Invictus

Invictus (basat en el llibre "El factor humano" del periodista John Carlin)
Dirigida per Clint Eastwood.
Morgan Freeman es posa a la pell del vell Mandela i francament és una gran interpretació.
És una pel·lícula sobre Mandela? No ben bé...
Invictus és l'abans, el durant i el després d'un gran partit de rugby. La final de la copa del món on el modest equip sudafricà (historicament l'equip dels blancs) s'ha d'enfrontar als temibles jugadors de l'equip novazelandès.
És un retrat de l'època dels primers anys del Mandela president i de com el propi Mandela va aprofitar un vell símbol blanc (un equip de rugby) per convertir-lo en un símbol de tots els sudafricans i al mateix temps emblema de l'orgull d'un país que buscava la reconciliació nacional. Matt Damon interpreta el capità de l'equip que va transmetre els valors d'en Mandela als seus jugadors.
Un film molt interesant on la petjada d'Eastwood simplement es nota en el fet que ha posat tot el seu mestratge per dirigir una pel·lícula equilibrada al servei d'un gran actor (Freeman) per una gran interpretació. Recomenable.

Us deixo amb el bonic poema que dona títol a la pel·lícula:

Autor: William Ernest Henley

INVICTUS
Out of the night that covers me,

Black as the Pit from pole to pole,

I thank whatever gods may be

For my unconquerable soul.

In the fell clutch of circumstance

I have not winced nor cried aloud.

Under the bludgeonings of chance

My head is bloody, but unbowed.

Beyond this place of wrath and tears

Looms but the horror of the shade,

And yet the menace of the years

Finds, and shall find me, unafraid.

It matters not how strait the gate,

How charged with punishments the scroll,

I am the master of my fate;

I am the captain of my soul.

INVICTUS

Más allá de la noche que me cubre negra

como un abismo insondable,

doy gracias a los dioses

que pudieran existirpor mi alma invicta.

En las azarosas garras de las circunstancias

nunca me he lamentado ni he pestañeado.

Sometido a los golpes del destino

mi cabeza está ensangrentada, pero erguida.

Más allá de este lugar de cólera y lágrimas

donde yace el Horror de la Sombra,

la amenaza de los años

me encuentra, y me encontrará, sin miedo.

No importa cuán estrecho sea el portal,

cuán cargada de castigos la sentencia,

soy el dueño de mi destino:

soy el capitán de mi alma.