Atrapats a l'ànima

Des de fa tres setmanes, al 33, l'Ànima és el nou espai d'informació, entrevistes, recomenacions, actuacions musicals i reportatges de tot l'àmbit cultural. El programa és àgil i fresc i els seus presentadors estan molt compenetrats i transmeten autenticitat, vull dir, que es nota que els hi agrada el que fan i que al mateix temps són consumidors culturals.

És un plaer tornar a veure la Bibiana Ballbè (després del trauma de la fi del programa Silenci) perfectament combinada amb l'experiència del periodista Toni Puntí. El programa és variat, amè i intenta no només centrar-se en l'actualitat Barcelonina, que sempre pesa molt, sinó alguna vegada fan apunts culturals d'altres punts de Catalunya, que ja toca.

Com hem dit més d'un cop, el 33 és un oasi dins la teleporqueria nacional i poder gaudir una estona diària d'informació cultural i de qualitat, sense les presses dels telenotícies, on tota informació cultural sempre és forçada i al final dels TNs, doncs, francament s'agraeix.

Únic inconvient del programa: això de dues parts...no ho entenc! Tant difícil és fer el programa d'una tirada? Primera part: 21.45. Dura un quart d'hora! Segona part: 23.h, dura 30 minuts.

Juntament amb L'hora del Lector pot arribar a ser un dels grans programes del 33. Des d'aquí podem dir que ja estem atrapats a l'ànima.

+info a...

web:http://www.tv3.cat/anima/programa.html

blog:http://blogs.ccrtvi.com/anima.php

Salvat, gran home de teatre

Vet aquí que ahir ens va deixar en Ricard Salvat, un gran home de teatre, nascut a Tortosa el 1934 i un pèl oblidat als darrers anys a casa nostra. Va ser l'introductor a Catalunya de nous autors que fins aquell moment eren desconeguts per la gran majoria. Autors que són peces claus del S.XX com Brecht, per posar un exemple. Va portar aire fresc a una escena catalana antiquada i necessitada de nous directors i autors. I va saber posar en escena grans noms com Salvador Espriu. D'ell és recorda la seva feina a l'Agrupació Dramàtica de Barcelona i una gran quantitat de muntatges entres els anys 60, 70 i principis dels 80. Va ser un director reconegut arreu i als darrers anys va tornar a Catalunya per posar en marxa alguns projectes. Vaig tenir la sort, l'any 2002, de veure al Teatre Lliure la 5ª versió de Ronda de Mort a Sinera.
Us puc dir que el vaig trobar un muntatge un pèl llarg i no precisament un teatre fàcil. Amb aquell muntatge tinc la sensació d'haver vist una gran direcció, però entrar en el món d'Espriu i de tots els seus mites no és tasca fàcil i us asseguro que la Ronda de mort no era un espectacle recomenable per tots els públics...però en Salvat va conseguir un gran muntatge.
El 96 li van donar una Creu de St.Jordi, el 2003 la medalla d'Or del mèrit artístic i aquell mateix any li van dedicar una exposició que un servidor va visitar i pot afirmar que era una bona aproximació a la bona feina feta per aquest bon home.
L'últim obra que vaig veure d'ell és:Un dia. Mirall trencat, que justament en vaig parlar en aquest blog, ara fa pocs mesos.
http://naufragiobrer.blogspot.com/2008/10/mirall-trencat-ltims-dies.html

Sempre ens quedarà el record que en Ricard Salvat va ser un gran home de teatre.

Bolonia, la ciutat, no el pla!

Bolonia, capital de la regió italiana de l'Emília -Romagna.

Bolonia o Bolonya perquè mai he sabut com s'escriu és molt més que un pla! És una ciutat poc turística, universitària, de fires, d'interior, de boira, de carrers porxats...recorda una mica algunes ciutats del pla de Lleida o fins i tot la capital del Segrià. El centre de la ciutat està carregat d'esglésies d'un cert interès, de dues grans torres medievals i d'una plaça amb el Palau Re Enzo i la font de Neptú. La gent desconeix que hi ha una gran pinacoteca ple de pintures dels grans mestres italians, que no té res d'envejar a la d'altres grans ciutats. És cert, és una ciutat un pèl grisa i trista, però Bolonia com tota l'Emilia-Romagna són molt més que un polèmic pla universitari. Què trist posar noms de polèmics plans universitaris a partir del nom de la ciutat, la ciutat ja us dic ja que no s'ho mereix.

Dies al sol

Dilluns al sol, dimarts al sol, dimecres al sol, dijous al sol, divendres al sol...
Per què no fem un programa de televisió on els nostres polítics, empresaris, banquers, especuladors immobiliaris i un llarg etc se'ls vegi una setmana al sol, un mes al sol, una temporada llarga al sol...potser entendran el neguit de molta gent que ha perdut la batalla en els darrers mesos quan encara es parlava de rescessió i ningú gosava dir crisi...
Només per un moment que entenguin el buit diari de saber que és aixecar-se de bon matí i sentir un buit terrible: joves que no poden emancipar-se, d'altres que ens hem quedat sense la feina que fa tants anys que feiem, parelles que no saben si podran pagar la hipoteca, aturats fen cursos d'ocupació que no ocupen per res i un llarg i lamentable etcètera...
Avui he llegit un article en un post que parla d'un model a la deriva...Està firmat per un tal Enric Duran. És el Robin Hood dels bancs que l'altre dia van arrestar a la Universitat quan anava a fer una xerrada i que havia desaperagut després de demanar un munt de prestecs i desaperèixer?
No ho sé...
Us deixo amb l'enllaç de l'article al bloc del cigró:
"capitalisme, vaixell tocat i a la deriva"
http://torracollons.bloc.cat/post/16275/252493
Adjunto una gran cançó de la Gossa Sorda...

De títols nobiliaris i glòries franquistes...

Avui he llegit un article que m'ha sobtat. Després de més de trenta anys d'instaurar-se la Democràcia, encara surten a la llum les polèmiques entorn a personatges i llinatges familiars que en el seu dia van rebre títols nobiliaris en l'època del Generalísimo. Potser és un símptome de bona salut democràtica que hi hagi gent que vulgui que se'ls hi retirin a determinats llinatges familiars uns títols donats com a recompensa a uns serveis i favors al Dictador. L'article posa noms i cognoms a tota una noblesa amb personatges que tingueren curriculums molt sinistres. On ens portarà la memòria històrica? Que surtin a la llum aquests casos potser és símptome que alguna cosa s'està movent...

http://www.20minutos.es/noticia/458880/0/titulos/nobiliarios/franquismo

EROSIÓ

Hi ha vinyetes que ho expliquen tot...Lamentablement amb els últims mesos ens hem familiaritzat amb paraules que potser abans ignoràvem: Crisi, ERO, ERE, rescessió, pèrdua de valors, pèrdua de líquid...
El trist glossari de paraules econòmiques que ens han amenaçat en els últims mesos sembla que no ha parat de créixer...
Tot plegat ho resumiria així:
Un huracà sembla que s'hagi cruspit els fonaments que tot ho aguantaven. De sobte vivim enmig d'una muntaya de sorra. Una muntanya de sorra feta per sediments que cada dia s'erosionen més...

The Story of the Weeping Camel - Sound

El passat 27 de febrer es va cloure el cicle de "La Ruta de la Seda" al centre Espai 210 del carrer Padilla de BCN organitzat per l'Associació Amu Daria. Magnífiques les fotografies de l'exposició i del cicle de xerrades i pel·lícules només vaig poder assistir a la pel·lícula que tancava el cicle: "La historia del camello que llora". És un magnífic film documental entorn la història d'una família del desert del Gobi que cria camells. A través de la mirada d'un nen i la seva família veiem els conflictes diaris d'una cultura, d'una música, d'unes llegendes i d'un món nòmada totalment desconeguts per nosaltres. El nen petit del clan és entranyable i el dia que va a ciutat s'enamora d'un aparell totalment quotidià per nosaltres com la televisió. Enmig del desert aquell nen somia una televisió mentre la seva família intenta que la camella accepti la cria de camell que ha parit i posteriorment ha rebutjat.
És un film increïble, que desprèn humanitat i ens apropa a la realitat d'uns pobles com els de la Ruta de la seda.

Països d'aigua /Oasis sense aigua

Ahir 22 de març fou el dia Internacional de l'Aigua. L'Aigua és un bé escàs i el seu bon ús és bàsic. Hi ha països d'aigua com Vietnam i la seva magnífica Bahia de Ha Long. Els rius, els Monsons, la pluja, el paisatge humit i ple de conreus fan dels antics països de l'Indoxina, autèntics països d'aigua de la qual depenen. D'altres països l'aigua també és un bé molt preuat, com un manà enmig d'un oasi de precarietat i misèria.

Fa un any a casa nostre vivíem una sequera devastodora i patètiques polèmiques de transvassaments i plans hidràulics impossibles. L'aigua no hauria de ser moneda de canvi de res, hauria de ser un dret i un bé que cal preservar.

Ja és història!

El 9 de març del 2001 es va clausurar definitivament el servei militar obligatori a partir del 31 de desembre del mateix any. Ara es cumpleixen 10 anys de la tramitació i posterior aprovació de la llei que suspenia el servei militar obligatori a l'Estat espanyol. El maig d'aquest any farà 10 anys. Un fita que va suposar molts esforços de lluita social, política i judicial.
Aquest és un post d'homenatge a la lluita de tots els joves que varen formar part del Moviment d'Objectors de Consciència (M.O.C.) i de Mili KK. que pronunciaven aforismes com: "Els joves d'un món sense guerres són els joves que refusen fer el servei militar" o "L'obediència no és cap virtut sinó la pitjor de les temptacions". Gràcies a la feina i a la lluita dels joves dels 80, els joves dels 90 poguerem acollir-nos a la prestació Social Substitutòria. I d'altres optaren per la via de la Insubmissió. Evidentment els nostres avis no arribaren a entendre mai el perquè el nen no fa la mili...
Què en queda de l'antimilitarisme d'aquella època? Sempre hi ha joves compromesos i per això molts joves sortíren al carrer l'any 2003 per dir "No a la Guerra!". Afortunadament això de la Mili va passar a millor vida i els joves d'ara tenen altres preocupacions importants com enfrontar-se a l'accés a la vivenda, l'atur, la precarietat laboral, el pla bolonya, i un món en constant evolució i crisi que fa que molts joves visquin sempre en un estat permanent de provisionalitat.
+info a l'article de l'Avui:
http://www.avui.cat/article/tec_ciencia//52007/marcats/la/mili.html
Amb aquesta notícia també he recordat algunes cançons de fa 20 anys que en parlaven...

Tràiler de L'inspector, de Nikolai Gógol al TNC

Un bon muntatge del TNC. Vaig anar-lo a veure fa pocs dies i realment tracta temes d'una vigència brutal: corrupció política, mentides i un auntèntic vodevil entre la filla i la dona de l'alcalde amb l'inspector. Gógol més vigent que mai! Els actors fantàstics!
Vaig passar una bona estona. Molt recomenable! Fins el 12 d'abril.

Una vinyeta molt indígena d'en Kap

Jaume Capdevila "Kap" juntament amb en Buenafuente va guanyar l'últim premi Gat Perich. Podria fer una tirallonga de comentaris de tot el que penso de determinats polítics i de l'últim viatget d'en Carod a l'Equador, però francament prefereixo estalviar-m'ho i deixar-vos amb aquesta vinyeta d'en Kap.

Mascletà!

Sempre m'han fet gràcia els ninots de les falles. Mai he tingut l'ocasió de veure-ho en directe. Diuen que s'està perdent la crítica social i que les temàtiques eren molt naïf. Sempre he pensat que darrera l'expressivitat dels ninots hi ha molta feina i n'hi ha de molt creatius i originals. Tot plegat per acabar en cendres!

Si algú s'ha fixat amb la foto del principi del blog veurà que vaig adoptar una foto d'un ninot nàufrag ja que la vaig trobar molt original.

Les cares d'aquesta foto són increïbles, oi?

En Ximpa al Tantarantana! (Últims dies!)

En Ximpa és l'últim espectacle que està rodant la Cia dels nostres amics Sinilos Teatre de Titelles. Porten tot el mes a la Sala Tantarantana de Barcelona i aquest proper capdesetamana serà l'última oportunitat que els més menuts poguin veure aquest espectacle en aquesta sala. Els hi desitgem molta sort en aquestes últimes funcions!!!

+info: www.tantarantana.com

www.sinilos.com

El Montbaig no és Collserola! (I el Montpedrós tampoc!)

Hauríem d'estar contents perquè finalment s'està lluitant perquè el gran pulmó verd de Barcelona, la Serra de Collserola obtingui una major protecció com a Parc Natural com ja passa en altres zones de Catalunya. La mesura potser arriba una mica tard i després de vàries polèmiques i disputes entre interesos urbanístics i grups ecologistes. Sense anar més lluny a St.Cugat del Vallès, pendents encara de l'execució d'alguns d'aquests plans, alguns representants d'aquests grups han manifestat la seva satisfacció pel que pot ser una mesura per aturar l'especulació urbanística.

Per què el Montbaig no és Collserola?

*Actualment alguns d'aquests terrenys formen part del Parc Agrari Forestal del Baix Llobregat, però la protecció d'un Parc Forestal amb un Parc Natural és molt diferent!

El Baix Llobregat ha patit sempre una especulació urbanística brutal. Dóna la impressió que no quedi ni una hèctarea per urbanitzar. Tot i així encara queden molts pocs reductes verds, però en queden. Tinc la sort que puc veure des de casa meva un petit corredor de muntanyes. Les he vist tota la vida i quan torno algún cop de Barcelona, juntament amb el queda de les Pinedes de la Colònia Güell, em semblen mitja vida. Aquest corredor entre les comarques del Baix Llobregat límitrofe amb el Garraf, s'ha conegut com el Montbaig-Montpedròs. El Montbaig, coronat per l'ermita de St.Ramon, a St.Boi, i el Montpedròs coronat per l'ermita de St.Antoni a Sta.Coloma de Cervelló són espais que caldria protegir molt més. Moltes entitats de defensa medioambiental del Baix Llobregat, Garraf i Penedès reinvindiquen la protecció d'aquestes muntanyes i que siguin declarades Parc Natural. Per què unes sí i altres no?

La Colònia Güell també està afectada, entre altres plans urbanístics, per un pla de construcció de 1200 habitatges. La Colònia Güell està separada de St.Boi de Llobregat per una riera natural coneguda com a Riera Can Soler que ara es vol urbanitzar.Les esmenes ambientals al projecte no han servit de res i el projecte, tot i les reticències del veïns, ja s'ha aprovat. Hi ha crisi, no hi ha pasta, no hi ha diners per enlloc però es continuen aprovant plans urbanístics polèmics i sense el consens dels veïns ni dels pobles. L'opinió de les associacions dels veïns és menystinguda, foten enlaire un corredor biològic i algún que altre espavilat en treurà profit, immobiliari, és clar.

+info a les notícies de Vilaweb St.Boi:

http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3549184&p_edi=santboi

http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3556146&p_edi=santboi

http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3559529&p_edi=santboi

+info sobre el tema a...

www.amics21.com/serresgarrafordal/estudio1.html