"Cada persona, en su existencia, puede tener dos actitudes: construir o plantar. Los constructores un día terminan aquéllo que estaban haciendo y entonces les invade el tedio. Los que plantan a veces sufren con las tempestades y las estaciones, pero el jardín jamás para de crecer."
Paulo Coelho
"somiar en construir pons llargs i majestuosos que no s'enfonsen i que ens ajuden a travessar un tèrbol riu. El tèrbol riu de cada dia"
Nàufragiobrer
6 comentaris:
Quines sàvies paraules!
Bon capde!
A mi m'agrada més plantar que construir.
Em fas rumiar, jo crec que a vegades planto i a vegades construeixo. M'agrada acabar les coses que construeixo i també se'n pot construir una de nova perquè no vingui el tedi, no?
La teva frase m'agrada molt. Somiar també.
Sempre hem de somiar quan estem fent un pont, en construir-ne un altre.
I sembrar, això sempre.
Jo construeixo i planto. S'han d'acabar algunes coses, per donar pas a d'altres. Però tampoc s'ha d'acabar amb tot de cop
Jo sóc molt partidària de somiar, sempre dins les nostres possibilitats i quan no és així ser-ne conscients. A vegades ens capficam més en construir que no pas en plantar...
Publica un comentari a l'entrada