Tal i com vaig comentar en algún moment aquest també serà un any on la memòria històrica tindrà un pes important. Els 70 anys de la fi de la guerra civil i inici del Franquisme han estats recordats aquests darrers dies en diferents actes. Aquest video és un fragment de l'acte organitzat per la Comissió de la Dignitat i amb el suport de l'AELC i l'Associació d'actors i directors teatrals de Catalunya per recordar 70 anys contra el català. Es va celebrar el dia 19 d'abril als Jardinets de Gràcia on encara hi ha un monòlit que recorda la Victòria Franquista. Diferents veus s'han aixecat demanant la supressió d'aquell monòlit i la restitució per l'anterior monument a Pi Maragall.
Fins i tot he llegit alguns blogs d'algunes persones indignades perquè l'Ajuntament de Barcelona havia donat suport a aquest acte. És sorprenent que a dia d'avui encara hi hagi gent que intenti minimitzar que la cultura i la llengua catalana foren aniquilades del panoraman públic. I que han hagut de passar molts anys perquè la cultura i la llengua catalana tornin a viure amb una certa normalitat.
Actes com els del dia 19 són un simptòme de normalitat, el que no ho és tant és que encara sobrevisquin signes escultòrics de l'antic règim.
dimecres, 22 d’abril del 2009
Tot recordant els 70 anys de la pèrdua de drets lingüístics i culturals...
Salvem Montserrat
El passat dia 14 d'abril es va publicar a La Vanguardia com anunci un fotomuntatge titulat "L'ajuntament de Collbató vol fer això a Montserrat".
Des de fa com a mínim un parell d'anys els veïns d'aquesta localitat del Baix
Llobregat s'han mobilitzat per evitar el projecte de l'equip de govern de convertir sòl rústec en sòl industrial. La plataforma no té cap color polític i aplega diverses sensibilitats entorn l'objectiu de preservar el paisatge i l'entorn davant l'especulació urbanística dels interesos del consistori. La plataforma vol evitar que es tiri endavant el projecte i defensar els interesos de conservar l'ecosistema del Parc Natural de Montserrat.
Et convido a fer un tomb per aquesta plataforma i si ho creus convenient a adherir-te:
Breu crònica del Saló del Turisme'09
Saló Internacional de Turisme de BCN'09
Hi ha qui deia que el sector turístic seria un dels més damnificats per la maleïda crisi. Veient l'afluència de gent del passat dissabte a un dels pavellons de Montjuïc, semblava que potser la gent s'ha aplicat la dita "del mal temps, bona cara!".
La crisi es notava subtilment en la temàtica dels stands, menys internacionals i més de nacionals, donant per fet que al pròxim estiu s'apostarà per un turisme més proper. Hi havia molt estands de turisme d'interior, nacional, de proximitat, rural, alternatiu...Però també hi havia alguns estands de propostes de grans viatges. El que més em va agradar va ser l'espai titulat "La porta del desert", on diferents empreses oferien serveis de circuits i rutes pel desert...Hi havia haimes, bon menjar, exposicions pictòriques i actuacions en directe de les típiques ballarines ensenyant la dansa del ventre. Aparentment les fires sempre són indicadors de la vitalitat d'un sector. Viatjar, viatjar no sé si la gent viatjarà massa aquest estiu...però si més no molts el passat cap de setmana vam fer el tafaner. I sobretot vam imaginar-nos, ni que fos un instant, quins països i racons ens agradaria trepitjar.
dijous, 9 d’abril del 2009
Paisatges de somni
Vivim immersos en unes vides amb poc temps per somiar. Hi ha gent que anhela els dies de festa com aigua fresca per escapar-se del seu món diari. Però no tothom pot escapar-se del seu món diari i per això sempre ens queda la capacitat de somiar, que per damunt de cap crisi, és una capacitat que ningú ens podrà robar. Potser hi ha dies que val la pena somiar amb paisatges, paisatges de somni.Postres de Pasqua
Quins són els vostres records de Pasqua? Els meus són sobretot la celebració de la festa religiosa i sobretot l'esperat dilluns de Pasqua a casa l'àvia amb els padrins i padrines i tots els germans disfrutant d'una fabulosa mona de Pasqua. Aquesta és la Mona d'aquest blog...agafeu-ne un tros i endolciu-vos una estona! Des d'aquí feliços dies de Setmana Santa i Pasqua!!
Si voleu saber la recepta sempre podeu entrar a...
http://lacuinadecasa.blogspot.com/2007/04/mona-de-pasqua.html
Recomana'm una peli: Gran Torino
Gran Torino
(EE.UU., Austràlia, 2008)
Dirigida i interpretada per Clint Eastwood
Estrenada ja fa unes setmanes Gran Torino diuen que és el comiat com actor del gran Clint Eastwood. Parlar d'Eastwood suposa parlar d'història del cinema en majúscules i als darrers films són d'una gran qualitat. Gran Torino és un film amb un guió brillant: la història d'un veterà de guerra de Corea que ocupa el seu temps en reparacions domèstiques, cuidant els seu vehicle Gran Torino,beure cervessa i visites mensuals al perruquer. La seva família són uns estranys com també ho són els veïns, una família d'asiàtics de la comunitat hmong.
L'immigració, el buit emocional, les relacions familiars i el retrat d'un personatge de tornada de tot amb una ironia amarga i sense embuts són només alguns ingredients d'una bona pel·lícula, al contrari de moltes de les que hi ha a la cartellera, amb substància i que porta a l'espectador a presenciar una de les últimes grans pel·lícules d'aquest astre americà.
Diorames bíblics segons Lego
L'últim sopar de Jesús amb els deixebles
Moisès travessant el Mar Roig
Mai hauria imaginat que unes joguines com els ninotets de Lego i tots els seus accesoris donguessin tant de joc. Realment és impressionant!
Hi ha qui pensarà que darrera tot això hi ha un cert friquisme. D'altres que és un aficionat catòlic a les manualitats. El més curiós del cas és que el creador de tot un plegat d'escenes bíbliques amb figures de Lego és un nortamericà ateu de nom Brendan Powell Smith. Curiós i sorprenent, oi?
A google imatges n'està ple de l'afició d'aquest bon home i avui El Periódico de Catalunya li ha dedicat la seva galeria d'imatges:
Us recomano una visita al web en qüestió: (és super curiós!)
Quan la terra tremola...
Fotos de l'abans i després...
Hi ha catàstrofes africanes, asiàtiques, americanes, caribenyes provocades per les tremolors de la terra. Quan passen ens sentim segurs perquè creiem que passen molt lluny de les nostres terres. Necessitem sentir-nos segurs...però que passa quan ho perds tot? Sempre s'havia dit que el Mediterrani era una zona, estadísticament parlant, més segura a nivell de catàstrofes naturals. Lamentablement, des de dilluns, un fort terretrèmol i les múltiples rèpliques durant tota la setmana han afectat la regió dels Abruços al centre d'Itàlia. Aquila i els poblets de tota la regió s'han convertit en runes en poc segons. Segons la informació dels mitjans la reacció de les autoritats, govern, protecció civil i voluntaris ha sigut molt ràpida i correcte han pogut aixoplugar com han pogut tots els damnificats.Si escric aquest post és perquè durant aquesta setmana m'han sobtat vàries reaccions i ho volia comentar...
1r)TOTA LA SOLIDARITAT I CONDOL AMB ELS HABITANTS DE LA REGIÓ DELS ABRUZZOS. Hi ha frases d'alguns habitants colpidores com:
"en poc segons se'ns va caure el futur".
2n)La reacció del govern ha sigut correcte a excepció del seu primer ministre, el Sr.Berlusconi. No oblidem que tot plegat, a dia d'avui ha causat més de 270 morts, més d'un miler de ferits, 20.000 persones sense casa i un llarg etcètera de destrosses materials. Davant de tot això: com es pot tenir la vergonya i poca decència d'afirmar que pels damnificats seria com un capdesetmana de càmping? Li agradaria al Sr.Berlusconi està d'acampada després d'haver-ho perdut tot? Francament declaracions d'aquestes són de targeta vermella i expulsió com a mínim! I ens haurien de portar a una reflexió de quins polítics tenim en determinats països d'Europa.
3r) Quina ha sigut la reacció de la U.E.? El seu suport serà bàsic per distribuir ajudes per reconstruir la zona. Afortunadament la societat civil és molt més ràpida que tots els polítics junts i des de casa nostra el mateix dia dels fets ja varen viatjar diversos equips d'especialistes i voluntaris amb gossos rastrejadors.
4t) Una notícia que em va sobtar és les declaracions d'un suposat entès que havia prevís que passaria tot plegat i les autoritats l'havien denunciat per alarmista. Oportunisme? Veritat? http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=601688&idseccio_PK=1007
5è)El dijous Sant és el dia de l'Amor Fratern. Especialment en aquests dies, des d'aquí, TOTA LA MEVA FRATERNITAT AMB ELS HABITANTS D'AQUESTA REGIÓ.
dijous, 2 d’abril del 2009
Vaixells embarrancats
Abril, dia 2. Londres. Comença una nova cimera del G-20, grans líders mundials es reuniran per buscar solucions. El món sembla un vaixell embarrancat on el capitalisme salvatge ens ha portat una patètica crisi que ara paguem tots. Cal un nou model, un model transformador on els capritxos i l'especulació de l'economia capitalista no siguin les regles del joc. Potser caldria una mica d'aire fresc...A Londres hi haurà aquests dies una gran pol·lució, i no tinc clar si la boirina londinenca ajudarà massa a aquests líders mundials. Caldran moltes jornades perquè el vell vaixell no estigui embarrancat i torni a l'alta mar.Paraules d'un savi
Raimon Panikkar ha rebut aquesta setmana la medalla d'or al mèrit cultural de l'Ajuntament de Barcelona. Nascut al 1918, nonegenari, ple d'una saviesa i una lucidesa, que ens fan redescobrir que a casa nostre encara sobreviuen grans savis. Recordo un bon programa d'entrevistes de l'any passat al 33 on cada setmana s'entrevistava a un personatge rellevant, alguns dels quals havien caigut en l'oblit.
(Recupero dos fragments de l'entrevista del 13-10-00 que el gran Antoni Bassas va fer-li aquest teòleg, pensador i filòsof nostrat de pare hindú i mare catalana, que actualment ha trobat la pau i la tranquil·litat a Tavertet:)
-Sobre l'estrès i el ritme de vida actual
"Tenim tot el temps del món per pensar, tot el que decidim tenir. Això de no tenir temps ho diuen els esclaus, els que han perdut la disciplina, els que no són lliures ni es coneixen. El problema més profund de la cultura actual és aquest, la falta de temps. L’arrel de tot està en la antropologia. Ens hem cregut que l’home és una màquina. Les màquines es poden accelerar, però l’home no. L’home accelerat no té temps, es posa nerviós, perquè ha perdut el sentit de la contemplació. Com diu la inscripció de l’oracle de Delfos, “t’has de conèixer a tu mateix”, però perquè això passi es necessita temps."
-Sobre maneres de viure i el món actual...
"En els moments de transició (entre una cosa i una altra) intenta recuperar-te a tu mateix i ser tu mateix. Jo no dic res de nou! Tot això ho deien els antics, jo només intento descongestionar la cultura de prejudicis que ens volen fer creure que els homes de l’Edat Mitjana eren unes bèsties o que a l’Africa són uns rucs. Estem sota una desinformació brutal, i això que pensem que vivim en el món de la informació!"
"Vostè sap que hi ha un moviment, que prové del G7, que diu que s’han de suprimir les classes de religió i filosofia. Si la gent pensa, es torna independent. Ens bombardeigen amb informació i ens sembla que anem endavant, però en realitat ens sentim impotents."
Ahir es va commemorar la nit més freda (dos poemes)
La nit més freda és el nom que rep un espectacle poètic que commemora els 70 anys de la caiguda republicana i el seu posterior exili. A partir del 16 d'abril es podrà veure al TNC. +info a:
Ahir dia 1 d'abril d'ara fa 70 anys es donava oficialment acabada la guerra civil.Evidentment l'efecte terrible més immediat va ser l'exili de moltes famílies que des del mes de gener, algunes ja havien creuat la frontera. Si parlem de literatura molts autors visqueren aquella amarga experiència i ho convertíren en material literari. D'aquells autors alguns no tornarien mai més. Alguns d'aquests autors formen part de l'inventari i premiat estudi "El dia revolt" que el reconegut crític literari Julià Guillamon ha dut a terme.
En aquest post a mode d'homenatge he escollit dos fragments prou coneguts de dos grans poetes:
LA CIUTAT LLUNYANA
Ara que el braç potent de les fúries aterra
la ciutat d'ideals que volíem bastir,
entre runes de somnis colgats, més prop de terra,
Pàtria, guarda'ns: - la terra no sabrà mai mentir.
Entre tants crits estranys, que la teva veu pura
ens parli. Ja no ens queda quasi cap més consol
que creure i esperar la nova arquitectura
amb què braços més lliures puguin ratllar el teu sòl.
Qui pogués oblidar la ciutat que s'enfonsa!
Més llunyana, més lliure, una altra n'hi ha, potser,
que ens envia, per sobre d'aquest temps presoner,
batecs d'aire i de fe. La d'una veu de bronze
que de torres altíssimes s'allarga pels camins,
i eleva el cor, i escalfa els peus dels pelegrins.
Ara que el braç potent de les fúries aterra
la ciutat d'ideals que volíem bastir,
entre runes de somnis colgats, més prop de terra,
Pàtria, guarda'ns: - la terra no sabrà mai mentir.
Entre tants crits estranys, que la teva veu pura
ens parli. Ja no ens queda quasi cap més consol
que creure i esperar la nova arquitectura
amb què braços més lliures puguin ratllar el teu sòl.
Qui pogués oblidar la ciutat que s'enfonsa!
Més llunyana, més lliure, una altra n'hi ha, potser,
que ens envia, per sobre d'aquest temps presoner,
batecs d'aire i de fe. La d'una veu de bronze
que de torres altíssimes s'allarga pels camins,
i eleva el cor, i escalfa els peus dels pelegrins.
Màrius Torres (1910 - 1942)
CORRANDES D'EXILI
Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena,
lentament, sense dir re ...
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.
L'estimada m'acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una Mare de Déu
que han trobat a la muntanya.)
Perquè ens perdoni la guerra,
que l'ensagna, que l'esguerra,
abans de passar la ratlla,
m'ajec i beso la terra
i l'acarono amb l'espatlla.
A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida:
l'altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.
Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d'anyorança
ans d'enyorança viuré.
Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena,
lentament, sense dir re ...
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.
L'estimada m'acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una Mare de Déu
que han trobat a la muntanya.)
Perquè ens perdoni la guerra,
que l'ensagna, que l'esguerra,
abans de passar la ratlla,
m'ajec i beso la terra
i l'acarono amb l'espatlla.
A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida:
l'altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.
Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d'anyorança
ans d'enyorança viuré.
Joan Oliver [Pere Quart] (1899 - 1986)
La Mort i la Primavera
La Mort i la PrimaveraRodoreda per Villaronga
Espai Xavier Miserachs
La Virreina
Centre de la Imatge
Fins el 3 de Maig.
Aquesta és una exposició fotogràfica i d'altres molts materials d'un projecte fallit. El director Agustí Villaronga va voler portar a la gran pantalla la novel·la poètica de Mercè Rodoreda. El petit espai Miserachs de la Virreina recull material divers d'aquell fracàs:fotos, esborranys, dibuixos, guions, permisos per la filmació, articles de premsa, i cròniques diverses...
Havent vist l'exposició un arriba a la conclusió que si s'hagués executat el projecte hauria sigut un film peculiar i molt original. Llàstima, que a vegades, les bones idees, desafortunadament s'en van a l'aigua.
Agustí Villaronga va dir en un article l'any passat: "No me'n penedeixo.
Agustí Villaronga va dir en un article l'any passat: "No me'n penedeixo.
Sempre he pensat que és el projecte més bonic que he tingut a les mans."
Rodoreda va escriure una carta a Joan Sales que li deia: "Estic lluitant amb La Mort i la Primavera com si m'hi anés la vida".
Un arriba a la conclusió que tant la novel·la inacabada com la pel·lícula mai realitzada els va perseguir una certa maledicció.
Simplement una exposició curiosa i recomenable.
Poesia en acció convoca el Xè Premi
1r de Tot: Moltes felicitats per 10 anys de Poesia en acció!
Poesia en acció és una entitat sense ànim de lucre creada pels volts de l'any 2000. Sorgeix a partir de l'iniciativa de diversos professors de fer arribar a les seves aules un missatge solidari a través de la literatura i més concretament a través de la poesia. Cada mes de juny celebren una marató poètica que té com a objectiu recaptar diners per una causa solidària. Els diners d'aquesta marató, en part, es recapten per la venda d'un llibre de poemes. Des de l'any 2000 conec aquesta iniciativa i he tingut l'oportunitat de poder-hi col·laborar un parell de cops en la marató poètica i en els llibres.
El concurs és una crida a poetes i escriptors per presentar-hi algún text poètic i solidari. Hi ha dues vessants: d'una banda es potencia el concurs en escoles i instituts i d'altre banda entre poetes. Els textos seleccionats entren a formar part del llibre solidari i si el poeta ho vol a tenir el goig de recitar-los el dia en qüestió al jardí romàtic de l'Ateneu Barcelonès durant la marató que cada es celebra abans de St.Joan.
Termini per presentar els poemes: abans del 27 d'abril.
Molt important: 1.poemes originals i inèdits 2.Temàtica:han de versar sobre la pau i la convivència, igualtat i solidaritat entre pobles, l'ecologisme, la llibertat, el respecte i la tolerància per tal de fomentar la convivència i la creació d'un món millor.3.Com a màxim 20 versos.
Enviar a poesiaenaccio@gmail.com
Premi: formar part de l'antologia poètica. (10ª antologia!!)
Recitar amb les patums literàries i amb alumnes del Principat i fora del Principat els poemes.
Data de la Marató: 13 de juny de 2009
+informació d'activitats: http://poesiaenaccio.blogspot.com/
+informació genèrica de l'entitat: http://www.poesiaenaccio.org/
+informació del Xè Premi:http://poesiaenaccio.blogspot.com/2009/03/x-premi-de-poesia-en-accio.html
Alguns poemes de l'edició VII, entre els quals hi ha el meu poema "Roses i espines": http://poesiaenaccio.blogspot.com/2008/06/antologia-vii-edici-premi-poemes-per-un.html
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Potser també t'agradarà...
