Miguel Delibes (Valladolid 1920 - 2010) el recordo com el típic escriptor de llengua castellana que s'estudiava a literatura espanyola de batxillerat com un autor bàsic de la novel·la del període de la postguerra. Aquest 12 de març ha mort després d'una llarga malaltia i que el va apartar del que més estimava que eren les lletres. Els darrers anys va viure un llarg període d'ostracisme. Multipremiat escriptor i acadèmic, en el seu moment fins i tot es va parlar que hauria pogut ser una autor amb punts per conseguir el Nobel.
Lamentablement la mort d'un autor és l'excusa perfecte per parlar-ne i homenatjar-lo. Obres com: El camino (1950), Las ratas (1962) o peces com Cinco horas con Mario (1966) o Los Santos inocentes (1982) aquestes dues últimes peces dutes al teatre i al cines respectivament el converteixen en un autor ja clàssic de la literatura castellana del darrer mig segle.
Personalment de totes elles em quedo amb "El hereje" (1998) gairebé una de les seves últimes novel·les: és una novel·la inquietant, d'època però que busca un lector que es deixi seduir per un llenguatge ric i cuidat i una bona història, densa, reflexiva i potent.
Com a colofó del post, algunes frases:
"Para el que no tiene nada, la política es una tentación comprensible, porque es una manera de vivir con bastante facilidad."
"Al palpar la cercanía de la muerte, vuelves los ojos a tu interior y no encuentras más que banalidad, porque los vivos, comparados con los muertos, resultamos insoportablemente banales."
2 comentaris:
L'última frase em sembla absoluta :)
A mi, també (com a Clidice).
Publica un comentari a l'entrada