Walter Benjamin

Enguany fa 70 anys de la misteriosa mort d'aquest filòsof alemany.

Walter Benjamin (Berlín 15-07-1892 / Portbou 27 - 09 -1940)

Filòsof i crític literari marxista d'orígen jueu - alemany.

Les frases lapidàries del Sr.Benjamin estan la majoria extretes dels seus escrits. La seva és la història d'un brillant assagista com d'altres intel·lectuals d'orígen jueu que van haver d'exiliar-se amb l'arribada del règim de terror del nazisme. Va exiliar-se a Portbou però la seva mort sempre ha estat carregada de misteri.

Potser alguns dels seus escrits sonen avui en dia una mica anacrònics però té alguna frase lapidària que encara podria ser vigent:

“Ser feliz significa poder percibirse a sí mismo sin temor”

Benjamin va defensar un cert idealisme, una certa utopia vital enfront la deshumanització, la pèrdua de valors, l'enfonsament del pes de la Cultura com a valor per trobar una taula de salvació per l'home...

“Nos hemos vuelto pobres. Hemos ido perdiendo uno tras otro pedazos de la herencia de la humanidad; a menudo hemos tenido que empeñarlos en la casa de préstamos por la centésima parte de su valor, a cambio de la calderilla de lo «actual». Nos espera a la puerta la crisis económica, y tras ella una sombra, la próxima guerra."

En alguns dels seus escrits si pot intuir clarament el que deuria representar l'imminent desastre de la segona guerra mundial i una crisi de valors total que posa en perill la pròpia fortalesa de la cultura:

"En sus edificios, sus cuadros y sus historias, la humanidad se prepara para sobrevivir a la cultura, si es que esto le fuera necesario. Y lo más importante es que lo hace riendo. Y tal vez esa risa pueda sonar bárbara en uno y otro sitio. Bueno. El individuo puede ceder a veces un poco de humanidad a esa masa que, un día, se la devolverá con intereses.”

-----------------------

REFLEXIONS ENTORN UNA FRASE DE BENJAMIN

(de Monica Vargas Aguirre)

Sovint una frase lapidària de Benjamin serveix com a excusa per concloure o iniciar un text. Navegant per la xarxa hem trobat un article firmat per una tal Mònica Vargas Aguirre que m'ha semblat interesar les reflexions que fa entorn una frase de Benjamin, en transcric alguns fragments:

"Solo aquellos que no tienen esperanzas nos dan esperanza", he querido iniciar este artículo con esta frase de Walter Benjamín citada por Herbert Marcuse para concluir su libro "El Hombre Unidimensional" ya que representa mi convicción de lo que hoy en día debiera regir la creación intelectual de aquellos pensadores que miran más allá de sus propios escritorios y de los patios de pastos bien cortados de las universidades, de aquellos que aun luchan por mantener la independencia creativa y son capaces de hablar de conciencia crítica sin venderse al sistema, desafiando incluso la posibilidad de carecer de presupuesto para financiar sus proyectos de investigación. Mantener la esperanza pensando en los que no la tienen, disminuiría en mucho las dudas de quienes se enredan en razonamientos desesperados ante la falta de alternativas y confiesan la derrota sin pensar siquiera que al mundo aun le queda mucha historia, y en nosotros está ser parte de su construcción."

Un altre paràgraf remarcable és:

"Hoy en día este discurso aparece anacrónico, casi sin sentido, se nos ha hecho creer que ya nada puede cambiar y que el mantener nuestros puestos de trabajo es lo central, pocos consideran hoy que las utopías sirven para avanzar. Los hombres y mujeres somos solo un insumo de la producción tan desechables y manejables como las máquinas y la materia prima."

Us convido a llegir l'article sencer:

http://www.rcci.net/globalizacion/2004/fg445.htm

No tinc clar si el seu pensament és anacrònic o no però si que tinc clar que el seu principal llegat, vist des del S.XXI, és que davant un món global, voraç, amb els ideals pervertits i de fast-food; no donar-ho tot per perdut i tenir una mica de fe en la condició humana, ens pujaria l'autoestima per creure en un futur més esperançador per l'èsser humà. Pels nihilistes, el món ja no el canvia ni Déu (si és que existeix Déu) i la utopia de Benjamin, segueix sent això, només una utopia de creure en un possible món millor.