Enguany fa 25 anys de la desaparició del poeta barceloní Jaime Gil de Biedma. L'Arts Santa Mònica de Barcelona per commemorar tal efemèride va programar una petita mostra amb poemes i àudios per redescobrir la veu i els versos d'aquest escriptor.
Des de Nàufrag i Obrer també volem recordar-lo.
Jaime Gil de Biedma y Alba (Barcelona 1929 - 1990), poeta català en llengua castellana, és un dels autors més rellevants de la generació del 50.
"...los poetas son la gente menos poética del mundo porque no son nadie, son la pura disponibilidad. El poeta no tiene más sensibilidad que el resto de los mortales, sólo que la tienen organizada y disponible.
Para mí, esta disponibilidad, ese no entregarse del todo a nada, es la esencia del ser poeta."
2 comentaris:
un dels meus poetes de capçalera, familiar per cert d'Esperanza Aguirre i Gil de Biedma,
salut
Això que era familiar de Doña Esperanza m'ho va comentar una vegada un amic poeta.
Hi ha famílies que ja ho tenen això: tenir gent de perfils molt diferents dins la pròpia família.
Publica un comentari a l'entrada