dijous, 2 de setembre del 2010

Capvespre venecià

Cau el capvespre a la ciutat dels canals. I una estranya calma t'envaeix mentre observes com una renglera de gondoles reposen del seu intens dia a dia estiuenc.
A poc a poc el brogit dels turistes de la Piazza Sant Marco ha anat disminuïnt i només algunes famílies juguen amb els coloms de la plaça.

A partir de mitjatarda la ciutat deixa de ser un Park Temàtic i els venecians reconquisten els seus "campos" on els nens van en bicicleta, les àvies surten de missa d'una de les moltes esglèsies perdudes entremig dels canals i un parell de joves, potser gondolieris, prenen un spritz al Campo Marguerita.

Veig l'últim vaporetto que arriba amb parelles i famílies que van a sopar. Potser venen del Lido on d'aquí quatre dies les estrelles celebraran la seva Mostra anual de Cinema.
I mentre sento com el vaporetto se'n va, em quedo quiet mirant l'església de St.Giorgio Maggiore. I com si tot plegat fos una instàntania, sento la frase d'algú que també es deixa captivar pel moment i diu:
"se potesse avere un attimo di più, un giorno in più nella città di canali. Sentirsi come crepuscolo scende lentamente, come un gusto grezzo Spritz, seduto tranquillamente, lasciando cadere i minuti, come se forse si stava anche godendo il paesaggio."

Lentament cau el capvespre d'estiu a Venècia i recordo una frase de l'escriptor Carlos Fuentes:
"Poco importa que seamos sólidos o espectrales. Igual da. Venecia toda es un fantasma. No expide visas de entrada a favor de otros fantasmas. Nadie los reconocería por tales aquí. Y así, dejarían de serlo. Ningún fantasma se expone a tanto. "
Aviat la foscor caurà i cal anar-se'n ja que sinó, la ciutat es torna un laberint. Només la fressa de les onades d'alguna embarcació que passeja pel Gran Canal trenca la quietud d'una ciutat que ha sobreviscut a la marea enmig de la llacuna i que espera de nou, de bon matí, ser el decorat perfecte d'una nova massa de visitants que es deixaran fascinar per una ciutat que sobreviu des de fa segles.

2 comentaris:

òscar ha dit...

Com estimo Itàlia, Gabriel!

Sóc més de la Toscana (de Siena, en concret) que d'altres top-turisme com Florència, Sardenya, Roma o la mateixa Venècia però, igualment, és llegir qualsevol apunt italià i fer un suspir d'enyor que no hi ha :) oxitocina que el millori.

Clidice ha dit...

la tinc pendent, me n'has fet venir més ganes :)

Potser també t'agradarà...

Related Posts with Thumbnails