Literatura 2.0

Algú una vegada va dir que les webs 2.0 eren aquelles que buscaven la interacció amb l'usuari. En el món dels blocs, des del primer dia, s'ha buscat la interacció amb el navegant, convidant-lo a deixar comentaris.

Des de fa un temps, per aquells que els hi agrada escriure històries, el món dels blocs ofereix la possibilitat de fer-ho de forma col·lectiva.

Un dels blocs veterans és Històries veïnals. Es fa una crida a diversos blocaires per escriure un text. Es tanca la crida. Es fan grups de blocaires com si fossin veïns, i cada blocaire ha d'escriure, la setmana que li toqui un fragment de la història i finalment l'autor que ha començat un text pot llegir en el citat blog com un altre autor ha acabat la història. D'altres com Personatges itinerants, els autors crean personatges aparentment independents que acaben interactuant entre ells. Un altre cas veterà és Relats conjunts. Es fa una proposta a partir, per exemple d'un quadre o d'una imatge, i els blocaires que els hi suggereix alguna cosa n'escriuen un relat i el pengen al seu racó.

Vet aquí 3 exemples de literatura 2.0:

http://historiesveinals.blogspot.com/

http://personatgesitinerants.blogspot.com/

http://relatsconjunts.blogspot.com/

El retorn d'Star Trek

Star Trek (2009)

dirigida per JJ Abrams i protagonitzada entre altres per Zachary Quinto, Eric Bana, Chris Pine, entre altres.

No cal ser un "trekki" o seguidor d'aquesta saga de séries i films per anar veure aquesta trepidant pel·lícula. Fins i tot m'atreviria dir que és una de les millors estrenes comercials de la temporada.

El director de la série Lost, en JJ Abrams, ressuscita tot l'univers d'Star Trek. Ho fa amb respecte i molt ofici. El càsting és formidable, fins i tot físicament els joves actors s'assemblen als qui en el seu dia protagonitzaren alguns dels personatges com Spock o el capità Kirk que ja formen part de l'imaginari pop de tot una generació. L'inici de la pel·lícula és sorprenent i la pel·lícula segueix un ritme àgil i trepidant, tal com he dit, que fa que les dues hores del metratge hagin passat volant. El director aconsegueix crear uns efectes especials i una ambientació molt reals. La trama ens porta als orígens dels protagonistes i conseguim entendre els conflictes personals d'alguns personatges com Spock, mig humà, mig vulcà. Realment una ressurrecció molt digne per uns personatges, televisivament parlant, ja llegendaris.

Últimes lectures:Fi de curs a Bucarest

Fi de curs a Bucarest

Joan Pinyol

Baula, 2008.Col·lecció La llum del far, 69

Parlar de Joan Pinyol és parlar d'un actiu blocaire, d'una persona compromesa amb la memòria històrica (de fet en aquest blog ja l'hem citat per aquest aspecte), però sobretot des de fa com a mínim 15 anys és un escriptor i professor de llengua i literatura catalana que ha publicat una dotzena de llibres de relats i microcontes, génere pel qual té una especial predilecció.

Fi de curs a Bucarest és un apassionant relat juvenil(*) fruit d'un viatge de l'autor a Romania. L'autor situa l'acció dels fets abans de l'entrada de Romania a l'U.E. i això serveix de pretext per entendre unes determinades bandes organitzades que cometien actes premeditats per oposar-se a aquest fet. La trama principal ens mostra el fi de curs d'uns alumnes de secundària i la seva interacció amb alumnes locals. És un relat on la intriga està molt ben dosificada començant per la marxa del seu poble a ciutat d'un jove romanès de nom Radu Petrescu que per aquells misteris i destins de la vida acabarà topant-se amb en Raül Cabestany, un jove alumne més preocupat per la desaperició de la seva càmara fotogràfica que pels encants que visiten a la ciutat de Bucarest.

Una manera d'endinsar-nos, fugint dels tòpics, a un país europeu, molt desconegut per la gran majoria.

(*)Evidentment, no cal dir, que tot i que el llibre pot estar etiquetat com a novel·la per joves, és un llibre recomenable no només als joves.

Recollint els arbres caiguts abans de l'estiu...

Molt aviat, quan arribem al mes de juny, abans de St.Joan, haurà passat gairebé mig any des el fatídic temporal

de vent que va ser devastador per algunes comarques, com el Baix Llobregat i per moltes poblacions.

La foto correspon als arbres caiguts i tallats de la Colònia Güell.

Realment cal dir que a la comarca del Baix Llobregat s'ha fet molta feina.

El mateix Consorci de la Colònia Güell el mes passat va organitzar pels veïns una xerrada per comentar els aspectes de la millora del bosc i com es faria la replantació dels exemplars de pins caiguts.

Però...perquè escric aquest post? L'altre dia em van sobtar unes declaracions del Sr.Saura, conseller d'Interior assumint el "me culpa" que amb totes les setmanes i dies que han passat no s'ha pogut arribar a tot arreu. Hi hauran molts boscos que no s'hauran pogut desbrossar. Fins i tot alguns propietaris privats no hauran pogut fer tota la feina que esperaven, potser a l'espera de cobrar ajuts econòmics potser també per la manca de mitjans...

Per què no s'ha pogut arribar a tot arreu? Manca de mitjans? Diners? Efectius? Personal? Si fins i tot formaven aturats per anar a feines al bosc.

Esperem que l'aigua de la pluja, que ha sigut generosa aquest hivern-primavera i ha omplert els pantans, esperem que serveixi de bàlsam per aturar l'època més seca de l'any que és l'estiu. Esperem que això no perjudiqui a la temporada de risc d'incendis que comença molt aviat amb l'inici de la calor. Esperem que no haguem de lamentar cap més "mea culpa" per no haver fet la feina a temps.

Atapuerca a la Pedrera

"Tesoros de Atapuerca. Los fósiles originales"

Sala Gaudí. La Pedrera (Obra Social de Caixa Catalunya)

Fins el 28 de juny.

Ja fa anys que un prestigiós equip, entre els quals hi ha estudiosos de renom com Eudald Carbonell, han fet d'Atapuerca (província de Burgos) un indret bàsic per entendre l'evolució de la nostra espècie.

Atapuerca, que va ser declarada Patrimoni de la Humanitat, compte amb un gran nombre de coves, a través de les quals s'han pogut trobar restes fòssils d'humans, autèntics tresors per comprendre millor l'evolució humana.

Vet aquí una interesant mostra d'aquests tresors. És una exposició molt didàctica i curiosa: amb un interesant video i acompanyat d'imatges però sobretot dins de les vitrines: cranis i restes fòssils d'una grandíssim valor.

Molt recomenable.

*Per cert, si algú encara no ha vist la retrospectiva de Josep Mompou, val la pena, i té temps fins el 14 de juny.

Berger segons Coixet

From I to J.

Un homenatge D'Isabel Coixet a John Berger

Arts Santa Mònica

Fins el 7 de juny 2009

El nou Arts Santa Mònica ha començat a rodar amb una instal·lació artística que al mateix temps és un homenatge a la literatura del gran escriptor John Berger i concretament del llibre epistolar "A from A to X": una dona escriu cartes a un home que està reclòs en una presó. Són cartes molt emotives on es parla de soledat, de dolor, d'absències però també de records plens de llums.

La primera sensació que té el visitant a l'entrar a l'instal·lació és d'un profund desconcert i d'una certa angoixa la passejar-se a les fosques entremig de barrots i de reixes. El visitant deambula com pot entremig de les reixes. Uns focus s'obren i s'apaguen i il·lumen diverses cel·les. Cada cop que s'il·lumina, una veu femenina llegeix una carta. La visitant s'apropa a la cel·la que toca i damunt del cobrellit hi ha imprès un altre missatge que és una reflexió que es desprèn de la pròpia carta i són punyents reflexions del món.

La responsable del disseny de les tanques metàl·liques és Benedetta Tagliabue. Les cartes en la seva versió anglesa són llegides per actrius molt conegudes.

Personalment no em va desagradar el muntatge de tot plegat però vaig pensar que davant l'autobombo de la inaguració del remodelat Centre d'Art Santa Mònica reconvertit en centre d'exposicions d'art multidisciplinar;

m'esperava de tot plegat molt més. L'obra de John Berger, autor força desconegut al nostre país, apart d'aquesta exposició, potser es mereixeria una retropectiva molt més potent. Apart del video a l'entrada del muntatge, costa copsar en un primer moment tot l'entremat.

No m'agrada fer comparacions, però estic segur que si el mateix muntatge s'hagués fet al CCCB, hauria anat acompanyat per una suculenta retrospectiva amb fotos, llibres, imatges, videos i un llarg etcètera...

Recomenable? Bé, si més no és un aposta diferent dins els centres culturals i museístics de Barcelona.

+info a: http://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/artssantamonica/

23 de Maig - Tren de l'exili

Dins els actes en records dels catalans que fa 70 anys van traspassar la frontera i van iniciar l'exili, el Memorial Democràtic, amb el suport de diverses entitats i Ajuntaments, ha decidit amb una jornada cívico-festiva, homenatjar aquells homes i dones, que amb només un farcell o una maleta van iniciar un futur incert lluny de les seves arrels i de casa seva.

A les 8.00h del matí sortirà l'anomenat Tren de l'exili que portarà a tots aquells que s'hagin inscrit en aquesta jornada a Portbou on després reviuran aquells fets amb una caminada pel Coll de Belitres (GR-92) o Camí de Cervera. Hi ha previst també la inaguració d'un Espai commemoratiu de la retirada i exili republicà del 39.

Un dinar popular, una exposició fotogràfica i dues actuacions musicals amenitzaran la resta del dia.

Vet aquí que volia escriure aquest post per comentar que els actes que sovint es fan en favor de la recuperació de la memòria històrica no necessàriament han de ser actes seriosos o acadèmics i una jornada cívico-festiva també pot ser una bona aportació per rememorar la memòria històrica col·lectiva.

També s'en parla en l'espai blog sobre la memòria històrica del diari El País:

http://lacomunidad.elpais.com/memoria-historica/2009/5/8/tren-l-exili

Viatge en el temps (Fires i festes)

Un viatge en el temps...
Ja ha començat la temporada de Fires i Festes a Catalunya.

TERRASSA FIRA MODERNISTA MAIG 2009

**Un servidor va poder donar-se un tomb, la setmana passada, per la Fira del Modernisme de Terrassa, amb molts punts de contacte amb la Festa Modernista de la Colònia Güell. Múltiples activitats, parades de productes i l'ambientació idònia per fer-nos viatjar 100 anys enrera. Viatjar en món

d'obrers del textil, honorables doctors i enginyers, dames vestides de diumenge i elegants senyores amb barret i sense presses prenent-se el vermut, del dissabte o potser del diumenge.

Viatge en el temps...(Busca les 7 diferències!)

Busca les 7 diferències!

Diries que són els mateixos presentadors? Avui dissabte 16 de Maig una nova edició, la nº54 de l'històric concurs televisiu amb més audiència de tot Europa.

Foto esquerra, present edició 2009, Moscou, presentadors de la semifinal.

Foto dreta, edició 2002, Tallin,presentadors de la final.

Et plantejo un repte: busca les 7 diferències!

Els presentadors i alguns cantants tenen un toc retro que no saps si estàs als anys 70 o al 2009. Aquest concurs et permet riure una estona i fer un viatge en el temps. Uns mínims de qualitat musical han donat pas al xou, els balls, l'espectacularitat i l'exhibició. Espanya ja va donar la quota de friquisme l'any passat amb el famós muntatge del Chikilicuatre. El pitjor del cas és que recordo que no fa massa anys van guanyar uns finesos transvestits de trolls, es deien Lordi?, fent un heavy amb molta naftalina i extrets d'un capítol de série B imitant la pitjor de les criatures del Senyor dels Anells.

Tot té un toc d'impostura que no saps si riure o creure que estàs veient una gala de fa vint anys. El pitjor és que els jurats de les televisions s'ho prenen molt seriosament. Urribarri fa les quinieles anuals de quin país dona vots a Espanya i sempre espera que Andorra ens dongui algún vot, per miserable que sigui! Estadísticament de 54 edicions només una 12 de vegades la representació espanyola ha tret unes bones votacions. Per fer-ho més democràtic tot plegat fa uns anys es van inventar això de votar els espectadors des de casa via telèfon o sms. Evidentment no serveix de res ja que els alemanys (on hi ha molts ciutadans turcs) acaben donant algún vot a Turquia i entre els antics països Ioguslaus passa el mateix es voten entre ells. L'emoció cau en picat i tot té un toc de deja vú que necessites mirar al caledari per saber que estem al 2009.

El glamour dels vells temps ja ha passat a la història i el tal concurset televisiu ha seguit amb una certa energia ja que els països de l'Europa de l'Est, que mai havien pogut participar, l'hi han donat vida. L'esclat dels nous estats independents ha fet el possible un segon ressorgiment del concurs.

Les televisions nacionals d'aquests estats (les homòlogues de TvE) han fet mans i mànigues per enviar-hi representants i deixar de ser invisibles davant el món mundial. Fins i tot Andorra, ara, hi participa.

*Gran enigmes eurotelevisius:

1.Per què Andorra mai arriba a la Final?

2.Per què Itàlia va deixar de participar-hi?

3.Per què els països s'esforcen a cantar en anglès, n'hi que sigui unes frases?

4.Per què els nous estats de l'Europa de l'Est s'ho prenen tant seriosament?

5.Per què els vells estats de l'Europa de sempre envien un cantant com un pur tràmit, per exemple Regne Unit?

6.Per què TvE que havia d'emetre les semifinals en directe les va emetre en diferit?

7.Per què van eliminar les orquestres i el so directe a favor d'un so pre-gravat? Parlo de la música, no de la veu. Les veus són en directe.

8.Per què tens la sensació que la major part de cançons busquen un toc de grandiloqüència amanides amb coreografies impossibles que no s'aguanten per enlloc?

9.Qui dissenya els vestuaris?

10.Per què el dia següent tothom fa veure que no ha vist però tothom sap quin vestit portava la representant d'Ucraïna?

A continuació un exemple que el glamour ja ha passat a millors temps...

Aquesta noia de la foto, de nom Lill Lindfors va ser una de les millors presentadores d'Eurovisió als anys 80. La foto correspon als 60. Segons les cròniques eurotelevisives tenia elegància, glamour, era simpàtica i fins i tot introduïa tocs d'humor a les gales.

Ballava, cantava, feia riure i muntava autèntics números a l'escenari. Una autèntica show-women de l'època.

D'origen suec, havia participat a l'Euroconcurs i va tenir durant els anys 60 i 70, al seu país, una notòria carrera com a cantant fent duet amb altres companys.

Vaja, que ja us dic jo que això de l'Eurovisió dóna per molt i per fer vàrios viatges en el temps...

Llengües d'Europa

Per una Europa respectuosa amb les llengües i les seves nacions!

Ja ha començat la cursa pre-electoral pel 7J. Jaime Mayor Oreja, candidat del PP per les eleccions europees, amb la seva retòrica decimonònica ens va recordar que estava orgullós que el seu besavi, a casa seva, els hi prohibís parlar basc.

Va comentar que calia potenciar l'espanyol en detriment d'altres llengües, i explicitament va dir el català. Va comentar que trobava una barbaritat que en una Europa de tants estats hi haguessin tantes llengües en un mateix parlament i que va suggerir que caldrira reduir el nombre. Fins i tot 20 llengües va arribar a dir que li semblaven un excés. Fins i tot va gosar proposar que caldria que només n'hi haguessin dues de llengües decisives en l'U.E., l'anglès i l'espanyol. Vaja, llàstima que no ho ha sentit en Sarko i la Bruni! I el francès què! El parlen a França, Bèlgica i Luxemburg. I l'Alemany què! Si ho sap la Merkel no li agradaran gaire aquestes declaracions.

Com es pot ser tan ranci? A qui beneficien aquestes declaracions? Qui pretèn buscar? El votant espanyol anti-nacionalista?

L'utilització partidista i la politització de les llengües ha sigut una pràctica habitual en aquest país i és quelcom que no hauria de ser patrimoni de cap partit i de cap entitat. El castellà és tant important i necessari que tingui el seu pes a la U.E. com ho ha de ser, per respecte a més de 8 milions de parlants, el català...I com també ho haurien de ser el basc i el gallec o altres llengües europees.

Des d'aquest bloc ja us hem comentat més d'un cop les iniciatives per potenciar el català en l`àmbit europeu com la web de http://europarl.cat

PER AIXÒ EN AQUEST POST HEM INCLÒS LA FOTO QUE HI HA A LA PORTA D'ENTRADA DEL PARLAMENT EUROPEU, ON EL SR.MAYOR OREJA S'HA GUANYAT LES CASTANYES ELS DARRERS ANYS. LI RECORDEM QUE A L'ENTRADA DEL MATEIX PARLAMENT HI HA UN RÈTOL ESCRIT EN DIVERSES LLENGÜES. SUGGERIM AL SR.MAYOR OREJA QUE SE'L TORNI A MIRAR. POTSER APRENDRÀ QUE EUROPA ÉS UN MARC FORMAT PER MÚLTIPLES NACIONS I ESTATS ON LA DIVERSITAT I EL CONEIXEMENT D'AQUESTA DIVERSITAT HAURIA DE SER BÀSIC I FONAMENTAL COMENÇANT PELS MATEIXOS PARLAMENTARIS.

SI ANEU A BRUSSEL·LES US SUGGEREIXO QUE FEU UN PASSEIG PEL BARRI ON HI HA LES INSTITUCIONS EUROPEES. POTSER APRENDREU ALGUNA COSA. ALGUNA COSA QUE ALGUNS POLÍTICS NO HAN APRÈS.

Els grans musicals

Los grandes musicales

Paula Fayolle

Robin Book grupo (colección Show time)

Barcelona, 2008

Vet aquí una petita guia per tot aquell fervent lector que a més a més li agradi el teatre i sobretot, el teatre musical. L'autora és una periodista especialitzada en periodisme cultural i més concretament cròniques i crítiques de teatre i dansa.

És un viatge pels origens d'un génere que va revolucionar la manera d'entendre l'espectacle teatral i el va concebre, gairebé com l'òpera, com un tot format per músics, ballarins, actors i una bona història on sovint l'amor i les passions hi tenen un paper destacat.

Génere sorgit del món anglosaxó, fa un repàs pels musicals més influents de tots els temps des de Porgy and Bess fins a Oklahoma!, des de West Side Story a Evita...I en els temps més actuals des de Rent fins a Mamma Mia!

Una obra didàctica, ben escrita, entretinguda i bàsica per entendre un fenomen que ha revolucionat l'entertaiment. Ahh, també hi ha un capítol als musicals més nostrats i destaca per damunt de tot Mar i Cel de Dagoll Dagom. Històric musical català que va revolucionar fa 20 anys l'escena del nostre país i va convertir un text de Guimerà en un magistral musical.

Si us agrada el teatre, és un llibre recomenable.

(També el podeu trobar a la Xarxa de Biblioteques públiques)

La casa dels cors trencats, de Bernard Shaw al TNC (tràiler)

Com ja comença a ser tradició en aquest blog, acabarem la temporada del TNC, penjant un dels tràilers del seus últims muntatges.
Per fi una obra de Bernard Shaw, l'autor del mític Pigmalió, obra que fa anys es va poder veure al Poliorama, per fi arriba amb un bon muntatge a la Sala Gran del TNC.
La buidor existencials i les passions burgeses de la mà d'un gran nom del teatre britànic de primers de Segle.

Fira de Circ Trapezi de Reus 2009

Les titelles, el teatre de carrer, el circ, el teatre familiar...sovint tenen cites anuals a Igualada, Lleida, Viladecans.
Aquests dies es celebra a Reus una nova cita pels amants de l'art circense. Fira de Circ Trapezi de Reus 2009.
Aquest video mostra imatges de la inaguració.

Terra Baixa

Terra Baixa d'Àngel Guimerà al Romea fins el dia 7 de Juny.

Des de fa uns dies al Romea, històric temple teatral de Barcelona, acull una nova versió del clàssic entre clàssics del teatre català: Terra Baixa d'Àngel Guimerà.

Si aneu amb temps a la funció us recomano visitar previament l'exposició homenatge al gran mite de la interpretació dels nostres teatres, que fou l'Enric Borràs: el primer Manelic de la història.

Des de fa uns temps, alguns clàssics han estat pervertits per nous suposats talents de la direcció escènica: Bietos, Rigolas, etc, etc...

La nova versió del clàssic català corre a càrrec d'un director alemanys Hasko Weber amb dramatúrgia de Kekke Schimdt. Si l'original ens mostra un món dominat per oprimits i opressors del món rural, en la nova versió aquest món es traslladat a un àmbit urbà i un antre de bar de mala mort.

Si en l'original Manelic és el rupestre pastor que viu sota l'esclavatge del terratinent Sebastià, en la versió actual el pastor és un immigrant i el terratinent és un especulador pijo burgès. Si en la versió original Marta és la pobre dona de camp que treballa en un molí, en la versió actual Marta és una dona maltractada per la vida i les circumstàncies, recollida del carrer i on l'ombra del maltractament plana constament en els fantasmes del personatge.

El punt de vista de l'obra és des dels records de Marta i l'actriu Roser Camí ho fa molt bé. El paper de Manelic a l'actor Babou Cham és una aposta transgressora i el de Sebastià a Joel Joan és una aposta per fer del personatge un personatge encara més cràpula.

El punt de partida és molt estripat i costa entrar en la història però a mesura que va avançant l'espectacle la bona dicció dels textos fa que la gent pugui arribar a reconciliar-se amb el muntatge i sentir la mítica frase final: "He mort el llop!"

He sentit opinions de tots gustos i sobretot a la gent de mitjana i avançada edat no ha agradat gens. Em pregunto: cal pervertir els clàssics?

És un debat obert. Penso que cal apropar-los a nous i vells públics, si cal amb nous muntatges, però sent sobretot respectuosos amb el text i l'essència original. Aquesta nova versió és una aposta arriscada i personalment m'esperava molt més.