divendres, 10 d’octubre del 2008

Actes per no oblidar (II)




Tal i com vaig comentar en el post dedicat als actes commemoratius del 70 aniversari del bombardeig de la fàbrica de la Colònia Güell, Barcelona no va ser l'única ciutat afectada per aquells bombardetjos i moltes poblacions en varen patir amb més o menys intensitat les conseqüències.
Enguany s'han encabalgat diversos actes d'homenatge des del 70 aniversari de la Batalla de l'Ebre fins el record dels bombardetjos de la ciutat comtal.
Penso que són importants aquests actes i que els mitjans de comunicació se n'haurien de fer més ressó. Evidentment, el que passa fora de Barcelona, molts cops queda reduït a un simple acte local i com a molt comarcal.
Més enllà de si els nostres familiars eren republicans, falangistes, revolucionaris o d'església...recuperar la memòria històrica dels pobles és una feina molt important i sort en tenim dels centres d'estudis comarcals que molts cops fan aquesta tasca.
En el cas de la Colònia Güell va ser emocionant sentir els testimonis d'aquells supervivents que varen lluitar al front i sobretot de la població civil. Sentir que una dona d'una certa edat, quan era una nena, anava sola a Barcelona a buscar queviures per sobreviure i es va quedar sola en un refugi quan començava el bombardeig és molt emotiu. Però en el meu cas més colpidor va ser sentir el testimoni d'un amic de la família, d'edat molt avançada que havia estat als camps de refugiats d'Argelers, al Rosselló. I sentir com un metge alemany que fugia del nazisme li va salvar la vida.
Em vaig quedar sorprès sentint les paraules d'aquella persona amb la qual havia parlat més d'un cop i que ignorava totalment un episodi de la seva vida i de la vida de molts supervivent catalans que van lluitar per uns ideals i que en van pagar greument les conseqüències.
Aquell acte fou francament senzill i emotiu.
La comarca del Baix Llobregat ha decidit seguir recordant diversos episodis d'aquells fets...Per aquest motiu abans d'ahir, a les 17h del dia 8 d'octubre, es van fer uns actes d'homenatge per recordar que ara fa 70 anys van bombardejar les poblacions veïnes de St.Just Desvern i Esplugues de Llobregat. El poeta i veí d'aquestes poblacions Joan Margarit va llegir uns versos i es varen plantar 70 flors blanques per reinvindicar la cultura de la pau.
Per acabar volia recordar que els propers dies del 24 al 29 d'Octubre es faran unes jornades d'homenatge a Castelldefels a les Brigades Internacionals que també tingueren la seva presència al Baix Llobregat.
+info a...
(Com a il·lustració la imatge d'un brigadista. La seva entrega, il·lusió i somriure són el millor record d'unes persones que sacrificaren fins i tot la seva vida per lluitar per uns ideals i una terra que no era la seva.)

Actes per no oblidar (I)

La memòria és fràgil i a casa nostre hem hagut de combatre contra l'oblit i contra tota la terra que fa més de trenta anys van voler tirar sobre en la tant gloriosa transició. Calia avançar. Hi havia moltes susceptibilitats obertes i els guardians de la sacrosanta causa de l'antic règim els hi costava reciclar-se en una nova Democràcia. Diuen que hi va haver un pacte per tirar endavant i no remenar assumptes del passat. Més de trenta anys després semblaria que el nostre hauria de ser un país coneixedor de la seva història i reconciliat amb les ferides del seu passat. Però diversos events i commemoracions han posat en evidència que la memòria fins a dia d'avui no s'ha tingut gaire en compte i que gràcies a diverses institucions, iniciatives, persones i entitats s'ha pogut tirar endavant l'anomenat "Memorial democràtic" per recuperar i dignificar la nostra memòria històrica.
Podría escriure una dotzena de post parlant de diverses històries i iniciatives que s'han viscut aquest any...però crec més oportú parlar de nou d'una història que ens pot portar a reflexionar sobre el tema.
En l'edició de setembre d'aquest bloc vaig dedicar un post a la història personal de l'escriptor anoienc Joan Pinyol per poder treure les despulles del seu avi matern del Valle de los Caídos i poder-li donar sepultura d'una forma digna en el cementir del seu poble. El que més em va sacsejar d'aquesta història es pensar que després de tants anys encara hi ha famílies al nostre país que esperen poder enterrar els seus familiars dignament.
Desconec molts dels detalls d'aquesta història, però després de llegir alguns dels apunts del bloc d'en Pinyol, vaig sentir la necessitat de parlar-ne i vaig creure que determinades històries s'haurien de fer sentir més en els mitjans. En Joan des de llavors ha rebut moltes adhesions i el suport més important va ser l'acte que el passat dimarts dia 7 d'Octubre es va celebrar al Museu d'Història de Catalunya on es parlava de tot plegat i tot gràcies al reportatge que en el seu dia va publicar la revista Sàpiens. No vaig tenir l'ocasió de poder-hi assistir però he pogut llegir la crònica de l'acte. Desprèn emoció i dignitat. Us recomano que la llegiu...
He il·lustrat aquest post amb una flama. La flama per aquells que esperen poder rebre una sepultura digna. La flama és fràgil com la memòria i cal que no s'apagui i caiguem tots de nou en l'oblit.

dijous, 9 d’octubre del 2008

Maternitats. Fotografies de Bru Rovira


Fins el 12 d'Octubre al Caixaforum podem veure l'exposició de fotografies "Maternitats" del reporter internacional Bru Rovira i Premi Ortega i Gasset de Periodisme. Les fotografies ens mostren la maternitat en diferents indrets del món i ens sensibilitzen sobre diferents problemes i ens apropen al mateix temps sobre programes de Cooperació Internacional.

Comença l'any del centenari...

El capdesetmana dels dies 4 i 5 d'Octubre es va donar el toc de sortida dels actes del centenari de la col·locació de la primera pedra de l'església de la Colònia Güell d'Antoni Gaudí. Bàsicament els actes foren una ballada de sardanes, una missa concelebrada pel bisbe de la zona, un repic de campanes, la descoberta d'una placa commemorativa i el concert inagural a càrrec de la coral Madrigal. Un magnífic concert.
+info a...(a la pàgina de l'Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló)
http://www.santacolomadecervello.org/menu/2008/centenaricripta/centenari.htm

Aloma - Per un xic de tendresa (Carme Sansa i Julia Möller)

Vet aquí un fragment del musical Aloma que s'estrenarà aquest proper 23 d'Octubre al TNC. Aloma és una adaptació de l'obra de Mercè Rodoreda a càrrec de la Cia Dagoll Dagom. Aquest és un petit fragment penjat al youtube d'un dels temes que la mateixa Cia ha utilitzat per participar en diferents històries prèvies a l'estrena i que s'ha pogut veure en diferents mitjans com la televisió.

En extinció...



No us heu fixat que habitualment cada any hi ha notícies que es repeteixen...El món evoluciona d'una forma trepidant fins el punt que sovint sentim l'estadística d'espècies en extinció. Al zoo de Barcelona n'hi ha fins un centenar i la que em fa més gràcia és l'hipopòtam nan.
La voracitat dels humans fa que sigui necessari recordar aquestes penoses estadístiques.
web del zoo de BCN: www.zoobarcelona.com

El retorn de Brandàlia


Dedico aquest post a en David J, àlies Bravant, que fa dos anys va decidir començar l'aventura d'escriure un blog anomentat Brandàlia. En el món de la catosfera pot semblar fàcil arribar dos anys amb una activitat com un blog però no sempre ho és...Hi ha blogs que porten molt de temps, fins i tot 3, 4 o 5 anys i em sembla admirable.Els blogs demanen dedicació, il·lusió i perservarança i no sempre hi ha temps...dies...i s'ha de buscar la motivació per seguir. Hi ha molts tipus de blocs estrictament personals, temàtics, d'opinió...o miscel·lànics...és a dir que tens un ampli ventall de temes. Aquest és el cas de Brandàlia: un blog de temàtiques i reflexions diverses però sota la interesant mirada particular del seu autor que entre altres especialitats, és un autèntic coneixedor del món wagnerià.
L'últim post està dedicat a l'espectacle "Els nois d'Història"d'Alan Bennett al Teatre Goya.
Us convido a entrar-hi...

Rodoreda i Bartra...100 anys!




Aquest divendres dia 10 d'Octubre es compliran 100 anys del naixement de l'escriptora Mercè Rodoreda i per celebrar-ho durant tot l'any s'han organitzat diverses activitats. Justament aquest divendres s'organitzarà un acte d'homenatge a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans.
+info a...
Aquest país nostre tendeix a fer grans homenatges a personatges molt rellevants com la gran Rodoreda però al mateix temps passa de puntetes per altres centenaris importants com la del naixement del gran Agustí Bartra. Va ser un gran poeta, novel·lista, traductor i dramaturg.
Des d'aquí vull dedicar aquest post no només a la gran Rodoreda, sinó sobretot al gran Bartra que es mereixeria més difusió del seu centenari.

+info d'Agustí Bartra a la pàgina de l'AELC...


Potag 2008

Potag. Petit Festival de la Creació als Tallers de Gràcia. Del 2 al 5 d'Octubre.
Encetem les cròniques de Nàufragiobrer d'aquest octubre parlant d'aquest petit festival. El passat diumenge a la tarda un servidor va assistir als actes de cloenda del Potag 08. Potag són les sigles de Portes obertes als Tallers de Gràcia. Més enllà dels museus i les galeries d'art hi ha un art viu als nostres barris que no surt als diaris ni a les revistes.
Hi ha petits col·lectius que es troben en tallers i un cop a l'any fan jornades de portes obertes i organitzen diferents activitats, xerrades i actes diversos.
Convidat per un col·lega del taller Bolivar 11, vaig assistir a l'acte de cloenda que consistia en una exposició pública dels treballs dels artistes amenitzat per un dj que posava la música ambient.
Si voleu consultar realment tot el que es va fer ho podeu fer a través de...
http://www.projectepublic.net/
Un apunt dels fets a Icatfm...
http://www.icatfm.cat/index.htm?UC_PARAM_TYPE=wcc_noticia&UC_PARAM_IDINT=39681&UC_PARAM_UCTYPE=wcc_noticia
I un altre apunt al Independent de Gràcia...
http://www.independent.cat/?p=132
També podeu entrar al blog d'en Ramon, que és un dels pintors de Bolivar 11....www.ragacidad.blogspot.com
O al d'en Xanu Art...
www.xanuart.blogspot.com




diumenge, 14 de setembre del 2008

Horitzons...

L'aigua es fon amb l'horitzó. I els núvols semblen voler ballar amb l'aigua. Una estranya calma m'envaeix. Hi ha paisatges captivadors i la seva tènue llum ens envaeix a poc a poc.

Noves Veus (I): Cesk Freixas

Existeixen noves veus? Més enllà de les radiofòrmules, a casa nostra hi hagut noves veus que estan aportant aire fresc. "Un brindis a les nostres vides" és una cançó d'en Cesk Freixas un jove i compromès cantautor del Penedès.No és la cançó més nova ni la més emblemàtica...però si una de les més canyeres. L'escena musical a casa nostra fa temps que s'ha renovat i lamentablement s'ha de recòrrer al youtube per veure que s'està coent més enllà dels àmbits radiofònics més oficials.

Un record per Xile

Hi ha molts 11 de Setembres.El nostre.Amb el qual es van perdre les llibertats de Catalunya.Hi ha un 11 S americà que va ser l'inici d'una època de terrible incertesa. I ara fa 35 anys, un 11de setembre va posar la fi de les esperances de molts xilens. Aquest video és un curiós i magnífic muntatge mesclant les paraules d'un discurs d'Allende amb la melodia de la cançó "Una vida, una història" del jove cantautor Cesk Freixas. Una autèntica troballa...

Che, el argentino


Volia escriure un apunt sobre el film:
"Che, el argentino" D'Steven Soderbergh.
Tal i com hem comentat en algún apunt sobre cinema que hem fet en aquest bloc, aquest 2008, està sent un any de remakes, seqüeles i pel·lícules sense gran substància. Suposo que per això que algú s'atreveixi a fer una peli sobre una de les gran icones de la segona meitat del S.XX si més no crida l'atenció. Formalment la pel·lícula sembla en alguns moments un documental. El director prefereix obviar qualsevol detall de l'aprenentatge del mite com a metge i el seu periple per diferents països llatinoamericans i directament el trobem preparat per fer la revolució. Aquest punt de partida és francamet discutible, però es por arribar a entendre que davant un personatge no precisament fàcil el director pren la decisió ferma de centrar-se en l'episodi clau de la revolució. La ficció se centra basicament en la línia succesiva de fets que marcaren la revolució cubana per destituir a Batista. Aquesta linialitat només està trencada amb alguns fragments amb blanc i negre mostrant els dies que Ernesto Guevara com a ministre del nou govern cubà va fer un discurs força punyent a les Nacions Unides de Nova York.

El film ha descol·locat molt als crítics. Surts del cine pensant que és un film molt correcte de formes i de guió. El director ja ha sigut prou hàbil per evitar qualsevol tic polític. Això d'una part pot ser positiu per evitar no caure en manipulacions fàcils però al mateix temps es troba a faltar un punt crític ja que tot plegat el que fa és resaltar encara més l'aureola del mite. Més enllà de la brillant interpretació de Benicio del Toro, la resta de personatges són força plans i es troba a faltar una mica de passió i conflicte entre tant guerriller.

Una cosa molt positiva és que s'ha respectat la dicció i l'accent cubà i no s'ha filmat la peli en anglès. Tot i que són molt plans la resta d'actors, cal dir que hi ha interpretacions com les de Fidel Castro que estan també molt ben aconseguides. Recomenable el film? Sí, però només per gaudir de la brillant interpretació d'un gran actor: Benicio del Toro.

Com sempre les raons comercials han fet que un llargmetratge de 4 hores, s'hagi hagut de distribuir en dos parts. Per aquest motiu quan s'arriba al final d'aquesta primera part amb la victòria de la revolució, un es queda amb ganes de veure realment l'evolució del personatge del Che ja que es prou conegut que un cop va arribar al poder, els seus ideals varen patir un cert trasbals i va ser quan va decidir anar-se'n entre altres llocs a Bolívia on va trobar la seva fi. Calen 4 hores per explicar tot plegat? S'haurà de veure la segona part per tenir una visió global de tot aquest treball i no com ara que la primera part sembla un treball de camp amb masses llacunes. Sort n'hi ha de la interpretació d'en Benicio que ens deixa la sensació d'haver vist una interesant pel·licula.

Estampes americanes (I)

Què es deu sentir al Grand Canyon? Silenci? Buidor? El vell oest ens ha fet mítiques certes estampes nordamericanes. Davant certs paisatges no cal dir res. Les velles roques del Canyon parlen per si soles. (Gràcies Laura per fer-me arribar algunes fotos de la vostra aventura americana)

Potser també t'agradarà...

Related Posts with Thumbnails