Dies que passen...

Els dies passen veloçment, gairebé 15 dies sense escriure res i són moltes les coses que a vegades voldria copsar en aquest blog. Però també t'adones que cal aturar-se per ordenar els pensaments i les idees.
Els dies passen veloçment i de sobte, a vegades, t'omples d'il·lusió, i a vegades de frustració, a vegades d'esperança, a vegades d'impaciència, a vegades d'un buit estrany que et va menjant per dins...Els minuts cauen per una estranya cascada i t'adones que cal seguir endavant i cal seguir lluitant ja que res té aturador.
El temps és un combat impossible de guanyar.

(A més d'un mes vista del 1r aniversari de Nàufragiobrer i després de tres dissenys diferents, és problable que abans que faci un any faci petits retocs, no tant de forma, sinó d'alguns contiguts que segurament tindran el seu espai propi. A vegades no és fàcil aprendre administrar el temps, però intentaré trobar el necessari per parir una nova idea que tinc el cap: crear un altre blog per donar cabuda a la meva vessant més poètica i literària que a través d'aquest blog sempre ha quedat molt diluïda entre altres continguts. Ara per ara només és una idea. Però tot arribarà...temps al temps.)