Goytisolo

EL QUE CUENTA LAS CAMPANADAS
El amante de medianoche,

el que ansió que ella le siguiera,

el que cuenta las campanadas

como un enfermo desahuciado;

el que pone cara de cárcel

cuando se mira en el espejo:

es el furtivo que no duerme

acechando a su compañera,

y ella es feliz porque ahora

vive una noche tan inefable

y tan honda como la muerte.
José Agustín Goytisolo (Barcelona 1928 - 1999)

Ara es compleixen 10 anys de la mort d'aquest poeta barceloní que juntament amb Carlos Barral y Jaime Gil de Biedma (*) foren destacats autors de la generació dels 50.

(*)Justament ara fa uns dies, a partir de la notícia d'un nou film, vaig recordar la figura de Gil de Biedma. Et convido a recordar, a llegir de nou el post i un dels seus poemes...

http://naufragiobrer.blogspot.com/2009/03/tintroudire-dans-mon-histoire-el-poema.html

3 grans retrospectives (III): Mompou

Mompou

Sala d'exposicions de Caixa Catalunya

La Pedrera. BCN. fins el 14 de juny

Reconec que desconeixia totalment un Mompou pintor. Només coneixia un Frederic Mompou, reconegut pianista nostrat. Però en Frederic va tenir un germà que es deia Josep Mompou i que en el seu moment fou un pintor reconegut arreu, amb una sòlida carrera i amb diversos reconeixements internacionals. La Sala d'exposicions de la Pedrera ens ofereix una gran ocasió per treure de l'oblit un nom destacat de la pintura catalana del S.XX.

Nascut artísticament en ple noucentisme la seva obra va evolucionar per diferents estils fins arribar a la defensa d'un art antiacadèmic marcat per l'arcaisme. Personalment els millors quadres són els que retraten aquella bohemia de finals dels anys vint i principis dels anys 30. Un dels més coneguts és el que teniu en aquest post anomenat "dancing". Us recomano que redescobriu aquest pintor. Descobrireu algún que altre quadre interesant.

3 grans retrospectives (II): Mir

Joaquim Mir
(Antològica 1873 - 1940)
Caixaforum - BCN - fins el 26 d'abril

És un autèntic plaer redescobrir la vida i l'obra d'un pintor com Mir. Sí, ho sé, torno a ser poc original i segurament en diferents mitjans se n'ha parlat d'aquesta retrospectiva però penso que no sempre és té l'ocasió de poder veure en una sol espai algunes de les millors obres d'un nom destacable de la pintura catalana de la primera meitat de segle XX. A través de diferents seccions podem veure l'evolució pictòrica i la seva radicalitat al marge de les escoles artístiques de cada moment. Potser un dels quadres més coneguts és "La catedral dels pobres" on retrata els marginats i proletaris de la societat del seu temps en ple període de naixement d'un nou temple i símbol de la ciutat. La pintura de Mir està carregada de jocs de tonalitats de colors i de llums que transmeten molta vitalitat. Hi ha autèntiques meravelles i quadres que mostren diferents paisatges i indrets com Montserrat, Alforja, Miravet o la Costa Brava. Francament recomenable!

3 grans retrospectives (I): Sorolla

Visions of Spain - Collection of the Hispanic Society of America

de Joaquin Sorolla

MNAC fins el 3 de Maig

Reconec que aquestes alçades no sóc gaire original recomenant una exposició que a dia d'avui, un mes després de la seva inaguració ja ha batut tots els records com d'altres exposicions del MNAC. Només us recomano anar-hi al migdia o entre setmana a primera hora. Les aglomeracions per veure aquesta exposició poden arribar a saturar bastant. Però val la pena. És un luxe veure aquests quadres de ben aprop i observar com en Sorolla durant una colla d'anys va viatjar per Espanya retratant l'essència de cada racó. Són autèntiques i enormes postals pictòriques i folclòriques d'una època. I transmeten tota la vida d'aquells temps.

Il·luminacions

Il·luminacions. Catalunya visionària.

Al CCCB fins el 17 de Maig

Si la penúltima exposició del CCCB anomenada "A la ciutat xinesa" era un immersió en les transformacions dels últims decennis de la civilització xinesa, per cert molt interesant!; en la nova mostra ens conviden a fer llarg passeig per totes les genialitats més nostrades i arrauxades. Resumir en un breu post tot el material i el rerafons que amaga aquesta gran retrospectiva és molt difícil. Per què un país avança? Avança un país perquè hi ha privilegiades ments del món cultural, artístic i científic que el fan avançar. Aquesta mostra és un homenatge a la rauxa d'una llarga llista de noms amb visions molt particulars: de Llull a Brossa, passant per Gaudí, Picasso, Dalí, Tàpies...
Retrospectiva absolutament recomenable!

L'art és necessari?

Vet aquí el nou logo del Centre d'Art Santa Mònica, rebatejat com: Arts Santa Mònica...

Vaig rebre un dia a casa una postal amb una sola frase: L'art és necessari? Des de fa dies s'està posant en marxa tota la maquinària del que serà un nou epicentre cultural de Barcelona. A partir de l'abril comença una nova etapa amb propostes molt suggerents, centrades bàsicament amb l'interrelació de diferents disciplines contemporànies. El proper dia 1 d'abril promet ser un dia molt provocador: Carles Santos farà una perfomance musical en plena Rambla. Segueixo mirant la postal i segueixo pensant: l'art és necessari? I tant! Oi?

Col·laboració amb el Joc literari nº100 de Cal Tibau!

En el post anterior heu pogut llegir la meva proposta pel 99è joc literari. Ara arriba la proposta pel joc literari nº100. De què es tracta? Gairebé una 60 de blocs han penjat petits fragments de textos de reconeguts llibres i autors. Es tracta d'endevinar el títol i l'autor del text.Difícil? Uff, doncs potser sí...però, senyors que això es el Joc número 100, que no és un número qualsevol i per tant la dificultat tampoc pot ser qualsevol...

Bé com deia...El blog Tens un racó dalt del món (http://jmtibau.blogspot.com/) arriba avui al 100è joc literari, i per a celebrar-ho em plau col.laborar amb el següent text:

"Quan per Palafrugell començà a circular la notícia que Hermós havia abandonat la vida que sol fer-se habitualment en aquest món i que se n'havia anat a viure sol, a les remotes llunyanies d'Aiguaxellida, una gran quantitat de persones ho trobaren absolutament plausible.

I és que, en aquella època, hi havia, en la meva vila natal, com en tot el litoral del meu país, molta gent que tenia la il·lusió de la vida lliure. Aquesta il·lusió, de joves, se'ls haviapogut, més o menys, esmorteir.

Quan s'arribava a una certa edat, però, el somni de la vida lliure tornava, indefectible. No era pas una pretensió massa immodesta. Era la il·lusió de viure sense rellotges, ni horaris, ni campanes, ni convencions, ni tòpics, ni sirenes de fàbrica, ni obligacions, sempre penibles. El dia més trist de la història de Palafrugell fou el dia que hi retrunyí, per primera vegada, el xiulet d'una sirena d'aquestes. Fou un dia fatídic."

Per ajudar-vos una miqueta diré que fou un gran Homenot que estimava la seva terra i el seu mar. I per això ens n'explicà més d'una d'història del mar.

Trobareu les instruccions per a participar en aquest joc a Tens un racó dalt del món (http://jmtibau.blogspot.com/)

http://jmtibau.blogspot.com/2009/03/100e-joc-literari.html
Podreu obtenir punts per al sorteig mensual que, en aquest cas, és un lot de llibres de Cossetània Edicions, i qui encerti més fragments inicials aconseguirà, a més i sense sortejos, un dels llibres de Tibau dedicat!!!

El somriure d'un clown (Proposta pel 99è Joc Literari del Cal Tibau)

Els jocs literaris són propostes (amb premi!) que l'escriptor Jesús M.Tibau proposa des del seu blog cada dimecres. Aquest mes, un servidor, des de Nàufragiobrer, ens afegim als seus jocs i ho fem fent "doblete", col·laborant amb el joc 99 i amb el 100.

http://jmtibau.blogspot.com/

Enllaços relacionats amb aquest joc...
http://jmtibau.blogspot.com/2009/02/felicitats-petites85-amb-nas-de.html

http://jmtibau.blogspot.com/2009/03/99e-joc-literari.html
http://jmtibau.blogspot.com/2009/03/propostes-creatives-al-99e-joc-literari.html

Pel 99è Joc en Jesús ens proposa escriure un text entorn una anècdota que ens va explicar..."Un dia quan anava a treballar va veure un senyor que portava un nas de pallasso al nas".

El somriure d'un clown

[dedicat a pallasos sense fronteres]

Hi ha somriures que maten, sobretot si són a primera hora del matí. De coi riu aquell home? Potser s'ho ha passat bomba tota la nit i encara porta el nas de pallasso posat d'alguna fantasia nocturna que ha viscut amb la seva amant. O potser era la seva dona i com que s'ho han passat tan bé se li han fet les set del matí i apa a treballar amb el nas posat. I que diran quan arribi a la feina? Fot ràbia aquesta gent que riu de bon matí. Amb la mala llet que porto jo! A veure, no siguem tan mal pensats, punyetes! Potser és d'una ONG i està la mar de feliç perquè se'n va a un país africà a fer gran tasca i vinga aquí criticant-lo rera el semàfor! I a sobre no té pressa, el molt bandarra quan es posa verd! Això, això vull pensar que és d'una ONG! Ahhh, és clar...de pallassos sense fronteres! Ara ho entenc no té pressa ja per arribar a l'aeroport ja que l'avió surt al migdia. On deu anar? Potser l'esperen més companys a l'aeroport i pensaran de pressa i correns algún número per quan arribin a aquell poblat on només hi ha nens mutilats i avis cecs. Per un moment vull pensar el següent:

Entre bombes i entre morts,
un somriure apaga el dolor
de mil hores de tortures i dissorts.
Entre bombes i entre morts,
el somriure d'un 'clown'
ajuda a oblidar el dolor
de tantes hores
d'insomni i malson.

De la voracitat del món...

Hi ha dies que el món se m'escapa com un salvatge animal.

L'intento atrapar però és més veloç que un huracà enfurismat.

Corro rera seu, fins que caic a terra cansat

i penso amb la quantitat de dies, hores i mesos que he perdut intentant atrapar aquell ritme...

El món ens imposa un ritme. I sovint sento que no l'atrapo.

El meu cap va més lent que qualsevol panell informatiu d'un aeroport,

on sembla que els horaris, sortides, arribades i cancel·lacions s'intercalen sense pausa a un ritme vertiginós.

Hi ha dies que m'acaparen un munt d'idees, somnis, neguits, problemes, records, frustracions, pors i veig com canvien ràpidament les notícies i com els posts dels blogs que vull sovintejar s'actualitzen i encara no he sigut capaç d'escriure'ls-hi un comentari.

Entro al llibre de les cares i veig com la vida dels meus parents, amics, coneguts, ex-companys de feina s'actualitzen d'una forma accelarada i de sobte una amiga es casa i una altre amiga espera un fill...

Vull sortir i vull caminar una estona i fugir per un moment d'aquest món voraç que hi ha dies que no entenc. Vull arribar vora el mar i mirar-me'l.

És hipnòtic. M'atrapa mirar-lo. Els pensaments i records corren caòticament pel meu cap. Penso amb tot allò que he fet, que he viscut i em ve el cap el que em va dir una companya d'un curs, una companya que es deia E, E d'Esperança. Em va explicar que durant molts anys havia vist passar pels seus nassos com la vida de parents i coneguts evolucionava i canviava i ella seguia estancada 8 hores tancada en una botiga sense que li passés res d'especial, sentint-se espectadora de la vida dels altres. Com si la vida fos una pel·lícula i ella no en participés. I llavors E va trobar una oportunitat per canviar i va voler canviar. Fa temps que cerco alguna oportunitat però el temps és tant ràpid que a vegades no sé trobar-la. Com va dir algú...el temps és efímer com les fruites de l'arbre.El temps és tan ràpid com el món voraç que cada dia se'm cruspeix. I només trobo refugi quan passejo pel bosc i quan miro sense pressa el mar.

Antílops, de Henning Mankell al TNC

Fins el 29 de Març el TNC ens sorprèn amb una obra que ens fa reflexionar sobre el paper dels europeus a l'Àfrica.
Dues observacions: l'excel·lent programació del TNC i el poc temps que algunes obres estan en cartellera.

T'introudire dans mon histoire (el poema)

He llegit en els mitjans que s'està rodant una pel·lícula entorn la figura de Jaime Gil de Biedma (Barcelona 1929 - 1990). Segons he llegit el film es titularà "El cónsul de Sodoma" i està basada en la biografia escrita per Miguel Dalmau. Jordi Mollà donarà vida al poeta barceloní i el director de cine valencià Sigfrid Monleón assumeix la direcció d'aquest projecte carregat de bons actors. Fill de la burgesia barcelonina, Gil de Biedma va ser un carismàtic personatge, amb una vida intensa, culte i transgressor.
La seva és una veu destacada de la poesia de postguerra i els seus poemes ens porten a la Barcelona dels anys 50 que intentava sobreviure.
La notícia m'ha fet recordar els seus grans poemes i com a mostra...
T'introudire dans mon histoire
La vida a veces es tan breve
y tan completa que un minuto
-cuando me dejo y tú te dejas-
va más aprisa y dura mucho.
La vida a veces es más rica
y nos convida a los dos juntos
a su palacio, entre semana,
o los domingos a dar tumbos.
La vida entonces, ya se cuenta
por unidades de amor tuyo,
tan diminutas que se olvidan
en lo feliz, en lo confuso.
La vida a veces es muy poco
y tan Intensa -si es tu gusto...
Hasta el dolor que tú me haces
da otro sentido a ser del mundo.
La vida, luego, ya es nosotros
hasta el extremo más inmundo.
Porque quererse es un castigo
y es un abismo vivir juntos.
Jaime Gil de Biedma

Aquest poema fa pocs anys va ser cantat a duo i musicat per la Sílvia Comes i la Lídia Pujol...Una bonica adaptació musical.

El somriure etiòp

Sentir l'impacte que algú que ens ha fet somriure ja no hi és commou, però si aquest algú ha sigut un esperit lliure, irònic, que ha sabut posar-se a la butxaca molta gent commou més...i ho demostra la quantitat de blogs que entre ahir i avui, només al sentir la notícia li han dedicat un post...
Crec que el millor homenatge, que em provoca encara un somriure, és escoltar de nou algún fragment com el d'aquest post que desprèn molta humanitat i ironia, molt necessària en els temps que vivim. La mateixa humanitat i ironia que ens va voler transmetre en el seu últim espectacle...
Podria afegir ara algún enllaç d'algún mitjà però crec que el millor homenatge és afegir només algún enllaç d'algún dels blogs que sovintejo i que no han dubtat ni un moment en escriure un post a aquella persona que més d'un cop els ha fet somriure...(i francament m'emocionen molt més que segons quins mitjans!)
http://blocs.mesvilaweb.cat/bloc/6129
http://joanpinyol.net/
http://malerudeveuret.blogspot.com/2009/03/pepe-rubianes-in-memoriam.html
http://lamevaillaroja.blogspot.com/2009/03/adeu-pepe.html
http://blocfpr.blogspot.com/2009/03/pepe-rubianes.html

Diumenge (una cançó per acabar/començar la setmana)

De la nostra llum...(Tot recordant Joaquim Folguera)

De la nostra llum

A l'ombra d'un vaixell un mariner somia

-una testa boirosa de mariner del nord-

i, al despertar quiet, la mirada extasia

en la visió del port.

Més, del somni venint, enterbolit encara,

ell que sobre del mar és etern vagabund,

sent un dubte d'infant i no sap pas a on

s'ha dormit que la llum sigui tan bella i clara.

MATÍ DAURAT D’HIVERN

Joia d’hivern. El matí

és la fruita poc madura. L’assaboresc, mes perdura

aviat l’aspre sabor.

Aquest matí és com un audaç desig d’amor.

Joia d’hivern. La nova llum és viva

però trencadissa:

la il·lusió pura i fonedissa

d’amor que no té demà.

Aquest matí és una rosa que es desfà.

Joia d’hivern. La multitud

s’esplaia dins ta joia pura.

És la follia que es mesura

en el nou aire l’elasticitat.

Aquest matí és un desdejuni de pecat.

Joaquim Folguera i Poal

(Colònia Güell, Sta.Coloma de Cervelló 1893 - Barcelona 1919)

Just un 23 de febrer de fa 90 anys va morir, als 25 anys, un jove poeta anomenat Joaquim Folguera. Era fill de Manuel Folguera, que exercia un carrec destacat dins la fàbrica de la Colònia Güell, inagurada tres anys abans del naixement d'aquest poeta. Ja de molt jove li diagnosticaren una greu malaltia. Va començar a estudiar peritatge mecànic, però ben aviat els metges li prohibiren estudiar. Progressivament invàlid s'abocà a la literatura amb una intel·ligència i una cultura excepcionals. Apart de poeta, també fou traductor i crític literari. Hi ha qui el situa en la corrent del noucentisme, però de fet fou un dels impulsors de les noves avantguardes literàries a Catalunya, juntament amb el seu amic J.V.Foix.

Per això, avui, coincidint amb aquesta efemèride he volgut rescatar dos dels seus poemes que més m'agraden.+info a...http://www.escriptors.cat/autors/folgueraj/pagina.php?id_sec=818