'audioguia que portessin) intenten cercar el pa (l'aliment) i el vi(la sang) en el quadre en qüestió.Em quedo perplex i intento no riure i els dic: "senyors però no veuen que aquí no hi ha cap pa ni cap diable, que el títol del quadre fa referència al Déu Pan de l'antiguitat!!"; però els guiris catalans ja no m'escolten ja que ja han passat a una altre sala convençuts d'haver vist el diable en un quadre.Intento entendre el perquè de tal raonament dels catalanets i arribo a la següent conclusió:El cristianisme va fer-se seu molts ritus, mites i festes que provenien dels grecs, dels romans i dels ritus pagans. L'imaginari cristià popular de la nostra cultura ha patit aquest fet i per tant en certa manera era normal que els catalanets la figura del quadre els recordés més el dimoni dels Pastorets que no a una divinitat grega...i evidentment ni idea de qui era el tal Pan. Si fins i tot el van buscar en el quadre i no el van trobar.El quadre era simplement una evocació a un ritu-festa hedonista sexual ancestral on els pastors/ les pastores i altres criatures lloaven al Déu Pan perquè els protegís dels perills del bosc.Pan s'ha representat molts cops com un faune jovial, juvenil, juganer i capritxós, hedonista però també era una divinitat que se la relacionava amb el bosc i la natura.
En fi...no sé quina conclusió treure'n de tot plegat. Potser l'imaginari cristià està tan arrelat en els nostres referents que som incapaços de veure una altre lectura en un innocent quadre pastoril.Com molt bé dius el Déu Pan no té res de malvat i com a molt podia ser una mica trapella.
*********
Que cadascú tregui les seves pròpies conclusions...

dijous, 23 de setembre del 2010

El blues del pescador/ Fisherman's blues

No us ha passat mai que us agrada tant la versió com l'original d'una cançó?
LA VERSIÓ

L'ORIGINAL

Santa Tecla

(Imatge extreta de: www.carlesarola.com)
Diuen que St.Tecla és la patrona no només de Tarragona sinó també de tots els internautes i blocaires. Per tant serà qüestió de fer-li una oració virtual perquè vetlli pels nostres blogs i ens dongui un bon "share".
Feliç dia de Sta.Tecla! I pels de Barcelona, Bones Festes de la Mercè!

dimecres, 22 de setembre del 2010

Molt aviat quedarà inagurada l'escultura més gran d'Europa

(fotografia i text rebut per mail)
El ministre Blanco inaugurarà l’escultura més gran d’Europa.
Situada entre els termes de Sant Andreu de la barca i Castellbisbal, l'escultura, obra dels enginyers del Ministeri de “Foment”, simbolitza un doble viaducte inacabat, que creua el Riu Llobregat, i que possiblement algun dia (sense data) connectarà la B-30 amb l’autovia del Llobregat, evitant els actuals col·lapses de trànsit, així com el peatge de Martorell.

Segons el Ministre Blanco, tot i que l’obra ja estava executada en un 65%, la interconnexió entre les dues autopistes, no és una prioritat pel govern del Regne d’Espanya.

PER TANT DONCS, l’obra es converteix en un monument inútil, absurd, insultant... que CADA DIA recorda a TOTS els ciutadans de Catalunya de quina forma tant prepotent els pot tractar l'Estat.
**********
El mail acaba amb el següent paràgraf:
Adjuntem la foto de l’insigne monument, present i futur objecte de contemplació de tots els que diàriament es desplacen pels entorns de Barcelona.
****
No cal dir que evidentment amb solidaritzo amb l'autor desconegut d'aquest text.

29 - S: El compte enrere...


Si això fos una pel·lícula s'hauria de dir:
"VAGUES, MENTIDES I CINTES DE VIDEO"
És molt desconcertant veure que a pocs dies de la Gran Vaga General que teoricament ha d'aturar el país sencer, en comptes de fermesa i convicció per anar a la vaga, el que hi ha des de fa molt temps és desencís i una sensació d'estafa generalitzada.
Fa quatre dies es va aprovar una reforma laboral que perjudica greument el treballador. No hauria estat més lògic fer una aturada general abans d'aprovar la Reforma? Per què els sindicats no van pressionar més per evitar que s'aprovés tal Reforma? Estan tan adormits i subvencionats que són incapaços de mobilitzar un país per evitar el que ja no es pot evitar que és una Reforma aprovada i que es començarà a posar en marxa molt aviat...
********************
Just fa un any un servidor en aquest mateix blog ja en parlava del greu retrocés que en pocs anys ha patit la gran massa de la població que són els treballadors per compte aliè, abans anomenats obrers....
Si ho vols recordar:
http://naufragiobrer.blogspot.com/2009/09/mes-naufrags-que-maio-30-anys-de.html
****************
Però sabem realment com ens pot afectar la Reforma Laboral? Cal dir que els sindicats no s'han matat gaire ha informar de la maleïda reforma (i ho diu un servidor que estic afiliat en un d'ells!).
Però si voleu saber 4 coses, aquí teniu una notícia de la Malla:
http://www.lamalla.cat/economia/article?id=402595
***************
Per tant, primeres conclusions: precarització del món laboral, acomiadaments més àgils i barats, privatització de la recerca de feina, es vol que les ETT també facin funcions d'intermediació laboral, convenis col·lectius convertits en paper mullat, retallada social i congelació de pensions.
*****************
No entraré a discernir si el govern del ZP ha sigut un dels governs menys socialistes dels governs socialistes d'aquest país...
El meu cor em diu que cal un cop de timó contra tot plegat però el meu cervell em diu que tot plegat és una gran farsa on es demana al pobre treballador que sacrifiqui un dia laboral per mostrar el rebuig cap a tot plegat sabent que tot plegat es quedarà en paper mullat i generarà més frustració.
També és lamentable que caldria que hi hagués més unió en el món sindical, no només CC.OO. +UGT sinó també la resta de sindicats majoritaris que tot i estar reticents a la Vaga per massa tova si han acabat adherint. També és al·luscinant les punyalades que es donen entre ells llegint alguns pamflets pro-vaga; un exemple de la CGT posant a parir CC.OO. i UGT: " los sindicatos ccoo y ugt que pretenden encubrir su culpa con esta huelga en la que pondrán el mínimo esfuerzo posible; sindicatos que no morderán la mano de su amo, que los financia y les llena de beneficios y prebendas a cambio de desmovilizar a los trabajadores y firmar todo lo que les pongan por delante".
Davant tals afirmacions poca cosa es pot dir.
************
El món blocaire també fa dies que ha sorgit el debat sobre el 29S i el paper dels sindicats. Recullo dos posts dels companys Puigcarbó i de Na Júlia sempre atents i crítics davant l'actualitat més demolidora:
http://blocfpr.blogspot.com/2010/09/els-avis-els-nets-i-els-sindicats.html
http://lapanxadelbou.blogspot.com/2010/09/humor-negre-sindical.html
**************************
També m'ha sorprès que els mitjans en general (Ràdio, premsa, Tv, internet...) hi hagut molt poc seguiment, poques entrevistes, poca informació de que pot passar el dia 29 S. Com si en aquest país no hi hagués d'haver una vaga general. L'únic que he trobat és un ridícul video a internet...
No dic que el missatge del video(desenmascarar les mentides que s'han dit de la Crisi) no sigui positiu, però em sembla que el to és més proper a "Camara Café" de Tele-5 que no ha un video crític i seriós demostra el patetisme de tot plegat.

EL COMPTE ENRERE JA HA COMENÇAT...

28 - N: Algú em pot dir quan va començar la pre-campanya electoral?


Com sempre Aleix Saló aconsegueix arrancar-nos un somriure.
Algú em pot dir quan va començar la pre-campanya electoral?

Farmacèutiques?

Fa pocs dies em va arribar un video que em sembla interesant compartir.
Quan ja ningú parla de la Grip A ni de les moltes pandèmies que un dia apareixen i altres desapareixen, una ciutadana austríaca que va tenir la valentia de denunciar la manipulació i la complicitat de determinats poders internacionals amb les empreses farmacèutiques, ha estat portada a judici...
Com? Sí, sí...una formiga vol lluitar contra Goliat i Goliat buscarà tots els motius possibles per fer callar i si cal sancionar a un ciutadà per dir obertament una possible veritat.
Tothom recorda les paraules de la Germana Forcada, paraules que es van repetir tants cops que es van tornar en parodiables.
El cas de Jane Burgermeister, sembla més seriós i més greu.
La globalització ens converteix a tots en molt més febles i la paraules de la ciutadana autríaca no crec que vagin mal encaminades.

Potser també t'agradarà...

Related Posts with Thumbnails